‘És igual si em maten –els soldats macedonis–, és igual si en maten 100 dels nostres, és per la llibertat de molts altres’, explica en Sha. És nascut prop de Lahore (capital del Panjab pakistanès) i porta un mes malvivint al camp de refugiats d’Idomeni. ‘Jo i els meus amics dormim en un vagó de tren abandonat. Mengem poc i no tenim com rentar-nos. Europa ens obliga a assaltar la frontera’, sentencia.

Poc a poc es concentren grups de refugiats a les vies de tren que enllacen Idomeni amb la resta d’Europa. Alguns refugiats carreguen tot el que tenen: una motxilla, un sac de dormir i una manta.

Una carpa sense parets marca la primera línia de la protesta. Sota el seu sostre hi ha molts refugiats, però també una foguera i un banc. De l’esquelet de la carpa en pengen diversos cartells reivindicatius. Uns metres més enllà, els antiavalots grecs formen impertèrrits en dues línies. L’accés a Macedònia, uns 300 metres rere seu, està totalment blocat.

‘Això –Idomeni– és pitjor que Síria, almenys allà sabem que la mort és una opció real. No hi ha falses promeses i mentides com aquí’, afirma l’Omar, nadiu d’Alep. Està convençut que si els refugiats actuen ‘com un equip’ aconseguiran entrar a Macedònia. ‘Som massa, no ens podran aturar’, afegeix.

‘Això –Idomeni– és pitjor que Síria, almenys allà sabem que la mort és una opció real. No hi ha falses promeses i mentides com aquí’, afirma l’Omar, nadiu d’Alep

Molts manifestants, en Sha i l’Omar inclosos, creuen que les fronteres de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia estan obertes. ‘El problema és l’exèrcit macedoni’, diuen. Si aconsegueixen escapolir-se dels seus escuts i porres el camí a Alemanya serà fàcil i planer, creuen.

Diversos voluntaris intenten dissuadir els refugiats d’assaltar la frontera. La Tracy, una voluntària independent de Leeds (Anglaterra), admet estar frustrada per la seva tossuderia. ‘No volen escoltar; les ganes de fugir poden a la raó’, afirma resignada. ‘Algú els ha fet creure que 500 periodistes i la Creu Roja els acompanyaran mentre travessen la frontera’, explica.

45.000 migrants en un llimb jurídic
El tancament de la ruta dels Balcans, el passat 9 de març, ha confinat a Grècia uns 45.000 migrants segons xifres de l’Acnur (agència pels refugiats de l’ONU). Es creu, però, que el número podria ser major. Les dades són estimacions i només reflecteixen les persones que viuen en els diversos camps del país. A Idomeni es calcula que hi ha oficialment uns 11.600 migrants. No es contemplen els que sobreviuen en cases abandonades i benzineres de les rodalies.

Els refugiats han fet tota mena de protestes i pressions des del tancament de la frontera. S’han declarat en vaga de fam i han tallat l’autovia que uneix Atenes amb Macedònia. Les vies del tren porten una setmana sencera ocupades. Durant el dia els refugiats s’hi manifesten i a la nit fan bivac sobre els rails.

En Maroun és de Sinjar (Kurdistan iraquià) i no vol participar a l’assalt. ‘No serveix de res. Si aconsegueixen arribar a Macedònia, en el millor dels casos, només els deportaran. El més probable és que a més rebin una pallissa i els robin’, diu entristit. ‘Fa dues setmanes va córrer un rumor similar –obertura de frontera– i la cosa va acabar malament. Estan jugant amb la nostra desesperació’.

Encara no se sap qui –la policia grega va culpar als activistes, sense especificar–, va repartir fulletons per Idomeni que contenien un mapa amb una ruta d’uns sis quilòmetres per esquivar la doble tanca de la frontera. L’itinerari travessava un riu que segons el fullató estava sec. L’anomenada Marxa de l’Esperança va acabar amb tres afganesos ofegats i centenars de refugiats deportats per les autoritats macedònies, molts d’ells atonyinats.

Refugiats i antiavalots cara a cara
A primera fila de la manifestació s’hi poden llegir múltiples pancartes amb lemes com ‘les fronteres maten’, ‘no ens pegueu’ o ‘tothom té dret a la llibertat de moviment’. Es coregen diverses consignes exigint l’obertura de la frontera. Els refugiats i els antiavalots fa unes quantes hores que es veuen les cares. Alguns migrants onegen mocadors blancs com a mostra de les seves intencions pacífiques.

Diversos grups de refugiats discuteixen sobre l’utilitat de l’assalt. Mentre les deliberacions s’eternitzen es posa a ploure. Molts refugiats desisteixen i marxen cap a les seves tendes. Els centenars de persones de l’inici van disminuint. Uns quants sirians fan un cordó davant dels antiavalots per tal d’evitar possibles enfrontaments.

‘No hi ha res a fer, potser demà’, reconeix l’Ali. Nascut a Kabul (Afganistan), no s’imaginava que Europa fos com Idomeni: ‘Fa fred, hi ha fang i aigües pútrides per tot arreu”’ Se sent desorientat i enganyat. ‘Si no creuem la frontera no sé què serà de nosaltres’, diu abans de desaparèixer entre el mar de tendes.

‘Fa fred, hi ha fang i aigües pútrides per tot arreu”’ Se sent desorientat i enganyat. ‘Si no creuem la frontera no sé què serà de nosaltres’,

Repartir els refugiats per diversos camps a Grècia
L’acord entre Turquia i l’Unió Europea només contempla l’expulsió dels migrants arribats a partir del 20 de març. La resta viuen als llimbs.

El pla oficial consisteix en repartir els refugiats en diferents punts de Grècia i tancar Idomeni. A tal fi, el govern grec ha distribuït papers en diferents idiomes amb la següent informació: ‘La frontera està tancada. Als centres de recepció –camps oficials regentats per l’exèrcit– trobareu menjar i un lloc on resguardar-vos. No feu cas de gent irresponsable que pot posar en perill la vostra vida. No us obligueu a patir perquè si’.

No obstant, molts refugiats asseguren no haver rebut els papers informatius i encara mantenen l’il·lusió que la frontera s’obri. D’altres tenen por que els ‘centres de recepció’ es converteixin en centres de detenció/deportació.

El ministre de defensa grec, Dimtris Vitsas, considera en declaracions al Financial Times que només hi ha una manera d’evacuar Idomeni: ‘Persuadint els refugiats (…) no farem servir la força’. No es repetiran, doncs, les imatges violentes del passat 9 de desembre: antiavalots regirant tendes i expulsant els migrants encallats al camp des del 18 de novembre. La ruta dels Balcans s’havia tancat per a tots els migrants excepte els afganesos, els iraquians i els sirians.

L’única manera de sortir de Grècia (a qualsevol altre país de la Unió), obviant els traficants de persones, és a través del programa de reubicació de refugiats. Des del setembre, la Unió Europea ha estat capaç de recol·locar 937 refugiats –d’Itàlia i Grècia– dels 160.000 promesos. Per si fos poc, el govern polonès ha decidit congelar per ‘seguretat’ les possibles reubicacions al seu país –unes 7.000– després dels atemptats de Brussel·les.

Un nou intent d’assalt
A les vies, el cordó de sirians repel·leix un intent de superar la barrera policial per part d’un grup d’afganesos i pakistanesos. Instants després, el cordó es retira. Els antiavalots –uns quaranta– alçen els escuts conscients de que hi haurà un intent d’assalt.

Una colla de refugiats, menys de trenta, es col·loquen en paral·lel als escuts de la policia. Tenen una carrera de 10 metres abans del xoc. Dos nois sirians organitzen l’assalt. La colla fa un parell de fintes d’arrencada abans de llençar-se cap a la frontera. Se senten crits. Alguns cossos reboten contra els escuts, d’altres si encasten. Els refugiats fan força com si fossin una melé caòtica de rugbi, els antiavalots no cedeixen. La colla es fa enrere per tornar a agafar embranzida… segons després es repeteix l’impacte i la melé. La colla vol fer un tercer intent pero els antiavalots avancen cap a ells per evitar que agafin impuls.

Se senten crits. Alguns cossos reboten contra els escuts, d’altres si encasten. Els refugiats fan força com si fossin una melé caòtica de rugbi, els antiavalots no cedeixen.

Tornen a esclatar discusions sobre l’utilitat d’intentar l’assalt. El tercer intent queda avortat.

A la carretera que dóna accés al camp, a pocs metres de les vies, hi han tres autobusos aparcats. Un està decorat amb un vinil que posa “Crazy Holidays”. Formen part del pla d’evacuació voluntària d’Idomeni. Els vehicles els nolieja –des de fa tres dies– el govern grec i els gestiona l’Acnur. Els destins difereixen segons les nacionalitats dels refugiats. El camp de Katerini A és per afganesos, Katerini B pels iraquians i Veria pels sirians. Les altres nacionalitats no tenen, de moment, autobusos ni destins assignats. La idea inicial era transportar diàriament uns 1000 refugiats. El primer dia, per exemple, només es van traslladar unes 400 persones.

Els refugiats que volen marxar també tenen l’opció de tornar amb autobús a Atenes pagant 30€. ‘No els portem a cap camp. Un cop a la ciutat s’han de buscar la vida’, explica un conductor que no vol ser identificat. ‘Els treiem d’aquest abocador’, conclou. Un abocador que el ministre de l’interior grec, Panagiotis Kouroumblis, ha definit com ‘una versió moderna de Dachau’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb