Què és la premsa satírica? El panorama polític actual supera la ficció i deixa en evidència els guionistes de comèdia? Les notícies d’El Mundo Today s’inclourien dins el marc de les fake news? L’humor negre és humor o traspassa els límits? La sàtira contribueix a la frivolització de l’excepcionalitat política que es viu a Catalunya i a Espanya?

Sovint l’humor assoleix una categoria de poca rellevància, com si fos quelcom banal, innocent, en definitiva, un mer entreteniment. No obstant això, la comèdia  té uns efectes interessants al darrera, a través dels quals podem assenyalar i criticar aquelles injustícies o accions de manera enginyosa per incitar a revertir aquella situació que ens pot ser incòmoda.

El Mundo Today (EMT) és un mitjà satíric que va néixer l’any 2009, en plena era tecnològica, i s’ha convertit en un dels portals referència d’humor. De la mateixa manera que la premsa satírica actua com a mirall que caricaturitza l’actualitat, EMT fa burla de qualsevol temàtica del moment, subratllant la irracionalitat del comportament de l’ésser humà, centrant-se en la cultura espanyola. Segons explica un dels seus creadors, en Kike García, “EMT havia de ser un pilot de programa de televisió”. Amb els pocs recursos que disposaven, van decantar-se per adaptar el contingut en format web que ells mateixos puguessin autogestionar.

La premsa satírica ja existeix a Espanya des de 1735 amb El Duende Crítico, com a primer referent, seguit d’altres capçaleres com El Censor, El Pensador, La Abeja Española, La Codorniz, fins a arribar a avui dia amb la revista satírica El Jueves. Totes aquestes han destacat per ressaltar els costums i vicis de la societat espanyola i de parodiar, sobretot, l’escenari polític de l’època, malgrat que algunes de les capçaleres, com La Codorniz, van conviure amb etapes difícils per a l’humor, com la dictadura de Franco. El Jueves segueix sent un dels referents a l’actualitat, amb un model que destaca per les il·lustracions i les caricatures.

“La idea d’EMT no és gens original, ja que la premsa satírica és un format que existeix de fa molt de temps”, reconeix García. El que tenien molt clar és que emprarien un to de sàtira, feta des de la serietat i sobrietat adoptant l’atmosfera dels sketches de Monty Python, la prosa de Woody Allen o inclús en 7 de Notícies, un programa fugaç de TV3.


Aquesta publicació digital, considerada com una actualització de la premsa satírica, s’encarrega d’abordar els temes del moment des d’una perspectiva àcida amb uns continguts totalment inventats, però amb una redacció periodística formal. Aquesta paradoxa entre contingut inversemblant i redacció formal cerca un joc de tensió entre els límits de la realitat i la ficció, que de vegades, semblen desdibuixats en una crisi de la credibilitat del periodisme. El fenomen ha arribat a convertir-se en la frase feta “sembla tret de El Mundo Today, quan una peça informativa sembla superar la realitat per la seva ridiculesa.

El Mundo Today s’hauria d’incloure al marc de les fake news? Segons el fotoperiodista Jordi Borràs, no tenen res a veure, ja que les notícies falses amaguen interessos econòmics al darrera. 

No obstant això, encara hi ha molta gent que es creu les seves notícies i fa que la xarxa bulli. La darrera polèmica ha sigut la reacció de molts fans de la cantant Malú després de llegir el tuit: Los fans de Malú se reúnen bajo el balcón de su casa y le gritan “con Rivera no. Sembla força inversemblant que algú pugui dubtar de si es tracta d’una notícia de broma o una de veritat, però és realment així? Potser ens hauríem de posar a prova.

L’humor i la llibertat d’expressió són dos conceptes que tornen a estar a l’ordre del dia. Algunes de les  polèmiques que han esclatat a la xarxa són la de Róber Bodegas i el seu discutit monòleg sobre els gitanos; la d’en Dani Mateo, que va mocar-se amb la bandera espanyola a El Intermedio o els polèmics tuits d’en David Suárez. L’humorista de l’Està passant, Àlex Martínez, considera que “ha de ser el públic el que dicti si un acudit fa gràcia o no, al final el límit és el que es posa un mateix”.

Podem establir certs paral·lelismes amb el EMT a arreu del món com Lercio a Itàlia, Der Postillon a Alemanya, De Speld a Holanda, Le Gorafi a França o Waterford Whispers News a Irlanda. Tots ells reconeixen que han estat inspirats en The Onion, un diari d’entreteniment satíric nord-americà, fundat l’any 1988 i que, compta amb una estructura molt més petita, sense redacció física i amb només cinc redactors. El Mundo Today pot subsistir com una empresa petita, gràcies als ingressos per les seves visualitzacions, publicitat i altres iniciatives com la venda dels seus llibres de recopilacions dels seus articles.

Tot i aquest ample escenari de mitjans satírics, la figura de la dona segueix estant en un segon pla dins d’un món molt masculinitzat. “Encara que hi hagi una gran producció de continguts humorístics segueixen havent-hi poques dones com a referents”, segons Oye Sherman.

 

La censura com a eina opressora

Les publicacions humorístiques han anat molt vinculades a la censura, com a mesura repressora de la llibertat d’expressió i de premsa, que malgrat que ens sembli que es tracta d’un mecanisme ancorat al passat, podem trobar algun exemple força recent com l’embargament de l’edició de El Jueves del 20 de juliol de 2007 que presentava en portada una caricatura dels prínceps d’Astúries, en aquella època, mantenint relacions sexuals. Un altre cas relativament recent és el de la portada de la mateixa capçalera sobre l’abdicació de Juan Carlos I, on es van retirar 60.000 exemplars dels quioscos l’any 2014 per ordre del grup editorial RBA, al qual pertany la revista, per por a les represàlies.

El cas d’EMT no és una excepció. Han tingut múltiples amenaces judicials i dos intents de demandes: una amb Panini i l’altra amb Mariló Montero, tot i que García assenyala que no han passat de l’anècdota. “Un mitjà petit està molt desprotegit perquè contestar una demanda judicial suposa pagar diners a un advocat i has de tenir certa solvència econòmica per plantar cara”, assegura el creador de contingut que ara poden viure de la plataforma, però van estar cinc anys hipotecant el seu temps en aquest projecte, treballant sense cobrar.

Una de les grans fites de El Mundo Today ha sigut la seva presència a les xarxes amb un total d’1,2 milions de seguidors a Twitter, superant així al compte oficial de La Vanguardia que en té 997.000 o el compte oficial de El Periódico amb 596.000, dos dels mitjans informatius de referència del territori espanyol. A més, també es col·loca per davant de El Jueves que compta amb un milió de seguidors.

“No celebrarem el nostre desè aniversari perquè tenim massa feina. Volem publicar un nou llibre aquest any i seguir explorant vies per créixer al nostre ritme lent i destraler”, assegura en Kike García. Amb aquest esperit irònic, l’humor seguirà sent la seva millor arma per enfrontar-se a aquest món, cada vegada més surrealista.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb