El jutge prorroga el secret del cas Vólkhov per traïció malgrat la imminència de l’amnistia

  • Allarga trenta dies més el secret de les actuacions sobre la denominada "trama russa", més enllà de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
17.05.2024 - 16:14
Actualització: 17.05.2024 - 17:58

El jutge que instrueix el cas Vólkhov ha decidit de prorrogar trenta dies més el secret de les actuacions, fins al 10 de juny, malgrat el fet que sigui a punt d’aprovar-se definitivament la llei d’amnistia al congrés espanyol, el 30 de maig. Així consta en una resolució notificada avui i signada pel titular del jutjat 17 de Barcelona, Fernando Luis Criado, que es fa càrrec de la instrucció en substitució de Joaquín Aguirre mentre no es resolgui la recusació que van presentar contra ell dos dels investigats, Josep Lluís Alay i el president Carles Puigdemont. El jutge explica la decisió de prorrogar el secret d’aquesta peça del cas Vólkhov sobre l’anomenada “trama russa” perquè “la policia continua duent a terme investigacions de caràcter força complex que obliguen inexcusablement a acordar la pròrroga del secret, perquè es tracta d’investigacions de naturalesa extremadament delicada”. 

El jutge Aguirre va decidir de reactivar aquesta peça del cas Vólkhov per suposats delictes de traïció o contra la independència de l’estat el mes de gener passat, just quan el text de la llei d’amnistia era a punt de votar-se per primera vegada al ple del congrés. Els afectats per aquesta causa hauran de quedar amnistiats, perquè, segons la llei, els investigats per aquests delictes en són exclosos només si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i si hi ha hagut “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”, que no és el cas. 

Però no és pas clar que el jutge apliqui l’amnistia als investigats en aquesta causa, i la decisió de prorrogar just ara el secret de sumari ja envia un primer senyal, perquè va dues setmanes més enllà de l’entrada en vigor prevista de la llei. 

Es tracta d’una investigació prospectiva contra l’independentisme per mirar de vincular-lo amb Rússia, que pretén de demostrar “relacions estretes” d’alguns dels investigats amb estrangers, concretament de nacionalitat russa, alemanya i italiana.

Aquestes figures, segons Aguirre, ocupaven càrrecs diplomàtics a Rússia i eren membres de partits d’extrema dreta d’Alemanya i Itàlia. La interlocutòria diu que els contactes volien establir vincles “d’influència política i econòmica” en cas d’assolir la independència de Catalunya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any