22.05.2023 - 21:20
|
Actualització: 22.05.2023 - 21:24
Les Pitiüses, Eivissa i Formentera, afronten les eleccions del 28 de maig amb mirada diferent i sensacions distintes.
Eivissa és l’exemple més evident de creixement desbocat. Dels 80.000 habitants de l’any 2000, hem passat als 150.000 actuals. Per fer-nos-en una idea, Menorca també s’acostava als 80.000 habitants en començar aquest segle i ara en té 95.000.
Tota l’arquitectura institucional i econòmico-financera de les Balears és construïda a partir de la idea de paritat entre Menorca i Eivissa-Formentera. El creixement brutal d’Eivissa fa que també creixi el sentiment de discriminació financera i que ja hagin sortit veus que demanen de trencar amb la paritat de representants al parlament. Actualment, Menorca envia al parlament 13 diputats i les Pitiüses, també 13 (12 d’Eivissa i un de Formentera).
Formentera
Per una altra banda, Formentera ha anat construint una personalitat, un relat i un full de ruta propis i cada vegada més diferenciats de la pitiüsa major.
Tot va canviar quan, arran de l’aprovació de la reforma de l’estatut d’autonomia del 2007 i per impuls de Jaume Matas, es va crear el Consell de Formentera. Fins aleshores havia existit el Consell d’Eivissa i Formentera.
Amb tot, l’origen del consell té més a veure amb interessos polítics mesquins, perquè una clau per a entendre la política illenca és que el govern, per molta majoria parlamentaria que tengui, no pot aprovar el pressupost si dos dels Consells el veten. Matas va pensar que, amb quatre consells en compte de tres, el blocatge seria més difícil.
El fet és que Formentera ha conegut un progrés important d’aquell any ençà.
Eleccions a Formentera
A les altres illes, el 28 de maig hi haurà tres urnes. A Formentera, dues: la del Parlament de les Balears i la municipal i al Consell, que és la mateixa. El Consell de Formentera és la institució d’autogovern en l’àmbit de l’illa de Formentera, que exerceix les funcions d’ajuntament i de consell insular.
Els principals debats a l’illa giren entorn de l’habitatge, la sostenibilitat ambiental, l’educació, la salut i la memòria històrica… I, és clar, les maneres de pal·liar els efectes de la doble insularitat. Recordem que enguany s’han fet públics casos de professors destinats a Formentera que durant els mesos de temporada turística no troben habitatge. D’una altra banda, el consell ha impulsat el pla “Formentera Punt Eco” que limita el nombre de cotxes que hi poden entrar.
Quant a les opcions de les formacions polítiques, tant les enquestes com –molt més important– les persones que es mouen en la vida social de l’illa, donen per fet que l’escó en representació de Formentera al parlament tornarà a ser per a Sílvia Tur, de Gent per Formentera, que aquesta vegada té el suport del PSIB-PSOE.
Quant al consell, tot i que hi podria haver una certa pujada de la dreta, representada per S’Unió, que agrupa PP i més formacions conservadores, sembla clar que la suma de Gent per Formentera i PSIB-PSOE (i no descartem un representant de Podem) tornaria donar la presidència del consell a l’esquerra.
Als feixistes de Vox no els hi esperen pas. Primer haurien de localitzar on és Formentera exactament i després l’haurien de distingir de les altres “illes” com Maó o “Palma de Mallorca”.
Eivissa
Tot i que són lluny els temps en què Abel Matutes controlava totes les llistes electorals que es presentaven, tret de la sobiranista, el pes del conservadorisme hereu del caciquisme és molt present en la política eivissenca.
El creixement desbocat que funciona talment una droga i requereix més creixement, marca el debat a l’illa. Els qui defensen un altre model tenen pocs mitjans econòmics per fer lluir les seves propostes i cap mitjà de comunicació per a expressar-se.
Eleccions a Eivissa
Amb una política tan anodina com la present campanya electoral, totes les fonts consultades coincideixen a afirmar que Vicenç Marí Torres, del PP, repetirà com a president del consell. Segurament la seva màxima virtut és precisament la grisor del seu perfil polític, que no genera gaires anticossos.
Municipals
On sí que hi haurà més disputa és a Eivissa capital, Vila, i a Sant Josep. En ambdós casos l’esquerra podria repetir govern i això depèn en bona part que el sobiranisme que representa Ara Eivissa aconseguesqui un bon resultat.
Eivissa al parlament
Amb aquest mapa, és clar que la majoria dels dotze representants eivissencs al parlament seran de dretes. En l’actual legislatura hi ha hagut 5 diputats del PP, 1 de Ciutadans, 5 del PSIB-PSOE i 1 de Podem.
Tot allò que trenqui aquest equilibri eivissenc pot trencar la majoria d’esquerres.
