El paper dels corruptors: quins negocis feien Acciona, OPR i LIC amb la trama de Santos Cerdán i Koldo García?

Pocs dies després de sortir a la llum l’informe de la Guàrdia Civil que despulla la trama de José Luís Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García per a cobrar comissions en canvi d’obra pública, una de les empreses implicades, Acciona, va destituir el director de construcció per a Espanya, Justo Vicente Pelegrini. Malgrat que a l’informe hi ha tan sols una referència ambigua –Koldo diu a Ábalos que Cerdán ha col·locat “un parell de persones de Justo, d’Acciona”–, l’empresa el responsabilitza de les corrupteles associades a Servinabar, l’empresa considerada pantalla per a desviar diners de les adjudicacions per obra pública. La destitució vol donar una imatge de netedat a una empresa que durant anys ha estat implicada en casos de corrupció, com el cas Plaza de Saragossa –amb tres directius condemnats– o el cas Acuamed, pendent de judici.

Acciona fou fundada el 1997, però els seus orígens es remunten a la companyia del ferrocarril de Medina a Zamora i d’Ourense a Vigo, fundada el 1862. Té presència en més de quaranta països i moltes branques de negoci vinculades a l’energia, les infrastructures, la fabricació d’aerogeneradors i moltes més activitats com la promoció immobiliària, serveis financers o mobilitat urbana elèctrica. Cotitza a l’Íbex 35, però la majoria de les accions són controlades per la família Entrecanales, i n’és president i conseller delegat José Manuel Entrecanales.

Gran part dels negocis d’Acciona són contractes públics d’infrastructura i serveis, i d’ací ve que tingui una relació estreta amb les administracions públiques. Ara, una vegada més, l’informe de la Guàrdia Civil implica l’empresa en un escàndol d’adjudicacions indegudes en canvi de pagaments a polítics. En concret, a partir de les converses intervingudes a Koldo Garcia s’identifiquen cinc obres adjudicades pel Ministeri de Transports espanyol que, en total, han costat 537.271.004,54 euros. Per aquests diners, Ábalos i García sembla que van cobrar 620.000 euros facilitats per Cerdán, però segons García hi havia 450.000 euros més pendents de pagament.

En quasi tots els casos, Acciona es va presentar a les licitacions públiques amb una unió temporal d’empreses (UTE) amb més constructores. Eren adjudicacions mitjançant procediments oberts –és a dir, oberts a qualsevol empresa interessada– que es tramitaven amb meses de contractació, les quals, segons la Guàrdia Civil, podien ser conformades per persones vinculades als interessos de la trama, i que van atorgar una ponderació més alta a la valoració subjectiva.

L’origen de la relació amb Acciona: la Mina Muga

Anys enrere, abans que el PSOE arribés al govern espanyol i Ábalos al Ministeri de Transports, Koldo García ja havia emprès una col·laboració amb Acciona a la frontera entre Navarra i l’Aragó: el projecte Mina Muga per a construir-hi una mina de potassa. El cas es remunta al 2015 i involucra García, Fernando Merino (llavors director del departament de Navarra i la Rioja d’Acciona) i Joseba Antxón Alonso, constructor i soci de García.

Era promogut per l’empresa minera Geoalcali, que el va adjudicar per 56,9 milions d’euros a una UTE d’Acciona amb Servinabar, propietat d’Alonso –empresa que fa poc que s’ha sabut que Cerdán en va comprar el 45% el juny del 2016. Alonso tenia vinculació amb García en una altra societat: Noran, dedicada a la compra-venda de béns immobles i fundada a les mateixes dates que es va adjudicar la construcció de la mina. De fet, la Guàrdia Civil considera que tant Noran com Servinabar es van crear específicament per a facilitar els contactes administratius amb els governs espanyols, navarrès i aragonès per a la concessió de la mina.

Tot i que en aquells anys el Partit Socialista de Navarra era a l’oposició, la Guàrdia Civil considera que Cerdán va tenir prou capacitat de decisió per a influir en l’elecció d’aquestes empreses. I, a partir de notes i correus electrònics trobats al telèfon mòbil de García, dedueixen que es van cobrar comissions en canvi de les adjudicacions. De fet, la Guàrdia Civil té dubtes sobre el valor que aportava Servinabar als projectes, atès que era una empresa petita i sense experiència, i assenyala que el paper de l’empresa s’entén tan solament pel vincle polític i personal amb els responsables de la trama. Noran no era adjudicatària directa de les obres, però s’interpreta que formava part de l’entramat d’empreses creades entorn del projecte Mina Muga per a mantenir contactes amb l’administració i influir-hi.

Les obres d’Acciona amb la trama

L’arribada d’Ábalos al ministeri encarregat de les grans adjudicacions públiques va obrir les portes a la trama perquè es continués enriquint. García va passar a treballar com a assessor personal d’Ábalos, i, malgrat que Cerdán no tenia cap càrrec al govern espanyol, continuava exercint control –i donava indicacions– sobre contractacions públiques d’Acciona.

Una de les adjudicacions que la Guàrdia Civil interpreta que va ser afavorida per la trama és la de les obres a l’autovia A-68, a la Rioja, per un import de 92.416.975,61 euros. Se’n va encarregar una UTE d’Acciona amb Aquaterra Servicios Infraestructuras. Una altra fou una obra de manteniment del Pont del Centenari de Sevilla, adjudicades a la unió d’Acciona, Tecade i Freyssinet, per un contracte de 71.404.645,30 euros, però que va acabar creixent fins a 102.829.873,28 euros.

També van posar les mans a Catalunya, amb una licitació d’ADIF per a la construcció de la integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat, per un import inicial de 51.760.263,99 euros, però que va créixer fins a 62.026.420,15. En aquest cas, fou adjudicada a una UTE d’Acciona amb Ferrovial, que també es va encarregar de dos projectes d’ADIF a Múrcia: el primer, el soterrament de la xarxa ferroviària, per 158.801.001,18 euros; i el segon, la construcció d’una plataforma del corredor mediterrani per 121.196.734,32 euros.

Obras Públicas y Regadíos

La trama d’Ábalos, Cerdán i García no solament s’ha servit d’Acciona per a aconseguir comissions irregulars. Una altra empresa que apareix a l’informe de la Guàrdia Civil és Obras Públicas y Regadíos (OPR), una empresa d’unes dimensions molt menors que les d’Acciona. Va ser fundada el 2004 i dedicada a la construcció d’infrastructures relacionades amb els regadius. Ara, les obres que van aconseguir a partir de la intermediació de Koldo García ultrapassen aquest àmbit. Avui és administrada per José Antonio Tomás Palmer, però durant els fets investigats era dirigida conjuntament per Alberto Vilanova Espert i Daniel Fernández Menéndez. Aquest darrer és cunyat de Fernando Merino, d’Acciona. Segons la Guàrdia Civil, fou Merino qui, a partir de la relació amb García i de l’experiència anterior, els va introduir en la xarxa d’adjudicacions del Ministeri de Transports espanyol.

Una vegada dins, van mantenir una relació propera amb García. Solien discutir sobre adjudicacions d’obres del Ministeri de Transports. Aquesta relació es va mantenir quan García va deixar de treballar al ministeri, i van continuar parlant d’adjudicacions públiques.

La Guàrdia Civil ha localitzat tres expedients de licitacions a OPR, que sospiten que foren facilitats per la trama corrupta. Un és d’un projecte d’obres a l’autovia A-63 a Astúries, per un import de 7.383.932,05 euros, que va rebre l’UTE d’OPR i Construcciones Pérez Jiménez (que tenia com a apoderat Antonio Fernández Menéndez, germà del cap d’OPR i cunyat, també, de Fernando Merino); abans Javier Herrero, llavors director general de Carreteres, s’havia lamentat en un missatge a García que una altra empresa havia estat elegida en un concurs on hi havia OPR, i va dir que mirava de canviar el sistema d’avaluació per a futures licitacions.

Una altra obra, també encarregada per la direcció general de Carreteres, fou una reforma a l’autovia A-32 i la carretera N-322 a Andalusia. En aquest cas, els missatges intervinguts que permeten a la Guàrdia Civil d’identificar-la com a una adjudicació irregular són entre Koldo García i Fernando Merino, d’Acciona, que discuteixen com va el procés d’adjudicació. El contracte va ser d’1.914.671,68 euros i es va adjudicar a l’UTE d’OPR, Dorsalve i Cyopsa-Sisocia.

Finalment, també es destaquen un contracte adjudicat per un procediment d’emergència el 2024 per a reparar els danys causats per la caiguda d’un talús en unes obres adjudicades tres anys enrere a una UTE d’OPR i ASCH Infraestructuras y Servicios. En un missatge a Koldo García, Daniel Fernández Menéndez li deia que es licitaria un expedient d’emergència i que s’hauria de resoldre a favor d’OPR. Deu minuts més tard, García li va trucar des d’un telèfon que considerava segur, però que era intervingut per la policia, i li va demanar que li escrivís un segon missatge dient que s’havia equivocat, un gest que mostra el temor que els seus missatges de WhatsApp poguessin ser intervinguts. També va esbroncar Antonio Fernández Menéndez per l’error comès pel seu germà, enviant-li un missatge massa comprometedor.

Finalment, es va adjudicar l’obra d’emergència a ASCH Infraestructuras y Servicios per un valor d’1.454.617,50 euros.

Levantina Ingeniería y Construcción

I, en tercer lloc, l’empresa Levantina Ingeniería y Construcción (LIC) també ha tingut el paper de corruptora. És una constructora fundada el 2000 a Alberic (Ribera Alta), especialitzada en grans estructures de formigó. Té delegacions a Algèria, Armènia i el Panamà, i és propietat de Brígido Navarro Giménez, María Julia Giménez Martínez i José Ruz Martínez. Ara fa tot just un any, LIC va presentar un concurs de creditors pels seus deutes acumulats.

Gràcies a Koldo García, que va pressionar Isabel Pardo de Vera, presidenta d’ADIF, van aconseguir l’adjudicació d’una obra d’emergència per a l’estabilització de talussos en una via de tren d’Astúries, amb un import de 592.053 euros. Inicialment, Pardo de Vera s’hi negava perquè els n’havien donat una feia poc i allò “cantaria”, però un mes després ADIF va proposar directament LIC com a adjudicatària de l’obra d’emergència.

La Guàrdia Civil també deixa constància d’un missatge de Javier Herrero, director general de Carreteres, en què parlen del resultat d’una licitació, i que han identificat com una adjudicació a una UTE de LIC i Marco Infraestructuras y Medio Ambiente per a la conservació de carreteres a Terol per un import de 5.770.068,18 euros.

Finalment, destaquen que Herrero va enviar a García un document amb la valoració de diverses empreses sobre una obra a l’autovia A-12 del Camí de Sant Jaume, en un tram entre la Rioja i Burgos. En aquest expedient, l’UTE formada per Torrescámara y Cia., Ortiz Construcciones y Proyectos i LIC va obtenir la puntuació més alta, i li fou adjudicada l’obra per un import de 72.447.574,63 euros.