29.07.2015 - 00:00
|
Actualització: 29.07.2015 - 08:48
Barcelona (ACN).- El patrimoni documental de l’escriptor i filòleg Martí de Riquer, l’Arxiu del Llinatge Riquer, comtes de Casa Dávalos, s’ha cedit en comodat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) per a la seva preservació i difusió. El fons està integrat per 433 pergamins, el més antic de l’any 1156 i el més recent del 1612. A banda, hi ha 77 arxivadors amb la documentació en suport paper: Especuls, herència, censos, capbreus, comptabilitat, inventaris, plets i tota la documentació pròpia d’un arxiu d’una família de la noblesa catalana, a més de 28 manuscrits. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la “gran aportació” a investigadors perquè puguin beneficiar-se de la feina feta per moltes generacions.
Per la seva banda, el director en funcions de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada, ha remarcat que “l’arxiu del Llinatge Riquer té valor, no només en la forma, sinó en el contingut, hi ha documentació molt significativa”.
Es tracta d’un arxiu nobiliari que inclou els documents històrics dels Riquer, juristes de Lleida i senyors d’Albatàrrec; dels Remolins, senyors de Vimfaro; dels Sabater, senyors de Benavent; dels Agullana, senyors de Palau Sator; i dels Gallegos, comtes de Casa Dávalos, a més de la documentació d’altres famílies relacionades i emparentades.
“Els arxius tenen una vida bastant agitada lligada a la família” ha afirmat l’historiador Borja de Riquer, i ha afegit que “era una gent que ho guardava tot. Pots seguir tot el que feia la família amb un detall exhaustiu”.
Fruit de la història dels Riquer, el seu arxiu es considera molt rellevant per al coneixement de la història medieval, moderna i contemporània de Catalunya, essent un fons essencial per alguns fets històrics com són les guerres carlines.
La part més important del fons és la copiosa correspondència familiar i política, conservada íntegra (un cas excepcional), que va permetre a Martí de Riquer la redacció d’una obra mestra, les Quinze generacions d’una família catalana, publicada per Planeta l’any 1979 i reeditat per Quaderns Crema el 1998.