Dones perilloses

"Hi ha un fil violeta que ve d'antic, de mares a filles, de bruixes a deixebles, que recorda les Caterinetes de la història"

Bel Zaballa
Bel Zaballa
14.03.2021 - 20:54
Actualització: 14.03.2021 - 21:54
VilaWeb
Fotograma del film 'Akelarre', de Pablo Agüero.

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

1. Una veu enregistrada ressona a l’auditori, recordant prejudicis i discriminacions que potser no han quedat tan enrere. És la veu de l’àvia d’Anna Ferrer, meitat del projecte Vega –juntament amb Paula Grande–, que és un nou disc i una nova branca de “Càntut“, que fa anys que recull i documenta la tradició oral. Les dues cantants s’han centrat a donar veu a les dones i a explicar quin paper tenien en les cançons i en la transmissió del cançoner popular, de mares a filles. Un fil violeta que ve d’antic. Elles, avui, canten unes lletres que sovint narren barbaritats i que, sortosament, a hores d’ara escandalitzen. Fer-ho, cantar-les avui, és recordar d’on venim, que aquells relats no eren sinó el reflex d’una realitat. Coincidint amb el 8 de Març, van estrenar el videoclip de “Caterineta“, la qual, en aquest concert on les veig i escolto, presenten sense gaires preàmbuls, perquè cal explicar-ho, per saber-ho: aquesta és la història d’un pare que mata la filla perquè ha anat a la plaça a ballar.

2. “Una dona que balla és perillosa”, diu el jutge inquisidor encarnat per Alex Brendemühl a Akelarre, que es veu que ha estat una de les estrenes més vistes de Netflix el cap de setmana. Aquesta és la història d’un grup de noies d’un poblat basc del segle XVII empresonades i acusades de bruixeria, de com la unió entre elles pot ser cabdal per sortir-se’n d’unes acusacions sense cap ni peus que es basen en prejudicis, en la por que fan unes nanes lliures que s’escapen dels esquemes prefixats. Un film que il·lustra la persecució que hi va haver contra tantes i tantes dones durant l’edat mitjana, acusades de bruixeria, torturades fins a les confessions més estrambòtiques i, molt sovint, assassinades, cremades vives. Perquè on s’és vist que les noies vagin soles pel bosc, i que ballin i cantin i riguin, una cosa així només pot ser fruit de la seducció de Llucifer, i cal liquidar-les abans no encantin ningú més.

3. “No eren bruixes” és el títol de la portada del darrer número de Sàpiens i també un manifest amb què la revista vol recuperar la memòria de centenars de dones que durant tres segles van ser acusades de formar part d’una organització criminal encapçalada pel diable, sotmeses a judicis sense garanties, torturades i executades. “Catalunya va ser un dels llocs d’Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. […] Dones immigrades, dones pobres, dones guaridores, dones conflictives, dones vídues… Totes elles estigmatitzades i assenyalades pels seus veïns i veïnes com a ‘bruixes i metzineres'”, recorda Sàpiens, que també ha publicat un Atles de la cacera de bruixes que inclou un mapa interactiu: l’on, quan, qui, com, per què de judicis per bruixeria a casa nostra. Dades i memòria per a fer una mica de justícia, per a saber d’on venim, quanta discriminació arrossega la història. No eren bruixes: eren dones.

4. “Bruixot: 1 m. Home que practica la bruixeria. // 2 m. Home que en diverses societats tribals duu a terme les pràctiques màgiques i rituals i administra coneixements empírics diversos, especialment de medicina, i passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la facultat de conjurar màgicament.”

“Bruixa: 1 f. Dona que practica la bruixeria. // 2 f. Dona vella, lletja, dolenta.”

Sempre m’havien atret les bruixes. Sense saber encara exactament què era una bruixa. Hi havia els contes, les rondalles, un imaginari alterat, històries tergiversades. Dones despentinades, és clar, amb els cabells llargs i grisos i, si pot ser, una berruga al nas, rialleres, molt rialleres, guaridores, que feien anar de corcoll els senyors que manaven. M’agradaven les bruixes de les caricatures, i també les dones que feien màgia. Les dels ritus pagans, les de les pocions i els remeis naturals. Dones que em semblaven lliures i valentes. Dones llunàtiques, com cícliques. Les dels poemes de Maria-Mercè Marçal. Les de la germandat i la solidaritat les unes amb les altres, que no hi ha més bon lloc d’on treure força.

Dones que també teixeixen un fil violeta de les ancestres als nostres dies, per recordar d’on venim, què ens van fer, i que les Caterinetes d’avui, de demà, puguin anar a ballar a la plaça amb tota la llibertat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies