L’Ajuntament de València imposa l’accent tancat i la denominació en castellà en el nom de la ciutat

  • Compromís adverteix que el canvi va contra l'estatut i demanarà un informe a l'assessoria jurídica municipal

VilaWeb
Europa Press
19.09.2023 - 18:47
Actualització: 19.09.2023 - 19:11

La comissió municipal de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l’Ajuntament de València ha acordat d’impulsar el canvi de nom de la ciutat – actualment, “València”– a la denominació “Valencia/Valéncia”, és a dir, en castellà i també amb l’accent tancat, no normatiu, que es basa en les Normes del Puig, que no són oficials.

El consistori diu en un comunicat que, després dels informes necessaris, el canvi serà debatut en sessió ordinària del ple de l’ajuntament. Una vegada remès l’acord plenari a la Generalitat, el Consell aprovarà per decret i de manera definitiva la denominació oficial de la ciutat de València. La batllessa de València, María José Catalá, ha al·ludit a la denominació de la ciutat quan ha parlat del reconeixement a Rita Barberá com a batllessa honorària, i ha emmarcat les dues decisions en un context de mesures “necessàries i justes”. “Qüestions no ideològiques que busquen un consens general, un respecte a les persones que han desenvolupat la seua tasca per aquest ajuntament”, ha dit.

El portaveu municipal de Vox, Juan Manuel Badenas, ha dit que avui el seu grup havia “fet història” en aconseguir que la denominació s’acordi a les Normes del Puig, avalades, diu, “per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat i les autèntiques entitats defensores de la cultura valenciana”. Sobre això, i en una ofensiva per a afeblir l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el Consell ha dit avui que estudiarà la possibilitat d’homologar els títols de Lo Rat Penat, que també es regeixen per les Normes del Puig.

Per la seva banda, el regidor de Compromís Pere Fuset ha acusat Catalá d’estar “lligada de peus i mans pel seu soci prioritari de Vox, que li ha imposat una denominació fora de la normativa oficial de la llengua valenciana, un fet impensable en qualsevol societat seriosa, molt lluny de l’autogovern assenyat i determinat en què creu la gran majoria social valenciana”. Per això, ha anunciat que Compromís demanarà un informe a l’assessoria jurídica municipal, atesos “els seriosos dubtes que li genera, a la coalició valencianista, la legalitat del canvi, ja que la senyora Catalá podria prevaricar”. En termes similars, sobre això, s’ha referit l’ex-batlle Joan Ribó, que ha explicat que, per a fer el canvi de denominació, abans cal un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

La portaveu del PSPV, Sandra Gómez, ha recordat que van mantenir el nom de “València” mentre governaven, perquè és “un nom que realment utilitza la nostra llengua”. Ha demanat de tenir en compte que “nombroses ciutats basques o gallegues on presidia Feijóo”, a més de catalanes, utilitzen el topònim “en el seu idioma, en la seua llengua autonòmica”. “I no entenem per què el PP ací prefereix castellanitzar el nom de València i, després, per exemple, el senyor Feijó a Galícia sí que utilitza la terminologia o utilitza els noms en gallec. Em pareix que és absurd”, ha conclòs.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any