Quim Torra, Pere Aragonès, Meritxell Budó

El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti ‘de manera immediata’ a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. L’oposició ha aprovat una moció del PSC que constata la ‘inoperància’ del govern i recorda que no ha pogut aprovar el pressupost d’enguany per falta de suports. La CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s’ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra. La moció ha estat aprovada amb 62 vots a favor (C’s, PSC, CatECP i el PP) i 61 en contra (JxCat i ERC). Els socis de govern han acusat el PSC d’aprofitar-se de la repressió, tenint en compte que hi ha cinc diputats que no poden votar: els quatre de JxCat afectats per la suspensió dels seus drets decretada per Pablo Llarena (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i Toni Comín, d’ERC. JxCat i Torra no han acceptat el resultat per aquesta raó. En una piulada, el president de la Generalitat ha criticat que C’s, PSC, comuns, el PP i el vot de qualitat de Llarena ‘sumen forces’ per demanar-li eleccions. ‘Continuem governant amb tota l’ambició republicana intacta’, ha dit.

El pronunciament de la cambra és un revés polític per al president de la Generalitat i tot el govern, però no és jurídicament vinculant. La potestat de la convocatòria electoral només la té Torra. El president, de fet, ja va refermar ahir que no pensa convocar eleccions aquest any perquè seria una ‘gravíssima irresponsabilitat’. Així ho va sentenciar durant la sessió de control al govern i en una compareixença posterior per explicar els darrers canvis a l’executiu, en què es va evidenciar la solitud de JxCat i ERC, que es mantenen lluny dels anticapitalistes i no van aconseguir apropar-se als comuns durant la negociació pressupostària. Els dos socis de govern han criticat que el text del PSC és una moció trampa, perquè consideren que és una moció de censura encoberta que no està prevista reglamentàriament. Per això, han tornat a emplaçar l’oposició a posar-se d’acord per a presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu a la presidència. La CUP s’ha desmarcat de la votació, però ha exigit a Torra la convocatòria d’eleccions. ‘Calen nous lideratges’, ha sentenciat amb contundència la diputada Maria Sirvent. Si la CUP hagués votat en contra de la moció, s’hauria produït un empat i hauria estat rebutjada.

JxCat i ERC han minimitzat els efectes del pronunciament del parlament i han posat el focus en la pèrdua de la majoria com a conseqüència de la intervenció de Llarena. ‘No s’amaguin darrere de la repressió per a posar en dificultats el govern de Catalunya’, els ha retret la portaveu d’ERC, Anna Caula. JxCat no pensa reconèixer políticament la desautorització de la cambra. Josep Costa, vicepresident primer del parlament, ha afirmat que Torra manté els mateixos suports que quan va ser investit president el maig de l’any passat. La investidura va prosperar en segona volta per majoria simple gràcies a l’abstenció de la CUP. Però la suspensió dels quatre diputats de JxCat i el fet que Comín no pugui delegar el vot des de l’exili, han deixat JxCat i ERC en 61 vots, davant dels 65 que sumen els partits constitucionalistes i els comuns. Per això Torra i Costa han parlat del ‘vot de qualitat’ de Llarena.

L’alteració de la majoria

L’octubre passat, Oriol Junqueras i Raül Romeva van respondre a la suspensió decretada pel jutge instructor del Tribunal Suprem designant Sergi Sabrià com a diputat substitut i hi deleguen el seu vot, de manera que sí que són comptabilitzats. Però els quatre diputats de JxCat es van negar per no assumir políticament la suspensió, que ja s’havia executat abans a la pràctica amb la retirada del sou de tots els diputats afectats. Aquesta realitat ha fet que la portaveu del PSC, Eva Granados, hagi assenyalat que els quatre diputats de JxCat podrien designar substituts perquè se’n comptabilitzessin els vots. En el seu moment, JxCat va intentar mantenir l’antiga delegació de vot dels seus diputats afectats per Llarena, però la mesa ho va rebutjar amb els vots d’ERC i el PSC.

Puigdemont va presentar després al Tribunal Constitucional un recurs d’empara contra la decisió, tenint en compte que el ple havia rebutjat la suspensió dels drets i els deures dels diputats, al mateix temps que havia habilitat un sistema de designació per a substituir-los. JxCat va explicar que era un tràmit tècnic per a poder anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, tot i que el moviment va generar malestar a ERC. En les al·legacions presentades pel parlament al TC, el lletrat major, Joan Ridao, va al·legar que el rebuig del ple a les suspensions va ser una simple ‘declaració de voluntat política’ i que les ordres de Llarena es van executar fent possible la designació de substituts per a preservar les majories existents, i per això no es vulneraven els drets de Puigdemont.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb