El BNG il·lumina el xantatge del PSOE

Molt bon comentari de Juli Schmid.

En tot cas, teníem un magnífic as a la mà, la majoria social i parlamentària, i no vam saber guanyar. La partida continua.
Ara a penes tenim una figura, J,Q,K, no podem anar de farol, sinò treure’n el màxim profit.
Per a mi seria obtenir gestió port i aeroport. Per un altre, català a la UE. Per altres, Rodalies, o finançament just (que no singular). Per un altre amnistia real i retorn del MHP Puigdemont.

En qualsevol cas, només promeses, no.

Si no el collen ara que està dèbil, si no fan bé la feina, que no es queixin si no se’ls vota després.

Si funciona el xantatge – que es evident que en general si que funciona – es perquè tots els partits que donen i han donat suport al Sanchez, ho han fet, adés per simpatia, per afinitat política, ho pel que, d’acord amb tal com esta el pati, pels mers interessos personals dels mateixos dirigents dels partits.
Per tant, no es pot incloure en aquest joc, tal com sistemàticament s’insisteix a fer, al partit del President Puigdemont, tota vegada – tal com se sap – que els acords fets amb el Sr. Sanchez, malgrat haver-se fet amb testimonis neutrals i amb unes ckares condicions de desconfiança, al final dir que tambe s’han venut com la resta de colaboracionistes, com uns venuts més, igual que tots els altres, inclosos també els del mateix Benegas, per molt que ara sembli que es desmarquin de l’embolic.
Es obertament insana aquests política de desqualificació global que els partits creguts ser d’esquerres, un cop vista la seva nefasta col.loboracio amb els poders de l’ Estat, vulguin dissimular ho negligir els seus errors, amb la descarada i brutal ofensiva d’enterrar-los a tots, dins del mon dels tots iguals, d’inutils i carallots, i sempre incapaços de fer res digne pel país.
Per Déu no ens angsnyem més. Tots sabem que per aques camí, no ens en sortiren mai.

El que no entenc del tot és com s’escapen de la justícia la majoria de corruptors ( empreses, empresaris , etc).
Bé, saben com està la justícia tampoc cal estranyar-se gaire.
El Psoe, en relació als altres partits seria el corruptor , oi ?.
El que els hi pren el pel ( i els diners).
El partits perifèrics , fan, llavors, el ridícul, perquè no en treuen res, a mes a mes.
I llavors ? els hem de seguir votant ?
O, es obligatori votar partits corruptes ? ( per les opinions que hi han per aquí sembla que sigui obligatori).

Que tingueu un bon i calorós dia !!!!.

Amb totes les corrupcions de l’escenari espanyol, els catalans hem arribat, com a país, a un nivell:
1. Declaració d’independència del Parlament el 27-10-2017.
2. La negociació amb Espanya té l’amnistia, el català a les institucions europees i les polítiques d’immigració.

Qualsevol govern fràgil de Madrid no pot oferir menys. Sembla poc, però ja és ara el nivell mínim. I en el futur s’hauria d’incrementar aquest “mínim”.

A més, la nostra unitat i una possible DUI haurien de ser creïbles per negociar amb més força.

Dues consideracions…
.
En aquest règim espanyol i autonòmic, la corrupció, sistèmica, no és problema si no surt a la llum…I quan surt, només és un ariet partidista contra l’adversari…D’aquí ve el ” i tu més” que es tiren pel cap…
.
Contestant als que equiparen la sumissió estèril d’ ERC i Junts, i a un altre nivell, en Vicent quan valora el preu de Junts, dels vots a Sánchez, posant-li l’adjectiu de “promeses i intencions” ….Penso que la llei d’amnistia que van arrancar-li no és poca cosa, ni insubstancial per molts dels represaliats…. Altra cosa és el boicot dels tocats.

Jo crec que aquest PSOE edulcorat i decadent de Pedro Sánchez és molt pitjor per a l’independentisme català que la extrema dreta salvatge de PP i VOX. Perquè el PP i VOX són tan primaris i barroers, i traspuen tanta ànsia d’aniquilació del català, que, quan ells governen Espanya, generen milers d’anticossos independentistes. I aquests anticossos, automàticament, engruixen les nostres files sense gairebé moure un dit. Per exemple, a mi em va fer més independentista l’anticatalanisme de José Maria Aznar, que el catalanisme de Josep Lluís Carod-Rovira, entre l’any 2000 i el 2004. Ara bé, també cal dir que a mi Carod-Rovira em queia molt simpàtic i el recorde amb afecte. Un homenatge sincer per a ell. (Si llegeixes açò, Carod, sóc aquell que et regalà la seua camisa roja de la Muixeranga de Sueca, durant el Concurs de Castells de Tarragona del 2008, aproximadament).
.
Vint anys després, en canvi, el PSOE actual del 2025, i Pedro Sánchez com a ‘capo’ suprem, potser no provoca l’animadversió visceral que ens ocasiona el PP i VOX, però el PSOE de Sánchez, veges per on, dissimuladament, se t’enganxa a la pell com una paparra o una sangonera. Et va xuclant la sang poc a poc, fins que et tomba de tos i acabes dessecat, sense una gota del líquid vital. Potser abans de la mort, en les darreres alenades, t’adones del pèrfid influx que ha tingut sobre tu la Màfia de Sánchez i de Santos Cerdán, i faràs un trist esforç per desempallegar-te d’ells, però ja serà massa tard. No et quedaran forces per aixecar-te i lluitar. Només et restarà esperar la fi, pregant que l’agonia no es perllongue massa…. Però no et faces il·lusions. No tindran pietat.
.
Ja sé que és una mica exagerat, però, si continuem donant suport al PSOE de Pedro Sánchez els propers dos anys, que semblaran dos-cents, us demane que rellegiu aquest mateix comentari a partir del 2027, passat un nou cicle electoral. Ja em direu si anava desencaminat.
.
Sueca, País Valencià, Marènia (Països Catalans o Territoris Catalanoparlants). Dijous 19 de juny del 2025. Joanjo Aguar Matoses.

No ens serà fàcil, no. Això és el mínim que es pot dir. Però el món no és pels cansats. No per als precipitats. Ara el PSOE és més contra les cordes que mai. Wait and see. Els gallecs que facin la seva. Nosaltres tenim pa sobre la planxa. Deixar-ho perdre tot en un cop de cap no seria seriós i sobretot no ens donaria més credibilitat ni faria augmentar la participació dels independentistes en les properes eleccions, que és el primer de tot el que necessitem. Quan el cavall és rebel cal portar-lo amb les regnes curtes, no saltar de la sella. Temprança, ciutadans.

HE MORT EL LLOP!.
Em fatiga tornar a enumerar les anomalies democràtiques que reforcen el règim espanyol perquè, a més, són anomalies públiques que coneix tothom i no porta enlloc que en parlem cada dia, més aviat aleshores s’enquisten i perduren.
Tantes anomalies, tan escandaloses i tan arrelades, només són els efectes visibles d’una causa única molt important.
Per altra banda, una política excel·lent no consisteix només a corregir les anomalies, perquè no acabaríem mai i, el que és pitjor, sempre rebroten si no destruïm la causa.
La causa principal -el maligne que perdura a Espanya-, és el franquisme lligat i ben lligat, i no n’hem de buscar una altra.
Fa molts anys que hi penso i em sap greu veure els esforços dels que volen resoldre els problemes de l’habitatge, els problemes mediambientals, els problemes de l’economia extractiva i de la desinversió d’estructures bàsiques, els esforços dels que volen resoldre la represió de la llengua als Països Catalans, la corrupció sistèmica en els partits que governen, la prevaricació dels jutges, o l’idealisme dels que volen canviar la posició dels els cossos i forces de seguretat que ara estan en contra dels interessos de la població, tot plegat beneït per un Cap d’Estat inelegible i, a sobre, inviolable.
Aquest panorama no es pot resoldre atacant cada anomalia per separat, i em sap molt greu veure els esforços inútils de tantes persones heroiques que s’esforcen, perquè després de cinquanta anys no s’ha resolt definitivament cap ni una d’aquestes anomalies sistèmiques. Sempre rebroten.
La ciència i les aplicacions tècniques, de vegades poden ajudar a entendre problemes socials molt complexos.
De vegades, els incendis no s’han d’apagar llençant agua sobre la flama sinò traient l’aire, ofegant la flama.
El dia que els partits polítics no participin en el joc de la constitució espanyola i no s’asseguin als escons que els pertocaria, el dia que els republicans decideixin ser republicans i no una altra cosa, i decideixin recuperar la legalitat republicana, i decideixin no participar en res on hi hagi el rei, el dia que en la relació amb les administracions oblidem completament la llengua castellana (com a Crimea van “oblidar” el rus…), el sistema franquista col·lapsarà ofegat, i només aleshores podrem dir ben alt: he mort el llop!.

Sr Partal. Fa temps volíeu salvar Erc i Junts. Ara ja deixeu Erc però continueu volent salvar Junts. No ho entenc. Tenen de desaparèixer tos els botiflers i que surti algú nou.
Per mi el que cal es una renovació a fons de la democràcia.
Nova llei de partits (principalment fer impossible que siguin agencies de col•locació i que es facin controls exhaustius per evitar la corrupció. També que els dirigents no s’eternitzin, i moltes altres coses…..).
Nova llei d’eleccions que per exemple castigui les mentides que es diuen en campanya electoral i que desprès no es compleixen, que els escollits donin la cara davant dels electors durant el mandat i se’ls pugui destituir, etc, etc.
El gran problema es que això ho tenen de fer els mateixos partits escollits en unes eleccions i difícilment deixaran anar el privilegis que tenen ara.

Benvinguda siga la llum que aporta el BNG a la situació actual, que és difícil per a l’independentisme, i continuarà essent difícil , vulguem o no, si no hi ha un moviment de masses potent que trenqui la nova dinàmica subjugada a l’espanyolisme i a l’unionisme. Hem de tenir-hi en compte, que encara que és massa prompte, un govern PP-VOX a Espanya avui en dia potser no sigui un revulsiu massa clar que promogui per si sol un augment força important de l’independentisme i més si hi tenim en compte el fracàs dels partits processistes per la seva política col.laboracionista amb el PSOE.