Islàndia celebra avui eleccions legislatives i el Partit Pirata lidera les enquestes d’intenció de vot a poca distància dels conservadors. Aquest partit antisistema defensa la transparència en la vida pública, la reforma de les institucions, més democràcia directa i una forta lluita contra la corrupció i a favor de les llibertats individuals. Segons el darrer sondeig, publicat pel diari local Morgunbladid, el 22.6% dels electors votaran pel partit Pirata mentre que el Partit de la Independència, de dretes i part de l’actual coalició de govern amb el Partit Progressista, obtindrà el 21,1%. Amb aquests percentatges, ambdues formacions obtindrien quinze diputats i, després de dir que no governaran junts, quedarien lluny dels trenta-dos escons de la majoria absoluta.

Els islandesos elegiran avui un parlament que haurà d’investir un nou primer ministre després de la dimissió a l’abril de l’aleshores cap de govern Sigmundur David Gunnlaugsson, després que es fessin públics els papers de Panamà. Aquests documents vinculaven el lider del Partit Progressista amb l’empresa Wintris on el primer ministre i la seva esposa hi havien dipositat uns tres milions i mig d’euros en bons de tres bancs islandesos. La pressió popular al parlament de Reykjiavík, similar a la indignació que va produir la crisi financera, va obligar el primer ministre a dimitir. L’aleshores ministre d’Agricultura, Sigurdur Ingi Johannsson, va assumir el carrec de forma temporal i es van convocar eleccions. Des que va esclatar la crisi econòmica l’any 2008, els islandesos ja han votat tres cops.

Actualment el Partit Pirata té tres escons al parlament però les enquestes el situen amb possibilitats reals de ser la força més votada malgrat el descens que ha patit als sondejos des de l’abril, quan va arribar a un 43% d’intenció de vot. Aquest descens ha afavorit el creixement del Moviment d’Esquerra Verda, que ha crescut fins al 18,6% d’intenció de vot.

El partit Pirata és el més mediàtic d’aquestes eleccions i també més enllà d’Islàndia. És un partit que no vol situar-se a l’eix ideològic, no vol etiquetar-se ni d’esquerres ni de dretes, perquè argumenten que la seva militància aglutina diverses sensibilitats. Aquesta indefinició, juntament amb la popularitat que té la líder de l’esquerra verda, Katrín Jakobsdóttir, pot explicar el creixement que viu el partit ecologista.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.