El dret de protestar

«El temps ja posarà les coses a lloc, quan s'impose la visió de conjunt i es veja amb claredat què representa en el conjunt de la societat aquella protesta concreta»

Vicent Partal
Vicent Partal
20.06.2017 - 05:22
Actualització: 20.06.2017 - 07:22
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El cap de setmana el president Puigdemont va ser escridassat al barri de Llefià, a Badalona, per un grup d’assistents a un acte de la festa major. I ahir en l’acte de record de l’atemptat d’Hipercor també va haver-hi alguna protesta quan una dotzena d’individus amb samarretes de la Legión es van encarar amb ell mentre parlava. El to de les protestes potser era inadequat, sobretot en l’acte d’ahir, però les protestes eren perfectament legítimes i això tothom ho hauria d’assumir.

En qualsevol país democràtic el govern resta sotmès a la crítica i a la protesta, sempre. I ha d’entomar-la amb calma, com una part de la seua feina. Tota protesta naix de la necessitat que algú té d’expressar el seu desacord amb la posició política d’altri. I en aquest sentit tota protesta és una forma de participació en el debat públic. Evidentment que hi ha regles que poden limitar la protesta, bàsicament per a evitar accions violentes. Però com més respectuós és un país amb el dret de protesta, generalment més democràtic és el seu funcionament i més sana, intel·lectualment parlant, la seua societat.

Que la protesta després puga ser magnificada o manipulada és una altra qüestió, separada de la protesta pròpiament dita. Si hi ha ningú que vulga veure en aquests dos fets alguna cosa més, té tot el dret de fer-ho i de bastir-hi una teoria i tot. El temps ja posarà les coses a lloc, quan s’impose la visió de conjunt i es veja amb claredat què representa aquella protesta concreta en el conjunt de la societat. Si és realment majoritària o només l’expressió d’una minoria. Tant si és l’una cosa com l’altra, la protesta serà igual d’important: una protesta no desmereix perquè siguen pocs els qui hi participen. Però evidentment la reacció no pot ser igual que si fossen molts.

Així doncs, que proteste tothom qui vulga protestar i que proteste tant com li calga. És un dret i aquesta consideració no admet matisos ni interpretacions de cap mena. A més, no us sembla que faríem el ridícul si intentàssem construir un país nou a còpia d’ofegar-ne o menystenir-ne una part?


[Bon Dia] –En aquests temps en què tothom pot publicar informació a les xarxes, una piulada ha aclarit qui eren els qui s’havien encarat amb Puigdemont. Per contextualitzar la fotografia, afegim que la piulada és d’un membre de l’equip del president.

 

–El lector deu recordar que la setmana passada vam explicar el referèndum que diumenge s’havia de fer a Moutier per a decidir si aquesta ciutat del cantó suís de Berna modificava la frontera i passava a integrar-se al cantó del Jura. Diumenge us vam explicar també que els ciutadans de Moutier havien decidit de canviar de cantó. Tot normal, en el context d’una decisió emmarcada en el dret d’autodeterminació que la Confederació Helvètica practica impecablement des de fa quaranta anys per a resoldre la qüestió del Jura. Bé, doncs si voleu llegir el comunicat (en francès) del cantó de Berna acceptant el veredicte de les urnes us assegure que sentireu una gran enveja.

–Avui publiquem un reportatge que explica com l’extrema dreta organitza vaixells que volen destorbar expressament les tasques de rescat d’immigrants i refugiats a la Mediterrània. És terrible fins i tot que s’hi puga pensar, en fer una cosa així. És un símptoma molt preocupant que a Europa hi haja organitzacions com aquestes. Hauria d’haver-hi una manera d’aturar-los, d’impedir-los les activitats, ni que fos al·ludint a l’evident perill que impliquen per a la navegació.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.06.2017  ·  22:28

Un problema que arrosseguem des de fa molts anys és el de pensar que l’organització de la societat ve imposada per un mandat diví. I, en aquest marc, qualsevol protesta és immediatament qualificada com inadequada. Recorde jo que ma mare, quan volia desqualificar el colp militar de Franco, afirmava que es va sublevar i no va tindre en compte que “tot poder ve de Déu”. Un altre tema és la manipulació i magnificació o minimització que determinats mitjans fan de les protestes. Per això, el menys dolent és votar per a veure què prefereix la gent. Com ara han fet a la ciutat de Moutier, que per una diferència de 137 vots han decidit canviar de Cantó. Per cert. Per al final de setembre, només resten 102 dies.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
20.06.2017  ·  00:24

Sempre crec i creuré que la llibertat d’expressió és sagrada i s’ha de respectar sempre però aquest dret té el límit no ja del bon gust sinó quan s’entra en qüestions personals íntimes i quan es cau en l’insult i la desqualificació gratuïta. També cal acceptar que un càrrec polític té associat el fet que pugui sentir xiulades i crits en contra, que cal agafar-s’ho amb calma, perquè té la seguretat del seus arguments i de la protecció policial si es tracta d’un alt càrrec sabent que la protesta no anirà més enllà. I acabat el discurs, acabada la protesta.

De tota manera penso que seria bo saber qui eren els qui feien les protestes al president. Si de debò creient el que deien i potser es pensaven que tenien raó en queixar-se em semblen encertades però també és possible que hi hagés uns protestants que no siguin tan innocents i es dediquin sistemàticament a promoure bullangues, xivarri i cridòria perquè són llogats per contrincants polítics o pels serveis secrets de l’estat. Tot això per donar la impressió que un procés modèlic pel que fa al capteniment de la gent, ara es vegi enrarit per aquests professionals de l’avalot.
Sempre hem dit que no hem de respondre als insulta amb insults més greus sinó que cal mantenir la calma i fer-los fotos si es dediquen a fer malbé alguna parada o intenten fer destrosses en el mobiliari urbà durant una manifestació. En aquest últim cas cal aïllar-los i cridar a seguretat o a la policia. En definitiva, es tracta de no caure mai en les seves provocacions, que és el que realment voldrien. Les nostres actuacions ha de sempre pacífiques però contundents i tenaces si cal.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.06.2017  ·  00:24

Formalment és com diu l’editorial. Però crec que t’oblides d’un fet molt important: els que criden “Viva España”, “golpista” i demés, s’engloben en una pràctica política continuadora del franquisme. I no per res, però gent que feia el mateix tipus de crits va provocar una autèntica massacre entre 1936 i 1945, apart d’haver convertit les vides de milions de persones en un malson aquests darrers 81 anys. De manera que, si l’exposició d’aquest fet és dura, no deixa de ser cert que posar-se filosòfic davant d’una gent que no voldria aturar-se en els crits no és un plantejament massa defensable. En altres paraules, tant de bo aquesta gent no comencin a disparar trets. Els en veig molt capaços.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
20.06.2017  ·  00:25

D’acord amb que el dret de protesta és un bon símptoma de qualsevol societat civilitzada i culta, tal com volem que sigui la nostra Catalunya. Però el grup social que escridassà el President és el mateix que ens titlla de nazis i diu tota mena de barbaritats i falsedats sobre nosaltres. Només demano respecte per totes les idees i que els descendents sociològics i biològics dels mateixos que fa dècades van fer la guerra amb Hitler al front rus ara no ens ataquin dient aquests tipus de barbaritats. Tot i que ja sé que allà on no n’hi ha, no en raja…

Josep M. Armengou
Josep M. Armengou
20.06.2017  ·  00:26

Editorial plenament just i encertat, director.

Les protestes a Llefià són especialment interessants: primera, perquè denoten la mà extrema d’Albiol, que per això té vots allí i ha corregut a aprofitar l’ocasió, infantó malcriat.

El més significatiu, però, és que Puigdemont hi era, això és el que compta. Positiu.

I que es fiqui per tot arreu, que només pot ser positiu per a la lliure expressió de tothom.

A l’acte per les víctimes ja m’imagino més que els dissidents devien ser bastant orquestrats per la caverna, perquè justament la barbàrie d’ETA la vam patir plegats i l’acció i la presència dels nostres governs hi ha estat impecable sempre.

Res a veure els assassins amb el nostre país ni manera de fer.

Xavier Giró
Xavier Giró
20.06.2017  ·  00:26

En el cas de Badalona, el tema està en com va sorgir la protesta, ja que s’especula que va estar promoguda des del Partit Popular de l’ex-alcalde Xavier Garcia Albiol. Hauríeu d’investigar-ho més, perquè jo tampoc tinc totes les dades i detalls.

Si fos el cas, els partits polítics ja tenen els seus fòrums i normes on rebatre’s, no tinc clar que anar a rebentar els actes institucionals del govern (que era l’objectiu) sigui una bona pràctica política.

Personalment, em sorprendria molt el PDCat enviant els seus militants a rebentar els discursos del President del Govern Espnayol, malgrat que puguin tenir punts de vista diferents. Això ja queda clar ens els parlaments.

jaume vall
jaume vall
20.06.2017  ·  00:56

Avui només se m’acut dir. Completament d’acord. No hem de replicar un estat nostre amb les males pràctiques seves. L’estat nostre serà sens dubte més net, més transparent, més pròsper, més democràtic, més inclusi, més just. (Hi haurà de ser menys sectari)

Antoni Morell
Antoni Morell
20.06.2017  ·  07:00

Tindríem el mateix capteniment si els manifestants ho fessin brandant amenaçadorament bats de beisbol? Ja no dic amb armes de foc. Tothom té dret a protestar, sempre que sigui PACÍFICAMENT. Però sortir al carrer amb distintius i/o samarretes d’un cos armat, com la Legió, que no es distingeix precisament per la finesa de les seves expressions ni manifestacions seria posar pedres i pomes en el mateix sac del dret de manifestació.

pep gaya
pep gaya
20.06.2017  ·  08:14

Ser democràtic és acceptar la dissidència encara que sigui sorollosa, però ser mesell és contradictori amb la fermesa que requereix la defensa de la mateixa democràcia i molta atenció perquè davant dels reptes de país que tenim per endavant l’excessiu soroll dels cridaners de torn pot provocar mal de cap en els menys convençuts i aquí ho perdríem tot. Siguem persistents. No ens deixem entabanar perquè els altres tenen molt mala llet, sento dir-ho perquè sóc de tarannà molt pacifista i començo a esta tip de mossegar-me la llengua. Ells són els bel·licosos i damunt tenen la santa barra de “demanar-nos” que ens assosseguem, les unes, i damunt hipòcrites. els altres: “CATALANES OS QUEREMOS MUCHO”, per la butxaca no pas per els vots i la llibertat.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.06.2017  ·  10:15

“En qualsevol país democràtic el govern resta sotmès a la crítica i a la protesta, sempre. I ha d’entomar-la amb calma, com una part de la seua feina.” Completament d’acord.

No som país (encara). Estem en guerra per ser-ho. No tenim cap poder per fer respectar els nostres drets, amb la contundència necessaria, trepitjats fins extrems infrahumans. Responem les agressions cotidianes dels mitjans, de l’Estat, dels franquistes que no han passat per un judici històric…amb cotó fluix o mirant cap un altre cantó… Assumir que la protesta d’aquests individus és legítima vol dir que la contraprotesta (comentaris, piulades…) també ho és. Si no, faríem apologia del “mesellisme”.

No veig la necessitat de la lliçó moral sobre el dret a la protesta. Algú ha proposat que els detinguin per això ? El problema és un altre, que encara arrosseguem el franquisme.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
20.06.2017  ·  11:47

Evidentment defensem la llibertat d’expresiò, el dret de protesta. Si jo protesto per alguna cosa, evidencio el meu desacord i intento contrapossar els meus arguments. La protesta per la protesta, el no perque no, la negaciò de l’altre i prou, denota matiços totalitaris que ja no estic tant segur de defensar. La llibertat basada en el respecte s’hauria de defensar amb tota la fermesa i protegir de la manca d’aquest respecte. Fem crèixer la cultura democràtica al nostre pais, sense caure en el parany feixiste que s’ampara en unes llibertats que no reconeix per els demés. Allunyem-nos tant com puguem d’Espanya i la seva concepcciò de les coses.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies