El Festival Terrer Empordà, que vincula tasts de vins, actuacions musicals, exposicions, xerrades, gastronomia, tot cercant la identitat del lloc des del paisatge vinícola, es farà durant els dos primers caps de setmana de juliol, tot i que aquest cap de setmana s’ha inaugurat a la Canònica de Vilabertran, seu principal del festival, l’exposició “Arquitectures de Terrer”, a càrrec de l’arquitecte Oriol Roselló.

És una mena de pòrtic i columna vertebral d’aquest segon Festival Terrer Empordà, que enguany se centra en l’Albera, en municipis com Capmany, Sant Climent Sescebes, Espolla, Garriguella i el monestir de Sant Quirze de Colera, a més de l’església de Vilabertran, ja citada.

Cal recordar que el Festival Terrer va néixer al Priorat i enguany se’n farà el desè certamen, del 25 de setembre al 4 d’octubre, en uns quants pobles de la comarca. Va ser tot just l’any passat que la Denominació d’Origen Empordà, coincidint amb els seus cinquanta anys de creació, va encarregar a Blai Rosés i el seu equip que organitzessin el Festival Terrer a l’Empordà, sense perdre els valors de fons i originals del festival prioratí.

Explica Blai Rosés a VilaWeb: “Era una prova interessant per a veure si la fórmula que s’havia assajat al Priorat es podia exportar a uns altres territoris vinícoles del país. Perquè les realitats de cada territori vitivinícola són molt diferents. Per exemple, ens vam adonar que el Priorat és una regió que té molt poc turisme, però que té molts vins de gamma alta molt ben posicionats en el panorama internacional. En canvi, a l’Empordà és just al contrari, és una regió on hi ha molt de turisme mentre que hi ha pocs vins de qualitat situats en el panorama internacional. I això que són dues regions que tenen moltes similituds: s’elaboren garnatxes i carinyenes, tenen un terrer similar de llicorelles i pissarres, en tots dos llocs s’elaboren vins mediterranis. Són germans en aquest sentit, perquè tenen elements identitaris que els acosten. I era crear un diàleg de país.”

Rosés recorda i valora que el primer Festival Terrer Empordà va anar bé “perquè la gent es va fer seu el festival de seguida”. “No ho van sentir com una cosa invasiva, sinó com una oportunitat per a crear un espai nou de representació i de diàleg. I nosaltres vam veure que l’encàrrec de la DO Empordà era molt ambiciós, perquè visualitzava el Terrer com una via d’acostament cap al posicionament del Priorat en el món del vi, i això és demanar molt. Però ho hem anat treballant i som a prop de poder fer una concreció raonable”, afegeix.

En què ha consistit aquesta concreció? Rosés explica que l’estratègia implica seleccionar només vins de qualitat elaborats a partir d’una sola vinya, també coneguts com a vins de parcel·la o vins de finca. “Juntament amb la DO, hem treballat que es posi una atenció especial en la qualitat dels vins i en la seva dimensió identitària, que siguin vins que representin allò que vol ser l’Empordà, ara i en el futur en el món del vi; vins que tinguin aquesta projecció de guarda, de poder representar el territori en el món del vi a fora. En aquest sentit, hem endreçat els tasts amb tres criteris: vins que tinguin una projecció internacional, que això ho hem fet amb la sessió dels millors vins de l’Empordà segons Tin Atkin MW; després busquem vins de paisatge amb vinyes identitàries de l’Empordà, que ho fem amb la Marta Cortizas, l’Anna Espelt i en Pau Albó, de la cooperativa d’Espolla; i hem identificat vora noranta referències de vins de vinya. Al Terrer Empordà només es tastaran aquest tipus de vins.” Encara en l’àmbit vinícola, Blai Rosés també destaca el “Tast socràtic”, de Boris Olivas i María Ángeles Quesada, que han treballat a partir de la idea de l’origen.

L’arquitectura i el terrer

Un dels elements més destacats d’aquest segon Festival Terrer Empordà és l’exposició “Arquitectura de terrer”, ideada per l’arquitecte Oriol Roselló. Segons que podem llegir, l’exposició presenta una pregunta essencial per a la nostra supervivència cultural: com ha de ser un celler que es contextualitzi amb el paisatge físic i cultural de l’Empordà? Arran de la globalització, Roselló proposa una “revolució del passat” amb materials i tècniques preindustrials, fruit de la col·laboració amb un ampli equip de professionals: Núria Polo i Antonio Llena (també arquitectes), Gaetanne Chapel i Xavi Laporta (pedra); Jordi Domènech, Pere Viñas i Benjamí Banyoles (ceràmica); Max Rutgers (fusta); Magda Martínez i Josep Mercader (fibres); Sonia Luna i Ángel Jiménez (calç); i Oriol Balliu (fang).

“Oriol Roselló és un dels arquitectes de referència al nostre país en tècniques tradicionals i conceptes avançats de sostenibilitat. És el primer arquitecte que ha fet un edifici certificat que no conté cap material químic derivat del petroli (no hi ha plàstics ni resina sintètica, etc.) i que desprèn molt poc CO₂. Li hem encarregat que pensi com hauria de ser el vi amb el nou paradigma de l’enoturisme, com hauria de ser un celler perquè poguéssim dir que respecta la identitat del lloc. És una manera de traslladar el diàleg de la filosofia del festival a l’arquitectura.”

I què proposa Oriol Roselló? “Ens ha donat una resposta molt sibil·lina”, comenta Rosés. “Ens ha dit: si voleu treballar amb els coneixements del lloc i adaptar-vos a la identitat d’un lloc, primer cal saber que no hi ha una fórmula, cada lloc tindrà unes especificitats arquitectòniques, perquè l’Albera és diferent de Calonge o de Cap de Creus. En cada lloc hi ha un tipus de sòl, una orientació, una relació amb el vent… Per tant, no podem caure en el tòpic de dir que un celler ha de ser així o aixà, en genèric. Hem de partir del que Oriol Roselló diu ‘els coneixements indígenes’, de la gent que treballa la pedra, la calç, les fibres vegetals…, que són els elements tradicionals que s’han fet servir a la construcció. I proposa tota una tesi, que acaba essent com un manifest de l’arquitectura de terrer, que em sembla molt bonica.”

Explica Blai Rosés que l’exposició incorpora un seguit de peces originals de Cèsar Martinell (dibuixos, plànols, fotografies fetes per Martinell…), “que és un llegat que no s’ha reivindicat prou, perquè és únic al món. Han passat cent anys d’ençà del Modernisme, i ens hem trobat amb una arquitectura industrial que, primer, ha volgut abaratir despeses i que, després, ha passat a ser arquitectura espectacle, que ha volgut crear edificis per fotografiar, de postal, però que es troba completament desconnectada del lloc i demanda moltíssima energia. I crec que és una reflexió interessant pensar quin model volem, si volem el model ‘vinya espectacle’ o si l’enoturisme com a model de supervivència d’un celler ha de replantejar-se els espais intermedis, els jardins, la connexió amb el paisatge, anant més enllà dels conceptes funcionals d’un obrador.”

Les arts al terrer

Quant a les propostes musicals, Blai Rosés destaca com a cap de cartell el concert de Joan Miquel Oliver, que presenta nou disc, i en l’àmbit més jazzístic el pianista Marco Mezquida. I recorda que han elaborat un programa amb varietat d’estils i en què també han posat el focus en músics joves del territori, com Joina i LECQCQ, al Cementiri Vell de Garriguella. A la Canònica de Vilabertran se sentirà estil gregorià amb Tasto Solo. I més jazz amb figures emergents, com la saxofonista Eva Fernández o l’actuació de Namina & The Barbarians. “És l’estil Terrer, buscar propostes de qualitat sobrada, emotives i que lliguen amb el fet de poder estar relaxat, en un entorn bonic, patrimonial, i acompanyats d’una copa de vi.” Entre els espais triats per a enguany, Rosés també destaca els actes que es faran al monestir de Sant Quirze de Colera, actualment tancat i en procés de degradació. Un patrimoni per a reivindicar, que necessita insuflar-li vida.

Podeu consultar-ne tot el programa.