El Nou d’Octubre i com la dreta l’aprofita per presumir de poder

  • Enguany s’ha modificat el recorregut de la processó cívica perquè la senyera entre a la catedral i participe en el tedèum

VilaWeb
Laura Escartí
08.10.2023 - 21:40

Aquest Nou d’Octubre serà una Diada diferent. El nou govern del Partit Popular amb Vox s’ha caracteritzat aquests primers mesos per impulsar polítiques antivalencianes. I allà on hi ha governs del mateix símbol s’han vist atacs a la llengua, la cultura i la diversitat. Han eliminat el català de les escoles de les comarques castellanoparlants. Volien que la ciutat d’Alacant deixàs de considerar-se zona catalanoparlant. A Borriana, van provar de censurar publicacions en català de la biblioteca municipal, algunes, fins i tot, infantils. A l’auditori de Torrent van voler llevar-li el nom de Vicent Torrent. A Nàquera, el batlle de Vox, l’únic de tot el país, va prohibir de col·locar banderes LGBT als edificis públics. Han reobert el conflicte sobre la unitat de la llengua perquè han considerat un atac al valencià els acords per parlar català al congrés espanyol i la Unió Europea. Han qüestionat l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. María José Catalá ha aprovat la denominació bilingüe de València i, a més, ha imposat l’accent tancat contra els criteris científics. A la dreta li agrada presumir que ha tornat al poder. I això també es reflectirà a la Diada.

La campanya de promoció ja n’és la primera mostra. La imatge d’enguany té un número 9 de protagonista. En la presentació, el dissenyador va explicar que s’hi arribava per la multiplicació de tres per tres, que deia que feia referència a les tres províncies i als tres colors de la senyera. “El roig de la passió, l’or del sol i el blau del Mediterrani”, va dir el president Carlos Mazón. Amb això, el nou Consell recupera el provincianisme, unes divisions territorials imposades i allunyades de la configuració del País Valencià. Feia molts anys que la Generalitat no feia servir aquests termes, ni tan sols en l’època de Zaplana. A més, el govern del PP i Vox pretén de traslladar un missatge d’unió i sentiment entorn d’allò que anomenen els senyals d’identitat col·lectiva, i que són contraris als de la resta de territoris de parla catalana.

El Nou d’Octubre, un símbol

La processó cívica, acte central de la Diada del Nou d’Octubre, era un altre dels bastions que el PP volia recuperar. Enguany, s’ha modificat el recorregut perquè la senyera entre a la catedral i participe en el tedèum. Durant els vuit anys de batllia de Compromís, amb Joan Ribó, la senyera oficial es va mantenir fora de la seu i la missa s’oficiava amb la senyera de Lo Rat Penat. “Açò és més propi del franquisme, del nacionalcatolicisme, que d’un estat aconfessional”, va dir l’ex-batlle quan va saber les intencions de Catalá.

Compromís va proposar que la senyera fos present en el tedèum, però que no es fes dins la processó cívica, per garantir així els drets de tots els valencians. “La participació de la senyera en la catedral es podria fer el Nou d’Octubre, en la vespra o l’endemà, però sempre diferenciant-la de la processó cívica per una qüestió evident, que és l’aconfessionalitat de l’estat que marca la constitució”, va dir el regidor de Compromís Pere Fuset. El grup va assenyalar que la processó cívica era bé d’interès cultural d’ençà del 2016 i que se n’havia de respectar el format.

Però finalment es compliran els desitjos de la nova batllessa i la senyera tornarà a entrar a la seu religiosa. Després de la baixada de la senyera, que serà portada per Catalá, la processó, partirà de l’Ajuntament, passarà pels carrers de les Barques, del Poeta Querol, del Pau i la plaça de la Reina per accedir al temple per la Porta dels Ferros. Una vegada acabat el tedèum, la marxa sortirà per la Porta de l’Almoina per continuar pels carrers d’Avellanes, de la Mar, de les Comèdies i de la Pau, i arribarà a la plaça d’Alfons el Magnànim. Allí, al Parterre, es farà l’ofrena floral davant l’estàtua eqüestre del rei Jaume I. Després, la processó tornarà a la plaça de l’Ajuntament pels carrers del Pintor Sorolla i de les Barques.

D’una altra banda, hi ha l’expectació per veure si els grupuscles d’extrema dreta que han protagonitzat aldarulls i, fins i tot, intents d’agressions durant la processó cívica d’aquests darrers anys, mantenen aquesta actitud. O si, ben al contrari, amb el govern del PP i Vox desapareixen els insults i les amenaces de la Diada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any