Les protestes i el malestar dels refugiats encallats a Idomeni s’ha propagat pels camps de Nea Kavala i Eko Station; 25 quilòmetres al sud de la frontera amb Macedònia. Ahir al matí, més d’un miler de refugiats van blocar la carretera que uneix Nea Kavala amb Polykastro, la principal ciutat del municipi de Paionia (nord de Grècia).

La protesta va començar davant el Park Hotel, lloc de reunió de la majoria de voluntaris que treballen a Idomeni i la rodalia. Els refugiats cridaven proclames com ‘obriu la frontera’, ‘gràcies, Grècia’ i ‘tots junts en un puny’. Entre els manifestants hi havia gent de l’Irac, Palestina i Síria.

Els conductors miraven d’esquivar la manifestació fent servir els camins adjacents. Un refugiat sirià va ser envestit per una camioneta –sense conseqüències– quan volia impedir la circulació en un camí paral·lel a la carretera.

Cap a migdia, els refugiats van abandonar el Park Hotel amb la idea de tallar l’autovia E75, situada a uns 500 metres. L’E75 no és una autovia qualsevol, és l’artèria d’asfalt que connecta Grècia amb la resta d’Europa. De fet, fins ahir era l’única gran ruta terrestre oberta cap a Europa. Des de diumenge, els refugiats no deixen circular per les vies que passen per Idomeni.

Per arribar a l’autovia, van caminar per un pont col·lapsat de vehicles. Hi havia famílies senceres, moltes amb nadons. Se sentien crits demanant ajuda a Alemanya i a Angela Merkel.

Un grup de refugiats tallant l’autovia (fotografia: Oriol Bäbler)
Un grup de refugiats tallant l’autovia (fotografia: Oriol Bäbler).

La pluja, la gran absent d’aquests darrers dies, no es va voler deixar perdre l’esdeveniment. Els refugiats es van cobrir de seguida amb capelines fines com bosses de plàstic. Hi predominaven els colors groc i blanc.

Les gotes d’aigua van fer malbé algunes pancartes de cartró. Abans la tinta no regalimés, s’hi podia llegir: ‘No menjarem fins que no obriu la frontera’ –fent referència a la vaga de fam iniciada fa uns dies a Idomeni–, ‘No ens abandoneu a Grècia’ o ‘Obriu la frontera’.

Un nen reclamant l’obertura de la frontera (fotografia: Oriol Bäbler).
Un nen reclamant l’obertura de la frontera (fotografia: Oriol Bäbler).

Els accessos a l’autovia eren coronats per les estructures d’uns peatges que, plens de pintades i deixalles, no s’han fet servir mai.

‘Ens quedarem aquí [a la frontera] fins que no ens deixin passar. No ens agrada molestar però no tenim cap més opció’, comentava en Mohamed, nascut a Alep (Síria), mentre els seus companys tallaven el trànsit amb les mans alçades. La primera reacció dels conductors va ser tocar la botzina. Estrident i visceral, però inútil. Gran part dels vehicles atrapats eren camions, molts amb matrícules de l’Europa de l’est. A poc a poc, la resignació es va anar apoderant dels conductors.

Un camioner resignat davant de la protesta (fotografia: Oriol Bäbler).
Un camioner resignat davant de la protesta (fotografia: Oriol Bäbler).

La policia grega, antiavalots inclosos, va seguir de prop l’ocupació de la E75 sense actuar. Simplement es va limitar a desviar el trànsit per una carretera secundària que uneix Salònica amb Evzonoi (pas fronterer).

A Evzonoi, alguns refugiats també es van manifestar per reclamar que s’obrís la frontera. Un grup de criatures es va estirar davant els antiavalots que impedien als refugiats d’accedir a la duana grega. La protesta es va dissoldre pacíficament.

A l’autovia, els refugiats van mostrar pancartes que ocupaven tota la calçada. Entre els escrits hi havia lemes com ara: ‘Aquesta és la pinta que fa Europa’ o ‘Ni fronteres ni nacions: atureu les deportacions’. A l’asfalt ja hi havia tendes muntades per passar-hi la nit.

Només les ambulàncies, els voluntaris i la policia van poder saltar el blocatge dels refugiats. Amb alguna petita excepció, com ara un camió carregat de taronges i maduixes que la policia no volia que es fessin malbé.

Un grup de refugiats intentant parar a un camió (fotografia: Oriol Bäbler).
Un grup de refugiats intentant deturar un camió (fotografia: Oriol Bäbler).

Tarda enllà, uns quants camions van provar de superar la barrera humana accelerant de cop i volta. Els refugiats van recular uns metres, però no deixaren passar cap vehicle. ‘Estan frustrats, és normal. Ho entenem. Però han de comprendre que hem tallat la carretera perquè vivim com animals. Plou, fa fred i ningú no fa res… No sabem què ens passarà’, explicava en Diyadin, nascut a Zakho (el Kurdistan iraquià).

Al vespre, els antiavalots es van desplegar al pont, col·locant-se a pocs centímetres dels refugiats que tallaven la carretera cap a Nea Kavala. Una dona gran de Kobane (Kurdistan sirià) no va suportar la tensió de la situació i va rompre a plorar bo i asseguda, sola, sobre l’asfalt mullat.

Una dona de Kobane plorant davant dels antiavalots (fotografia: Oriol Bäbler).
Una dona de Kobane plorant davant dels antiavalots (fotografia: Oriol Bäbler).

Els antiavalots es van acabar retirant.

Per combatre el fred de la nit, els refugiats van encendre fogueres als vorals de l’autovia. Alguns es van animar a cantar cançons romàntiques. En Rafi, nadiu de Damasc (Síria), preguntava amb preocupació als periodistes sobre la utilitat de les protestes.

Refugiats escalfant-se al voltant d’una foguera (fotografia: Oriol Bäbler).
Refugiats escalfant-se al voltant d’una foguera (fotografia: Oriol Bäbler).

La policia grega va sol·licitar als refugiats que habilitessin un carril per al trànsit a mitjanit. La resposta va ser clara i contundent: ‘No.’ A la matinada tots els accessos a l’autovia continuaven tancats i el trànsit desviat.

La protesta ha durat tota la nit. Els refugiats han dormit en tendes a sobre l’asfalt. Al seu voltant, a terra, hi havia estirades les pancartes que havien ensenyat ahir a la tarda. Finalment la policia els ha desallotjats.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.