'Escombrar sota l’estora', obra de Banksy a Londres, prop del mercat de Camden

Alguns lectors, més dones que homes, recomanaven i fins exigien la setmana passada, en els comentaris a l’article que vaig dedicar al Monòlit mascle que ens aguaita el nom del qual no hauríem de pronunciar ni menys publicar, deien, girar la vista cap a uns altres contextos per parlar d’això nostre. Enllà que fa de mal dir que és això nostre si no és en un sentit de bombolla identitària que no sempre és compartible encara que sí comprensible quan és a punt de començar el judici de l’1 d’octubre, els he fet cas. Miro cap a uns altres contextos, em poso les ulleres internacionals i, vinga, som-hi.

M’ho facilita l’últim informe del Centre Internacional de Documentació de Barcelona (CIDOB), dedicat des de la seva creació el 1973 a la recerca i anàlisi de temes internacionals, una fundació privada i think tank independent i plural de reconeguda trajectòria, que ha passat els seus alts i baixos, com tot allò que dura i vol durar, que continua fent la seva feina, que és bàsicament fer pensar per tal d’actuar.

L’informe és una reflexió col·lectiva, ‘El món el 2019: deu temes que marcaran l’agenda global. El signa Eduard Soler i Lecha, investigador sènior de trenta-nou anys, en nom dels trenta-sis investigadors més que hi ha contribuït. Engega així:

«El 2019 es mostraran les cartes d’una partida on hi ha molt en joc: el futur de les institucions de l’ordre internacional, la democràcia, la dignitat i també els drets socials i laborals que moltes societats consideraven adquirits o es donaven per descomptats. Veurem com de potent és l’ofensiva per erosionar aquests principis però també com d’àgil i creativa és la capacitat de resistència. En aquesta pugna sorgiran oportunitats. Són vells combats però amb protagonistes renovats i noves idees. Serà una partida a diversos nivells: entre les principals potències, entre diferents concepcions de l’ordre internacional i també entre diferents idees de societat. Aquest tercer xoc adquirirà més rellevància si, davant de tots aquells que propugnen el replegament, la mà dura i el mirar per un mateix, es consoliden formes de resistència positiva, entre els protagonistes de les quals trobarem el feminisme com a gran força transformadora, l’activisme digital i uns espais urbans orgullosos de les seves societats obertes, diverses i connectades. La partida no acabarà el 2019 però sí que serà un moment de presa de posicions, de definició d’aliances i estratègies. La rellevància d’aquest any no vindrà determinada pel resultat final d’aquest enfrontament sinó per la constatació que el que està en joc són elements bàsics del progrés global. El 2019 tornem al que és bàsic.»

Els deu temes que marcaran l’any al planeta són els següents, que em limito a destacar i a remarcar-ne les síntesis que en fa l’informe:

1.Les regles del joc: multilateralisme i polaritat: la tensió entre la Xina i els Estats Units. «Així mateix, serà un any en què sabrem si aquesta és una partida en la qual hi ha només dos jugadors rellevants —avançant, així, cap a una nova dinàmica bipolar però amb regles obsoletes— o si la resta de jugadors decideixen fer un gir i jugar el seu propi joc. […] En altres paraules, si accepten que hi haurà partides simultànies o, cosa que és el mateix, que davant l’absència de consensos globals podrien donar peu a acords d’abast regional o interregional. Si aquesta és l’opció, s’enfrontaran a un problema afegit: la rivalitat entre potències regionals —sovint en clau ideològica— que ja està prenent com a ostatges moltes organitzacions.»

2. Preparats (o no) per a la propera crisi econòmica: «Mentre esperem un nou xoc, el que sí que se seguirà notant durant el 2019 són els estralls de la crisi anterior en forma de desigualtats creixents, amb derivades territorials i generacionals cada vegada més visibles. En altres paraules, si de la crisi del 2008 només s’han abordat parcialment algunes de les causes, la gestió de les seves conseqüències seguirà sent un assumpte pendent. Per això, quan es produeixi una nova crisi es plantejarà el dubte de si realment és alguna cosa nova o la prova fefaent que l’anterior mai es va arribar a superar.»

3. Entre l’economia de plataforma i l’oligopoli digital. «Precisament perquè el debat social sobre aquest fenomen s’intensificarà, desviarà l’atenció d’un altre fenomen econòmic (i social) tant o més rellevant: l’hegemonia d’un grup molt reduït d’empreses digitals i el creixent divorci entre capital i treball. Actualment, les cinc principals empreses del món en capitalització borsària són dins d’aquesta categoria: Apple, Amazon, Alphabet, Microsoft i Facebook. Cap d’aquestes companyies és entre les que ocupen més treballadors del món però, en canvi, sí que són a l’avantguarda del que subreptíciament anomenen optimització fiscal. Una altra dada rellevant: el 2018, Jeff Bezos, el fundador d’Amazon, es va convertir en la persona més rica del món, i Netflix va superar Disney com a principal companyia audiovisual. 2019 serà un any de nous rècords que il·lustraran tant la força de l’economia digital com els riscos d’una deriva oligopòlica.»

4. Democràcia, retrocessos globals i resistència: «Les protestes emancipadores que van recórrer mig món el 2011 han anat arribant a una fase de replegament. Serà el 2019 un punt d’inflexió? Al llarg del 2018 hem constatat la renovada força del feminisme o el treball de coordinació entre ciutats que, en algunes matèries com el clima o la immigració, han arribat a desafiar els seus respectius governs. Com més força adquireixin els moviments regressius, més dinamisme i amplitud adquirirà una resistència que no s’acontentarà a defensar l’statu quo antesinó que plantejarà una nova agenda democràtica. El treball en xarxa i la combinació entre mecanismes tradicionals de mobilització social i noves tecnologies marcarà l’avanç en la consecució d’aquesta agenda.»

5. Realitats paral·leles, crisi de confiança i combat digital: «La politització i les figures carismàtiques, combinades amb missatges positius i noves representacions –generacionals, de gènere, de classe i d’identitat– poden ser la millor basa per plantar cara a processos de replegament. Ho vam veure en les mid-term electionsde novembre del 2018 als Estats Units. Les eleccions al Parlament Europeu del 2019 podrien ser un segon laboratori per a la formulació d’alternatives en positiu i, potser, un punt d’inflexió pel que fa a participació electoral si es plantegessin en aquests termes.»

6. Normalització del conflicte (i de les violències): «Només quan les víctimes aconsegueixin fer-se visibles i properes, cosa per a la qual necessitaran col·laboració internacional, es recuperarà l’atenció de l’opinió pública i dels dirigents globals. Es tracta d’una carrera de fons, tal com estan demostrant les campanyes de sensibilització respecte als rohingyes, la guerra al Iemen o la violència contra les dones en tot tipus de contextos. En aquest sentit, una de les novetats del 2019 és que, en les discussions globals sobre violències, l’Amèrica Llatina, i molt en concret l’Amèrica Central, ocuparan un lloc més destacat que en el passat. Les caravanes de migrants que van sortir de Guatemala, Hondures i El Salvador la tardor del 2018 han suposat un recordatori dels altíssims nivells de violència que pateixen moltes societats llatinoamericanes.»

7. Voluntat de frontera: murs físics i simbòlics: «Augmenta la distància entre aquells espais que generen riquesa, atrauen talent i inversió, i aquells que es queden al marge de les dinàmiques de creixement i que, fins i tot, es despoblen. Augmenta així la fragmentació de comunitats polítiques amb forts impactes electorals tal com s’ha vist ja als Estats Units i a molts països europeus. Murs invisibles també són els que segreguen barris d’una mateixa ciutat pel que fa a nivells d’educació, salut, infraestructures o equipaments. Es demostrarà que les fronteres no han de ser ni físiques ni polítiques per adquirir significat.» 

8. Brexit enquistat: «El 2019 hauria de ser un any d’introspecció; moment d’avaluar els riscos i les conseqüències de les decisions preses des del 2016. És molt difícil, per no dir impossible, que cap dels protagonistes d’aquest episodi emergeixi com a guanyador. Més aviat es tractarà de fer recompte de les pèrdues. […] En el cas d’Irlanda, està en joc que el desenllaç final no alteri els equilibris que van permetre enterrar un conflicte, el d’Irlanda del Nord, que es va perllongar durant dècades i es va saldar amb més de 3.000 morts.»

9. El Brasil: fractura amb reverberacions globals: «El viratge polític del Brasil adquirirà rellevància global com a reverberació de la visió trumpistadel món, i especialment si obre una nova via d’atac al multilateralisme. En tot cas, serà a Llatinoamèrica on aquest gir polític brasiler tindrà major impacte.»

10. L’Iran: abast i conseqüències de les sancions: «Encara que la Xina i els Estats Units siguin els jugadors amb les cartes més potents, no s’han de passar per alt altres rivalitats. […] La tensió entre l’Iran i els Estats Units serà, per tant, l’altre focus d’atenció d’aquesta llarga competició. Les amenaces i les provocacions que es profereixin seran un dels grans factors determinants de l’agenda global. Les apostes poden pujar i la transcendència d’aquesta partida s’ampliarà si el pols no és solament entre Washington i Teheran sinó més aviat entre la Casa Blanca i la resta de jugadors. Rússia, la Unió Europea, la Xina i la resta de grans economies asiàtiques han fet apostes importants i no s’acontentaran a ser simples espectadors en aquest duel.»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb