Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ara fa un any era el 29 de febrer. Del 2020. Any bixest o any de traspàs. L’any de traspàs és un any civil que té un dia més que els anys comuns: 366 dies, per tant. Operació que s’aconsegueix afegint un dia suplementari al final del mes de febrer, perquè aquest era el darrer més del calendari romà. Aquest dia extra el van anomenar Bisextus calendas martii, només perquè venia darrere del sextus calendas martii. I d’ací vénen el nom i la mística. Els 29 de febrer s’escauen normalment cada quatre anys i això sempre els dóna un aire especial. Els nascuts un 29 de febrer s’enorgulleixen de ser singulars i de fer un aniversari de cada quatre. Però ara fa un any el 29 de febrer, a sobre, era un dissabte i per això va ser triat per fer l’acte més gran del Consell per la República Catalana i per marcar el retorn al país del president Puigdemont i dels consellers Comín i Ponsatí.

Les imatges d’aquella concentració tan impressionant han restat a la retina de tothom. I marcaran per sempre, i molt especialment, la història de Catalunya Nord. Segons els organitzadors, prop de dues-centes mil persones es van aplegar a Perpinyà. La policia francesa va reconèixer que superaven clarament les cent mil, la manifestació més gran mai vista a la ciutat. Fos com fos, pensant en l’impacte aconseguit, la xifra concreta no era gaire important. La mar de gent i banderes que es veia des de l’escenari causava un gran impacte i imprimia en el Consell per la República una atenció i unes expectatives enormes. Expectatives, però, que han anat més lentes que no es preveia. En part, per la pandèmia del coronavirus que es va abatre sobre el país els dies immediatament posteriors; en part, també, per les discrepàncies polítiques.

“Preparem-nos”: un full de ruta que no ha aconseguit de ser unitari

A l’acte de Perpinyà, el Consell va anunciar la publicació d’un full de ruta, que va rebre el nom de “Preparem-nos”. La reflexió que s’hi feia era que la confrontació amb l’estat espanyol no la podien emprendre únicament les institucions, sinó que calia la implicació decidida de la societat civil en una estratègia de desobediència pacífica permanent i de llarga durada, fins a assolir l’objectiu de la independència. Aquesta estratègia, doncs, és la que es va plasmar en el document, que inicialment s’havia de presentar la primera setmana de juliol però que finalment es va presentar al desembre. Aquell 29 de febrer, malgrat tot allò que ja se sabia que passava a Àsia i la situació difícil en què es movia el nord d’Itàlia, ningú no preveia que el coronavirus dificultaria tant el dia a dia de la gent, de les organitzacions i de les institucions.

Tanmateix, no és solament el coronavirus que explica aquesta lentitud. La realitat també és que el clima pre-electoral al Principat ha dificultat granment el funcionament del Consell i la concreció d’aquest full de ruta, especialment pels recels d’Esquerra Republicana sobre la possibilitat que Junts l’instrumentalitzés.

El fet que el Consell sigui presidit per Carles Puigdemont i que ell sigui alhora el líder de Junts ha fet que Esquerra se l’hagi mirat de reüll. És cert que el partit de Junqueras hi és present, però no amb la convicció que els altres actors voldrien. La línia clarament rupturista del Consell, per una altra banda, tampoc no ha afavorit l’entesa, encara que el recel per motius electorals ha estat, sobretot, el que l’ha condicionat més.

Fins al punt que, de fet, Esquerra va arribar a demanar oficialment l’aturada de les activitats del Consell abans de les eleccions i es va manifestar especialment molesta arran de la convocatòria de l’Assemblea de Representants fundacional, a la qual no va assistir. El Consell insistia que aquesta assemblea s’havia de fer durant la legislatura del parlament sorgida de les eleccions del 2017 –perquè agruparia en teoria els diputats que havien signat el pacte d’investidura, en el qual es basa la seva existència. Aquesta assemblea, que ha obert el procés de constitució de l’Assemblea de Representants que ja triaran tots els inscrits, s’havia d’haver fet a Argelers el 31 d’octubre però la sessió, feta finalment al Palau de la Generalitat i a Brussel·les simultàniament, es va ajornar al 19 de desembre. Sense cap representat d’ERC, car els republicans consideraven que es podia interpretar com un acte de campanya electoral.

Precisament va ser en el transcurs d’aquesta assemblea que es va presentar finalment el full de ruta, el document “Preparem-nos“, clarament rupturista, també allunyat de les expectatives i la posició política d’ERC, partit que al cap de dos mesos va guanyar les eleccions catalanes, amb un programa molt diferent, centrat en la necessitat d’avançar cap a un pacte amb l’estat espanyol per a fer un nou referèndum d’autodeterminació.

Aquest punt és, justament, la discrepància principal. En la visió expressada pel Consell per la República, l’etapa del referèndum ja ha estat completament superada. El Consell diu que tres anys després no hi ha elements nous que justifiquin una revisió del valor del referèndum. Alhora considera que els independentistes tenen una representació suficient per a constituir Catalunya en un estat independent i fa una proposta a partir de les lliçons del 2017. Una opinió que el partit de Junqueras, com és públic i evident, no comparteix.

La proposta de “Preparem-nos” definida al document és la següent:

“Des del Consell per la República creiem que avui, ben preparats, els ciutadans de Catalunya partidaris de la República som prou per a encarar amb garanties d’èxit una confrontació democràtica i pacífica, i que la prioritat, ja des d’ara, ha de ser la seva preparació. La condició necessària perquè el nostre combat culmini amb èxit és que estiguem preparats, determinats i disposats a assumir-ne els costos.

Per assolir la República cal acceptar, com ja hem explicat abans, que la independència passa inevitablement per confrontar-se, de manera democràtica i no violenta, amb l’Estat, i, acceptant els riscos col·lectius i personals que això comporta, revitalitzar i intensificar la revolta democràtica iniciada el primer d’octubre del 2017.”

La reforma del Consell de Govern i el creixement dels Consells Locals

El Consell de Govern del Consell per la República, precisament en atenció a aquests recels d’Esquerra, ha anat modificant la composició interna aquest darrer any, bàsicament per a rebaixar-hi el pes de Junts. En aquest moment l’integren el president Puigdemont, que el presideix; els consellers Comín, Ponsatí i Puig; Isaac Peraire, en representació d’ERC; Guillem Fuster, en representació de Poble Lliure –la CUP com a tal tampoc no en forma part–; Toni Castellà, de Demòcrates, que fins a les darreres eleccions era dins el grup parlamentari d’Esquerra i ara serà dins el de Junts; Aurora Madaula, també de Junts; Elisenda Paluzie, en representació de l’ANC; i els independents Lluís Llach, Neus Torbisco, que ha assumit també la representació d’Òmnium, i Carme Garcia, ex-diputada al parlament espanyol per ICV. Finalment, hi ha tres representants de forces polítiques menors: Enric Folch, en nom de Solidaritat; Jordi Pesarrodona, en nom d’Independentistes d’Esquerres; i Josep Serra, en nom de Moviment d’Esquerres, que després d’incorporar-se tots tres es van unir a la candidatura de Junts. Amb tot plegat, el desequilibri que es volia corregir de fet s’ha accentuat.

Sobre això, el Consell respon que, una vegada convocada l’Assemblea de Representants que serà elegida en votació per tots els ciutadans que en formen part, aquesta al seu torn triarà el Consell per la República, amb la qual cosa aquest debat serà superat. El problema és que el poc interès d’Esquerra per aquest organisme segurament també es tradueix en una poca participació en la base.

Però per una altra banda els ciutadans inscrits s’han començat a estructurar també en els anomenats Consells Locals per la República, una iniciativa que també es va activar ara fa un any i que a Perpinyà va rebre un impuls molt gran.

A Perpinyà els actes de dissabte van concentrar tota l’atenció mediàtica, però diumenge al matí hi hagué una reunió molt important: per primera vegada els dirigents exiliats van poder-se trobar amb bona part de la base més activista del Consell. En aquesta reunió es va explicar el document “Preparem-nos” i va ser en aquest context que es va acordar de fer créixer els Consells Locals, una iniciativa que havien començat els electes d’Amer el 30 de setembre de 2019.

L’extensió dels Consells Locals sí que ha estat important darrerament, perquè ara mateix n’hi ha 187 en marxa. S’hi han vehiculat algunes de les campanyes d’aquest any, tant les relacionades amb el suport social durant la pandèmia com les de caràcter estrictament polític.

L’aplicació i la ciutadania digital impulsen un cens que continua, emperò, essent insuficient

L’altra gran acció portada a terme pel Consell aquest any ha estat de caràcter intern, però ha estat molt important per fer-ne possible el funcionament: l’arrencada de l’aplicació i el document de ciutadania digital. De fet, ha estat la presentació d’aquesta iniciativa que ha originat l’augment de membres més significatiu de l’any.

El 28 de febrer de 2020, el dia abans de l’acte de Perpinyà, la seva ciutadania digital del Consell per la República tenia registrades 86.131 persones. Els quatre dies següents se n’hi van apuntar 1.442 més. Però la superació dels 90.000 no arribà fins al 7 de juliol, precisament pocs dies després de la presentació de l’aplicació que concreta aquesta ciutadania digital. El dia de la presentació, la xifra d’inscrits era de 88.548 i en tres dies es va enfilar fins a 90.008. A final de febrer del 2021, aquesta setmana, s’ha arribat a 92.400 registrats. Una xifra molt allunyada de les expectatives inicials, tot i que continua creixent constantment, en un context difícil. Òmnium, amb 180.000 socis, encara marca un llistó molt alt en què emmirallar-se.

Arran de l’aparició de l’aplicació ja s’han activat alguns dels processos participatius en què la ciutadania ha pogut debatre i votar entre propostes diverses. Però les eleccions a l’Assemblea de Representants serà el moment més determinant. Molt lentament i, com hem vist, amb molts entrebancs, el Consell per la República ha anat dibuixant què és i què vol fer, però té encara l’handicap que tothom considera que hi hauria de participar molta més gent. No s’ha entès què significa? S’ha confós amb la proposta política de Junts? No ha marcat prou un perfil propi? No ha estat capaç d’imprimir més força a les seves activitats? Per què? Aquestes són, evidentment, les preguntes més directes que hi ha sobre la taula, ara que fa un any del gran acte de Perpinyà.

La nova situació política que s’obre al Principat –després de les eleccions autonòmiques– i les eleccions a l’Assemblea de Representants –que s’han de fer aquesta primavera– marcaran molt profundament el futur d’aquest organisme que va nàixer de la legitimitat del Primer d’Octubre i com a custodi principal del mandat popular expressat en aquell referèndum i en la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.