16.01.2025 - 21:40
The Washington Post · William Booth
Nuuk, Grenlàndia. Grenlàndia no es ven, tal com repeteixen els habitants de la gèlida capital de l’illa més gran del món.
I per a llogar? O, si més no, disposada a adherir-se a un Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units, com ja han fet, a la regió del Pacífic, les Illes Marshall, Micronèsia i Palau?
És evident que el president electe dels Estats Units, Donald Trump, tindrà molta feina per a convèncer els habitants de l’illa dels mèrits de la seva proposta per a “tornar a fer gran Grenlàndia”, cosa que implica alguna mena d’associació amb Washington –no queda clar exactament quina.

“No me’n refio. Vull que Grenlàndia continuï com fins ara”, diu Bilo Chenmitz.
A la sortida d’una missa a la catedral de Nuuk, pintada d’un vermell molt característic, Ida Abelsen es posa el dit a la boca, en un gest de silenci. “No m’agrada com parla de Grenlàndia”, diu.
Però alguns grenlandesos no poden evitar sentir una certa curiositat per Trump –i, sobretot, fins a quin punt una associació més estreta amb els Estats Units podria millorar les seves vides, si és que podria millorar-les de cap manera.
Val a dir que la vida dels grenlandesos no és pas dolenta, actualment. Els habitants de l’illa tenen sanitat i educació gratuïta, i també habitatges subvencionats per als més necessitats. Com a territori autònom de la llunyana Dinamarca, Grenlàndia té un règim d’autogovern limitat. Un terç del producte interior brut de l’illa –i la meitat del pressupost estatal– procedeix de Dinamarca, que hi transfereix uns 500 milions d’euros l’any.
Això és, si fa no fa, la mateixa xifra que el govern dels Estats Units va destinar l’any passat a les Filipines –una nació independent– en concepte de finançament militar. Per tant, no es fa difícil pensar que la lluita per la influència a Grenlàndia es tradueixi, de retruc, en un augment significatiu dels recursos que l’illa rep.

Per a un foraster, Grenlàndia desprèn un cert tarannà extraterrestre, especialment a l’hivern. A Nuuk, el sol surt cap a les deu del matí i es pon a les quatre de la tarda.
En certa manera, Grenlàndia és una versió encara més extrema d’Alaska: més gran, més remota i amb un clima tan espantós o més.
En comparació amb Grenlàndia, Alaska –l’estat menys densament poblat dels Estats Units– pot semblar en risc de sobrepoblació. Grenlàndia té tan sols 56.000 habitants, 20.000 dels quals es concentren a Nuuk. L’illa no ofereix els reclams turístics que sí que tenen altres territoris àrtics, com ara, les famoses termes d’Islàndia. Hi ha poques carreteres. La gent sol desplaçar-se amb vaixell o amb avió, o senzillament no es desplaça.
Alguns partidaris de Trump veuen una hipotètica adquisició de Grenlàndia per part dels Estats Units com una mena d’operació immobiliària de dimensions gegantines. No és una concepció del tot forassenyada: al cap i a la fi, els Estats Units ja van comprar Alaska a Rússia l’any 1867 en canvi de 7,2 milions de dòlars, una xifra desorbitada per l’època.

A mesura que l’Àrtic s’escalfa, tres de les grans superpotències del planeta –la Xina, Rússia i els Estats Units– han començat a posar els ulls sobre les oportunitats que el desgel ofereix a la regió, incloent-hi l’explotació dels abundants recursos minerals de l’Àrtic i les rutes marítimes que, fins fa poc, el gel feia impracticables.
Grenlàndia, per exemple, ja acull la base militar més septentrional de l’exèrcit dels Estats Units. És la base espacial de Pituffik, anteriorment coneguda com a base aèria de Thule, que acull una sofisticada xarxa de sensors de detecció de míssils balístics intercontinentals.
Grenlàndia disposa de recursos minerals en abundància. Aquests recursos inclouen reserves sense explotar de terres rares, un dels minerals components clau per a la fabricació de bateries de vehicles elèctrics.

Els seguidors de Trump veuen l’obsessió del president entrant per adquirir, associar-se o controlar aquesta massa de terra estratègicament situada –falta veure com, exactament– com la mena d’acord que tan sols Trump aconseguiria de tancar. Expliquen que és un retorn a la visió expansionista i audaç que va caracteritzar èpoques anteriors de la política exterior nord-americana.
“[Grenlàndia] ha tornat a fer somiar als Estats Units, a fer-nos veure que no hem de resignar-nos a ser un ‘mascle beta’ de testosterona baixa que permet que el món li passi per sobre”, explicava fa poc l’activista conservador Charlie Kirk, que va acompanyar el fill gran de Trump, Donald Jr., en una visita a Grenlàndia la setmana passada.
Més enllà de com acabi l’afer, és evident que el capficament de Trump per Grenlàndia ha elevat el perfil internacional de l’illa. El territori s’ha atapeït de periodistes de televisió que parlen a càmera amb el gel grenlandès de fons.
“És una gran oportunitat per a Grenlàndia”, explica Kuno Fencker, diputat del parlament de l’illa i membre de la comissió d’Afers Estrangers. “Coneixem Donald Trump. És un polític i, sobretot, un home de negocis. No cal prendre’s les coses que diu al peu de la lletra. Però sí que cal prendre-se-les seriosament”, afegeix.

Les autoritats daneses han respost a les obertures de Trump tot remarcant que Grenlàndia és l’única responsable de decidir el seu futur. “Grenlàndia pertany als grenlandesos”, resumia fa poc la primera ministra danesa, Mette Frederiksen.
La negativa de Trump a aclarir si descartaria l’ús de la força militar o econòmica per a prendre el control de Grenlàndia, certament, no va ajudar a calmar els ànims a l’illa.
“La meva mare em preguntava si creia que Trump declararia la guerra a Grenlàndia”, diu Poul Pedersen, sociòleg de la Universitat de Grenlàndia.
Fencker, el diputat, admet que el “llenguatge imprecís” de Trump ha fet qüestionar a alguns grenlandesos si els Estats Units proven de fer la cort als habitants de l’illa o d’amenaçar-los. Però l’exèrcit nord-americà, explica Fencker, no atacaria mai Grenlàndia, que com a territori associat a Dinamarca forma part de l’OTAN.
“El mer fet que parlem d’això és una distracció”, diu. Creu que Trump podria pressionar Dinamarca –econòmicament i política– perquè li concedís el control de l’illa? “Crec que ja ho fa”, es limita a respondre Fencker.
Pedersen, el professor universitari, explica que l’aparició en escena de Trump ha fet reviure els greuges latents entre el poble grenlandès per la llarga etapa de colonialisme danès a l’illa. Els inuits, indígenes de l’illa, conformen gairebé el 90% de la població de Grenlàndia. La major part de la resta de la població –prop d’un 7%– és formada per persones d’origen danès.
Als pobles i ciutats, les botigues venen queviures danesos importats, però els grenlandesos continuen menjant ossos polars, foques, balenes i carn de ren. Molts d’ells encara cacen i pesquen, com feien els seus avantpassats. Les principals exportacions de l’illa són el peix i les gambes. Però tot allò que l’illa exporta passa primer per Dinamarca, que actua com a intermediari comercial de Grenlàndia.

Daniel L. Johnsen, un guia turístic local, va acompanyar la comitiva de Donald Trump Jr. en la visita a Nuuk la setmana passada. En total, el fill del president electe va passar cinc hores a Grenlàndia.
“Va ser un dia d’allò més estrany”, recorda Johnsen. El fill de Trump va visitar el Museu Nacional de Grenlàndia i l’estàtua d’Hans Egede, el missioner luterà danès-noruec que va fundar Nuuk.
“Van repartir gorres de ‘Make America great again’ als vianants, que van acceptar de posar-se-les en canvi de menjar i beguda […] Va ser un espectacle, tot plegat”, explica Johnsen, que afegeix que va vendre alguns vídeos de la visita de Trump Jr. als mitjans de comunicació danesos.
Durant la visita, el president electe va publicar un missatge a la seva plataforma de xarxes socials, Truth Social. “En Don Jr. i els meus representants han aterrat a Grenlàndia. La recepció ha estat fantàstica. Ells, i el món lliure, necessiten seguretat, força i pau! Aquest acord ha de tancar-se […] Tornem a fer gran Grenlàndia!”
Jorgen Boassen, un ex-boxador que ara treballa com a obrer, destaca per ser un dels grans partidaris que Trump té a Nuuk. “Com més odiaven Trump els mitjans danesos [durant el seu primer mandat], més m’agradava”, explica. “Tots els meus amics es reien de mi.”

Com serà, en un futur, la relació entre Grenlàndia i els Estats Units? “Depèn fins on vulgui anar Trump”, diu Boassen. Explica que significaria que, en primer lloc, Grenlàndia hauria de declarar la independència de Dinamarca. “I aleshores ja podríem tancar el nostre propi acord”, diu.
Boassen no és pas l’únic que té la possibilitat de la independència al cap. El primer ministre de Grenlàndia, Múte Egede, va dir la setmana passada que havia arribat el moment que el país fes el següent pas: “Cal eliminar els obstacles a la cooperació, aquests grillons de l’era colonial, i tirar endavant”, va dir, i va suggerir que el govern grenlandès podria impulsar un referèndum d’independència en les eleccions parlamentàries vinents.
En una conferència de premsa a Copenhaguen, dilluns, Egede va afegir que el govern grenlandès volia estrènyer els vincles amb els Estats Units, particularment en defensa i l’exploració dels recursos minerals de l’illa, i que estava disposat a obrir converses amb l’administració Trump. Ara, el primer ministre va insistir que seria Grenlàndia qui decidiria a quin acord arribaven.

Boassen, per la seva banda, diu que dubta que Grenlàndia es converteixi en el cinquanta-unè estat dels Estats Units.
I en un soci estret de Washington? “Això potser sí”, respon.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb