14.06.2018 - 22:00
En menys de dues setmanes, el nou govern de Quim Torra ha deixat ben clara una de les seves prioritats: el restabliment de l’acció exterior de la Generalitat, que fou justament una obsessió del govern espanyol quan va prendre el control de l’autogovern amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. L’obsessió per destruir el servei diplomàtic català va dur el govern de Rajoy a provar de liquidar el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat, i a desmantellar la xarxa de delegacions a l’estranger, tret de la de Madrid i la de Brussel·les, fent-ne fora el personal. En deu dies el govern ja hi ha respost i ha aturat el procés de liquidació del Diplocat, ha anunciat que de seguida tornaria a obrir cinc de les delegacions –Londres, Roma, Berlín, Ginebra i Washington– i ha reactivat la de Brussel·les, que havia estat totalment intervinguda, ‘maltractada’, en paraules del conseller d’Exteriors, Ernest Maragall.
Ho ha anunciat precisament Maragall a Brussel·les, on ha visitat el personal de la delegació, que durant els mesos del 155 ha rebut l’efecte de la censura i la intimidació de Madrid estant. Maragall ha parlat de les fases de la recuperació de l’estructura d’Afers Exteriors, que comença amb l’obertura, la setmana vinent, d’aquestes cinc delegacions, i continuarà després amb l’obertura de més delegacions, ‘corresponsalies o enviats específics’ a París, a Portugal, als Balcans, als països nòrdics… I haurà de culminar en una tercera fase d’expansió, amb noves seus en països del Llevant, el Magrib i països asiàtics. ‘Tenim unes competències i les desplegarem. Anirem tan lluny com sigui possible, per acostar-nos a l’objectiu República’, ha dit Maragall. I ha explicat que la tasca d’aquestes delegacions serà ‘la representació i la defensa dels interessos de Catalunya, però també la implicació en els processos polítics i de debat al territori on siguin.’
La importància estratègica del Diplocat
El titular anterior del departament, Raül Romeva, continua empresonat a Estremera, i ara Maragall amplia el seu àmbit competencial al Diplocat, que en la legislatura passada anava vinculat al Departament de Presidència de Puigdemont. La tasca del Diplocat durant aquests últims anys va ser molt important per a la internacionalització del procés català, perquè va poder esquivar més d’una vegada el boicot i les traves de la diplomàcia espanyola que, en canvi, tenia més capacitat de fer tancar les portes a les iniciatives de les delegacions del govern de la Generalitat.
El Diplocat, com que és un consorci d’entitats públiques i privades, tenia l’agilitat d’un equip reduït d’una vintena escassa de professionals molt ben preparats i amb el domini d’una desena de llengües. I fou capaç de teixir aliances amb representants de molts àmbits de la vida social i econòmica del país per a la projecció de Catalunya al món, més enllà del procés polític.
Tot l’equip fou despatxat. El govern català ha anunciat que aturaria la liquidació del Diplocat, que la seva personalitat jurídica continuava activa i que es tornaria a convocar el patronat. En presidirà la primera reunió Quim Torra com a gest simbòlic de restitució de l’organisme. Ara resta saber qui en serà el nou director, després d’una gestió reeixida d’Albert Royo durant gairebé cinc anys. I cal saber també què els passarà a tots els treballadors, acomiadats amb un ERO. De moment, no han tingut cap resposta de la Generalitat sobre el seu futur laboral.
La internacionalització, l’Espai Lliure de Brussel·les, els exiliats
Quim Torra ha vist clar d’ençà del moment que el seu govern va començar a caminar que una de les prioritats de la seva acció era la internacionalització. Ho va expressar en el ple al parlament d’ara fa un mes, en què va destacar, com a ‘via d’acció republicana’, l’activació del Consell de la República, que presidirà Carles Puigdemont, a l’Espai Lliure de Brussel·les, on hi haurà també l’Assemblea de Representants de la República, formada per diputats i representants del món local i de la societat civil. S’ha de definir qui hi haurà, en aquests organismes, quin paper hi tindran els exiliats, tant de Bèlgica com de Suïssa, i quines funcions acabaran tenint. És clar que el factor més potent d’internacionalització del procés republicà i de denúncia de la repressió de l’estat espanyol és la situació jurídica dels exiliats, i el contrast amb el càstig a què són sotmesos els presos polítics per la justícia espanyola.
Tot esperant aquestes concrecions, ja fa mesos que el Govern de la República, a Bèlgica i amb seu a Waterloo, manté una agenda d’activitats regular, l’última de les quals ha estat la inauguració divendres d’una exposició permanent, en què cinquanta-cinc artistes han interpretat cinquanta-cinc urnes del referèndum del primer d’octubre, i un festival de música i debat amb ponents i artistes internacionals.
La prioritat de l’acció exterior per a Torra es palesarà també amb la seva assistència a Washington, a final d’aquest mes de juny, al prestigiós festival de folk Smithsonian, on el fenomen casteller tindrà un gran protagonisme. És previst que l’agenda de Torra inclogui més actes. Serà el primer viatge internacional del president, a part els que ha fet a Berlín i a Brussel·les per a reunir-se amb el president i els consellers exiliats.
