Una nota sospitosa que El Periódico atribueix a la CIA origina un escàndol

  • Segons el diari, demostra que els Mossos van ser informats de la possibilitat d'un atemptat a la Rambla, però el contingut de la nota és inversemblant

VilaWeb
Redacció
31.08.2017 - 05:49
Actualització: 31.08.2017 - 22:45

Aquesta matinada El Periódico ha publicat una notícia a la primera pàgina amb una imatge que assegura que és el missatge amb què la CIA, el 25 de maig, va avisar els Mossos d’Esquadra que hi hauria un atemptat a la Rambla. Poc després de l’atemptat del 17 d’agost, El Periódico va dir que tenia una exclusiva per a demostrar-ho, un anunci que li va valer moltes crítiques. Ara el diari presenta aquest document, que assegura que és la nota en què es basava l’exclusiva. Tanmateix, la nota és redactada d’una manera tan inversemblant que és gairebé impossible de creure-se-la. I el cas és que la publicació de la notícia s’ha girat contra El Periódico i causarà una polèmica enorme.

Hi ha un seguit de detalls que fan palès que la nota no pot haver estat escrita per ningú de parla anglesa ni que formi part dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units. El text conté una gran quantitat d’errades, lingüístiques i conceptuals, tal com han denunciat, entre més, Julian Assange i WikiLeaks en uns quants piulets.

David d’Enterria, per una altra banda, n’ha aplegat les errades lingüístiques del text, que són, totes, calcs de l’espanyol.

Error en el nom d’Estat Islàmic
L’errada en el nom d’Estat Islàmic és la més significativa. En primer lloc, perquè conté el mot ‘Irak’, que en anglès s’escriu ‘Iraq’ (en espanyol sí que se sol usar ‘Irak’). A més, s’hi fa servir la denominació ‘Islamic State of Irak and ash-Sham’, una forma que s’ha usat de vegades, però que el govern dels Estats Units no fa servir. Tal com es pot comprovar en la llista oficial de grups considerats terroristes pel Departament d’Estat dels Estats Units, el nom que empra l’administració americana és ‘Islamic State of Iraq and the Levant’. I resulta completament inversemblant que el nom d’un grup tan conegut s’escrigui malament en una comunicació oficial de la CIA. ‘Ash-Sham’ equival, aproximadament, a ‘Llevant’.

A més, el presumpte document de la CIA porta entre parèntesis el mot ‘ISIS’. Les sigles ‘ISIS’ es fan servir habitualment en els mitjans de comunicació per a fer referència a l’anomenat Estat Islàmic. Però, com es pot comprovar fent una cerca al servidor de la CIA, aquesta agència i en general tots els serveis d’intel·ligència, fan servir ‘ISIL’, en comptes de ‘ISIS’. (Comproveu-ho en la llista que la CIA manté dels grups gihadistes al món.)

Errades lingüístiques gruixudes
La nota conté, a més, una llista sorprenent d’errades lingüístiques, que són totes calcs de l’espanyol. Això fa pensar que qui la va redactar no és anglès nadiu, sinó espanyol. Les més evidents són aquestes:

–Diu ‘text of the nota‘ on si de cas hauria de dir ‘text of the note’.
–Diu ‘sent to the Mossos’ quan hauria de dir ‘sent to Mossos’ (i encara seria molt estrany que la CIA fes servir el familiar ‘Mossos’ i no l’oficial ‘Mossos d’Esquadra’).
–Diu ‘on 25 May 2017’ on hauria de dir ‘on May 25th 2017’.
–Diu ‘administratives purposes’ on hauria de dir ‘administrative purposes’.
–Diu ‘Irak’ on hauria de dir ‘Iraq’.

Codificacions estranyes
La nota també inclou unes codificacions estranyes. L’una, apuntada per Julian Assange, és l’ús d’un estil de cometes que no fa servir la CIA. Hi ha « » on hauria d’haver-hi ” “.

La segona és molt més clara, encara. El text es presenta sota el codi ‘SECRET // REL TO USA, SPAIN’. Aquesta codificació, en les regles de circulació d’informació entre agències d’intel·ligència occidentals, indica que és un document secret que comparteixen els Estats Units i Espanya. Però en comptes de ‘SPAIN’ hauria de dir ‘ESP’, perquè els noms de països són codificats sempre amb tres lletres, en aquesta classe d’intercanvis, i a Espanya li correspon ‘ESP’ i no pas ‘SPAIN’, seguint l’estàndard ISO 3166-1 alpha-3, que és el que es fa servir en aquestes comunicacions.

Enric Hernández amb Mònica Terribas
Arran de la publicació d’aquesta informació, el director d’El Periódico, Enric Hernández, que és qui signa la notícia, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. ‘Quin objectiu tenia dir-ho una hora després de l’atemptat i assenyalar els Mossos i no la guàrdia civil o la policia nacional?’, li demana Terribas. Hernández, finalment, acaba dient que si van assenyalar (i continuen assenyalant) només els Mossos és perquè la informació que tenien era de la Generalitat. A la notícia, però, diu que ‘a principi de juny aquest diari va tenir coneixement cert de l’existència d’aquesta alerta específica de la CIA sobre la Rambla. La informació va ser comparada amb dues fonts absolutament fiables de la Generalitat.’ És a dir, les suposades fonts del govern van servir per contrastar l’existència d’aquesta alerta, que el diari mateix diu en la notícia que ‘seguint la via habitual, el National Counterterrorisme Center va trasallada aquesta mateixa informació, amb el mateix text i el mateix 25 de maig, al CNI i a les forces de seguretat de l’estat.’ La notícia d’El Periódico de la tarda mateixa de l’atemptat parlava només dels Mossos.

Heus ací la transcripció de l’entrevista amb Terribas:

Mònica Terribas: Aquesta és la nota que van rebre els mossos?

Enric Hernández: Nosaltres, a principi de juny a través de dues fonts del govern tenim coneixement verbal de l’existència d’una alerta procedent de la CIA i se’ns detalla la textualitat del text d’aquesta nota. I se’ns diuen coses com específicament la Rambla. I l’explicació en aquell moment és que és una informació de no gaire valor a efectes d’investigació futura, perquè no hi ha dades concretes de ningú. Però és útil per saber si cal prendre mesures. Per això l’NCTC contacta a més dels cossos policia de l’estat amb Mossos

M.T: Vau publicar ‘La CIA va alertar els Mossos’, no que és un centre de coordinació global d’agències que va alertar tots els cossos de seguretat de l’estat

E.H: L’NCTC transmet una informació obtinguda per la CIA.

M.T: Però no és la CIA que es comunica amb els Mossos sinó que és aquest centre que aglutina la informació de diverses agències i l’envia a la policai nacional, guàrdia civil i els mossos. Sí o no?

E.H: És correcte ,sí.

M.T: Per tant, no és la CIA que es comunica amb els Mossos

E.H: És la CIA la que per comunicar-se amb els Mossos i altres cossos passa per aquest conducte.

M.T.:Doncs per què no vau dir també que la CIA havia advertit també la policia nacional, que és la màxima responsable en termes de política antiterrorista i vau posar l’accent en els mossos?

E.H: Perquè en aquell moment l’única informació que teníem procedia del govern de la Generalitat i sabíem pel govern que l’avís els havia arribat a ells.

M.T: Però no teníeu aquesta nota, ja?

E.H: A nosaltres ens havien donat els detalls de la nota amb paraules textuals. Posteriorment, quan es té la nota, es verifica que són les mateixes paraules. I decidim no publicar-la per no generar un alarmisme innecessari (…). És quan es produeix l’atemptat a la Rambla quan cobra valor aquella informació que no havíem publicat per prudència.

M.T: Quin objectiu tenia dir-ho una hora després de l’atemptat i assenyalar els Mossos i no la guàrdia civil o la policia nacional?

E.H: Insisteixo que en aquell moment ignoràvem que altres cossos de seguretat tinguessin la informació. L’única font d’informació que teníem fins al 17 d’agost era la Generalitat de Catalunya. Després n’hem tingut d’altres. Nosaltres fem el que fa el periodista, que és que quan té informació contrastada la publica. És després que tenim consciència que la mateixa nota arriba a altres cossos de seguretat de l’estat i que la mateixa nota arriba el mateix dia també a les forces de seguretat de l’estat i que ho comuniquen al comissari d’informació dels mossos.

M.T: Vosaltres teniu el document en què la policia nacional es comunica amb els mossos d’esquadra i diu hem rebut aquesta informació del CITCO?

E.H: No. Se’ns explica que hi va haver una comunicació però no que hagués de ser per escrit.

M.T: Hem consultat amb fonts properes al comandament dels Mossos d’Esquadra en aquell moment i ens reiteren que ells no van rebre cap comunicació de la CIA. No entenem què ha passat amb aquesta nota. Si és que el CITCO us diu que van rebre això i en canvi no ho van rebre.

E.H: Quan es faci la investigació per part de l’Audiència Nacional ja es veurà qui tenia raó i qui va rebre l’avís i qui no.

M.T: Però sou molt contundents en la portada, i dieu que aquesta nota, que dieu ara que va arribar al CNI, a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola, i no només als Mossos…

E.H: Ho diem quan ho contrastem.

M.T: Dieu que després ho van comunicar a la policia catalana. Però no dius com es va produir aquest contacte.

E.H: A nosaltres se’ns informa que hi ha haguut aquest contacte, de la persona que va rebre aquesta comunicació…

M.T: Qui és?

E.H: Per prudència els noms no s’han de donar. Nosaltres parlem del comissari d’informació dels Mossos i ja està.

M.T: I això li ha dit un càrrec de la policia espanyola?

E.H: És la policia nacional l’encarregada de comunicar-ho als Mossos.

M.T: I vosaltres ho heu contrastat amb aquest comissari?

E.H: Els Mossos d’Esquadra no han volgut contrastar la informació.

M.T: Wikileaks posa en dubte la veracitat de la nota pel llenguatge que utilitza i la gent que coneix el llenguatge d’aquests centres d’intel·ligència diuen que no quadra amb l’ortodòxia habitual en aquesta mena de notes. Per exemple, la mateixa paraula nota, o com esciuren la data, el fet d’utilitzar Irac amb k i no amb q, etc.

E.H: Mai posaré en qüestió la perícia de Wikileaks i Julian Assange per publicar documents sostrets de bases de dades. Quan el sostreus i l’imprimeixes té un aspecte. Aquestes comunicacions s’han produït per via digital i xifrada, i nosaltres avui el que reproduïm és el text del comunicat, no necessàriament la tipografia. D’aquí que hi pugui haver un canvi tipogràfic. Perquè en l’intercanvi de correus xifrats i no xifrats la tipografia pot no ser la mateixa que es va reproduir. Dit d’una altra manera, nosaltres rebem digitalment la informació, i no en paper imprès. I sobre la manera de referir-se a la data és més americana o més britànica o si hi ha alguna paraula, doncs francament ni hi entro ni hi surto. La nostra fiabilitat ens la dóna la font original de la informació; se’ns va explicar a començament de juny i nosaltres mai hem publicat aquells detalls. Com que no hem publicat mai aquells detalls i les paraules textuals apareixen al document, casa que qui va rebre el document va rebre el mateix document que hem publicat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any