El límit de la repressió

  • «La repressió té límits i sempre acaben apareixent. Cap estat del món no ha pogut aguantar permanentment un règim repressiu»

Vicent Partal
01.01.2017 - 22:00
Actualització: 02.01.2017 - 09:18
VilaWeb

Anna Gabriel va dir ahir que la CUP preveu la possibilitat que l’estat espanyol aplique la llei de partits i els declare il·legals, per mirar de frenar el procés. Estic d’acord que això pot arribar a passar. Més i tot: crec que no passarà amb la CUP i prou. Si és el cas, ho intentaran també amb Esquerra i el PDECat. Posats a fer, no tindria gaire sentit de limitar-se a il·legalitzar la CUP, tenint en compte que l’únic argument possible és la defensa del dret a la independència.

Entre la CUP i els partits de Junts pel Sí hi ha una diferència ideològica, de to, estètica, fins i tot de valors, que és evident. Però no hi ha res més que això. Ací no hi ha violència, no hi ha cap classe de lluita armada que separe els partidaris de la independència en dos blocs. I, si bé és cert que l’estat se la pot inventar per justificar la il·legalització, sempre seria massa poc creïble. Si han d’il·legalitzar algú ho faran perquè aquest algú vol construir una república independent. I aleshores començaran per la CUP, però poden acabar il·legalitzant mig país.

El problema que tindran, si ho arriben a fer, és que n’hauran de pagar un preu tan alt que no sé si en justificarà el resultat. La repressió té límits i sempre acaben apareixent. Cap estat del món no ha pogut aguantar permanentment un règim repressiu, oimés quan una part substancial dels habitants hi va en contra i sap com combatre-la.

Judicialitzant el procés, és a dir, desencadenant la repressió (que això vol dir al capdavall l’eufemisme ‘judicialitzar’), l’estat espanyol ha comès l’error més greu. Perquè ha convertit el combat per un projecte polític concret en un combat per la democràcia en general. Persistir en l’error o fins i tot fer-lo créixer amb mesures com les que Gabriel creu que podria fer servir, sens dubte que acceleraria el final del procés al Principat. Però encara hi ha una cosa més important: aprofundiria enormement una escletxa que comença a ser visible: la que hi ha entre un règim caduc i acorralat i molts ciutadans que, a la resta dels Països Catalans i a les altres nacions, cada volta se’n senten al marge i s’hi troben més incòmodes.

Perquè la repressió té un límit de viabilitat, sempre i a tot arreu. I quan algú l’ultrapassa, normalment, se li giren en contra les conseqüències amb una rapidesa i una facilitat sorprenents.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any