El búnquer Nicaragua

«Un batlle ha de preguntar-se si es deu al partit més que no als ciutadans»

Vicent Partal
Vicent Partal
27.06.2017 - 05:35
Actualització: 27.06.2017 - 07:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

En molts països les seus dels partits polítics, els carrers on són, acaben convertint-se en una mena de sinònim de les sigles oficials. Quan hom deia ‘Bottega oscura’ en la Itàlia de postguerra es referia al totpoderós PCI, que hi tenia la seu romana. ‘Solférino’, sobretot arran les grans victòries de Mitterrand, va esdevenir un sinònim de PSF…

A Barcelona, i a València, el fenomen es va repetir amb més fortuna o menys, segons els casos. Un que en va tenir molta va ser ‘Nicaragua’, per a referir-se al PSC. Ara la seu històrica dels socialistes catalans s’ha venut, però encara és des d’allí que es dirigeix l’estructura del que havia estat un dels grans partits del país, especialment en el terreny municipal. Qualsevol dia els socialistes se n’hauran d’anar, però probablement ‘Nicaragua’ continuarà essent el sobrenom que s’aplicarà al partit o, encara millor, a la direcció: ‘Nicaragua pensa…’, ‘Nicaragua vol…’, ‘Nicaragua diu…’

Aquestes últimes hores la frase s’ha tornat a sentir molt en el context d’una nova batalla dins el PSC, arran del referèndum del primer d’octubre, quan una bona colla de batlles socialistes han deixat clar que no pensaven obeir les ordres de ‘Nicaragua’ i que no farien res per impedir la votació. N’hi ha que fins i tot han anunciat que anirien a votar, de manera que han obert una esquerda visible en la posició oficial dels socialistes.

I és que ‘Nicaragua’ ha pres una actitud molt dura respecte del referèndum, que, com és evident, ja no entén ni tan sols una bona part de la militància pròpia. Convertir el PSC en el bastió contra les urnes va molt més enllà d’allò que hom podia preveure i esperar en un partit de tradició democràtica, per dir-ho amb la coneguda fórmula de Josep-Lluís Carod-Rovira. És cert que el fet que el PP i Ciutadans pràcticament no tinguen cap batllia posa el focus del boicot molt intensament sobre el PSC. Però el PSC, si més no el PSC oficial –o siga, ‘Nicaragua’–, ha travessat una línia que no l’allunya solament de la centralitat política, sinó també dels seus militants, quan ja semblava impossible que se n’anàs més gent.

Fa uns dies que, aquesta tensió, me l’explicava un conegut càrrec públic del PSC amb una frase que em va semblar molt significativa. Deia que Nicaragua era un búnquer que per una banda se sent assetjat però que alhora va aïllant-se cada vegada més del seu entorn. I afegia ben gràficament: ‘A nosaltres ens aplaudiran al parlament i als mitjans i ens faran sortir en totes les televisions de Madrid, però tindrem la gent sota el balcó protestant i preguntant-nos com som capaços de fer una cosa com aquesta.’

Estic segur que part de la discrepància que veiem aquests dies té a veure exactament amb això –un batlle ha de preguntar-se si es deu al partit més que no als ciutadans. I, si és així, la rebel·lió no és tan solament un bon símptoma pel que fa al referèndum, sinó que, més enllà i tot, és un magnífic símptoma per al país nou que tots hem de fer.


[Bon Dia] –La cosa és que The Guardian explica que una delegació de Corea del Nord ha anat a Benidorm a estudiar si el model turístic de la ciutat de la Marina podria ser un exemple per al règim. I llegint l’article no sé si s’ha trencat més el meu cor de jovenet marxista o el meu cor de jovenet ecologista, que lluitava, quin gran error, contra l’autopista que ara és el nostre carrer major…

–Us recomane molt la passejada que Núria Cadenes ha fet pel Cabanyal, revisant aquest barri de València al caire de l’abisme. El reportatge és tan contundent en la denúncia com compromès amb la gent que hi viu. I escrit amb una contenció emotiva tan gran que aconsegueix, paradoxalment, emocionar.

Des de fa una setmana que la redacció de VilaWeb ja elabora cada vespre a les deu el VilaWeb { Paper que despús-demà eixirà finalment al carrer. Són números de prova per a anar controlant la tècnica i l’engranatge de la maquinària que ens permetrà d’arribar a partir de dijous al vespre als nostres subscriptors amb aquest nou producte que tanta il·lusió ens fa. En la portada d’ahir al vespre precisament el reportatge del Cabanyal ocupava l’espai central. Açò era una declaració crec que molt clara de quina mena de diari farem, de quina mena de diari us oferirem. Us l’ensenye.

–Ahir hi hagué molts titulars sobre el pacte de govern entre Theresa May i els unionistes irlandesos. I pocs sobre el fet que el Sinn Fein va aconseguir ahir que un dels seus polítics, Mícheál MacDonncha, fos nomenat Lord Mayor de la ciutat

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.06.2017  ·  22:20

L’actitud de “Nicaragua” fa molt temps que és molt difícil d’entendre. A no ser que donem per bona una explicació senzilla. A ells, als que s’amaguen dins d’aquest bunquer, ja els va bé la situació actual. Al cap i a la fi, fins ara han pogut sobreviure, dins de l’Estat Espanyol, amb bons sous i bons percentatges. Per tant, el seu paper no pot ser altre que el que és. Apuntalar el que resta. Als altres, dels qui s’han d’encarar amb els ciutadans dels seus pobles, barris o districtes, els deixaran ben venuts. Els ordenaran resistir però no els ajudaran en res. Perquè una característica de tot bunquer, com dels castells, és la capacitat limitada. Així, no és d’estranyar que els alcaldes deixen fer el referèndum o fins i tot vagen a votar. Quan tot passe, algú haurà d’anar a trucar a la porta de “Nicaragua” i dir-los que ja poden eixir. Que s’han venut la seu i han de marxar.

jaume vall
jaume vall
26.06.2017  ·  23:00

” ¿Pero cómo puede ser que la semilla del independentismo haya fructificado en un alcalde de [el de Blanes] !nacido en Andalucía! del PSC ? ”

Crec que el desconcert -i la ràbia- que destil·la aquesta pregunta sentida en un mitjà espanyol i espanyolista descriu plenament la situació actual, i la mentalitat d’uns i altres.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
27.06.2017  ·  00:20

Un cop passat el combat, als búnquers dels oficials només hi quedaven quatre gats. La tropa, era presonera, morta, o havia canviat de bàndol en el darrer minut. Aquí no és un combat físic i la tropa marxarà d’allà deixant-los sols, com als traïdors.
Com recorda en Josep Usó a diari, 95 dies.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
27.06.2017  ·  01:15

El PSC cada vegada té menys aigua per navegar i s’acosta perillosament al punt en què encallarà i allà quedarà, sense anar avant i arrere, com un fòssil digne d’estudi.
Per què no varia el rumb i evita la catàstrofe? Perquè implicaria una posició més proactiva respecte del referèndum i això de cap de les maneres el PSOE no ho permetrà, perquè és el paper que l’estat espanyol ha assignat al PSC, que entrebanque tant com puga el referèndum. I no poden eixir-se’n del guió sense produir un daltabaix tan gran en les files socialistes que trencaria el socialisme espanyol, el català per una banda i la resta per una altra. I això ni Iceta ni els dirigents del PSC no ho faran, ja que pensen que la seua supervivència com a partit depén del socialisme anomenat PSOE.
Dit això. és clar que interessa que els militants del PSC entren en contradicció entre les seues idees democràtiques i la presa de posició oficial del partit socialista català, contrari a un dret democràtic tan bàsic com és permetre votar. I interessa perquè els socialistes governen alguns dels municipis més grans de Catalunya i d’ells depén la ubicació dels col.legis electorals. Poca broma!
És batles que es manifesten per la col.laboració amb el referèndum als seus ajuntaments no són solament els que tenen una posició més demòcrata sinó que són els que més visió de futur tenen. Primer perquè alinear-se amb el PP i C’s compartint posició i discurs contra el referèndum torna el PSC prescindible i segon, perquè quin futur els espera en una Catalunya postreferèndum? Cap si se celebra i guanya el sí i escàs si no se celebra o guanya el no.
De manera que les escasses llums que mostren els Iceta i companyia tant de bo els donara per veure que el futur del PSC i el seu mateix depén dels batles díscols que els desobeeixen, perquè desobeint guanya la democràcia, que és el que tothom vol, i en conseqüència donen llibertat als seus batles perquè als seus ajuntaments ajuden en l’exercici democràtic que és el referèndum. Hi pensaran?

Pere Segura
Pere Segura
27.06.2017  ·  01:15

Com el de Blanes. I ha dit que anirà a votar No. També així “Nicaragua”?: No penso que els veins de Blanes siguin Borbònics monarquics i vulguin la subordinació i sotmetiment de les nostres coses en que seguirem si guanya el NO.

Joan Ortí
Joan Ortí
27.06.2017  ·  01:16

D’aquesta història del PSC, un partit català i demòcrata que ha deixat de ser català i demòcrata, en trec una petita reflexió; quanta gent d’esquerres d’Espanya tenen encriptat en el seu ADN lo de una, grande i libre; gent amb estudis, fins i tot amb estudis d’història,…..Sobre aquesta gent de totes maneres, ho puc entendre, perquè no experimenten com els catalans el sentiment de pertanya i de formar part d’una nació, la nació catalana. (I perque curiosament, tampoc no se senten especialment espanyols, perquè Espanya -com a mínim en els seus darrers vuitanta anys-, no els hi ha donat res ni els hi ofereix res, res de res). I per tant, demostren que la seva intel·lectualitat i el seu nivell democràtic, es molt deficient. Però la historia de la gent del PSC és digne per passar als annals d’història de la política mundial. La facció espanyolista es va cruspir la seva catalanitat i també i de passada el seu tarannà demòcrata, hi ha passat a ser un grup tancat intransigent i de pensament únic tal com manen els canons del ordeno i mando espanyolista. Una gran vergonya per els catalans i per la història de Catalunya. L’única esperança és que els que encara és senten demòcrates i catalans deixin de banda, el búnquer franquista del carrer Nicaragua.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
27.06.2017  ·  01:16

La pregunta clau que els municipis governats pel PSC haurien de fer-se és: estem en política per millorar la vida del municipi o per fer un partit més gran i potent. El cas és que les dues posicions són ben legítimes, però són també excloents. Ara es troba en aquest dilema quan des de Nicaragua es donen ordres que poden qüestionar l’ètica política de cada batllia tenint en compte que el seu càrrec depèn d’un a ciutadania que en un 80 % vol que hi hagi referèndum i Nicaragua ho nega descaradament. Per tant, és molt lògic que hi hagi municipis on els socialistes que hi ha prenguin una decisió que no és la d’obeir l’ordre perquè pensen en el seu electorat i tenen por que si es posicionen com la dreta més arcaica, és a dir com la de PP i Ciutadans, els acabin convertit en una formació externa a la vida política del país.

Si hi en una vila concreta ha una alcaldia del PSC que no deixa votar, o no ho facilita, tindrà un càstig exemplar a les properes eleccions que no serà èr al PSC sinó per a la batllia tot i i que serà el partit qui des de Nicaragua estant presenciarà el naufragi. Això ho haurien de tenir present els socialistes de bona fe. Posicionar-se en contra de la voluntat majoritària d’un poble té aquestes conseqüències.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.06.2017  ·  01:17

Em limitaré a comentar el paper ben galdós que està fent la direcció del PSC, com la d’altres partits que s’han passat aquests darrers anys intentant no comprometre’s i que finalment han optat obertament per l’unionisme. I que ho han fet sense projecte. Fan com en Rajoy: no a tot, i punt. Poc futur els espera…

Jordi Espinet
Jordi Espinet
27.06.2017  ·  01:18

“Nicaragua” no és un búnquer, és el búnquer, el de Hitler sota Berlín on es van acabar suïcidant tots plegats.

Hel·lena Gonzàlez
Hel·lena Gonzàlez
27.06.2017  ·  01:19

No sé si és un bon símptoma per al referèndum. Matisaria que ho pot ser per a l’organització del referèndum, però no pel que fa al resultat.

De fet, ara “Nicaragua” només és la delegació del PSOE a Catalunya. Això comporta que en zones com el Baix Llobregat, on encara tenen una gran implantació, es radicalitzin els possibles votants del no, mentre que els militants disconformes és moguin entre el no i l’abstenció. El posicionament dels Comuns hi pot ajudar.

Penso que el PSC com a partit unionista residual radicalitzat i fragmentat, no ens aporta cap benefici. Més aviat genera incerteses.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
27.06.2017  ·  07:50

A l’editorial d’avui, també hi faig una interpretació positiva. A manera de preàmbul es que, p. ej. si en un poble hi ha 100 votants i d’aquests els 90% son unionistes, és clar que per a nosaltres es millor que en aquest poble no s’hi facin votacions. Només hem de considerar si ens fa més por una baixa participació o bé que els “No” s’aproximen perillosament a la suma dels “Sí”. Diguem-ho clar: crec que en el referèndum ens faria molta por una participació total del 80%; i menys preocupats de que la participació pogués baixar del 60%, però amb moltíssimes mes probabilitats de que el “Sí” arrasi al “No”. Val que la imatge dels ajuntaments (si pot ser, tots), col•laborant en donar facilitats al referèndum, ens és molt bonica; però tot te un preu i, a més: “Con la Iglesia (el PSOE) hemos topado”.

El màxim de la satisfacció seria que, com que de totes maneres a tots els pobles hi haurà més o menys llocs per a votar, malgrat les barroeres maniobres del PSC en contra; que molts dels seus votants, per rebel•lia, amor propi o unes brases de catalanisme de bona fe acudissin també a votar, potser en blanc o alguns al “Sí”, per Catalunya com a estat, i democràtic. Moltíssims decebuts del que consideraven el seu ‘modèlic’ partir polític favorit i al que ara li veuen les impresentables misèries unionistes. Fan molt fàstic les manifestacions del Ros de Lleida; ell, tan catalanista en altres temps; o potser nomes era una careta que portava posada llavors; com tants i tants… del seu partit. “Amb amics d’aquesta mena, no ens calen pas enemics” a casa nostra. I em recorden allò que dèieu al País valencià sobre el “búnquer barraqueta”. I poden ben bé, dir: “Desde la nada, hemos alcanzado las más altas cotas de la miseria”.

Son aquestes, entre altres, les veritats que hem d’escampar nosaltres, companys, per tot arreu, de cara a la formació del nostre nou país.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
27.06.2017  ·  08:37

L’actitud de Nicaragua, igual que l’actitud del PNV, s’explica per la Operació Catalunya i la certesa que tenen de que més val que facin el que Madrid espera si no volen veure’s ofegats per la seva pròpia brutícia.

David Badia
David Badia
27.06.2017  ·  09:18

Avui día es la Federación Catalana del PSOE, aixi els agrada i volen els Montilla ,Iceta, Balmon, Zaragoza, Parlon etc. etc. .El PSC fa temps que esta mort i enterrat.

Carles Torra
Carles Torra
27.06.2017  ·  14:24

Per si queden dubtes de que el PSC pràcticament ja no existeix, la unionista 13tv, ahir nit feia a la seva audiència fidel la següent pregunta: “¿Debe el PSOE reprobar a los alcaldes partidarios del referendum?”. No hi ha dubte, el PSC ni s’esmenta! Per cert, naturalment, el resultat va ser del 70% a favor de la “reprobación”!!! I els insults al alcalde de Blanes, marca de la casa, per part dels tertulians i presentador, de jutjat de guàrdia!!!

Joan Calsapeu
Joan Calsapeu
27.06.2017  ·  21:12

l’últim , que tanqui el llum, si no és que ja els hi han tallat per impagament, caiguts en les seves propies normes…

Antoni López
Antoni López
28.06.2017  ·  11:57

La decisió del batlle de Blanes no està a l’abast d’ignorants. D’aqui surt la ràbia i aquest permanent ridícul del nacional-centralisme espanyol.

Antoni Morell
Antoni Morell
28.06.2017  ·  18:26

Veient la imatge que encapçala aquesta opinió i coneixent de debò la trajectòria de l’actual President del PSC m’ha vingut la pregunta:
Alguna vegada en Miquel Iceta ha exercit algun càrrec de gestió?
Vikipedia ha omplert el buit: Regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1987-1991) avui regit per Antonio Balmon. Amb 3 anys en tingué prou per adquirir experiència suficient per saltar ràpidament a director del Departament d’Anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol (1991-1995). Devia ser massa bo i passà a sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996). Des de 1996 Viceprimer secretari del PSC i portaveu del partit. Amb aquest bagatge passà de ser diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona (1996-1999) des de 1999 portaveu del PSC al Parlament. Resum ha fet tots els papers de l’auca del PSC.
Ara només li falta ser l’ultim i (deixar la caixa buida… algú ja pagarà els deutes) tancar la porta i la llum i … muntar un nou partit, com fan tots els rebotats (BOTATS per maldestres).

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies