A mesura que s’acosten les eleccions als Estats Units són molts els mitjans que s’han fet ressò d’un fenomen particular que contradiu la dinàmica històrica de la geopolítica internacional: una estranya relació d’admiració entre el candidat republicà Donald Trump i el president rus Vladimir Putin.

Com demostra aquest vídeo de la NBC News, fa anys que Trump deixa anar declaracions contradictòries sobre l’existència d’una possible amistat amb l’inquilí del Kremlin:

Les floretes
Tot i que Rússia ha negat la relació en múltiples ocasions, el candidat republicà no s’ha estat d’elogiar Putin i d’insinuar que podrien arribar a ser bons amics. El març del 2014 es preguntava en un piulet: ‘Creieu que Putin anirà a la desfilada de Miss Univers al novembre a Moscou? I, si és així, es convertirà en el meu nou millor amic?’ L’estiu passat va insistir-hi –’crec que ens cauríem molt bé’– tot afirmant que la seva presència a la Casa Blanca era necessària perquè la relació amb Rússia deixés de ser ‘increïblement dolenta’.

Una de les històries preferides de Trump és la que explica que la seva amistat amb Putin va forjar-se quan van trobar-se al programa de televisió 60 Minuts, de la NBC: ‘El vaig conèixer molt perquè vam estar junts a 60 Minuts, vam ser companys i vam estar molt bé aquella nit’. L’NBC puntualitza que tots dos personatges van ser entrevistats a països diferents i en moments diferents, però això Trump tendeix a passar-ho per alt. La resposta de Putin a tot plegat no confirma la relació personal amb el líder republicà, però tampoc no en rebutja l’acostament: ‘És un home brillant i talentós; un líder absolut’, va declarar al desembre.

Rússia i Trump: força i diners
Segons el periodista Franklin Foer, Trump és ‘un titella de Putin‘, el candidat que el Kremlin hauria dissenyat si n’hagués tingut l’ocasió. Trump és un home ‘vulnerable a l’adulació’, un personatge amb ‘una autoestima que ultrapassa les seves capacitats intel·lectuals’, assegura.

Tant Putin com Trump adoren els líders forts, fins i tot autoritaris, i això veuen l’un de l’altre. Trump considera Obama ‘un organitzador de la comunitat’ que no té res a fer amb un ‘ex-KGB’ com Vladimir Putin que, diu, el converteix en carn picada: ‘és més fort que el nostre líder’. Això ho aprofita per presentar Clinton com la continuadora d’una tendència que col·loca els Estats Units al costat dèbil de la relació: ‘No crec que ell [Putin] tingui cap respecte per Clinton. Crec que em respecta a mi’.

No solament comparteixen una popularitat ben alta entre els seus seguidors o la facilitat per etzibar declaracions polèmiques. Tots dos menyspreen el paper de l’OTAN, neguen la importància del canvi climàtic i defensen l’ús de la violència per a resoldre els conflictes internacionals.

Ara, segons Foer la relació de Trump amb Rússia va més enllà del món polític. Ell és un home de negocis i durant la seva vida sovint a trobat en Rússia un país aliat. El 2004, per exemple, Trump es trobava en bancarrota, era el ‘Rei del Deute’ i necessitava uns crèdits que els bancs nord-americans no estaven disposats a concedir-li. Aleshores va recórrer a companys de viatge tant estrafolaris com l’ex-cap d’estat libi Moammar al-Gaddafi però, finalment, els diners li van acabar arribant de Rússia.

La relliscada de Trump
La relació no ha estat exempta d’entrebancs. Fa mesos un vídeo de campanya de l’equip de Trump no va agradar gens a Putin. En aquest vídeo, els republicans repassaven els ‘adversaris més durs’ dels Estats Units als quals, segons ells, els demòcrates eren incapaços de fer front. Curiosament, en aquesta llista i just abans de la imatge amenaçadora d’un terrorista del Daesh, hi figurava Vladimir Putin, concretament l’escena del líder rus en ple combat de judo:

Segons que va informar el Washington Post aleshores, el portaveu del govern rus Dimitri Peskov va assegurar que avaluarien aquesta ‘negativitat’. Peskov, que va explicar que no estava segur que Putin hagués vist el vídeo, va afirmar que no era cap secret la demonització de Rússia i que, desafortunadament, era un element fonamental de la campanya electoral americana.

Una ajuda durant la campanya?
Més enllà de les declaracions creuades, allò que el New York Times va anomenar la ‘Societat d’Admiració Putin-Trump‘ va entrar en un terreny més seriós amb l’arribada de la Convenció Demòcrata que havia de coronar Hillary Clinton. Aleshores una filtració de WikiLeaks va causar la dimissió de la presidenta del Consell Nacional Demòcrata, Debbie Wasserman Schultz.

A hores d’ara encara no han pogut comprovar qui va robar la informació, però unes quantes agències d’intel·ligència nord-americanes estan ‘força segures’ que va ser Rússia. Han estudiat les metadades dels atacs informàtics i sospiten de dues agències russes que durant l’any passat ja van actuar en operacions contra la Casa Blanca, el Departament d’Estat i l’Estat Major dels Estats Units. Segons el New York Times, però, la reflexió dels americans ha d’anar més enllà de la possibilitat que el Kremlin hagi utilitzat la guerra bruta per afavorir el seu candidat a la presidència durant la campanya americana i cal qüestionar-se l’opinió que tenen ‘d’un candidat que ha demostrat tanta admiració per un oponent tan perillós’.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb