A Marta Martorell aquesta vegada li ha tocat de fer de boc expiatori

  • El govern va fulminar ahir la directora general de Funció Pública per salvar la consellera Vilagrà, i així ens recordava que la política professional és una selva on tothom, quan pot, mata per sobreviure o mor

Vicent Partal
02.05.2023 - 21:40
Actualització: 03.05.2023 - 01:19
VilaWeb
Marta Martorell quan era batllesa de Tiana (fotografia: ERC).

El govern va fulminar ahir Marta Martorell, directora general de Funció Pública, arran del caos de les oposicions fetes aquest cap de setmana. Però el problema és que Marta Martorell havia estat nomenada per al càrrec el 17 de gener d’enguany i el concurs en què s’adjudicà a l’empresa Cegos el control de les oposicions, d’aquestes oposicions que li han significat l’acomiadament, va ser formalitzat el 27 de desembre de l’any passat. Així doncs, tothom pot entendre que en aquest cas ella no pot tenir-hi molta culpa ni responsabilitat personal. De fet, la publicació del concurs d’externalització es va fer el 5 de setembre, el concurs es va adjudicar el 22 de novembre i el contracte es va signar, com he dit abans, el 27 de desembre. Per tant, tot s’havia tancat i signat vint-i-un dies abans que ella prengués possessió.

Evidentment, Marta Martorell és allò que se’n diu un boc expiatori. Simplement, en aquesta ocasió li ha tocat a ella. Arran de l’allau de protestes i en vista del to que va agafant la polèmica, el govern ha sacrificat preventivament un peó per veure si d’aquesta manera calma les feres i la consellera sobreviu –Josep Rexach ho explica bé en aquest article que publiquem avui. Un peó, això sí, del partit, que sempre és més fàcil per allò de l’obediència deguda.

El fet curiós és que Marta Martorell, politòloga d’estudis i professió, ara ha pagat un preu com a subordinada que no li corresponia, però abans havia actuat com a cap i ja havia desfermat una crisi monumental. Martorell havia estat batllessa de Tiana per ERC, entre el juny del 2019 i l’abril del 2022, quan va ser destituïda per un acord entre el partit local Junts per Tiana, Junts i el PSC. Resulta que Junts l’havia investida el 2019 i poc després el PSC s’havia afegit al pacte. Però la seua gestió havia estat especialment convulsa, i per això el 2021 Junts va abandonar el pacte, que Martorell va poder salvar fent una maniobra amb una trànsfuga. El PSC va aguantar fins a l’octubre, però finalment va anunciar que també abandonava el govern municipal, de manera que ja deixà sense opcions Martorell i inicià una fase que menà a la moció de censura. El nou batlle de Tiana, el periodista Isaac Salvatierra, en prendre possessió del càrrec, no va dubtar a qualificar de “retrocés democràtic” el convuls període de govern de Marta Martorell, que fins i tot va arribar a portar a judici –i a perdre’l– gent que protestava contra ella. A més, se n’anà enmig d’acusacions greus de prevaricació i amb la dimissió del secretari municipal, que no volgué sancionar les seues maniobres.

Però el cas és que, tot i aquests antecedents poc afables, mig any després Esquerra la va repescar per al govern, com a directora general. I ara resulta que el nou càrrec tampoc no li ha durat sinó uns pocs mesos, tot i que en aquesta ocasió no per culpa seua. Amb l’afegit que ara no té la possibilitat de tornar a l’ajuntament, ni guanyant les eleccions, perquè la candidatura ja s’ha presentat i el candidat republicà és un altre. Amb això, per tant, sembla que es tancarà per a ella un cicle vertiginós de quatre anys en què ha pujat i baixat en els escalafons del poder com si fos una autèntica muntanya russa.

La cosa, i la lliçó, és que la política, la política professionalitzada, la política-negoci, funciona així. Guanyes càrrecs importants d’una manera relativament fàcil si et saps moure, si tens sort i ets en el lloc adequat, fins i tot sense importar què has fet abans. Càrrecs importants i molt ben remunerats, massa ben remunerats, fins i tot càrrecs que et poden donar poder real sobre alguns temes. Però alhora aquests càrrecs són fràgils com la porcellana més fina. Perquè així com et pugen et baixen, així com el partit et fa pujar el partit et fa baixar, tant et fitxen com et despatxen. I tot depèn no pas de la teua feina, sinó de la conjuntura política. Això és, en definitiva, una piràmide cruel. Qualsevol regidor és en potència un boc expiatori del seu batlle. I de la mateixa manera qualsevol càrrec de confiança és en potència un boc expiatori de qualsevol conseller, igual que qualsevol conseller és en potència un boc expiatori del president. I el de dalt sempre mata el de baix per mantenir-se en el lloc. Amb més ganes i més interès com més distància hi ha entre el lloc d’on véns i la forma de vida que tenies i el lloc i la forma de vida que tens allà on has anat a parar.

No és que em faça gens de pena res de tot això, però constate que és una autèntica selva, cruel i despietada. Especialment, quan no hi ha projecte i tot es limita no a viure per fer política sinó a viure de la política.

 

PS1. Dissabte Carles III serà coronat rei d’Anglaterra en una cerimònia plena de simbolismes. Un de molt polèmic: la Pedra del Destí, símbol de la nació escocesa que va ser segrestat durant set-cents anys a Westminster, ha estat enviada novament a Londres perquè Carles s’hi assega durant la coronació. La història és fascinant i he volgut explicar-la amb vídeos. Val a dir que un dels millors discs que he escoltat en la meua vida, Lenda da pedra do destiño d’Emilio Cao, narra precisament el viatge de la pedra a través del vell món celta, de Galícia a Escòcia. Si voleu, el podeu escoltar.

PS2. Ot Bou fa uns quants mesos que radiografia a fons la ciutat de Barcelona, amb el pòdcast Santa Eulàlia. Avui podeu escoltar-ne el capítol dedicat a Julià Guillamon, que opina que la ciutat se’ns ha escapat de les mans. I aquests dies podreu escoltar els principals candidats a les eleccions municipals. Actualment, podeu trobar en àudio quatre pòdcasts de VilaWeb: Santa Eulàlia, amb Ot Bou; Ai mare amb Bel Zaballa; Closcadelletra amb Biel Mesquida; i La tertúlia proscrita, que també podeu veure cada setmana en vídeo.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
02.05.2023  ·  22:17

Queda molt clara la comparació entre la política “professional” i la llei de la selva. Però és que aquests, l’únic projecte que tenen és viure d’això. Em sembla tan fastigós que no trobe paraules per a descriure’ls sense descartar. Potser una colla de deshonrats. Espere que la pressió dels estafats no afluixe. I que vagen caient peons, alfils, cavalls, torres… fins el mat, la darrera jugada de la partida.

Carles Serra
Carles Serra
02.05.2023  ·  22:40

Simplement gràcies pel magnífic anàlisi Vicent.
Lo que està clar Vicent, que els partits mal anomenats independentistes com és el cas d’ER, apliquen i fan la mateixa política que els partits espaÑols, per això tenen un Rufian i un Maragall com exemple.
En fi Vicent.

Joan Baptista Capó
Joan Baptista Capó
02.05.2023  ·  22:45

Boc emissari

Paola Polacco
Paola Polacco
02.05.2023  ·  23:12

Que caiguin tots i totes, la Vilagrá inclosa, i que ERC desapareixi a les properes eleccions. Ni oblit ni perdó.

Berta Carulla
Berta Carulla
02.05.2023  ·  23:24

No està clar si els més ineptes es fan d’Esquerra Republicana perquè són uns ineptes o si s’hi tornen quan se’n fan. El que sí és clar és que aquest partit està ben podrit de corrupció encara que a aspaña aquesta corrupció sigui legal i puguis dedicar-te a la cosa pública fent nepotisme, desfalc de cabdal públic, tràfic d’influències, amiguisme, malversació, negligència, i altres paraules que no sé però que descriuen altres coses que aquests miserables practiquen….. es pot veure en tot el seu esplendor.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
02.05.2023  ·  23:46

El més xocant és que sembla que qui va organitar aquesta externalització va ser ascendida a Secretària General. És a dir, la superiora de la Directora General cessada.
Es pot conduir un país a la Independència sense saber fer funcionar l’administració pública d’una autonomia?
Els externalitzadors creuen que sí. Jo crec que no.
Els temps dirà.

Joan Benavent
Joan Benavent
03.05.2023  ·  00:07

És difícil imaginar que es pogui arribar a ser més sapastre i més desastre. A hores d’ara només un beneit estaria disposat a apostar un pèsol per aquest país. O ens en deslliurem ràpid, de tots aquests polítics de baixa estofa, o és el final de la partida i de la nostra història.

Frederic Varela
Frederic Varela
03.05.2023  ·  00:08

No cal patir per la Sra. Montserrat, si obeeix i no obre boca, aviat tindrà una altra menjadora ben remunerada.
Veient com funcionen els partits, s’entén perfectament perquè els individus més capaços de la nostra societat fugen de la política com de l’oli bullent. I si algun d’ells és entabanat pels cants de sirena i sucumbeix a aquella mentida de què a la política s’hi entra per servir i millorar la vida de les persones (serà de les que es dediquen a la política, afegeixo jo, com bé va expressar aquell pocavergonya del Zaplana, que es vantava d’haver-se fet polític per a forrar-se, i segurament per no haver de treballar ni un dia més a la seva vida); si alguna persona normal, doncs, cau al parany de la política i dels partits, durarà dos dies, quan vegi el pa que s’hi dona. És per això que a la nostra societat caminem cap a l’abisme, guiats pels membres menys dotats, generalment gent sense ofici ni benefici, amb l’única aspiració d’anar fent la viu-viu, treballant poc i cobrant sous d’escàndol.

Jordi Parera
Jordi Parera
03.05.2023  ·  00:20

portem ja uns quants dies amb el tema i encara no ha aparegut qui va decidir l’externalitzacio i on es ara, es demanar massa aprofundir una mica?

Gerber van
Gerber van
03.05.2023  ·  00:59

La professionalització de la política, amb tots els seus avantatges i, sobretot, inconvenients, és un fenomen general a l’Occident modern. Crec que només Suïssa s’escapa d’això limitant el nombre de mandats de govern dels polítics. Però no n’estic del tot segur. Potser algú ho sap més.

Pel que passarà sobre l’afer de les oposicions i de qui serà el proper boc d’expiatori, crispetes pel que vindrà.

Marc Mateos
Marc Mateos
03.05.2023  ·  01:09

Aquest governet cal que dimiteixi i convoqui eleccions, no hi ha més.
No tenen cap legitimitat per a governar en minoria absoluta.
No han fet ni brot! Són una colla de botilfers agenollats i incompetents que no serveixen ni per anar a cagar.
DIMISSIÓ GOVERNET!!!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
03.05.2023  ·  07:56

Pur estil espanyol, incompetència monumental + cap de turc(innocent). Dimissió govern mercenari!

josep ortinez
josep ortinez
03.05.2023  ·  07:58

El Senyor ens ho dona i el Senyor ens ho pren.
El Senyor ‘J’ vull dir.

Albert Miret
Albert Miret
03.05.2023  ·  08:18

En aquests moments, no és només que no hi hagi projecte, és que cap polític té idees polítiques. Tots fan de polítics o perquè els toca a la llista del partidet corresponent, o, els que més, pel sou. I per si n’hi ha algun que de sobte té una idea política, llavors actuen la injusta justícia espanyola i la policia. És la característica de totes les dictadures: no admeten polítics, només admeten gestors del que manen ells. Si et vols petar de riure, demana-li a qualsevol “polític” quina és la seva ideologia política, i amaga’t, perquè no vegi que se t’escapa el riure. És patètic, és el final d’un sistema.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.05.2023  ·  08:23

EL GALLINER…

El poc poder que tenen i encara entren en crisi per mala gestió. Des de la Moncloa brinden pel galliner autonòmic: “esta es nuestra Cataluña”…

No ens enganyem, la bona gestió apunta cap a la sobirania de poder. Per això l’èxit del Mossos en l’atemptat del 2017 va ser tan perseguit per l’Estat.

Una bona gestió del territori és un exercici de doble poder respecte a l’Estat, i apunta cap on podríem arribar amb plena sobirania financera, econòmica, social, etc. És una amenaça.

Entenguem-ho doncs que la mala gestió forma part de l’exercici del limitat i controlat poder autonòmic, com deia un, es tracta de prioritzar la doctrina sobre la realitat, la propaganda sobre els fets i les fidelitats sobre les raons… Apa, ara puges ara baixes.

PS. “…el convuls període de govern de Marta Martorell…” es podria explicitar millor?

Ramon Calonge
Ramon Calonge
03.05.2023  ·  08:26

Chivo explicatorio, que deien Les Luthiers!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.05.2023  ·  08:47

Bon editorial. Tota la raó, Vicent. El Règim del 78 existeix exactament per a comportar-se així, amb polítics que ja com a individus volen comportar-se així. És un problema de “target”. Com quan Eduardo Zaplana va dir en una entrevista que es va posar en política per a fer-se ric, perquè no tenia un duro. L’essència del Règim del 78 és fer mal a milions de persones mentre se n’aprofita a tots els nivells per a que uns pocs visquin a cos de rei sense fotre ni brot, des de la política als “personatges del cor” (que son una altra branca de la política”. I, no cal dir-ho, o sí? La Generalitat i el Parlament son òrgans descentralitzats del Règim. Com els ajuntaments.

Sí que t’he assenyalat vegades, Vicent, la monomania de Vilaweb amb Barcelona. Una monomania que demostra un èxit dels espanyols: que a Catalunya hi hagi una Gran Capital amb Ego del mateix estil que Madrid o París. Jo, des de no gaire lluny (àrea metropolitana), no puc veure Barcelona més que com el seu propi país, al mateix estil d’Andorra. I a Catalunya necessitem descentralitzar-nos, tant per a la nostra pròpia salut política com per a començar a contestar els plans de Madrid. Una Madrid que juga a fer-li la vida impossible a milions de persones però que en realitat només governa per a ella mateixa, potser directament només pel seu Barri de Salamanca. Per exemple, RENFE només funciona bé a la ciutat de Madrid. M’explico? M’encantarà que entre tots tinguem un debat en profunditat sobre tots aquests temes. En el fons, Barcelona mateixa no sap massa què fer de llocs com Lleida o Gandesa…

Jaume Riu
Jaume Riu
03.05.2023  ·  08:48

I EN PRESUMEIXEN
Des el govern d’ERC en minoria absoluta, cada dia ens demostren una mica més que no es dediquen a viure per fer política sinó a viure de la política.
Sembla que n’estan orgullosos i tot, perquè no tenen cap intenció d’amagar-se’n, més aviat ho fan públic i en presumeixen.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
03.05.2023  ·  08:55

MÀFIA

Maria Luïsa Garriga
Maria Luïsa Garriga
03.05.2023  ·  09:16

Doncs sí que te part de responsabilitat. D’ acord , ella va accedir al càrrec quan ja estava tot data i beneït, però tindria que haver exercit una tasca de control d’ aquesta empresa. Si una empresa subcontracta una altra, la responsabilitat de que les coses funcionin es de la empresa contractant ( en aquest cas la Generalitat), no es pot mirar cap una altra banda i passar de tot. Ara bé, com a última responsable és la consellera Vilagrà, que com la resta del govern està demostrant que no sols no serveixen per fer la independència sinó que no serveixen per a res

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
03.05.2023  ·  09:41

Eleccions ja.

I espero que els independentistes honestos, no els de menjadora, que es va creure les falses proclames independentistes de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, obrin els ulls i votin un altre partit que tingui la independència com a objectiu principal. Així foragitarem la cúpula junquerista d’ER i recuperarem d’aquí a uns anys ERC.

Quan parlo d’altre partit independentista descarto també la CUP, per hipòcrites o per curtets, car no es pot posar el carro davant dels bous, quan prioritzen mesures socials abans que la independència. Sense la gestió dels nostres recursos, parlar de mesures socials és vendre fum

Pere Roca
Pere Roca
03.05.2023  ·  10:31

llistes obertes i llei electoral !!

Lluis Molist
Lluis Molist
03.05.2023  ·  15:36

ER es l’oficina de colocaci.o dels seus afiliats.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
03.05.2023  ·  15:45

Com deia aquell anunci vintage de la ràdio….pasito a pasito a Bazar Perpiñá.
De mica en mica, sómple la pica….de cadàvers d´ERC, fins arribar a fotre´ls fora.
ERC no en sap de governar, per això els podem enganxar en mil i una històries.
Fem-los plegar d´un a un o a parells. Ja n´hi ha ben bé prou d´aquesta camama.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
03.05.2023  ·  18:49

Que ningú s’enganyi.
Amb el suport del PSOE i el Cesid, ERC podrà aguantar molts anys el seu projecte de España republicana.

Malfio de tots els que pregonen que ERC està acabada.

Joan Royo
Joan Royo
03.05.2023  ·  19:37

Dimissió d’un govern d’inútils i eleccions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes