El PSC més gris, més de dretes i menys catalanista de la història

FER LA REVOLUCIÓ, PER CANVIAR L’ESTRUCTURA DE L’ESTAT DES DELS FONAMENTS.
L’espectacle d’un Salvador Illa sense veu, com un titella en mans del manipulador Pedro Sánchez, ens fa més evident encara l’esfondrament del regne d’Espanya.
Tot i el posat de superioritat moral, ens fan vergonya aliena.
Ells confien salvar els mobles amb la colla de Sumar, i En Común Podemos, i Esquerra Republicana de Catalunya i, sobretot, amb els Socialistes de dretes que són els menys catalanistes de la història i tenen la missió d”apuntalar l’estat de les Autonomies.
Però també en la debilitat sucursalista dels socialistes de dretes hi veiem l’oportunitat de Catalunya per fer la revolució, per canviar l’estructura de l’estat des dels fonaments.

Magnifica editorial apreciat Vicent, l’únic a tornar-te fer esment que com be deus saber i per mes que ho diguin aquest botiflers i nyordos com aquest Isla, el PSC fa anys que no existeix, la REALITAT és la sucursal del PSO€ a la colonia catalana, composa de elements d’obediència en el partit I en aquest sistema Franquista I corrupte espaÑol; farcida dels fills d’aquells que ens varen venir de les espaÑes, tot defugint de la misèria i un futur millor pels seus fills I aquí els tenim, Montillas, Romeros i Collbonis, imposant la colonització i el genocidi del català.
Ja que dir aquest degradació de societat.
Amb els comentaris dels subscriptors Vicenç Rico i Anna Linares crec que poca cosa més cal afegir-hi.

EL PSCiudadanos es el partit contra els catalans, i nomes els voten els ex.ciudadanos LERROUXISTES del BAJO LABREGAT del mascariILLA el corrupte. PSC ES EL VOTO ANDAOUZ, dels franquist4e contra Catalunya. I ERCollboni, apuntalant al firrat Collboni dem8stra 1ue ERÑ nokes saben robar nomines, purs paràsits venuts al LERROUXISME DE IZQUIERDAS COLLBONI.COLAU.JUNQUERAS. España fa amb las izquierdas, el que vol, igual que oaFALANGE Y OAS JONS del 1939, a on els jefes del PSC eren amos de la camisa azul, igual que ara

Les coses son molt més senzilles que no ho sembla. El PSOE vol controlar el poder allà on està, es a dir a Espanya, la resta de consideracions son supèrflues. I, a més a més, no menteixen, la seva política era acabar amb l’independentisme, i ho han aconseguit. Ells si han fet els deures, i Sánchez ha posat el PSOE al centre absolut del poder, domesticant els bascos, foragitant l’independentisme de les institucions i eliminat la esquerra alternativa. Ens agradarà més o menys, però el PSOE triomfa allà on nosaltres fracassem.

Sap greu que no s’esmenti mai alguns dels gags de Polònia, que fan sovint el retrat més acurat de la realitat.
Des del míting del PSC on al final s’hi incrusta en Carrizosa pensant-se que és en un acte de Ciudadanos fins a la cerimònia funeral del procés independentista on els assistents s’acaben llençant els plats pel cap, amb els unionistes mirant-s’ho i menjant crispetes… Tot fet amb aquella ironia de riure per no plorar. Aquesta és la trista realitat.

Sempre confio que hi haurà un dia que, Vicent Partal, distingiras clarament entre el comportament de ERC i Junts, però no passa mai. Avui dius que “Aguantant el PSOE més gris, més de dretes i menys catalanista de la història i enfonsant-nos com a societat de la seua mà. Tot, per aquest comportament sobrat, de nou-ric, dels partits independentistes, encabotats a fer malbé l’esforç d’anys dels ciutadans,ciutadans, incapaços de posar-se d’acord en res”
Qui és qui? Qui ha convertit l’altre en l’enemic? Qui ha bescanviat la independència per l’hegemonia? Qui ha colaborat amb el PSOE a canvi de res? Qui s’ha negat a anar junts a Europa? Qui ha incomplert els pactes constantment?
Ara ja toca explicar el comportament de cada partit -ERC i Junts- a partir del 2014 en la Consulta de Mas. Heu de fer periodisme d’investigació per deixar d’una vegada aquest mantra “del comportament dels partits independentistes, sense diferenciar”. S’ha d’explicar què pot fer ara Puigdemont després de 6 anys de una colaboració íntima entre el PSOE i ERC, a totes les institucions i deixar ja de banda si un temps Junts va colaborar amb la DIBA, insistint sempre de forma sesgada en aquest punt, tenint en compte el context.
Per mi tot està molt clar i la figura clau és Junqueras, però ho heu d’explicar vosaltres. Què va anar a fer a Madrid a principis del 2017 Junqueras per veure la S.S.S.?
Tot aquest munt d’abstencionistes tenen com a base la indiferenciació entre aquest dos partits i no hi ha sortida si això no s’aclareix. O Puigdemont té un soport que li permeti lluitar contra aquest PSOE més espanyolista que mai, contra aquest Isla fanàtic del 155 o no podem fer res. Per això, al periodisme independent com VilaWeb li toca explicar les coses tal com han passat i donar respostes lògiques al comportament de cadascú. No hi ha res més important que això ara mateix, anar plorant sobre la desgràcia que ens ve a sobre o anar proposant “moviments ciutadans” que forcin els partits, sense aclarir tot això i sense entendre que ara son els partits (els que realment tinguin al centre la independència) qui han de tirar de la gent, perquè estem desmotivats i ensorrats, no porta enlloc.

En política els esdeveniments immediats es precipiten amb rapidesa però els cicles són més llargs.
Sánchez aguanta, a empentes i rodolons, l’ascensió definitiva del aznarisme anticonstitucional que considera “muy caro” i innecessari l’estat de les autonomies.
El repte de fons és de gran envergadura.
L’autonomia pot ser una escola magnífica de futurs estadistes i la base administrativa d’un futur estat. Per això Aznar i F.Gonzàlez no la van deixar crèixer i ara se la volen carregar.
Alguns dels nostres els fan la resta de la feina amb els comportaments de nous rics que esmenta el director.
Per ser independentista no n’hi a prou amb dir-ho, cal ser conscient de que, a més, cal construir un estat independent que és una cosa difícil i de gran exigència individual i coľlectiva.

ISRAEL S’ESTÀ JUGANT UNA CONDEMNA HISTÒRICA, MENTRE EL PSC ÉS MÉS GRIS…
.
Una editorial al dissabte sempre és per una notícia important… El PSC ja no sorprèn a ningú. Sucursalista, espanyolista, anticatalà…
.
Jo apostava perquè l’editorial prengués posició sobre la decisió, del Tribunal de l’Haia, amb totes les reserves, de la massacre sobre Rafah…
.
La realitat d’un genocidi trenca les costures de qui intenta fer creure que és un “conflicte”, que és una “guerra” com ho qualifica Vicent…
.
Així com explicava citant a Antoni Simon el que considerava que l’actuació espanyola als Països Catalans encaixa bé en la definició de genocidi (jo dispcrepo)… Seria aclaridor que ens expliqués per què aquest concepte no encaixa a la situació de Gaza ?

Els més perjudicats dels resultats electorals i que hem rebut una bofetada més forta, som els independéntistes que any darrera any varem anar a totes les manifestacions, varem sortir a defensar als presos polítics, als exiliats i sempre hem pensat que quedar-se a casa per castigar l’ndependéntisme dels liders polítics era entregar Catalunya als nostres botxins.
Hem fet un pas endarrera molt gran. Ni mirant el que esta passant al País Valenciá i les Illes sembka que a molts els afecti.
El PSOE ha guanyat les eleccions i amb el beneplacit del PP. Comuns i Vox, afegeixo tambè els independéntistes que no varen anar a votar, governaràn Catalunya.

No puc compartir aquesta queixa tan i tan extesa que s’expressa dient “tot culpa dels partits”. Massa fàcil. Massa lleuger. Massa poc ambiciós. Els ciutadans, tots, també hi tenim la nostra part de responsabilitat i és una manca de visió estratègica voler defugir-la. No podem esperar dels partits gaire més del que són. Millor, pitjor o fatal, fan el que ha de fer un patit polític. El que hem de fer col.lectivament com a ciutadans és empènyer per a que els partits avancin cada cop més i el primer pas per a fer-ho és votant opcions amb perspectives de ser reprentades al Parlament i no fomentant la disbauxa d’un abstencionisme, aquest sí, narcisista i estèril. Un cop fora del Parlament la lluita es converteix en gesticulació vana i rancuniosa.

Veig que encara et sorprèn la reacció del Psc.
Veig que encara hi veus un polsim d’esperança de trobar entre el psc…..un psC.
No Partal: aquest Psc de l’Illa, és el mateix que el del Miquel Iceta, Pere Navarro, José Montilla (tripartido), Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Raimon Obiols, Joan Reventós….candidats arran del Postfranquisme…i que han jugat a ser més o menys Catalans…..introduint a l’era Maragall la terminologia Federalista.
De passar a defensar la paraula catalanisme, passant per treure-li suc al Barcelona-92 d’en Maragall, a l’ADN andalús d’en Montilla (que gris d’home my good), ó el dancing d’en Mikel Merc-Iceta…fins a un sucursalisme i submissió de l’Illa sense mitges tintes psc sucursalitsta…..???? SEMPRE¡¡¡¡

EL PSOE és el que Mercadona als supermercats
L’Epicentre és en Roig i la seu central…on van tots els beneficis; la resta, són punts ó sucursals de la Central, on es recullen els beneficis i s’envien TOTS, TOTS I TOTS…A València.
El psc….no ha sigut mai catalanista…sinó català, perquè té la seu a Barcelona
El psc…. no ha tingut mai ni un gra d’autonomisme…..tot ha tingut de ser abans, beneÏt pel PSOE…del Felipe o el Guerra, a l’inici, passant per Zapatero…..fins el d’ara, en Pedro Sanchez.
El PSOE, ja no porta la rosa emocionalment i de ètica.
El Abuelo Felipe Cebolleta…ens ho deixa ben clar.
Dretes i Esquerres???? Bajanades per distreure el personal.

A veure si parlem clar: el PSC va deixar d’existir com a tal ja fa uns quants anys. Cap dels seus liders a la transició i fins fa 15 anys no tindria cabuda en l’actual Psc, ni tampoc moltíssims militants i votants. Quants dels que vàrem votar a Pasqual Maragall els hem deixat de votar radicalment i hem passat a partits independentistes o altres ? Seria molt interessant saber-ho, però ens manquesn sociòlegs seriosos i independents que ens ho diguin.

Però qualificar-lo de gris és pecar de bonisme: gris no, BUIT! Amb un lideratge cada cop pitjor, que ja és grotesc a més de molt precari. Quan Sanchez parla com ahir està clavant els darrers claus del taut del PSC, i veuerem si no també déll mateix i del PsoE. El RIDICUL és total: prometre ara, ARA!,finançament, inversions, defensa del català, etc. és la centèssima vegada que ho diuen i ho prometen al llarg del que portem de “democràcia”!!! Evidenment mai han complert res ni mai ho compliran, amb certesa gairabé total.

L’actual Psc no passa de ser una empresa de col·locació de inútils i vividors que van de sou en sou públic.

No m’extranya que pugi l’extrema dreta.
El seu discurs és propi del temps que ens toca viure.
Solucions fàcils per a situacions complexes. I ho diuen.
Davant el malestar ciutadà, econòmic, i de frustració de representativitat, els ultres no enganyen.
Mentre que els han de pensar els seus votants no abduïts, :que tots els polítics són iguals. Alprogres, CUP, Comuns, entre d’altres, s’omplen la boca de lluita pels drets, de línies vermelles innegociables, per encabat perdre el cul per uns sous i càrrecs. Justifiquen les seves renúncies.

Justifiquen les seves renúncies, les seves promeses electorals.
Quin mal que fan a la societat aquells que diyen voler-la millorar, però són covards o acomodatícis.
Què acaben pensant els seus votants no abduïts?: que tots els polítics són iguals, que no val la pena participar, que manin els que diuen les coses clares, enlloc dels sofistes.
Resultat, un país, de fet una Europa a punt per tornar als anys 20… del segle passat.
Tenim el que ens mereixem?
Bàsicament, el que es mereix la majoria.
Si es tracta d’una majoria cívica, il.lustrada, es gaudeix d’unes dècades de benestar. Si la majoria és acrítica, manipulable, es pateix el pròleg del feixisme.

El PSC només ha existit en el desig d’alguns, socialistes i no socialistes, ja el llunyaníssim 1981, després del cop d’estat del 23-F, el partit va acordar presentar esmenes a la LOAPA, la llei per concedir al Deep State franquista encapçalat per l’exèrcit i el rei el que exigia per damunt de tot, que la promesa d’autogovern de Catalunya no passés d’això, promesa, el cap del grup parlamentari de PSC, llavors en tenia, per ordres del PSOE no les va presentar, era el sr. Ernest Lluch, que Déu l’hagi perdonat, i sempre han estat un fidels lacais dels seus amos espanyols.

Té tota la raó Jordi Sanahuja (07:54) amb el que diu, cosa en què de temps, coincideix exactament amb un servidor mateix, encara que sigui en el meu cas, amb força menys fortuna que la del Jordi, en aquestes mateixes pagines , per la qual, només afegiré que jo sí que ja he perdut la confiança amb el director Vicent Partal , amb això de ficar dins del mateix sac, els de JUNTS del Puigdemont, amb els de l’ERC del Junqueras i seguidors seus, al mateix temps que amb els –per a mi– permanents despropòsits que ens han vingut regalant, els de la CUP, al llarg de les seves dues darreres legislatures.
Ja sabem que tothom té dret a divulgar el pensament que tingui de les coses (faltaria més) però si ens equivoquem, resulta que ens equivoquem -tant si ens agrada com si no- i si al final en resulta un balanç negatiu pel país, com és el de l’entrega del poc poder que ens quedava de l’autonomia al poder central (perquè hem decidit que els hem de castigar a tots per igual, no com els altres que mai castiguen a ningú), al final potser hauríem de ser una mica coherents i alegrar-nos d’haver lliurat el poc poder nostre, a tots aquells que una vegada obtingut, no tenen tantes manies de fer un ús pervers i de utilitzar tots els dels mecanismes que la seva constitució, els hi permeti que son tots..
Per cert, encara tenim dubtes que el màxim responsable del que va passar en aquella fracassada declaració d’independència, va ser el comportament del Sr. Junqueres i dels seus col·laboradors?
Dubtem encara que el silenci de la Sra. S.S.S. Vicepresidenta del Govern d’Espanya. és per alguna raó d’Estat, que ella té molt clar que ha de respectar i per la qual li costarà anys i panys de revelar?
Les conseqüències que està tenint per a tots nosaltres, declarar a tots els partits polítics, com a gent inútil i tramposa (que em perdonin especialment accions de “salvament nacional” a l’estil Graupera-Ponsatí) em fa pensar, que en el fons, cap de nosaltres vol veritablement la indepèndencia.
I és aquest el motiu i no cap altre, el nostre veritable problema.

Fa massa temps que donem voltes a evidències. No sé si és perquè som durs de cap i ens costa de veure-hi o perquè no sabem com sortir de la situació i ens quedem en la denúncia mil cops repetida.

El PSC és una sucursal del PSOE. Del PSOE que dona suport a la monarquia, que va manegar els GAL i que està ple de casos de corrupció. Del PSOE anticatalà, com a bon partit espanyol.

Si ERC fa per investir Illa, ha de pagar-ho. No hi val CAP mena d’excusa. Cap.
Però amb Junqueras al capdavant ho podem esperar tot. Ja fa molts dies que li va caure la màscara i, fins i tot, els resultats de les eleccions ho fan palès, encara que el partit sembli ignorar-ho.
És evident que necessitem nous polítics i nous partits. Però, per desgràcia, això no s’improvisa. i, de moment, tenim el que tenim.

A les europees, penso que cal votar per -com a mínim- aigualir la marea ultra que també s’estén per Europa i que, naturalment, ens afecta. Però no és el mateix votar a un o altre dels dos partits “independentistes” perquè, tot i les tebiors de cadascun, encara hi ha diferències en la seva subjecció a Madrid.