13.05.2023 - 21:40
La catenària s’encén i una bola de foc comença a crepitar sobre el tren. Les portes del comboi s’obren lentament, com si no passés res, i els passatgers fugen espantats tan de pressa com poden. L’andana és molla, acaba de ploure a Manlleu, i la incidència pot degenerar en una tragèdia. Una última noia, carregada amb una bossa, surt esperitada del vagó i la catenària esclata. Sota una tempesta d’espurnes ataronjades, s’escapoleix. Ha estat de sort. Els cables socarrimats i esmicolats han caigut a l’altra banda del tren, sobre les vies.
L’accident de Manlleu, afegit a l’incendi en el sistema de senyalització a Gavà, són les darreres taques en l’expedient de l’Administrador d’Infrastructures Ferroviàries espanyol (Adif), que acumula tota mena d’incidències, avaries i greuges tant a Catalunya com al País Valencià. Una gestió nefasta que s’alimenta de la manca d’inversió i de corrupteles diverses. Tanmateix, la ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, diu que els retrets contra Adif i Renfe són “una polèmica artificiosa”.
Què és Adif?
Adif és una empresa pública espanyola relativament jove. Es va formar el primer de gener de 2005, quan el govern espanyol va aplicar les directives europees per posar fi al monopoli ferroviari de Renfe: la companyia es va quedar el control dels trens i Adif el de la infrastructura. Formalment, totes dues empreses són independents, però continuen fortament vinculades i mantenen interessos entrecreuats. En aquest sentit, l’operadora francesa SNCF (Ouigo) ha acusat Adif de donar un tracte preferent als combois de Renfe.
Arreu de l’estat espanyol, Adif gestiona més de 15.600 quilòmetres de vies, més de 3.000 dels quals són de gran velocitat –la segona xarxa més gran del món després de la xinesa–, i més de 1.600 estacions. La font d’ingressos principal de l’empresa són els cànons que cobra perquè les operadores puguin fer servir les seves infrastructures. Enguany, segons el pressupost espanyol, és previst que la filial Adif-Alta Velocitat –una de les empreses públiques més endeutades– tanqui l’exercici amb un deute de 18.357 milions d’euros.
Els draps bruts i les corrupteles
En menys de vint anys de vida, Adif ha estat el centre de tota mena d’escàndols i corrupteles. Un dels més sonats és l’anomenat cas Madeja, que l’Audiència espanyola ha tancat fa poc després del pacte amb la fiscalia per una condemna de mínims de tres ex-directius i un tècnic de l’empresa. Tots ells eren acusats de formar part d’una trama de suborns i manipulació de contractes per a afavorir la consultora sevillana Fitonovo.
Segons la sentència, l’antic director d’Operacions i Enginyeria de Xarxa Comercial, Enrique José Finch –condemnat a tres anys de presó–, va rebre més d’un milió d’euros de Fitonovo. Antonio Rodríguez Jurado, ex-directiu d’Adif Sevilla –condemnat a dos i mig–, més de 400.000. José Antonio García Pascual, ex-gerent de l’Àrea de Manteniment de Saragossa –condemnat a un any–, més de 100.000. Finalment, Luis Mata –condemnat a un any i dos mesos–, tècnic d’infrastructura, més de 22.000.
Un altre assumpte calent per Adif és l’anomenada operació Yogui, que investiga les irregularitats en la construcció del TGV a Barcelona. La titular del jutjat d’instrucció número 9, Sílvia López Mejías, va processar el desembre passat cinc membres de l’empresa per haver permès que la constructora Corsán cobrés 33,4 milions d’euros més del previst per l’execució de dos quilòmetres de vies prop de l’estació de la Sagrera.
Segons la jutgessa, la major part de processats, en canvi de fer ulls grossos o certificar els sobrecosts, va rebre regals luxosos, com ara el gerent d’Infrastructures, Jaime García-Germán, que el 2008 va gaudir d’una estada a l’estació d’esquí d’Aspen (Colorado), que va tenir un cost de 20.000 euros. Els anys següents també va rebre vols a Romania, Viena i París, i estades a Turquia i Formentera.
El càrrec més important d’Adif implicat en la trama és Antonio Gutiérrez, que va plegar de director general el 2014. Uns altres processats són l’antic director d’obres, Juan Luis Monjarás, i l’ex-director de la línia nord-oest, Rafael Rodríguez.
El 2019, el jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona va arxivar un altre cas relacionat amb els sobrecosts de les obres a la Sagrera. Concretament, s’investigava un excés en les despeses de 82 milions d’euros. Ara, la magistrada va considerar que no s’havia acreditat que s’hagués comès cap delicte.
Aquell mateix any, el Tribunal de Comptes espanyol va destapar un sobrecost acumulat de 7.637 milions d’euros en 13 estacions del TGV. Els casos més cridaners eren el de la Sagrera, amb un desviament del 547% del cost pressupostat originalment (335 milions d’euros), i el d’Alacant, en què el cost original (187 milions) es va disparar d’un 396%.
Qui dirigeix Adif?
La presidenta d’Adif és María Luisa Domínguez González, que cobra al voltant de 180.000 euros anuals, i també presideix l’Associació Europea de Gestors d’Infrastructures Ferroviàries. Domínguez dirigeix Adif d’ençà del juliol del 2021, quan la seva antecessora, Isabel Pardo de Vera –la germana de la directora del diari Público–, va ser nomenada secretària d’estat de Transports i Mobilitat. El febrer passat, Pardo de Vera va plegar per l’encàrrec d’una trentena de trens a l’empresa basca CAF. La comanda tenia un error en les mides dels combois, fet que no els permet de passar pels túnels de via estreta d’Astúries i Cantàbria. Aquest nyap, que pot tenir un sobrecost milionari, també li va costar el càrrec al president de Renfe, Isaías Táboas, i al cap d’Inspecció i Tecnologia d’Adif.
La resta de membres del consell d’administració d’Adif són el secretari general, Guillermo Martínez de Santos; el subdirector general de Planificació Ferroviària, Jorge Ballesteros Sánchez; el subdirector general de l’Administració i Gestió Financera, Jesús Miguel Fumanal Orús; el subdirector general de Pressupost, Domingo García Díez; la subdirectora general en la Subdirecció General de Política Comercial amb els Països Mediterranis, Ana de Vicente Lancho; el subdirector general de Sostenibilitat i Innovació en la Direcció General de Carreteres, Antonio Murais Rodríguez; la directora de Comunicació del Ministeri de Transports espanyol, Silvia Zancajo García; la interventora delegada pel Ministeri de Cultura i Esports espanyol, María Pilar Seisdedos Espinosa; el secretari d’organització Institucional i Formació del sector ferroviari de CCOO, Rafael García Martínez; i el secretari general de la federació estatal de Serveis, Mobilitat i Consum de la UGT, Antonio Oviedo García.
El 2019, tots els membres del consell d’administració tenien dret de rebre una indemnització màxima d’11.523,27 euros anuals per assistir a onze reunions l’any. Aquest import límit es reduïa si el consell feia menys trobades.
