El ferri control mediàtic dels partits embruta la campanya electoral

  • Lamentablement, en aquesta campanya ha crescut el control per l’aparell dels partits de les declaracions dels candidats i de la informació en general

VilaWeb
El president Ximo Puig, en un dels actes de campanya (fotografia: Biel Aliño).
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

D’ací a poques hores s’acabarà la campanya electoral i, abans, m’agradaria remarcar que un dels canvis més preocupants que hi he observat, que venia d’abans però ara s’ha accentuat extraordinàriament, té a veure amb una concepció tremendament restrictiva de la democràcia i del paper dels mitjans de comunicació. Parle del control per l’aparell dels partits, cada vegada més estricte, de les declaracions dels candidats i de la informació en general.

A VilaWeb, per exemple, com deveu haver vist, hem mirat d’entrevistar el màxim de candidats possibles, tant a les eleccions municipals en les ciutats més importants del país, com a les Corts Valencianes i el Parlament de les Illes Balears. Ha estat un esforç notable que ens ha dut a parlar amb candidats de tots els colors polítics –tret de l’extrema dreta– i de tots els territoris. Però ens hem trobat també amb negatives rotundes a ser entrevistats per part d’alguns. En relació amb això, Ada Colau no ha estat cap sorpresa –abans de ser batllessa era una assídua de VilaWeb, però des que va arribar al poder, ara fa vuit anys, no ha volgut parlar mai amb nosaltres–, però alguns altres casos ens han causat una sorpresa important.

Hem pogut entrevistar, per exemple, la candidata socialista a la presidència del govern balear, Francina Armengol, però no el candidat socialista a la presidència del govern valencià, Ximo Puig –un altre polític, com Ada Colau, a qui insistim regularment que ens concedesca una entrevista i s’hi nega per sistema. O s’escau que hem pogut entrevistar Lluc Salellas, candidat de la CUP per Girona, però en canvi, per una decisió personal i explicita seua, no hem pogut entrevistar Basha Changue, la candidata de la CUP de Barcelona. Hem pogut entrevistar, en fi, Daniel Sirera, candidat del PP a Barcelona, però no uns altres candidats d’aquest partit que podrien guanyar en algunes ciutats del país.

Evidentment, en unes eleccions tan complexes, perquè hi ha tantes institucions en joc, sempre és complicat d’organitzar els horaris i el calendari dels candidats, això ho entenem tots. I fins i tot és difícil a vegades la tria periodística –a Girona i a Lleida, per exemple, vam entrevistar els dos candidats que, en cada cas, les enquestes diuen que van davant, i ens disculpàrem amb la resta.

Les complicacions logístiques són comprensibles, però denegar una entrevista per por d’allò que et preguntaran, perquè creus que et collaran o perquè saps que et molestarà que et recorden això o allò o que et demanen per una cosa de què no vols parlar o perquè un dia vam parlar de tu i no et va agradar, no ho és gens, de comprensible. Sobretot, perquè afebleix el sistema democràtic.

Fa temps que la majoria de mitjans han passat a estar fèrriament controlats o bé per oligarques o bé pels partits polítics, que en aquest cas fan servir diners públics. Precisament d’això en parlava dilluns passat amb Edwy Plenel, director que fou de la redacció de Le Monde durant vuit anys i fundador i director editorial avui de MediaPart. Ell em feia veure el ridícul contrastable de la premsa francesa respecte del cas Sarkozy. Com Le Monde, Le Figaro, Libération i els altres havien fet grans portades de l’encausament de l’ex-president dels Estats Units, Donald Trump, i en canvi dies després havien amagat en un racó petit la condemna –no pas l’encausament, sinó la condemna–, per primera vegada, d’un ex-president francès.

Abans, no fa tant, era insòlit que en plena campanya electoral un candidat es negàs a ser entrevistat per un mitjà. No solament perquè ell volia guanyar vots i per tant li interessava tenir com més espais públics millor, sinó per una cosa encara més important que ara s’ha perdut: perquè es creia amb l’obligació, davant els electors, de respondre. Ara, en canvi, els càlculs maquiavèl·lics dels partits fabriquen operacions amb els mitjans afins que saben que són terreny segur on, si cal, podran arribar a dictar quin és el titular i tot. Això sí, amb tots els periodistes que ara són a l’altra banda fent difícil l’exercici de la professió, citant solemnement Ryszard Kapuscinski per afirmar que el periodisme no és periodisme si no molesta.

El cinisme s’imposa, doncs. I ho hem vist en campanya. Hem vist candidats que han mentit obertament sobre dades inqüestionables. I periodistes que no els ho han dit, sabent que mentien. Hem vist mitjans publicar enquestes de partit, pagades pels partits, com si fossen informació –una cosa inaudita. Fins i tot han irromput en campanya els verificadors de fets (fact checkers), descaradament orientats cap a una opció política –gent que diu que comprova fets per a mentir-nos d’una manera més eficaç.

Nosaltres, a VilaWeb, continuarem treballant com sempre. però lamentem molt aquestes pràctiques, i pensem que cal denunciar-les, especialment la de negar-se a parlar amb un diari en concret per por de les preguntes que et faran. Perquè això és negar la base mateixa de la democràcia. Perquè és negar-se a l’escrutini públic i negar als electors la possibilitat de confrontar les idees, d’assistir a un debat necessari per a decidir amb ple coneixement de causa quina butlleta de vot vols ficar en l’urna. O si no n’hi vols ficar cap.

 

La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.05.2023  ·  22:07

Que un candidat és negue a ser entrevistat significa que té por. De les preguntes incòmodes, dels seus “superiors” al partit i de fer el ridícul. En qualsevol cas, és una bona raó per no votar-lo.

Joan Benet
Joan Benet
25.05.2023  ·  22:42

Això només és símptoma del baix nivell dels candidats. I dels polítics en general.
Cosa que els hauria de preocupar a ells els 1rs perquè, com més poca cosa ets, més fàcil de substituir per 1r que passa.

Roger Verdaguer
Roger Verdaguer
25.05.2023  ·  23:29

Seria interessant, Vicent, si el tema és tan greu per a la democràcia i extés, entrar a fer sang i publicar una llista tan completa com fos possible d’aquestes irregularitats, amb noms i cognoms i dades contrastades. Segurament ara no serà possible per l’amenaça -tan de la cultura americana- de les represàlies legals i per falta de proves documentals, tanmateix, les properes són a la vora…

Jaume Riu
Jaume Riu
26.05.2023  ·  00:24

S’HA ACABAT EL CICLE D’ACATAMENT
Ben oportú aquest editorial que denuncia el ferri control mediàtic dels partits que embruta la campanya electoral, i m’ho prenc com una informació determinant per conèixer millor la realitat política, i no com una queixa del periodista que no ha pogut entrevistar els caldidats.
Això és el que tenim, per primera vegada.

En la tertúlia proscrita d’ahir, no vaig sentir ni una paraula dedicada al vot en blanc (el sobre posat a la urna sense papereta), que és un vot vàlid i per tant no redueix el nombre de vots emesos, ben diferent del vot nul (p.e. amb la papereta de l’1-O), o l’abstenció que, al reduir el nombre de vots vàlids, faria possible obtenir prou majoria tot i tenir pocs vots. Concentrar el vot en blanc és una opció política tan vàlida i tan útil com concentrar el vot en un partit per impedir l’ascens de candidatures inapropiadas.

En definitiva, ja fa dies que lamento no haver trobat cap candidatura municipal en mode revolucionari per canviar des dels fonaments aquella pau autonòmica que tant interessa al franquisme, i que Josep Costa ha definit molt bé. Totes les candidatures són conservadores.
Votaré a Barcelona perquè encara que no hi visc sí que hi estic empadronat, però que tremoli l’enemic, doncs no votaré cap opció política que defuig les entrevistes de VilaWeb, o és tan conservadora que ja li va bé el genocidi cultural contra el català, o vol gestionar l’ajuntament sense marxar del genocidi económic del dèficit fiscal que imposa el model espanyol del règim del 78.
No votaré cap opció poilítica que no sigui independentista.
No votaré doncs cap opció política autonomista, conservadora i franquista.
S’ha acabat el cicle d’acatament.

Jordi Gomez
Jordi Gomez
26.05.2023  ·  02:01

Jo, com a ciutadà que valora la informació veraç, m’agradaria saber quins mitjans estan completament lliures de subvencions. Sóc subscriptor de VilaWeb perquè sé que no persegueix subvencions i que les notícies seran presentades sense un biaix partidista. M’agradaria poder ‘premiar’ igualment altres mitjans catalans.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
26.05.2023  ·  06:31

Pocs comentaris avui en aquest hora, són proporcionals al interès que desperten de les eleccions. Salut.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
26.05.2023  ·  06:46

Comento que no vull comentar aquesta editorial, ja que no he llegit cap ni una de les entrevistes que esmenta.
Si VW vol realment contribuir a no participar en aquests enganys de campanyes i d’eleccions, millor seria no donar-nos la tabarra amb cròniques i entrevistes que ténen zero interès.

Pere Saus
Pere Saus
26.05.2023  ·  07:50

Benvolgut Sr. Partal. Entrevista al Pp que és un partit “feixista” o el PSOE, tots dos encausats als Tribunals Europeus per la seva política repressiva i excloent envers els Catalans, però en canvi no entrevista al candidat d’un partit 100% nacionalista e Independentista com és el Front Nacional de Catalunya. Ho trobo si més no paradoxal per dir alguna cosa.
Salutacions.

josep ortinez
josep ortinez
26.05.2023  ·  07:52

Jo fa temps que no escolto cap declaració ni cap debat de cap candidat o candidata.
A l’hora de votar o no votar em guio només per el que han fet o no fet.
Em sembla que així m’equivoco menys.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
26.05.2023  ·  08:04

Cert, sabem que controlen mitjans i urnes. Però la notícia d´avui és l´aprovació de l´ANC de l´agrupació d´electors.

Salvador Molins
Salvador Molins
26.05.2023  ·  08:10

Estem davant d’uns partits que han oblidat el principal mandat del Poble Català, al que es deuen, el Mandat del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya que fou vinculant i guanyat per un 90% de vots afirmatius de més de 3 milions de catalans, més d’un 50% de participació malgrat aquestes no siguin les xifres que es feren oficials, les d’un 43% de catalans amb dret de vot.

No han parlat d’independència, ni la han defensada!

Necis! fent el joc a la supeditació al Regne d’Espanya i més dividits que mai, els espanyolistes se’ls menjaran amb pa amb tomàquet!

Ni són capaços de pactar entre ells, ni de defensar la llengua.

Miserables!

Parlen de realisme i efectivitat, sí del realisme de la supeditació, de la repressió, de la ruïna material i de la misèria espiritual, el realisme del fracàs i de la reculada permanent …
Fotuts esclaus! Miserables!

Jo em mantindré lleial al Mandat que us vam donar, votaré 1-O, vull ser lliure, no vull tapar-me el nas perquè vosaltres feu els ulls grossos a tot, mentre l’amo espanyol ens roba a nosaltres i amb el que ens roba us omple les butxaques!

A l’altra banda de la submissió i l’esclavatge hi ha la llibertat!
Us en recordeu de l’alegria i plenitud del Primer d’Octubre de 2017?

Doncs en aquesta altra banda, de llum, no pas de foscor, no pas de monotonia, ni de fàstic, ni de decadencia…
l’ANC acaba d’aprovar el full de ruta d’aquest 2023, una nova primavera, un nou impuls per a la renaixença de la nostra llibertat i de la nostra independència, el full de ruta del nou embat i de la llista cívica que l’ha de fet possible.

“We, t’he People of Catalonia, … ”
“The next State in Europe.”

Reafirmem, una i una altra vegada, el Mandat del Primer d’Octubre de 2017, edificar la incipient República Catalana Independent i comprometem-nos completar la DUI catalana del 27 d’Octubre de 2017.

Preparem el nou embat, organitzem Cossos* territorials, semblantment a les Consultes i al seu temps el cap, Plana Major o Llista Cívica de tot el Moviment per a la Independència de Catalunya.

Concretem el compromís, la organització, la comunicació i l’enxarxat en i sobre el territori.

Per a protegir el nou embat, definim i tinguem en compte, les contingències que es puguin presentar al llarg de tot el camí i sobretot dels trams finals… distribuint-les en grups per a prevenir i defensar la independència i nosaltres mateixos de totes les possibles dificultats.

Si som, siguem!

Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, són indestriables!

PS1: (*)

Primer compromís de cadascun dels membres d’aquests “Cossos” de proximitat: ser on calgui ser els dies dels embats i els dies del punt i final.

Visqui Catalunya Lliure i Catalana!

Gràcies compatriotes de l’ANC i de tot el MxI, Moviment per a la Independència de Catalunya.

PS2:

Idees recollides de diferents presentacions i conferències catalanes vistes a Youtube i altres mitjans, Octuvre, Núvol, Vull una Resposta, Vilaweb, …

PS3:

Una moció especial d’agraïment per a persones com Ramon Cotarelo, per qui és i el que representa, el primer entre molts, sense desmerèixer ningú, de cap manera! Agraïment a Jordi Pesarrodona, Vicent Partal, Josep Ramon Barberà, Joan Mollà, Elisenda Paluzie, Dolors Feliu Josep Costa, Albano Dante Fachin, Gerard Furest, Jordi Martí Montllau, Carod Rovira, Clara Ponsatí, Albert m, Gonzalo Boye, Koldo Pereda, Uriel Bertran, Joan Ramon Resina, Josep Guia, Llorenç Soldevila, Julià de Jòdar i tants altres que podria nomenar.

Tots ells amb gran esforç, patriotisme i dignitat

Pep Agulló
Pep Agulló
26.05.2023  ·  09:03

LA INSUPORTABLE LLEUGERESA DE LA CAMPANYA…

El bon govern i el mal govern no són arguments fonamentats en els discursos, són els percentatges inventats sense cap rigor, pures mentides a conveniència, per això un periodisme com cal ha de ser informat i agressiu desbrossant aquesta fullaraca de números que es tiren pel cap els candidats.

Però ni això serviria gaire. Res, una litúrgia repetida cada 4 anys, on res canvia, només que els partits i els candidats cada cop són més allunyats de la gent i es nota fins i tot en les formes, els pocs debats, semblen tertúlies de futbol.

Diuen que la independència ha desaparegut de les eleccions municipals. I tant. Més m’ho estimo. Amb tant cinisme, brandar la independència seria un exercici inútil i fals. Això va de gestió i de repartir diners…

¿Us heu fixat que la paraula “vot útil” no ha sortit en els candidats? I això perquè el que serà util, per ells, seran els pactes post…

El dilema de com votar en clau independentista és una pregunta difícil de respondre. Penso que l’independentisme es notarà en l’abstenció, vot nul.. i amb el vot amb la “pinça al nas”…I serà així perquè ens anem adonant que la independència s’haurà d’aixecar fora del parlament i de les institucions, en l’autoorganització de la ciutadania, que ja hem demostrat que ho sabem i podem fer…

Joan Cuscó
Joan Cuscó
26.05.2023  ·  09:14

Per exemple l’entrevista Calviño-Rosel a Cat.Ràdio (pública).

David Badia
David Badia
26.05.2023  ·  10:09

No perdeu el temps , en estrevistar a Colau, Collboni, Cirera, Grau, per que la gran majoria dels lectors , ni ens interesa , ni els votarem mai

Jordi Miralda
Jordi Miralda
26.05.2023  ·  10:16

I Jordi Ballart? No us ha concedit entrevista, o no li heu preguntat? Veig que només vau fer-li una entrevista el 2017. Hauria sigut interessant, Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya i te un alcalde diferent, que s’ha encarat amb els sociates.

Josep Soler
Josep Soler
26.05.2023  ·  10:35

Per edat he tingut ocasió de participar en totes i cada una de les eleccions que s’han fet en aquest Estat en que hi manen els de Madrid.
Mai havia tingut pro aquesta sensació de presa de pel, de fàstic, per la majoria de personal que un dia si i un altra també ens està dient que em de fer, que em de dir i que em de pensar, sense tenir cap d’ells, cap autoritat moral per demanar-nos-ho.
Al contrari, amb dona la sensació que tots els que participen d’aquest xou, son els menys indicats per donar consells i menys per dirigir el país.
Personalment nomes estic pendent de perquè no es proclama la nostra Sobirania , tal com va decidir per super-majoria absoluta de vots, en aquell primer d’Octubre de 2017.
Donat que no veig per enlloc que es reivindiqui res del que ens es essencial, no veig cap mes sortida que tornar a ficar a l’urna una nova papereta, per recordar-els-hi als que en facin recepció, per si ho han oblidat, que la meva voluntat personal segueix sent que Catalunya sigui un estat sobirà,lliure i independent.
P.D. Molt d’acord amb l’escrit del Sr. Salvador Molins.

Carles Gil
Carles Gil
26.05.2023  ·  10:47

Això de la Sra. Colau diu molt d’ella com a política. Des del primer dia, va ser més freda i calculadora que no pas idealista, donant l’esquena sense gaires miraments a un mitjà que havia donat suport a la seva lluita fins llavors. Pel que fa a la Sra. Basha, la seva actitud fa palesa la inconsistència creixent de la política de la CUP, tan escrupolosa per la puresa ideològica dels seus líders i la seva acció, i alhora cada dia més deixada a l’hora d’entendre la democràcia i la política més enllà de la seva assemblea de militants.

Carles Serra
Carles Serra
26.05.2023  ·  11:17

Ja fa temps que aquest partits del sistema i els polítics que la representant, no deixant d’ésser un lloc de recol.locacio/sou, comprar fidelitats i gent d’obediència en el partit.
Els bons polítics ara són els millors toreros i amb un bon estómac per poder-ho digerir tot; el clar exemple és aquesta Colau, la mentida per bandera.
Però també cal recordar Vicent, que aquesta societat també comparteix els fets d’aquest polítics.
Ja em diràs el pallasso Tortell Paltrona entre ells donant suport en aquesta Colau.
En fi Vicent, em quedo amb l’alegria que els socis de l’ANC hem donat suport a la llista cívica, per intentar fotre fora aquest pajaros de polítics que tenim.

Rafael Artigas
Rafael Artigas
26.05.2023  ·  11:25

Cada vegada mes la política es una farsa. I en campanya electoral augmenta d’una manera exponencial. La majoria dels mitjans fan d’altaveu del missatge dels partits i no d’anàlisi de les propostes i de la feina feta. Els debats son un seguit de monòlegs sense confrontació d’idees i els presentadors, que no periodistes, son rellotges que controlen el temps i no el contingut. I donem per bona la frase que ho justifica tot: es que estem en campanya. Terrible. Amb aquestes condicions la campanya no hauria de durar mes d’una setmana. Necessitem aire net. Llistes obertes, democràcia interna, primàries de debò, districtes electorals petits, control del mandat electoral, participació real i constant dels ciutadans,….El de sempre. Mentre siguem espectadors de la farsa res canviarà. Jo no em sento representat a Barcelona per cap candidat. Votaré nul amb la papereta de l’1-O.

David Cortés
David Cortés
26.05.2023  ·  11:35

Totalment d’acord amb l’editorial.
Això que passa no és que sigui molt preocupant, es que és absolutament indignant.
Pensem que la “democràcia” en la que som, només ho sembla per què ens deixen votar un cop cada 4 anys, i ara a sobre intenten que aquesta votació no sigui correctament informada. És a dir, estant pervertint la pobre democràcia que tenim per què quedi en no rés: un acte basat en l’engany i la trepillaria per continuar amb un sistema que no funciona.
Cada cop enyoro més i més les democràcies líquides i similars com les de Suïssa. En domocràcia queden moltes coses per fer, i hi ha molt poca voluntat de voler-les fer.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.05.2023  ·  11:48

Es molt trist que un candidat no concedeixi una entrevista per por de les preguntes. Crec que tenim uns politics molt mediocres

Roser Caminals
Roser Caminals
26.05.2023  ·  15:15

Aquest nivell de control per part dels partits és incompatible amb els drets democràtics.
Quan direm prou?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.05.2023  ·  16:13

L’immens Sòcrates, un dels pares de la civilització ètica, va veure la democràcia malferida per la demagogia, l’ignorancia, el populisme, l’avarícia i ara crec que afegiria el partidisme antidemocràtic… el pur partidisme que només cerca el poder per sobre de bé de la societat.

Le democràcia sempre ha estat en perill.
Però ara ESTÀ MÉS EN PERILL QUE MAI A CAUSA DEL PARTIDISME FEROTGE.

La democràcia l’any 2023 ha de canviar si no volem que tornin tots els Hitlers, Mussolinis, Francos i Stalins.

Els partits actuals no ens representen.
LLISTES OBERTES tant si us plau com si no us plau !!
Les llistes tancades no són democràtiques en absolut.

xavier solaní
xavier solaní
26.05.2023  ·  16:53

Recordem, van guillotinar el Zona Franca. Abans la Rosel i el Faqs. I tants altres. També a BTV a l’arribar els destralers de la Colau. Aquesta consideració pel periodisme és la mateixa que tenen pels seus votants. Amb el vot permetem que ens enviïn publicitat partidista i multes. Així de ximplets som.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
26.05.2023  ·  17:08

D’acord amb en Pere Sans.
Perquè amagueu el FNC ?
Perquè no esmenteu mai a Silvia Orriols De Ripoll ??

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.05.2023  ·  17:58

Diumenge, cap vot als partits que ens van mentir i continuen mentint-nos.

Ni Junts, ni ER, ni CUP.

No són eleccions “locals”, són eleccions de país.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.05.2023  ·  21:47

Vicent, no son només les entrevistes electorals. És tot. Uns pocs despatxos decideixen i si et van en contra, et fots. Això és el que el 2017 volíem canviar. Uns pocs a dalt de tot ens ho van frustrar. Exactament els mateixos que, des d’uns pocs despatxos, decideixen. Les campanyes electorals només son un símptoma d’un mal molt més greu.

Marc Mateos
Marc Mateos
26.05.2023  ·  23:00

Símptomes que formen part del descrèdit de la política. Una política com més va més qüestionada i desacreditada.
On és la democràcia?
Ara bé, som molt afortunats de tenir mitjans com VILAWEB i PERIODISTES com ara en Vicent i els altres professionals que hi treballen.
No sé si també tenen aquesta sort en altres indrets, suposo que com aquí, són espècie en perill d’extinció; com això que fins ara ens han dit que era democràcia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes