El govern espanyol i la casa reial van pressionar bancs i empreses perquè se n’anessin de Catalunya l’endemà de l’1-O

Felip VI, el president espanyol Mariano Rajoy i la cúpula del seu govern van treballar de valent els dies d’abans i després del referèndum català: van trucar a empresaris i directius per forçar una fugida d’empreses que servís de càstig econòmic contra Catalunya. Segons un reportatge del diari Ara, hi va haver trucades i reunions entre el rei espanyol Felip VI i els presidents de les dues entitats catalanes.

Els poders fàctics de l’estat es van unir-se amb l’objectiu comú de fer que el nombre més alt d’empreses marxés de Catalunya. A banda de les pressions directes, per aconseguir-ho van jugar brut, i van orquestrar una retirada massiva dels diners que tenien les administracions i les empreses públiques als bancs catalans per pressionar-los a traslladar la seva seu. Divendres, el Diari Ara ja publicava que, en total, l’estat espanyol va retirar milers de milions d’euros el 2 d’octubre, l’endemà del referèndum, de CaixaBank i del Banc Sabadell. Alts directius d’ambdós bancs confirmen que entre Renfe, Adif, els Ports de l’estat i RTVE, entre altres empreses públiques, van retirar 2.000 milions del Sabadell l’endemà de l’1-O.

Això, sostenen, va provocar un efecte bola de neu. Les explicacions que van demanar els van confirmar que hi havia ordres polítiques per a la retirada massiva de dipòsits. Una acció coordinada des de la Moncloa per a fer xantatge als bancs catalans, però també un avís a la Generalitat. Pocs dies després, ambdós bancs traslladaven la seva seu social fora de Catalunya.

La fuga de dipòsits del Sabadell ascendiria a 12.000 milions, mentre que els de CaixaBank podrien ser el doble, 24.000 milions. Del total, un terç els hauria retirat l’estat espanyol amb aquesta operació política. Això va provocar que les accions d’ambdues entitats financeres caiguessin i que el pànic arribés als petits clients, cosa que podria haver provocat greus conseqüències per a la viabilitat dels bancs.

La fuga de capitals provocada per l’estat espanyol, juntament amb el decret per a facilitar el canvi de seu social, va utilitzar-se com a mecanisme de pressió i xantatge contra les institucions catalanes per a evitar la declaració d’independència i escampar por entre la ciutadania. A més, poc abans de l’1-O l’ex-ministre d’Economia espanyol Luis De Guindos va advertir que hi hauria una fuga de capitals, un argument recorrent de l’unionisme.

El govern de la Generalitat ja ha anunciat que exigirà explicacions sobre el cas.