El president italià refusa la dimissió de Draghi

  • Draghi havia decidit de dimitir després de perdre el suport d'un dels seus socis principals al govern, el Moviment 5 Estrelles

VilaWeb
Redacció
14.07.2022 - 19:04
Actualització: 14.07.2022 - 21:08

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de la república italiana, Sergio Mattarella, ha anunciat que no acceptarà la dimissió que el primer ministre Mario Draghi ha presentat aquesta horabaixa. “El president de la república no ha acceptat la dimissió del president del Consell i l’ha convidat a presentar-se al parlament […] per tal que es pugui dur a terme una anàlisi de la situació”, ha explicat el gabinet de presidència en un comunicat publicat aquest vespre.

La coalició d’unitat nacional s’esquinça

La decisió de Draghi ha arribat després que el Moviment 5 Estrelles (M5S) s’hagi abstingut en la moció de confiança contra el primer ministre. Això ha obert una crisi al si del govern italià, per bé que Draghi hagi superat la votació per un marge ampli de 172 vots a favor i 39 en contra. El primer ministre ja havia avançat que no continuaria al capdavant de la seva coalició d’unitat nacional en cas que el M5S li retirés el suport, una decisió que tanmateix no desproveeix el govern de la majoria parlamentària de què disposava.

L’ex-president del Banc Central Europea ha explicat que l’abstenció del M5S ha “trencat el pacte de confiança” que mantenia cohesionat l’executiu italià. “Les votacions d’avui al parlament són molt significatives des del punt de vista polític. La majoria d’unitat nacional que ha donat suport a aquest govern des de la seva creació ja no hi és”, ha explicat Draghi en el Consell de Ministres extraordinari que ha convocat per a anunciar la seva dimissió.

“Des del meu discurs d’inauguració, sempre he dit que aquest executiu solament tiraria endavant en cas que hi hagués una possibilitat clar d’executar el programa polític en el qual els nostres socis havien dipositat la seva confiança”, ha explicat. I ha afegit: “Aquestes condicions ja no existeixen.”

Trencament intern al M5S

El detonant immediat de la crisi ha estat el boicot del M5S a la votació en què s’ha aprovat el paquet de mesures del govern per a protegir els ciutadans italians de l’impacte de la inflació. El líder de la formació, Giuseppe Conte, ha acusat reiteradament a Draghi de no fer prou per a ajudar les famílies italianes enmig de l’espiral alcista de preus.

El M5S era la segona força del parlament italià fins el mes passat, quan es dividí en dos després que Luigi Di Maio –ex-líder de la formació i un dels artífexs del seu ascens– anunciés que abandonaria la formació per la seva ambigüitat sobre el suport del govern italià a Ucraïna arran de la invasió russa. Com a ministre d’Afers Exteriors, Di Maio ha fet seves les postures europeistes de Draghi, defensant l’enviament d’armament a l’exèrcit ucraïnès. Això ha estat font de molta tensió amb Conte, que defensa que el govern italià s’hauria de limitar a facilitar un acord diplomàtic entre ambdós bàndols.

Tot i aquestes causes immediates, l’escissió arriba després de mesos de tensions internes al partit, que ha perdut bona part del suport electoral que el va fer arribar al poder l’any 2018. Les enquestes, de fet, preveuen que la formació podria desaparèixer del parlament en les eleccions generals previstes per la primera venint.

Punt d’inflexió per a Itàlia

L’anunci de Draghi arriba en un moment en què Itàlia s’enfronta a una conjuntura política i econòmica molt delicada. Aquesta tardor, el país ha d’aprovar un seguit de reformes clau de les quals depèn el desemborsament dels fons europeus. Itàlia és l’estat membre de la UE que més diners ha de rebre en concepte de fons de recuperació.

La perspectiva d’un col·lapse del govern italià i el probable avançament de les eleccions a la tardor faria trontollar la capacitat del país de dur a terme aquestes reformes, posant en risc el desemborsament dels fons europeus.

Draghi –que com a president del BCE exercí un rol clau en la crisi de l’euro– es convertí en primer ministre italià amb el suport de Mattarella, que el proposà al càrrec per a ajudar al país a refer-se de la crisi econòmica provocada per la covid-19.

Onada de trencaments als governs europeus

El d’aquesta tarda és el quart trencament al si d’un govern europeu en poc menys d’un mes.

El primer a escindir-se fou el govern d’Estònia, que es trencà a principis de juny després que la primera ministra Kaja Kallas acusés els seus socis de coalició del partit Keskerakond –que en el passat va tenir vincles formals amb Rússia Unida, el partit de Putin– de ser “incapaç de posar els interessos d’Estònia per sobre dels del partit” i de “treballar activament contra els valors estonians.” 

Dues setmanes després fou el torn del govern pro-occidental de Bulgària, que assumí el poder fa tan sols mig any. El president, Kiril Petkov, es veié obligat a dimitir després de no superar una moció de confiança centrada en la gestió de les repercussions polítiques i econòmiques de la guerra d’Ucraïnal i la qüestió de si Sofia hauria d’aixecar el vetó sobre l’accés de Macedònia del Nord a la UE.

L’altra gran crisi governamental recent a escala europea ha estat al Regne Unit, on el primer ministre Boris Johnson es veié obligat a dimitir del seu càrrec com a líder del Partit Conservador britànic –i, per extensió, com a primer ministre– després d’una revolta en contra seu al si de l’executiu. El Partit Conservador, que romandrà al poder tot i la dimissió de Johnson, es troba ara immers en el procés d’elecció del seu nou líder i nou primer ministre britànic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes