Els míssils iranians porten la guerra fins a les llars israelianes

The Washington Post · Shira Rubin

Tel-Aviv, Israel. Aquests darrers sis dies, les onades successives de míssils balístics iranians han arrasat edificis residencials i han mort dues dotzenes de civils per tot Israel, tot incendiant-ne infrastructures i fent que els israelians es qüestionessin fins a quin punt continuaven estant segurs al seu país.

A Tel-Aviv, el bulliciós centre financer i cultural d’Israel, els carrers han emmudit. Les escoles i els negocis no essencials han tancat; la freqüència del transport públic s’ha reduït, i l’exèrcit ha prohibit les reunions públiques. L’Iran ha dirigit els seus míssils sobretot contra Tel-Aviv i la rodalia de la ciutat, i també contra Haifa, una ciutat portuària de gran valor estratègic situada al nord d’Israel.

Alguns residents de la capital comercial d’Israel, d’uns 500.000 habitants, han abandonat les seves llars per allotjar-se a casa de familiars de fora de la ciutat. Uns atres s’han quedat i han optat per fer nit als refugis antiaeris, atès que els míssils iranians solen ploure sobre la ciutat quan el sol s’ha post.

“És una bogeria, haver de viure amb aquesta sensació d’impotència, sense saber si és a punt de caure’t a sobre un míssil”, diu Ella Keren, una infermera de Tel-Aviv.

Keren i la seva família es troben entre les moltes persones a Israel que proven d’omplir els dies desestructurats després de nits sense dormir. La infermera diu que no es considera a si mateixa una persona especialment ansiosa, però que d’ençà que començà el conflicte amb l’Iran, Keren vacil·la entre la “por extrema” que, si li passa res, la separin de les seves filles i “un sentiment d’acceptació radical, d’entendre que les coses són com són”.

Durant aquests darrers vint mesos, d’ençà de l’atac del 7 d’octubre de 2023 perpetrat per Hamàs contra Israel, la sensació de seguretat dels israelians s’ha anat afeblint a mesura que el conflicte a Gaza s’aprofundia. Les ciutats i els pobles israelians han esdevingut el blanc de múltiples rondes d’atacs amb coets, míssils i drons procedents de Gaza, el Líban, el Iemen i l’Iran. Però el conflicte que començà la setmana passada sembla qualitativament diferent en escala i intensitat, segons que expliquen molts israelians. Alguns confien que l’escalada posarà punt final a la inseguretat que s’ha apoderat d’Israel aquests darrers mesos; uns altres temen que el conflicte arrossegui el país a un cicle de violència sense fi.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que l’operació militar contra l’Iran, que el govern israelià ha presentat repetidament com un intent d’eliminar el programa nuclear del país per la força, durarà “tants dies com calgui”. El ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha dit que l’Iran continuarà la seva “autodefensa legítima contra Israel”.

En una publicació a les xarxes socials abans-d’ahir al vespre, el president dels Estats Units, Donald Trump, exigí la “rendició incondicional” de l’Iran, enmig de l’espiral d’especulacions sobre la possible involucració de Washington en el conflicte.

Però, al front intern d’Israel, les baixes –incloent-hi 24 morts i més de 600 ferits– han empès com més va més israelians a qüestionar l’eficàcia dels sistemes de defensa antimíssils del país.

S’estima que la Cúpula de Ferro, una de les capes clau d’aquests sistemes antiaeris, arribà a interceptar més d’un 90% dels coets disparats des de Gaza aquests darrers anys.

Però els míssils iranians són molt més sofisticats que no pas els projectils a què té accés Hamàs. Aquests darrers dies, múltiples projectils iranians han penetrat les defenses antiaèries israelianes i han impactat directament contra edificis residencials en unes quantes ciutats israelianes. Més de 2.700 persones han estat evacuades de casa, segons xifres del govern.

“Cada atac és com un nou extrem: tot encara més incert, tot encara més lluny d’acabar”, diu Idan Tal Mor, de 37 anys, professor de teatre i instructor de pilates, que afegeix que l’onada d’atacs iranians ha acabat de trencar la poca il·lusió de seguretat que encara li quedava després de la matança del 7 d’octubre.

La nit de divendres, durant el primer bombardament iranià, Tal Mor s’afanyà a anar al refugi del soterrani del seu edifici tan bon punt les alertes antiaèries començaren a sonar. Recorda que ell i els seus veïns s’aferraren a les parets mentre els fonaments de l’edifici tremolaven i les explosions retrunyien amb més i més força.

En sortir del refugi, Tal Mor tornà al seu apartament, mentre cercava desesperadament el seu gat, i se’n trobà les finestres completament esberlades. Diu que trigà dies a recuperar-se de l’atac de pànic que sofrí aquella nit. Acabà trobant el seu gat, però s’assabentà que els edificis del carrer del costat havien estat destruïts en l’atac i n’havien atrapat els veïns sota la runa. No sap si van sobreviure.

Tal Mor s’allotja ara a casa dels seus pares, a la ciutat costanera de Hadera, al nord d’Israel. Però tampoc no s’hi sent segur, explica. Dilluns a la nit, quatre persones moriren a la ciutat de Petah Tikva, al centre d’Israel, quan un míssil caigué entre dues habitacions segures dins un edifici residencial.

Aquella mateixa nit, tres persones més van morir en un atac amb míssils contra una refineria de petroli a Haifa. A Bnei Brak, ciutat pròxima a Tel-Aviv, l’onada expansiva d’un míssil derrocà una casa i matà un home de 80 anys.

Dana Avesar, de 34 anys, treballa en una empresa de Tel-Aviv, però el cap de setmana passat prengué la decisió de traslladar-se amb el seu marit a la casa de camp de la família, al sud d’Israel. Els atacs iranians, diu, evidencien que les seves defenses antiaèries “no podran ser mai completament impenetrables”.

Avesar explica que el seu apartament a Tel-Aviv es troba a poques illes d’un edifici que rebé l’impacte d’un míssil iranià dilluns al matí. No ha volgut comprovar si el seu edifici ha estat malmès pels atacs iranians, diu, perquè li fa por descobrir-ho.

“No vull anar a dormir, perquè no vull que passin més coses”, diu. “Però també crec que, per primera vegada, aquesta escalada amb l’Iran ens ofereix un bri d’esperança, perquè és un cop molt contundent que podria comportar grans canvis i que potser –potser– podria ser una oportunitat única per a reforçar les nostres defenses a llarg termini”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb