L’informe contundent d’una eurodiputada alemanya sobre l’espionatge amb Pegasus

  • L'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst ha criticat amb duresa la gestió del cas Pegasus pel govern espanyol

VilaWeb
Redacció
28.11.2022 - 21:22
Actualització: 29.11.2022 - 17:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cornelia Ernst, eurodiputada del grup de l’Esquerra i membre del comitè per les llibertats civils del Parlament Europeu, ha publicat un informe contundent en què denuncia la gestió que l’estat espanyol ha fet del cas Pegasus. “Les seixanta-cinc víctimes conegudes de Pegasus són tan sols la punta de l’iceberg”, diu. El document l’ha escrit arran d’una missió d’investigació a Madrid i Barcelona.

Ernst explica que, encara que els atacs no hagin estat atribuïts amb claredat a cap responsable, la missió ha pogut verificar que totes les pistes, tal com indica CitizenLab, apunten al govern espanyol. “És clar que l’estat espanyol exercia repressió contra persones i organitzacions vinculades al moviment independentista català. Les víctimes van ser perseguides per raons polítiques”, diu.

Recorda que l’ús del programari és il·legal, fins i tot amb una autorització judicial. I explica: “Després de tenir notícia del Catalangate, la cap dels serveis secrets [espanyols], Paz Esteban, fou destituïda, però no pas per l’espionatge contra els catalans, sinó per haver fracassat a l’hora de preveure el suposat espionatge dels serveis secrets contra tres membres del govern espanyol.”

Sobre la comissió de secrets oficials del parlament espanyol, recorda que no es reuneix tan sovint com en alguns altres països europeus, i que les trobades que fa –i els seus resultats– són secrets. “L’estat espanyol aparentment no ha volgut responsabilitzar-se de les mesures d’espionatge contra almenys quaranta-set persones, identificades per CitizenLab.” Així mateix, recorda que el marc legal que regula l’espionatge i els secrets a l’estat espanyol es basa en una llei d’origen franquista.

La carta recorda que la justícia espanyola ha romàs “en gran part inactiva” quant a les causes derivades de l’escàndol, i explica que els casos presentats no han estat combinats per la justícia en una macrocausa, “tot i que hi ha una connexió òbvia.”

I continua: “Molts dels perseguits políticament amb Pegasus no confien en el sistema judicial espanyol i, per tant, no volen cedir els telèfons mòbils als tribunals per a investigacions. En compte d’això, s’estimen més contractar els seus forenses i testimonis. Això pot dur a la desestimació de les investigacions.”

Palesa que la disposició de la justícia a investigar l’espionatge és molt diferent en el cas dels afectats del govern espanyol. La investigació sobre el suposat espionatge contra els ministres Robles i Grande-Marlaska, explica Ernst, ha estat descrita a la missió com un “tren d’alta velocitat judicial”.

Diu també que la missió ha detectat un “escepticisme generalitzat” sobre la independència de la justícia espanyola. “Alguns interlocutors fins i tot parlen d’un deep state”, diu. I aclareix: “El sistema judicial, un pilar important d’un estat democràtic, no ha tingut una transició després de la fi del règim franquista. Les xarxes judicials, amb partits o famílies, són àmpliament criticades i els jutges d’alt nivell formen una elit. Per aquesta raó, s’ha de canviar el procediment per a nomenar jutges.”

Ernst acaba dient: “No és solament la vida i la privadesa d’una persona que es veu compromesa amb un programari espia com ara Pegasus o Candiru. Les víctimes també veuen malmesa la democràcia a la Unió Europea. I remarquen que, particularment a l’estat espanyol, no tots els representants de l’estat són part d’una tradició democràtica. Aquestes forces antidemocràtiques han emprat programari espia per intimidar moviments polítics.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes