Mas de Conxa, un dels darrers reductes agraris entre l'Horta Nord i el Camp de Túria.

Arribem al Mas de Conxa, paisatge d’infantesa i maduresa de l’escriptor i biòleg Martí Domínguez. Es troba en el terme de Godella, entre Godella i Bétera, entre l’Horta Nord i el Camp de Túria, a pocs quilòmetres de la ciutat de València. Aquest és un mas de la família de l’escriptor, biòleg i periodista Martí Domínguez, que el seu avi va comprar a un suís, als anys cinquanta. Un camp de tarongers ufanosos, plens de taronges de dalt a baix, ens dóna la benvinguda. El mas és embolcallat per una gran varietat d’espècies vegetals, algunes autòctones i d’altres foranes plantades per l’avi de l’escriptor, que reconforten: un aplec de palmeres i de pins mediterranis, xiprers, garrofers, araucàries, ambús, casuarines… Comença a despuntar el color groc de la mimosa. ’És l’últim reducte que ha resistit la vulgaritat de la construcció’, comenta Martí Domínguez.

Les Clementines es cullen ara. Fan una olor extraordinària, perfumada. En tastem una de l’arbre, fresca, dolça, melosa. Sorpresa gustativa. Confort. Les taronges es colliran més endavant, a finals de març o inicis d’abril, però també les tastem. Mmmmm! Ens les menjaríem totes ara, són tan gustoses, aromàtiques i dolces, que ens sembla que no cal esperar. És la festa de la fruita, és color, és paisatge agrari, és mediterrània, és salut, és qualitat de vida.

Els tarongers del Mas de Conxa són de la varietat ‘lane late’, que Martí Domínguez cultiva evitant herbicides i hi deixa una catifa vegetal, on l’agret i les seves floretes grogues en són les protagonistes. Però el naturalista està preocupat. Explica: ‘És un negoci ruïnós. Hi ha el problema de l’acord comercial de la Unió Europea amb Sud-àfrica i que fa una competència deslleial sobretot a les varietats primerenques de mandarines, perquè s’encavalquen amb les sud-africanes. Enguany moltes Clementines s’han quedat a l’arbre. És la història de sempre, que els valencians no sabem defensar les nostres coses, és un problema d’idiosincràsia del nostre poble. Si hi haguera una actitud més combativa, de defensa de la terra, potser aniríem diferent.’

Martí Domínguez amb tarongers.

Martí Domínguez ens explica els topònims del lloc: ‘Este rodal ens és molt estimat. Limita amb el barranc del Palmaret, que és el que apareix a les meves cròniques. És la partida dels aljubs. Aljub vol dir cisterna. Amb les avingudes (riuades), els aljubs recollien l’aigua que servia per regar l’horteta que hi havia a banda i banda del barranquet. La resta era blat i vinya. I en l’època de la guerra també es va plantar arròs.’ L’escriptor ens assenyala el mas del costat, Mas d’Elies, i el de Jaumandreu, on va pintar el gran Ignasi Pinazo, durant el període de còlera que va afectar València. Al fons despunta la serra de la Calderona.

Però per a l’escriptor el tros més estimat, el que el vincula amb la terra d’una manera més física i literària, és la franja de terra que hi ha entre el barranquet i els tarongers. És allí on cultiva el seu hortet, les seves tomates, les pebreres i albergínies, on té una mata de penqueres (cards). ‘Jo poso les penques en l’olleta de pastor i estan boníssimes. I és un element molt de l’Horta: Rafael Armengol té una sèrie de quadres de les penques. És una cosa molt pròpia. També és cert que ve d’una època de gana immensa.’ Però l’hortet és una labor d’estiu per a l’escriptor. Ara la terra descansa.

I conclou Martí Domínguez: ‘El meu ecosistema literari és este rodal. És el barranc del Palmaret, el pla dels aljubs, amb els vells lledoners i la morera. És este el meu tros, on jo em recree, cultive les meves coses, al fons la Calderona, el bell mas d’Elies per veí… És un ecosistema, que va desapareixent. Jo no sé el temps que aguantarà, però ara la pressió és bestial. És l’últim tros que queda cultivat dels termes de Godella i Bétera, que no ha claudicat a la urbanització feréstega i deshumanitzadora.’

Aquest és el paisatge que ens féu de marc per a entrevistar Martí Domínguez aquesta setmana, arran de la publicació del seu llibre Històries naturals (Pòrtic), que aplega cent vint-i-sis articles de caràcter naturalista, vinculant natura i cultura (sobretot art i literatura), que originàriament es van publicar a la revista El Temps. L’entrevista apareixerà aviat a VilaWeb.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb