El 1969, l’astronauta Neil Armstrong va trepitjar la Lluna per primera vegada. Però en la ficció, Tintín ja l’havia trepitjada molt abans: el 1950! Aquest és el fil argumental de ‘Tintín i la Lluna. Cinquanta anys de la primera expedició tripulada‘, que es pot veure fins al 26 de maig al Cosmocaixa de Barcelona. Amb aquesta mostra, el museu vol commemorar els cinquanta anys de l’arribada de l’home a la Lluna de la mà de Tintín i donant tota mena de detalls sobre el projecte Apollo, la missió que va fer possible l’efemèride.

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa, explica que quan es van proposar de fer aquesta exposició van pensar ràpidament en Tintín. ‘Volíem sumar tota la divulgació científica i tot allò que ha significat l’arribada de l’home a la Lluna per a la humanitat i fer-ho mitjançant un personatge que ho fes fàcil.’

Per això, la mostra s’estructura en dues parts ben definides. La primera se centra en Hergé i els còmics de Tintín ‘Objectiu: la Lluna’ i ‘Hem caminat damunt la Lluna’, publicats entre 1950 i 1953. L’exposició recrea l’espai on treballava el dibuixant, les eines que emprava per crear les vinyetes i la idea que li va permetre de crear un còmic. La majoria de les peces que es poden veure sobre Tintín amb pàgines dels còmics i els personatges en miniatura provenen del Museu d’Hergé de Bèlgica.

En aquest primer apartat també hi ha un espai dedicat a tota la documentació que Hergé va fer servir per inspirar-se. Perquè un dels trets distintius d’aquests dos còmics és l’exhaustivitat i el rigor científic amb què els va fer, sobretot si es té en compte que ‘Objectiu: la Lluna’, la primera de les dues aventures espacials de Tintín, es va publicar gairebé vint anys abans que l’astronauta Neil Armstrong fes els primers passos sobre la superfície lunar.

Còmics de Tintín a la mostra ‘Tintín i la Lluna’ al CosmoCaixa.

La segona part de la mostra fa un recorregut científic des del moment en què Galileu va observar per primera vegada la Lluna amb un telescopi construït per ell el 1609 fins a l’arribada de l’home a la Lluna el juliol de 1969. També es pot veure tot allò que se sap avui sobre aquest satèl·lit, com es va preparar el famós viatge ara fa cinquanta anys i com funcionen actualment les missions d’aquest tipus.

Entre les peces destacades de la mostra, hi ha una rèplica del primer telescopi de Galileu i la reproducció de la secció de comandaments del mòdul lunar, a través del qual es pot simular de caminar sobre la superfície de la Lluna. També hi ha una rèplica de l’escafandre d’Emilio Herrera i diversos aliments i productes d’higiene utilitzats en viatges espacials. La selecció es completa amb diversos documents, diaris i revistes que narren aquest moment històric.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb