© Warner Bros. Entertainment Inc.

‘Si es pot escriure o pensar, es pot filmar.’ Stanley Kubrick (1928-1999), nascut al barri del Bronx de Nova York, és un dels cineastes més importants del segle XX. L’exposició internacional que duu el seu nom ha arribat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i s’hi estarà fins al 31 de març del 2019.

‘Stanley Kubrick’, que ja ha passat per ciutats com Frankfurt, Ciutat de Mèxic, Seül, Los Ángeles i París, repassa la trajectòria artística del director de cinema novaiorquès, des del començament com a fotògraf a la revista Look fins a les peces cinematogràfiques que mai no van arribar a veure la llum.

Un fotograma de ‘2001: una odissea de l’espai’
Stanley Kubrick © Sony/Columbia Pictures Industries Inc. Photo: Weegee (Arthur Fellig)

Cap cineasta no ha encarnat millor que Kubrick la idea del director de cinema com a demiürg: creador, ordenador, constructor d’universos propis a l’interior dels quals tot allò humà pot esdevenir caòtic. En la seva filmografia, formada per setze films, Kubrick va explorar diversos gèneres i temes, va revolucionar les formes i va crear un llenguatge propi. Ell mateix va construir-se un personatge de geni remot, esquiu i cerebral. El seu univers és regit pel rigor formal i barrejat amb una visió pessimista però compassiva de l’ésser humà, en uns films on sovint es troben la violència, el desig, l’obsessió i la pulsió de la mort.

L’exposició s’articula en tres parts. La més extensa i central és ‘Panòptic Kubrick’, que fa el recorregut per l’obra publicada de l’artista. Des dels primers passos i les primeres cintes de gènere negre (Killer’s Kiss i The Killing) fins a Camins de glòria Spartacus, Lolita, Dr. Strangelove, 2001: una odissea de l’espai, La taronja mecànica, Barry Lyndon, El resplandor, La jaqueta metàl·lica i Eyes Wide Shut.

Sue Lyon a ‘Lolita’ © Warner Bros. Entertainment Inc.

La mostra, la conformen els objectes, l’escenografia, els articles, el vestuari i altres elements clau en relació amb les obres. Per exemple, destaca la correspondència amb l’escriptor Vladímir Nabókov sobre l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Lolita, i també l’àmplia mostra escenogràfica de La taronja mecànica.

Lisa i Louise Burns a ‘El resplandor’ © Warner Bros. Entertainment Inc.

Continguts inèdits a Barcelona
Jordi Costa, crític de cinema i escriptor, és el comissari de l’adaptació de l’exposició a Barcelona. La mostra del CCCB incorpora continguts inèdits, com ara nous materials i objectes de 2001: una odissea de l’espai, que enguany celebra cinquanta anys, guions il·lustrats del film Barry Lyndon i entrevistes inèdites a actors i directors que van col·laborar amb Kubrick.

A més, la primera part de l’exposició és totalment nova: una instal·lació audiovisual biogràfica de Manuel Huerga que presenta al visitant l’univers artístic de Kubrick.

Kubrick i la música
Als films de Kubrick, la música hi té un paper fonamental. ‘La marsellesa’, ‘Singin’ in the rain’, ‘La gazza ladra’, de Rossini, o ‘These boots are made for walking’, de Nancy Sinatra, són cançons que Kubrick va incorporar a les seves obres com a element de suport narratiu i d’impacte emocional. I les bandes sonores dels seus films també s’han mantingut en l’imaginari col·lectiu vinculat al cineasta.

Tant és així que a la inauguració de l’exposició, l’Orquestra Simfònica del Vallès va oferir un concert al pati de les Dones del CCCB amb les peces clàssiques de les obres del director novaiorquès. A més, el departament d’educació del museu proposa de recórrer cinc segles de música amb la filmografia del cineasta.

També en podeu escoltar la llista musical d’Spotify.

Activitats paral·leles
La Filmoteca de Catalunya acull, durant els mesos d’octubre i novembre, el cicle Stanley Kubrick, un gegant’, que el dimecres 24 d’octubre presentarà Barry Lyndon amb la presència de la filla de Kubrick, Katharina Kubrick. En relació al cicle de la Filmoteca, el CCCB també ha organitzat un cinefòrum per analitzar-ne l’obra.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb