14.06.2022 - 17:27
|
Actualització: 15.06.2022 - 07:49
El Parlament de Catalunya va eliminar les llicències per edat del règim intern, però hi ha funcionaris que les tenien concedides i que encara en fan ús i els grups intenten d’arribar a un acord amb els treballadors per extingir-les definitivament. Per això, la mesa ampliada ha acordat aquest matí una pròrroga fins a l’11 de juliol per a mirar d’arribar a un pacte. Tanmateix, és segur que no hauran de tornar a treballar al parlament com abans, perquè la majoria de grups han aprovat que tots els treballadors de més de seixanta anys que n’acreditin quinze de servei a la cambra podran tenir una nova excedència voluntària incentivada o podran accedir tres modalitats diferents de reducció de jornada laboral incentivada. La Comissió d’Afers Institucionals aprovarà les mesures dijous, ara que el Departament de Recursos Humans del parlament ha arribat a un acord amb el Consell de Personal. La cambra suprimirà les llicències per edat però establirà, doncs, un altre sistema d’incentius per als funcionaris cinc anys abans de la jubilació.
En concret, l’excedència voluntària incentivada implicarà que els treballadors puguin deixar de treballar cobrant l’equivalent a la prestació de la pensió de jubilació que els correspondria, d’acord amb l’import màxim que determini la normativa sobre pensions del sistema de la seguretat social. És, doncs, una figura amb semblances a la llicència per edat però amb les retribucions reduïdes. Durant aquest temps, la cambra assumirà les cotitzacions corresponents a la jornada laboral completa. A més, les reduccions de jornada incentivades permetran als treballadors més grans de seixanta anys de treballar menys hores però mantenir un gruix important de les retribucions, segons la modalitat que triïn.
La primera modalitat implicarà una reducció progressiva de la jornada que partirà d’una sisena part quan els faltin cinc anys per a la jubilació, fins a la meitat de la jornada quan els falti un any, i rebran la totalitat de les retribucions que els correspon d’acord amb el lloc de treball que ocupen. La segona modalitat és una reducció de la meitat de la jornada durant tot el període, amb la possibilitat de cobrar entre un 80% i un 100% del sou, segons el temps que els falti fins a la jubilació. La tercera implicaria una rebaixa d’una tercera part de la jornada laboral, que s’ha de començar quan faltin cinc anys per a la jubilació forçosa, i que es mantindria fins a aquell moment, amb una percepció del 95% del sou. L’excedència voluntària i les modalitats de reducció de jornada s’inclouran en els Estatuts de Règim de Govern Interior (ERGI) del parlament en dos articles nous: el 70 bis i el 89 bis. En la reunió de la mesa ampliada, hi han votat a favor el PSC, ERC, Junts i el PP. La CUP i Cs s’hi han abstingut i els comuns hi han votat en contra, segons fonts parlamentàries.
Una decisió amb mesos de retard
La mesa del parlament i la mesa ampliada, amb representants de tots els grups, han mogut fitxa avui perquè aquesta setmana s’exhauria el termini per a prendre una decisió definitiva sobre les llicències per edat. La d’avui és la tercera pròrroga que es donen, amb la novetat que ja han arribat a un acord sobre les excedències i les jornades reduïdes incentivades. A final de març, el parlament va acordar d’ajornar fins al 17 de juny el termini per a decidir què fer amb les llicències que s’havien concedit però no aplicat i determinar també si l’eliminació d’aquest privilegi s’aplicava igualment als qui ja en gaudien. Es van donar dos mesos i mig de coll respecte al termini que s’havien fixat inicialment i que s’acabava el primer d’abril, amb l’objectiu de poder negociar amb els treballadors, tot i que la mesa podia prendre una decisió sense el vist-i-plau del Consell de Personal. Això va permetre que els qui ja n’havien demanat i que les tenien concedides, però no en feien ús, s’hi poguessin acollir fins que la cambra no prengués cap decisió definitiva.
La mesa del parlament va introduir canvis en les llicències per edat el 22 de desembre de l’any passat, amb l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’eliminació, segons que va argumentar la presidenta de la cambra. Fins llavors, s’hi podien acollir els funcionaris més grans de seixanta anys i que n’havien treballat un mínim de quinze, per a continuar cobrant el mateix sou sense treballar fins a la jubilació. Però, arran de la polèmica política que es va originar quan el diari Ara publicà que el parlament pagava 1,7 milions d’euros anuals a funcionaris que ja no hi treballaven, el parlament va acordar de suprimir-les sense pactar-ho amb els treballadors, retirant directament les llicències dels ERGI de la cambra. Els partits, tanmateix, sabien que els treballadors podien acabar denunciant el parlament si els retiraven unilateralment allò que ja era un dret laboral i per aquesta raó ara miren d’arribar a un acord amb el Consell de Personal.
Quan va esclatar l’escàndol, els partits van adduir que ignoraven la vigència d’aquestes llicències malgrat que, com va avançar VilaWeb, el parlament les havia validades el 2017 a la mesa i a la Comissió de Governació. Abans de fer una proposta concreta als treballadors, la mesa va encarregar dos informes jurídics. L’últim, signat pel lletrat Antoni Bayona, va apuntar que era possible de retirar les llicències als qui les tenien concedides si es feia un canvi normatiu. L’altre informe, del lletrat Ferran Domínguez, parlava només del cas dels dotze treballadors que havien demanat les llicències per edat el 2021 però que en aquell moment no en podien fer ús. El pas següent el farà ara la Comissió d’Afers Institucionals i caldrà veure si arriben a l’11 de juliol amb un acord sobre el règim dels treballadors que mantenen les llicències.
