Ep!, els edificis no “col·lapsen” (compte amb els anglicismes)

Sovint parlem de la interferència del castellà, però com més va més ens afecta la de l’anglès. Guaiteu aquestes frases:

1. El pont va col·lapsar pel pes del camió
2. L’empresa va col·lapsar a causa de la mala gestió
3. El sistema financer va col·lapsar durant la crisi
4. El règim va col·lapsar en molt pocs dies
5. Després de sentir la notícia, va col·lapsar

L’ús incorrecte de col·lapsar en aquestes frases és degut a l’anglès collapse, que significa –entre més coses– ‘esfondrar-se, caure, desplomar-se’, tant en sentit recte com en sentit figurat. Les podríem corregir així:

1. El pont es va ensorrar pel pes del camió
2. L’empresa va fer fallida a causa de la mala gestió
3. El sistema financer es va esfondrar durant la crisi
4. El règim va fracassar en molt pocs dies
5. Després de sentir la notícia, es va enfonsar

I si heu de menester sinònims, n’hi ha per a triar i remenar: afonar-se, enderrocar-se, ensulsiar-se, esbucar-se, esllavissar-se, caure, desplomar-se…

En català, col·lapsar significa, en general, ‘aturar el funcionament normal’. Seria aplicable, per exemple, en aquestes frases:

1. L’accident ha col·lapsat l’autopista
2. L’avaria ha col·lapsat tota la fàbrica
3. Les guerres col·lapsen l’economia dels estats
4. La pandèmia va col·lapsar els hospitals
5. La crisi financera col·lapsarà el país

La forma pronominal col·lapsar-se, doncs, vol dir ‘paralitzar-se (generalment, per saturació)’, i la podem aplicar a persones, a màquines, a organismes…:

1. Pobre, s’ha col·lapsat de tanta feina
2. El motor es va col·lapsar
3. La web es col·lapsarà per l’allau de consultes

Per una altra banda, col·lapse té un ús extens en medicina: col·lapse cardíac, col·lapse arterial…

Etimològicament, podríem dir que l’anglès té raó, perquè el llatí collapsus significava ‘caiguda, ensorrada’ (provenia del verb collabor, ‘caure, desplomar-se’).