El PSOE i els moviments orbitals de l’independentisme

  • ERC primer i Junts de fa un any es troben atrapats en l'òrbita del PSOE. Que hi haja símptomes de voler-se'n escapar és una bona notícia per a tots

VilaWeb
Fotografia: Pablo Garrigós Cucarella

El concepte d’òrbita –originàriament, un concepte astronòmic desenvolupat per Johannes Kepler– és també una eina molt interessant per a analitzar la vida política de qualsevol país.

En termes polítics, “òrbita” fa referència a la influència o fins i tot el control que un partit polític o una persona exerceix sobre un altre partit, moviment o individu. Quan es diu, per exemple, que un partit és atrapat en l’òrbita d’un altre, es vol dir que aquest partit més petit o dependent es troba condicionat en les decisions, actuacions o estratègies per les prioritats o els interessos d’un partit dominant que, per la seua massa, exerceix una atracció que lliga el partit menor.

Per exemple, en el sistema polític espanyol, els dos grans partits, el PSOE i el PP, han actuat d’ençà de la transició com el “sol” que té girant al voltant forces polítiques menors, especialment els partits a l’esquerra del PSOE i els grups nacionalistes que necessiten aliar-se amb ells per aconseguir visibilitat, recursos, competències o l’aprovació de projectes. Sumar és un satèl·lit del PSOE. O la UPN és un satèl·lit del PP. Per exemple.

Continue l’analogia. En astronomia, els planetes no es poden escapar de la seua òrbita sense una força externa significativa. Perquè un cos astronòmic isca de l’òrbita d’un altre, cal una força suficient que puga vèncer l’atracció gravitacional.

De manera semblant, en política, un partit atrapat en l’òrbita d’un altre tan sols se n’escaparà si hi ha un fenomen monumental que per ell mateix transforma les relacions entre tots dos cossos. Les òrbites astronòmiques poden canviar, però gairebé sempre canvien tan sols si hi ha alteracions en la massa dels cossos o la intervenció de forces externes potents. Això es tradueix –tant en política com en astronomia– en el fet que cap relació d’influència no és immutable ni eterna.

D’ençà de la transició, els partits polítics del nostre país han navegat sempre en l’òrbita d’un dels dos grans partits espanyols. Alguns –el PSC original o la UDPV, per exemple– van ser absorbits en un moment de la seua trajectòria. Alguns altres –el cas ara de Compromís o Més– van seguint allò que tècnicament s’anomena òrbita espiral o de decaïment, que els arrossega cap a Sumar. I hi ha el cas de Junts i ERC.

Històricament, ERC i CDC, entenent aquesta com un precedent de Junts, han orbitat entorn sobretot del PSOE i, en algun cas excepcional –el pacte del Majestic–, del PP. Però el procés d’independència va fer que agafassen una òrbita pròpia –com és lògic, perquè la república catalana és un “sol” diferent del “sol” que és la monarquia espanyola. El procés que va conduir al Primer d’Octubre va ser, doncs, una alteració positiva en la massa del cos nacional, suficient per a escapar-se de l’òrbita espanyola. I que ens va dur als moments més brillants de la política catalana i simultàniament al moment més baix del PSOE, el partit clau del règim.

Posteriorment, la repressió i el gran error de la lluita per l’hegemonia van recol·locar ràpidament ERC en l’òrbita del PSOE –una òrbita molt habitual i còmoda per a ells, però per la qual han pagat un preu altíssim. I, ara fa poc més d’un any, Junts també s’hi va situar a partir dels acords de Brussel·les.

Tanmateix, tot indica que Junts no s’hi sent gens còmode i malda per fugir-ne. I ahir vam veure que Esquerra feia un gest d’acostament significatiu al partit de Puigdemont, just en el moment de màxima tensió entre Junts i PSOE, entre Puigdemont i Pedro Sánchez.

L’ajornament de la decisió sobre la moció de confiança al parlament espanyol dóna una mica d’aire, durant unes quantes setmanes, als socialistes, però és notori que Junts ja ha perdut l’esperança –segurament il·lusa– que ells sí que serien capaços de collar el PSOE i canviar les regles del joc gràcies a la negociació. I per això mateix és interessant el trencament amb el PSOE que es va insinuant, i també aquest acostament d’ERC, si és que es manté i es confirma. Perquè podria arribar a significar –encara falta molt per a confirmar-ho, però en tenim indicis– un moviment de fugida de l’actual òrbita que crec, sincerament, que seria molt convenient per al país i per al moviment independentista. Imprescindible, vaja.

Dit això, recordeu que al cel, a ull nu, s’hi veu poca cosa. Els astrònoms treballen amb telescopis.

 

PS1. Ahir era dijous i, per tant, hi va haver La tertúlia proscrita. Podeu mirar-ne el vídeo.

PS2. L’ANC ha llançat una campanya de protestes pel mal funcionament dels trens que ha de desembocar en una manifestació el 29 de març a Barcelona. Per parlar-ne, Arnau Lleonart ha entrevistat l’economista Eduard Gràcia“Espanya gasta molt en infrastructura ferroviària on no hi ha trànsit”.

PS3. Grenlàndia torna a estar en el primer pla mediàtic, després de les noves declaracions de Donald Trump. William Booth ha viatjat fins a Nuuk, la capital d’aquesta gran illa americana, i ens ofereix un reportatge interessant: “Grenlàndia no es ven, però tampoc no vol repudiar Trump”.

PS4. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom, sense murs de pagament. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Ajudeu-nos.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor