El director d’El Periódico es fa un embolic a Catalunya Ràdio amb el suposat avís de la CIA als Mossos

  • Enric Hernández no aclareix els dubtes sobre la nota expressats, entre més, per WikiLeaks

VilaWeb
Redacció
31.08.2017 - 11:14
Actualització: 31.08.2017 - 11:44

Arran de la publicació avui d’aquesta notícia d’una suposada nota d’avís de la CIA als Mossos d’Esquadra, en què alertava de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla, el director d’El Periódico, Enric Hernández, que és qui signa la notícia, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. La polèmica política per aquesta informació va augmentant com més va més. I també els dubtes sobre la veracitat d’aquest document (vegeu ‘Una nota sospitosa que El Periódico atribueix a la CIA origina un escàndol‘). En l’entrevista amb Terribas, Hernández no solament no esvaeix els dubtes que planen sobre aquest document, sinó que es contradiu a l’hora d’explicar d’on li prové la informació, quan prova de desmentir que tenia el propòsit de desprestigiar els Mossos.

‘Quin objectiu tenia dir-ho una hora després de l’atemptat i assenyalar els Mossos i no la Guàrdia Civil o la policia nacional?’, li demana Terribas. Hernández, finalment, acaba dient que si van assenyalar (i continuen assenyalant) només els Mossos és perquè la informació que tenien era de la Generalitat. A la notícia, però, diu que ‘a principi de juny aquest diari va tenir coneixement cert de l’existència d’aquesta alerta específica de la CIA sobre la Rambla. La informació va ser comparada amb dues fonts absolutament fiables de la Generalitat.’ És a dir, les suposades fonts del govern van servir per a contrastar l’existència d’aquesta alerta, tot i que el diari diu en la notícia que, ‘seguint la via habitual, el National Counterterrorisme Center va traslladar aquesta mateixa informació, amb el mateix text i el mateix 25 de maig, al CNI i a les forces de seguretat de l’estat’. La notícia d’El Periódico de la tarda de l’atemptat parlava només dels Mossos.

Heus ací la transcripció del diàleg amb Terribas:

—Mònica Terribas: Aquesta és la nota que van rebre els Mossos?

—Enric Hernández: Nosaltres, a principi de juny, a través de dues fonts del govern tenim coneixement verbal de l’existència d’una alerta procedent de la CIA i se’ns detalla la textualitat del text d’aquesta nota. I se’ns diuen coses com, específicament, la Rambla. I l’explicació en aquell moment és que és una informació de no gaire valor a efectes d’investigació futura, perquè no hi ha dades concretes de ningú. Però és útil per a saber si cal prendre mesures. Per això l’NCTC contacta, a més dels cossos de policia de l’estat, amb Mossos.

—M. T.: Vau publicar ‘La CIA va alertar els Mossos’, no pas que un centre de coordinació global d’agències va alertar tots els cossos de seguretat de l’estat.

—E. H.: L’NCTC transmet una informació obtinguda per la CIA.

—M. T.: Però no és la CIA que es comunica amb els Mossos, sinó que és aquest centre que aglutina la informació de diverses agències i l’envia a la policia nacional, Guàrdia Civil i els Mossos. Sí o no?

—E. H.: És correcte, sí.

—M. T.: Per tant, no és la CIA que es comunica amb els Mossos.

—E. H.: És la CIA la que, per comunicar-se amb els Mossos i altres cossos, passa per aquest conducte.

—M. T.: Doncs per què no vau dir també que la CIA havia advertit també la policia nacional, que és la màxima responsable en termes de política antiterrorista i vau posar l’accent en els Mossos?

—E. H.: Perquè en aquell moment l’única informació que teníem procedia del govern de la Generalitat i sabíem pel govern que l’avís els havia arribat a ells.

—M. T.: Però no teníeu aquesta nota, ja?

—E. H.: A nosaltres ens havien donat els detalls de la nota amb paraules textuals. Posteriorment, quan es té la nota, es verifica que són les mateixes paraules. I decidim no publicar-la per no generar un alarmisme innecessari […]. És quan es produeix l’atemptat a la Rambla quan cobra valor aquella informació que no havíem publicat per prudència.

—M. T.: Quin objectiu tenia dir-ho una hora després de l’atemptat i assenyalar els Mossos i no la Guàrdia Civil o la policia nacional?

—E. H.: Insisteixo que en aquell moment ignoràvem que altres cossos de seguretat tinguessin la informació. L’única font d’informació que teníem fins al 17 d’agost era la Generalitat de Catalunya. Després n’hem tingut d’altres. Nosaltres fem el que fa el periodista, que és que quan té informació contrastada la publica. És després que tenim consciència que la mateixa nota arriba a altres cossos de seguretat de l’estat i que la mateixa nota arriba el mateix dia també a les forces de seguretat de l’estat i que ho comuniquen al comissari d’informació dels Mossos.

—M. T.: Vosaltres teniu el document en què la policia nacional es comunica amb els Mossos d’Esquadra i diu ‘hem rebut aquesta informació del CITCO’?

—E. H.: No. Se’ns explica que hi va haver una comunicació però no que hagués de ser per escrit.

—M. T.: Hem consultat amb fonts properes al comandament dels Mossos d’Esquadra en aquell moment i ens reiteren que ells no van rebre cap comunicació de la CIA. No entenem què ha passat amb aquesta nota. Si és que el CITCO us diu que van rebre això i en canvi no ho van rebre.

—E. H.: Quan es faci la investigació per part de l’Audiència Nacional ja es veurà qui tenia raó i qui va rebre l’avís i qui no.

—M. T.: Però sou molt contundents en la portada, i dieu que aquesta nota, que dieu ara que va arribar al CNI, a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola, i no només als Mossos…

—E. H.: Ho diem quan ho contrastem.

—M. T.: Dieu que després ho van comunicar a la policia catalana. Però no dieu com es va produir aquest contacte.

—E. H.: A nosaltres se’ns informa que hi ha hagut aquest contacte, de la persona que va rebre aquesta comunicació…

—M. T.: Qui és?

—E. H.: Per prudència els noms no s’han de donar. Nosaltres parlem del comissari d’informació dels Mossos i ja està.

—M. T.: I això li ha dit un càrrec de la policia espanyola?

—E. H.: És la policia nacional l’encarregada de comunicar-ho als Mossos.

—M. T.: I vosaltres ho heu contrastat amb aquest comissari?

—E. H.: Els Mossos d’Esquadra no han volgut contrastar la informació.

—M. T.: Wikileaks posa en dubte la veracitat de la nota pel llenguatge que utilitza i la gent que coneix el llenguatge d’aquests centres d’intel·ligència diuen que no quadra amb l’ortodòxia habitual en aquesta mena de notes. Per exemple, la mateixa paraula ‘nota’, o com escriuen la data, el fet d’utilitzar ‘Irak’ amb ca i no amb cu, etc.

—E. H.: Mai posaré en qüestió la perícia de WikiLeaks i Julian Assange per publicar documents sostrets de bases de dades. Quan el sostreus i l’imprimeixes té un aspecte. Aquestes comunicacions s’han produït per via digital i xifrada, i nosaltres avui el que reproduïm és el text del comunicat, no necessàriament la tipografia. D’aquí que hi pugui haver un canvi tipogràfic. Perquè en l’intercanvi de correus xifrats i no xifrats la tipografia pot no ser la mateixa que es va reproduir. Dit d’una altra manera, nosaltres rebem digitalment la informació, i no en paper imprès. I sobre la manera de referir-se a la data és més americana o més britànica o si hi ha alguna paraula, doncs francament ni hi entro ni en surto. La nostra fiabilitat ens la dóna la font original de la informació; se’ns va explicar a començament de juny i nosaltres mai hem publicat aquells detalls. Com que no hem publicat mai aquells detalls i les paraules textuals apareixen al document, casa que qui va rebre el document va rebre el mateix document que hem publicat.

Escolteu l’entrevista:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor