El primer d’octubre és la porta del dia 2: enteneu-ho

«El govern té maneres de resoldre-ho tot. Els col·legis obriran les portes a les nou del matí i a partir d'aquell moment el futur del país restarà només a les nostres mans»

Vicent Partal
22.09.2017 - 05:24
Actualització: 22.09.2017 - 07:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ja han passat dos dies del cop d’estat i la campanya del referèndum continua implacable. Ara ja sabem en quins col·legis votarem i tot. A Rajoy la situació se li va complicant i, si no, ja s’encarreguen ell i els seus còmplices de complicar-ho encara més –genial, la idea de prohibir l’assemblea de càrrecs electes proposada per Podem…

Dues notícies d’ahir mateix. La primera, en el front espanyol, la retirada del suport del PNB al pressupost del PP. Acabaran votant-lo, segurament, però no serà aquesta setmana ni la vinent, i a Montoro el camí se li farà molt costerut. La segona, en el front internacional, ahir es van multiplicar les reaccions: ja hi ha manifests de diputats britànics, danesos i estonians, el parlament sard s’ofereix a imprimir i custodiar les butlletes de vot, i els dos principals diaris alemanys obrien la portada d’ahir amb Catalunya –i això que tenen eleccions diumenge. Mentrestant, onze periodistes diferents van demanar a la Comissió Europea si no hi tenia res a dir i Merkel va filtrar a Reuters la seua preocupació per l’actuació de Rajoy.

El president del govern espanyol va fer molt el valent, però a mesura que passen les hores tot és més evident: ja no té marge per a escapolir-se en cap direcció del foc que ell mateix ha botat. No pot fer res més sinó acréixer la tensió, amb més perill encara per al seu govern i amb més tibantor en la relació amb Europa. En canvi, el govern català té uns nervis d’acer i tot d’alternatives al davant, que anirà activant segons les barbaritats que vaja cometent Madrid.

I ací és molt important que entenguem una cosa, que és clau: el dia 1 és la porta del dia 2. Però el punt cabdal, si els ciutadans voten a favor el dia 1, és què passarà el dia 2. El desllorigador de la situació és el dia 2, a partir de la força del vot del dia 1. El dia 2 o quan finalment, abans del 16 d’octubre, es proclame oficialment la independència.

Perquè és la proclamació de la independència que canvia tot el panorama. Després de la proclamació, el govern podrà prendre legalment totes les decisions, en relació amb la justícia, la policia, els bancs, els funcionaris, els altres estats… que avui no pot prendre. El govern català, després de la proclamació de la independència, podrà defensar –ja sense cap entrebanc legal– el país. Però perquè aquesta proclamació puga ser efectiva, primer cal el vot de la gent legitimant-la i cal un vot que siga multitudinari. És ben evident, i açò no serà discutible, que si aquesta votació es fa en unes condicions lleugerament diferents de les previstes la responsabilitat d’aquests canvis recaurà exclusivament en els autors del cop d’estat, en qui les ha entrebancades, en Mariano Rajoy.

Enteneu-ho bé: el govern té maneres de resoldre-ho tot. Tot. Fins i tot pot fer-ho, si convé, a partir de la llei electoral espanyola, que, per exemple, deixa clar que si no hi ha una taula constituïda en el moment d’obrir el col·legi, la taula es constitueix amb els primers votants que hi entren. O que la informació censal es pot rebre de maneres diverses. I com això, tot. El govern té maneres de resoldre-ho tot. Els col·legis obriran les portes a les nou del matí i a partir d’aquell moment el futur del país restarà només a les nostres mans. Aquesta és la realitat que Mariano Rajoy no vol veure, aquesta és la realitat que es trobarà estampada en la cara, quan siguen les vuit del vespre d’aquest diumenge no, l’altre.

 

PS. Tot el meu suport a tots els detinguts. Espere que avui acabe el seu malson i tornen al costat de les seues famílies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
21.09.2017  ·  22:34

Tal i com van passant les hores, es veu més i més clar que el diumenge 1 d’octubre hi haurà col·legis, taules constituïdes, urnes i, sobre tot, votants. L’adversari, que tal i com van les coses sembla més l’enemic que altra cosa, ja es va trobant problemes cada vegada més i més grossos. Fins i tot es veu que les seues tropes reclamen la baixa qualitat del menjar. De manera que, el que s’ha de fer és continuar ferms, alegres i combatius fins el final del mes de setembre. El camí és ple d’entrebancs, però els anem apartant tots. I el govern garanteix que s’hi arribarà bé i que es votarà. Només cal anar i omplir les urnes a vessar. Per al final de setembre resten huit dies. Continuem amb el final del compte enrere. Huit. (el Oriental, vuit).

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
21.09.2017  ·  23:57

Avui matí ha sigut angoixant i trist veure al germà del Lluís Salvadó explicant com els han tractat als familiars. Puc imaginar com es pot sentir ell i és indignant! Ni el deixen declarar encara… Però en Rajoy i companyia van perdent totes les raons i credibilitat fent repressió. Diumenge 1 d’octubre serem milions de votants que donarem el sí al nostre futur! Esperem que a fora ens observin i que el dia 2 o abans del 16 proclamem per fi la República Catalana!

Ramon Perera
Ramon Perera
22.09.2017  ·  00:01

“Hem de canviar radicalment d’estratègia. Hem de fer que els poders de l’Estat traspassin la línia vermella de l’ordre constitucional. Aquest és el camí que hem de seguir fins al final. La por no ens pot paralitzar. […] No podem parar de fer pressió fins a fer-los sortir dels seus caus, dels seus aquarteraments, i omplir la Castellana de feixistes cridant visques a l’exèrcit i a Franco. Europa en seria plenament conscient i s’ho miraria amb lupa.” Pàgina 384 de Delenda est Hispania, Albert Pont, setembre de 2012.
En tinguéssim la intenció, o no, aquest era el camí inevitable per assolir la independència de Catalunya i de retruc per propiciar un canvi democràtic a Espanya.

Sense destacar-la, l’editorial diu una cosa que em sembla molt important i que ens afegeix avantatge: “En canvi, el govern català té uns nervis d’acer…” Potser no som prou conscients d’aquest fet i ens hauríem de posar nosaltres mateixos al mateix nivell.

Montse Millan
Montse Millan
22.09.2017  ·  01:27

Orgullosa i emocionada per viure aquest moment.

Orgull de país, govern, conciutadants.

Emoció per estar a tocar del gran anhel i ho visc intensament pels meus pares, que ja no hi són, pels meus fills i per la meva néta que en podran gaudir molts anys.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.09.2017  ·  01:28

Mentre, un vaticini: el Moby Dada serà mític.

Josep V. Marin
Josep V. Marin
22.09.2017  ·  01:29

Entre la «arenga» i la descripció realista, aquest article ens situa en una recta final que va tenir dimecres el punt de sortida, i el faig meu. Xarxa Socialisme 21 publica un article: «Ante el 1 de Octubre que hacer antes y después»(1). El títol ja indica coses, i encara s’ignora el posicionament final de les esquerres.
Voldria insistir en això, el paper de les esquerres més enllà del PSC; considero que encara s’han de definir nous elements els propers dies en aquest sentit, espero en un sentit en el què s’han posicionat esquerres significatives Llatinoamericanes (2). Salutacions,
1: http://xs21.org/index.php/la- xarxa/la-xarxa-en-marcha/1091- ante-el-1-de-octubre-que- hacer-antes-y-despues
2: https://www.alainet.org/es/articulo/188175

Toni Pérez
Toni Pérez
22.09.2017  ·  01:30

A mesura que avancen els dies i les accions contra el referèndum del govern espanyol, queda més clar que el referèndum (la certesa de poder-lo fer i la voluntat de fer-lo) és la millor eina que tenim per afirmar-nos i negar la seva autoritat. És l’eina que ens autodetermina, encara que sembli una evidència tautològica dir-ho. I en això hi hem d’insistir. Precisament per què és el que no volen que fem, és el que hem de fer. És el que ens afirma i el que els nega. I no tinc cap dubte que ho podrem fer i ho farem. Que el Govern anunciés que el referèndum seguia igual és una gran notícia.

El 2 d’octubre, no dubto que el Parlament proclamarà la independència si guanya el sí. En aquest cas potser caldrà, un altre cop, la determinació de la gent per fer obeir el mandat del referèndum als poders fàctics (i no parlo d’una vaga general). Veient el que ha passat aquests dies, estic segur que els ciutadans (al marge del que hagin de fer les autoritats de la nova república) farem saber als que dubtin, que és a nosaltres a qui han d’obeir, doncs nosaltres, els ciutadans, haurem decidit. I és ben fàcil penso: a l’entitat que no cregui els dipositants hi anul·lem els comptes i els ingressem al banc públic de la nova república.

Genís Barcons
Genís Barcons
22.09.2017  ·  01:30

Al gra, dos comentaris:

Em ve al cap de forma recurrent el què ens vas explicar de la historieta dels trens i el pendent ferroviari …
No sé si totes les decisions que el jutge del famós jutjat 13 i els fiscals han pres estaven o no en els plans de contingència del govern espanyol per guanyar per 10 a 0, en paraules de la Sra Vicepresidenta, probablement no exactament.
Però clar, una vegada engegat el tren per un pendent superior a lo diuen els càlculs de la física, no tenen manera d’aturar-lo, ni que volguessin, que no ho volen: ha agafat vida pròpia i correrà desbocat fins o foter-se la castanya quan s’acabi la via.
Per tant encara en veurem de grosses, no tenen aturador. I una vegada t’has tret la careta ja no ve d’aquí.

2. Sí sabem on anar a votar, però qui hi entengui haurà d’articular una gran operació perquè la gent que pel motiu que sigui és “computer illiterate” i vol votar sigui assistida, perquè potser no acaben sabent què ha de fer i on anar.

Roger Civera
Roger Civera
22.09.2017  ·  01:31

Des d’ahir tot està més clar, però si volem “contar” vots el dia 1-O… ens farà falta solucionar temes “físics”. Sé que ja ho he expresat fa un parell de dies… però és que encara veig temes difícils.
– col·legis: d’acord ara els que estem tot el dia a Twitter ja sabem on votarem, però la gent gran? Ok, podem fer escamots d’informació, però hauríem de muntar-los ja demà.
– urnes: portar les urnes als col·legis que ja son públics pot ser un poc difícil amb tota la policia espanyola per ací… Ok, podem haver creat un programa de vot electrònic o votar en les urnes “espanyoles” o quelcom similar, espere que ho tinguen lligat i ben lligat.
– que passa si es presenta la poli espanyola a mig dia i requisa el vot? D’acord ja tindríem una imatge espectacular cap al món… però no vivim per a emetre imatges, si no per a fer la independència!!!
Ja ho deia ahir, solament veig factible implicar als mossos activament en el procés.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
22.09.2017  ·  01:41

Malgrat el cop d’estat de fa tres dies, tothom se n’adona –el govern central també- que ens estem acostant al dia 1 i el 2 d’octubre amb un panorama que pot ser molt diferent per als catalans en funció del resultat positiu del referèndum. Perquè el govern espanyol sap que si destitueix algun membre del govern o tot complet, la DUI serà ràpida inapel·lable i si s’espera també hi serà, però més tard. No podrà dir mai que la votació no ha estat neta perquè hi haurà una comissió internacional que vetllarà per la puresa de la votació i quan confirmi els resultats positius, ja haurem guanyat del tot a Catalunya, a Espanya i al món.

Ja va informar el govern que tenia un dispositiu intern, i segurament secret, que està elaborant el camí cap el referèndum obviant i deixant en evidència, les atacs d’un estat que el tenim en contra des de tots els punts de vista. Per tant, ell fan això, nosaltres ho evitem fent allò i ja fa temps que va passant i el govern enrocat demanant que deixem de fer l’acte de democràcia més important dels últims tres-cents anys, pensant, il·lusòriament, que ha escapçat del referèndum. No el traurem d’allà doncs, que ho segueixi pensant i ja veurem què passa el dia 1 i les seves conseqüències el dia 2. I si el que vol és aplicar la força com fa Turquia, seria bo recordar-li que un estat així mai no entrarà a la UE, per tant, que vigili. I al Millo li podríem demanar que es controli quan parla i si acusa el govern de mentir, que sàpiga que si hi ha algú mentider és ell mateix, cosa que la majoria de catalans i catalanes ja saben. Que baixi a alguna concentració i ho comprovarà.

jordi Rovira
jordi Rovira
22.09.2017  ·  06:50

El que és evident va sortint d’entre la cortina de fum que hi van llençant. Si el fum és figurat, només ens trobem davant d’una opinió. Quan el fum és causa d’un foc; llavors estem davant d’un problema. L’estat espanyol ha calat foc. I la situació interna d’europa amb brexit i tot plegat, no s’ho pot permetre. Aquest foc, els crema la casa. El tema no és Catalunya, són les arts incendiàries d’un tal Neró Rajoy, imperator Castellanus.

jaume vall
jaume vall
22.09.2017  ·  08:31

Poc més d’una setmana per votar i posar el clímax a uns dies de vertigen que poden desembocar bé en la sobirania plena del nostre país, bé en una nova derrota contra l’estat espanyol que suposaria represàlia infinita. Quin privilegi poder viure un temps així, i posar el gra de sorra perquè Catalunya s’alliberi del jou i esdevingui un estat. No defallim al carrer ni a les institucions. Gràcies Vicent per la teva visió experimentada, serena, inspiradora sobre el dia a dia del procès. Gràcies Josep Usó pels teus comentaris amb recompte incansable inclòs. Gràcies resta de companys comentaristes per fer pinya i donar-nos suport mutu.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.09.2017  ·  09:39

El cop d’Estat de Rajoy ha fet que la resposta sigui, la mobilització general com a defensa contra la repressió, la votació de l’1-O com a ofensiva democràtica de la voluntat popular i la vaga general que és projecta a partir del 2 per a consolidar els resultats (això ja en parlarem, potser serà abans segons l’enfollida que sigui la repressió). Són tres armes imbatibles.
Això vol dir que hores d’ara, a la participació dels Sí i del No, s’hi afegeixen els vots reactius dels qui volen democràcia front neofranquisme. El vot és ja pura supervivència democràtica!!
Independència i democràcia s’han fusionat. Allò de l’eix social i de l’eix nacional s’ha anat a can pistraus (que els preguntin als estibadors del port). Si votem (les ganes són altíssimes) serem sobirans per proclamar la república. Així de clar.
Només cal aguantar la setmana vinent. És clau. La repressió desesperada serà ja la definitiva (Puigdemont, el govern, TV3, Cat ràdio,..?). I votar. Resistir és vèncer.

Albert Miret
Albert Miret
22.09.2017  ·  11:41

A partir del cop d’Estat de fa tres dies, Turkespaña ha passat de ser un país normal segons els de la Unió Europea a ser un país perillós per a la pròpia Unió, molt a pesar de les frenades del Partit Popular Europeu que actua directament a les ordres del Partit Popular de Turkespaña.
Quan diuen que estan molt preocupats pel referèndum de Catalunya, volen dir que ja van tenint clar que sense Catalunya, Turkespaña mai els podrà pagar el deute. Res més que això. Que ningú es faci il·lusions perquè s’equivocarà.
La Unió Europea està quedant per als catalans que tan l’estimàvem, com el pal d’un galliner. Però mentre estigui governada per aquests “Mandarins” tant poc democràtics, és natural que els sembli correcte un Cop d’Estat. Tot el que es faci per a que no es bellugui res i ells puguin seguir vivint a tot tren en aquesta “sopa boba”, els sembla bé.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
22.09.2017  ·  18:36

Al Títol III Article 4 Punt 4 de la Llei del Referèndum d’autodeterminació diu:

“Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”.

És a dir, la Sindicatura Electoral ha de proclamar, supose que després de les comprovacions pertinents davant dels observadors internacionals, que els resultats tenen un caràcter oficial i a continuació, el Parlament de Catalunya té 48 hores per declarar la independència.
No sé quant de temps pot requerir oficialitzar els resultats, però si fossin necessaris, posem per cas 6 dies, i després el Parlament té 48 hores (dissabte i diumenge pel mig) per declarar la independència, resulta que podem anar-nos-en a dilluns, 9 d’Octubre.

I no dic res més… (encara que qualsevol dia ja em va bé).

Josep Sauleda
Josep Sauleda
22.09.2017  ·  23:48

No podem perdre si no ens desviem del nostre objectiu.

A: NORMALITAT.COM SEMPRE
El dia 1 d’Octubre hauríem d’anar a votar com sempre, amb la papereta i prou. Res de signes externs( banderes…), per respecte als votants del no, blanc o nul.

B,C,D,E,F,G,H….. + NORMALITAT EN L’EXCEPCIONALITAT

Si no es pogués votar amb normalitat per la presència de policia impedint l’accés a l’entrada del col.legi, no hi hauria d’haver aglomeracions “tumultuoses” ans una cua cívica, llarga, llarguíssima, de catalanes serenes sòbries, cíviques i pacífiques amb una papereta de vot a la mà esperant el seu torn.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes