08.05.2025 - 19:40
L’evolució del PIB català el primer trimestre del 2025 mostra un creixement interanual del 3,2%, segons l’estimació avançada avui per l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat), la qual cosa vol dir que se situa quatre dècimes per sobre de la variació experimentada per l’economia espanyola en el mateix període. Per la seva banda, la Unió Europea (UE) registra un creixement de l’1,4% el primer trimestre de l’any. Això vol dir que continuem creixent més de pressa que a tot l’estat espanyol i que a la UE. Dit això, cal assenyalar que el creixement interanual català presenta un alentiment de set dècimes respecte del registrat el quart trimestre del 2024 (3,9%).
Aquesta desacceleració queda registrada també en els principals sectors d’activitat, malgrat mantenir unes taxes prou elevades. Els serveis, per exemple, registren una taxa de variació interanual del 3,6%, sis dècimes inferior a la del quart trimestre del 2024 (4,2%). Segons els indicadors d’activitat del sector, les branques que més han contribuït a aquest creixement són l’hoteleria i la restauració, els serveis d’emmagatzematge, el comerç al detall i els serveis de venda i reparació de vehicles.
En el cas de la indústria, assoleix una taxa interanual de l’1,9%, un punt i una dècima menys que el trimestre anterior (3,0%). Les branques que més han contribuït al creixement industrial, segons els indicadors de producció, són la indústria farmacèutica i l’energètica. Finalment, l’activitat de la construcció (3,0%) és inferior en cinc dècimes a la del darrer trimestre (3,5%) i l’agricultura registra una variació interanual del 2,6%, dos punts per sota de la del trimestre anterior (4,6%).
Aquestes dades de creixement interanual, cal considerar-les molt positives, atès l’entorn internacional actual, però, en canvi, no m’acaben de quadrar les referides a l’augment intertrimestral (sobre el trimestre anterior). Resulta que l’avanç de l’Idescat apunta un minso 0,1%, mentre que els creixements dels dos trimestres passats eren del 0,9% cadascun. Em sembla una desacceleració molt brusca en un sol trimestre. Segons l’avanç, són els serveis i la construcció els que creixen tan sols d’un 0,1%; i la indústria, a un ritme del 0,7%, que és molt positiu. Costa d’entendre què pot haver passat amb el creixement tan mínim dels serveis, que representen gairebé el 75% del valor afegit català i són cabdals en el PIB global.
Faig una consulta a l’Idescat i em contesten: “A les dades publicades es pot observar que hi ha disparitat en les taxes intertrimestrals de les diferents branques d’activitat. I són els serveis i la construcció els principals responsables d’aquest resultat. D’altra banda, s’ha de recordar el caràcter provisional dels avanços del PIB trimestral, ja que es basen en informació incompleta del trimestre que s’actualitzarà el 16 de juny en la versió definitiva, amb tota la informació dels indicadors completa.” Esperarem, doncs.
Un altre avanç del creixement de l’economia catalana el proporciona l’AIReF, que el calcula segons el creixement que ha tingut l’economia a tot l’estat espanyol i en fa un “repartiment” autonòmic posterior, mitjançant un model propi. Doncs bé, les dades que li surten per a Catalunya són d’un creixement interanual del 2,9% i un intertrimestral del 0,5%. En una primera apreciació, semblen més lògiques, però no aporten cap detall concret en què basar una anàlisi. Senzillament, és una flaire. Evidentment, els mètodes de càlcul d’ambdues fonts són molt diferents. Però, malgrat tot, em semblen unes diferències excessives.
La conclusió provisional, doncs, és que encara creixem al voltant del 3% interanual, la qual cosa és molt positiva, si bé amb una desacceleració clara. Precisament, abans-d’ahir, la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar el seu informe de conjuntura, en què estimava un creixement per a tot l’any del 2,7% a l’economia catalana. En el càlcul, s’apuntava que no s’havia tingut en compte el possible efecte compensatori de les polítiques públiques previstes de suport al teixit empresarial i tampoc els possibles impactes econòmics de l’apagada del dia 28 d’abril. I destacava que “la resiliència del consum i el bon comportament de la inversió” mantenien “el creixement, tot i la incertesa sobre l’impacte de la política aranzelària dels EUA”.
Parlo amb el director del gabinet d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, que em comenta que l’anàlisi específica que han fet sobre les conseqüències dels nous aranzels de Trump els porta a estimar “una reducció del PIB català de 1.055 milions d’euros, és a dir, unes 3 dècimes del PIB, a causa d’unes exportacions menors”. I aclareix que “aquest impacte es tradueix en una reducció del valor total de les exportacions de les empreses catalanes als EUA, tant d’aquelles que exporten directament a aquell país (impacte directe), com també de les que ho fan indirectament (impacte indirecte), és a dir, que exporten components i altres béns intermedis que entren en la cadena de valor d’altres empreses estrangeres, i que, al seu torn, s’exporten als EUA”. Aquests darrers, els indirectes, “generen els impactes negatius més importants”, afegeix.
Encara que s’estima una contribució menor del sector exterior per aquest motiu, principalment, em destaca que “Catalunya ha mostrat un bon comportament excepcional de les exportacions de béns els primers dos mesos de l’any, en contrast amb la caiguda registrada a altres països europeus”. “No tinc dades per a demostrar-ho, però hi podria haver influït un efecte anticipació, en funció del temor als nous aranzels”, diu.
Respecte del creixement de l’economia apunta que “els factors principals que impulsaran el creixement els trimestres vinents seran el consum privat i la inversió, gràcies al vigor del mercat laboral, la reducció dels tipus d’interès, l’energia més barata i el desplegament creixent dels fons Next Generation EU”. Amb l’evolució d’aquests factors, la previsió de la mitjana anual de la taxa de desocupació que han calculat es redueix fins al 8,5% l’any 2025. I Rovira conclou que “el dinamisme de l’ocupació, amb un augment del 2,0% el 2025, juntament amb el descens de l’atur i el descens dels tipus d’interès, haurien de traduir-se en un consum privat resilient”. Esperem que el camí que apunta sigui l’encertat en els mesos vinents. Els interrogants principals vénen de l’altre costat de l’Atlàntic.
