Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La CUP i Guanyem Catalunya són a la recta final de les negociacions per a presentar-se junts a les eleccions del parlament, una candidatura que hauria de ser el començament d’una nova força d’esquerres rupturista i compromesa amb la república catalana. Després de la negativa de David Fernàndez a encapçalar la llista electoral, la CUP va mirar cap a Badalona i va proposar-ho a l’ex-batllessa Dolors Sabater, que va posar per condició la defensa decidida d’aquest front ampli. Les converses no han estat fàcils, perquè, en essència, allò que demana Sabater i Guanyem és que la CUP accepti d’acabar dissolent-se en un espai més ampli. La urgència de les eleccions del 14 de febrer han fet limitar aquesta ambició a un pacte entre la CUP i Guanyem, amb la incògnita de qui governarà el futur grup parlamentari. Realment Guanyem tindrà prou marge per a forçar una manera de fer diferent o veurem al parlament una CUP equiparable a les de les legislatures anteriors? En parlem directament amb Dolors Sabater, cara visible de Guanyem i probablement pròxima cap de llista de la CUP.

Sereu la candidata de la CUP a la presidència de la Generalitat?
—Encara negociem. Guanyem tenim avui les assemblees de ratificació de l’acord i la CUP encara fa els seus processos interns. Però tots treballem perquè sigui així.

Quina va ser la proposta de la CUP perquè encapçaléssiu la seva llista?
—La CUP va fer un procés intern en què es va decidir d’obrir-se i fer contactes amb persones diverses i em va temptejar sobre si voldria ser candidata com a independent. Coincideix que a Guanyem feia temps que estàvem compromesos amb la construcció d’un espai ampli que representés els espais municipals. La meva resposta va ser que em dec al projecte dels Guanyem i vam veure que coincidíem en la idea de treballar un espai més ampli.

Va transcendir que ERC també estava interessada que fóssiu a la seva candidatura, us van arribar a fer la proposta?
—Em van temptejar, tant la CUP com ERC.

Accepteu de negociar el salt al parlament en canvi de portar a Catalunya la proposta de Guanyem. Què és Guanyem?
—A més de ser unes candidatures municipalistes que prenen formes molt diverses, és un espai que resulta de l’apoderament del 15-M i del 10-J. És un canvi que es veu molt reflectit en les eleccions municipals del 2015 amb moltes confluències, que aporten tres coses: gent que mai no havia estat en política institucional, com jo mateixa; organitzacions polítiques que fins llavors no havien volgut fer mai el pas a les institucions; i un espai comú on es desdibuixen les costures dels partits per fer un espai ampli. Els Guanyem sumem moltes sensibilitats diferents i treballem amb tres objectius: radicalitat democràtica i regeneració política, justícia social i república catalana. En aquest tercer punt és on hi ha la innovació més important. Els Guanyem aconsegueixen que treballin plegades organitzacions netament independentistes i organitzacions sobiranistes compromeses amb el dret d’autodeterminació, però que creuen que la sobirania s’ha d’articular des d’una perspectiva federalista. Un federalisme que, lluny de ser contrari a l’independentisme, hi suma. Al final del camí, la radicalitat democràtica de totes dues visions porta al punt que si aquesta sobirania s’ha de transformar en un projecte federal o un estat independent ho decidirà el poble.

Quines candidatures municipals hi ha sota el paraigua de Guanyem?
—No tothom que és Guanyem es diu Guanyem. Hem registrat Guanyem Catalunya per començar a donar forma i coordinar aquest espai nacional, però encara s’ha de construir. El municipalisme transformador que té un èxit important el 2015 i continua eixamplant-se el 2019 ens vam articular nacionalment amb una coordinació per a aprendre’n junts: Municipalistes per la República des de Baix. Aquest instrument, on som una trentena d’espais, és molt ampli i les formes que integra són molt diferents. Com que això neix de baix, l’espai de Municipalistes per la República des de Baix el preservem i per a fer el pas a la política nacional comencem amb un nucli nou, que és Guanyem Catalunya. El calendari electoral ha forçat el ritme a les assemblees de Guanyem perquè no és un debat que totes tinguessin al mateix punt de maduració, però les que ho tenim més treballat ho comencem a posar en pràctica. El nucli que comença aquesta llavor és Guanyem Badalona, Guanyem Cerdanyola i la COP de Ripollet.

Què li falta a la CUP que vosaltres pugueu aportar?
—Volem sumar forces. Som organitzacions valentes amb projectes molt transformadors que volen posar la vida al centre de la política. Si sumem, podem generar confiança en els votants per a tenir prou força representativa i ser influents en el parlament. Si després actuaríem des de l’oposició o des del govern ja es veuria, segons els resultats que la ciutadania marqués en les eleccions. Tant de bo fructifiqui aquest acord perquè és una esperança per a Catalunya i la república dels drets socials.

A llarg termini les sigles de la CUP haurien de dissoldre’s en una marca més àmplia?
—A l’hora de fer les confluències municipalistes es van agafar noms com Guanyem, Decidim, Som… per a aixoplugar moltes organitzacions que renuncien a la seva marca per a no fer sopes de sigles. A escala municipal és molt més fàcil de fer que no pas a escala nacional. Un pas com aquest a escala nacional és una cosa que s’ha de treballar molt més. Podria ser a llarg termini, però ara no som en aquest moment.

A banda de proposar-vos d’encapçalar la candidatura, la CUP també va anar a cercar David Fernàndez, però no ho va voler. Us sap greu que s’hagi perdut la seva veu per a aquest nou projecte?
—En David és una persona que s’ha manifestat molt a favor d’aquesta mena de fronts amplis. Ell treballa en molts àmbits per a fer-ho possible. Es pot fer des de molts espais, no cal que sigui des de la política institucional.

Anna Gabriel hauria de ser a la llista?
—Són preguntes que no puc respondre, perquè no sóc de la CUP. No puc parlar sobre la llista de la CUP. Hi ha molta gent que pot fer feina sense anar a les llistes, i sobretot en organitzacions d’unitat popular com les nostres. Sabem que la política més important la fem al carrer, no cal ser a les institucions. Podem treballar des de fora i des de dins. Si al final això no surt, continuarem treballant des de fora.

Però si es concreta l’acord en seríeu la cap de llista. Ha transcendit que un dels motius de discrepància és com es decidirà l’actuació de la candidatura. El lideratge que assumiu com a cap de llista és per a ser la imatge pública o Guanyem tindrà poder de decisió real amb la dinàmica del grup parlamentari?
—Com que som en plenes negociacions no puc donar-ne detalls. Un dels aspectes que hem hagut de treballar molt per a trobar aquesta entesa és que nosaltres no podíem formar part de la CUP. Som dues organitzacions que sumem perquè tenim moltes coses en comú, però som diferents. No hauríem continuat negociant si no haguéssim partit d’un marc clar que, si jo feia el pas, no era individualment, sinó com a cara d’un projecte. Volem començar a construir aquest espai ampli, on s’ha d’afegir molta més gent com Comunistes o Anticapitalistes, però comencem com a dos espais diferents. Som en un moment en què el respecte per les negociacions i el treball de les assemblees respectives és primordial, per tant no ho concretaré. És evident que en una candidatura on hi ha dues organitzacions, totes dues estan involucrades amb el funcionament de la candidatura, però nosaltres no parlem de quotes de poder, parlem de com farem visible que en aquesta candidatura vagin plegades dues organitzacions en una alternativa que crec que el país necessita. Si s’acaba consolidant, no serà una aliança de la CUP amb la Dolors Sabater, sinó amb tot allò que representa la Dolors Sabater. Tota la feina de Guanyem ha estat per a fer-ho visible.

L’aval del consell polític de la CUP a la proposta va ser ajustat (33 sís, 26 nos i 3 abstencions). Creieu que la divisió permanent de la CUP pot implicar massa entrebancs a l’hora de dur endavant el projecte de front ampli?
—Com a persona que no forma part de la CUP, sóc molt respectuosa amb les seves decisions internes i no entraré a valorar-les. Crec que la CUP ha demostrat que fa una defensa d’aquest compromís per un front ampli. Si no la fes, no seríem al punt on som.

Si les negociacions arriben a bon port us presentaríeu amb el programa que la CUP ja ha aprovat?
—La CUP i Guanyem coneixen les prioritats programàtiques dels altres. És evident que hi ha moltes coincidències i, si això finalment va endavant, ens presentarem amb un programa conjunt. El país es troba en un moment dificilíssim, tant per als drets nacionals –perquè hi ha una repressió brutal contra l’independentisme i perquè el procés d’autodeterminació s’ha encallat– com per als drets socials. Aquest gravíssim incendi a Badalona destapa un problema que tenim a Catalunya. Convivim amb una realitat que existeix, però que és amagada a molts municipis. A Lleida també es va destapar quan es va parlar dels problemes dels temporers. Les terribles conseqüències de la llei d’estrangeria de l’estat espanyol aterren als nostres municipis amb qüestions com aquestes, tenim veïns i veïnes sense el dret de tenir drets. Quan hi ha l’incendi i aquestes persones es moren és molt dur per al municipi, però és que el país no fa polítiques valentes per a resoldre l’infrahabitatge amagat a molts barris i pobles de Catalunya. Les emergències a què hem de fer front demanen una aposta valenta d’unes polítiques realment transformadores.

La candidatura resultant seria partidària d’entrar al govern de la Generalitat?
—Aquesta mena de decisions s’han de prendre quan es vegi el resultat electoral. Som radicalment democràtics, és el poble qui votant marca les prioritats del cicle polític que comença. Hem de saber interpretar allò que vota la ciutadania i hem de saber-hi donar resposta. Vivim en un moment polític amb un gran desencís i amb molta necessitat de recuperar la confiança en els representants polítics. Una de les coses que ha de sentir qui vota és que amb el seu vot pot originar canvis. No tot és decidit: agafant una papereta o una altra es pot dibuixar un cicle polític. Sento un respecte absolut per la sobirania popular.

Quina aliança prefereix Guanyem? Amb ERC i JxCat o amb ERC i Catalunya en Comú?
—Nosaltres som rupturistes, d’esquerres, anticapitalistes, feministes, ecologistes… Hem de veure què vota la ciutadania, però cal tenir en compte que som en un moment d’emergència social molt important i la influència perquè el parlament desenvolupi polítiques valentes tant per l’emergència social com la lluita pel dret d’autodeterminació i l’amnistia. De totes maneres, la prioritat de Guanyem Catalunya no són aquestes eleccions, és construir un front ampli de futur. Si com a candidata de Guanyem Catalunya acabo presentant-m’hi no ho faré sola, serà amb aquesta proposta de la CUP. No vull respondre a preguntes que hauríem de respondre com a candidatura conjunta.

Vau formar part de la gestora de l’Assemblea de Càrrecs Electes, que va semblar que podia ser una via en el procés per la independència, però va restar aparcada. Quin paper creieu que hauria de tenir?
—Les persones que vam ser escollides a l’única Assemblea de Càrrecs Electes que es va fer el 2019 vam treballar molt per poder articular-ne la governança, però ens va travessar la covid. Com a equip, vam preparar molts documents per a fer propostes sobre com s’articularia la participació, unes propostes que havien de ser votades en una altra assemblea, però fa nou mesos que no ens podem reunir. La vida telemàtica ha estat molt útil per a treballar en petit comitè, però és impossible amb la quantitat de persones que formen part de l’Assemblea de Càrrecs Electes. També cal tenir en compte que tots els electes han estat molt centrats en la pandèmia, tant per la crisi sanitària com l’econòmica i social. Dedicar temps a qüestions de governança de l’Assemblea de Càrrecs Electes no ha estat la prioritat.

Guanyem voldria ser al Consell per la República?
—Hi ha molts regidors de Guanyem que en són part, i alguns altres que no. Com a Guanyem Catalunya encara no hi hem pensat, però em sembla que el Consell per la República és una bona eina al servei de l’apoderament de baix a dalt i la defensa de la República.

Per tal que els ciutadans us coneguin millor: quin diríeu que ha estat el millor president de la Generalitat de Catalunya fins avui?
—El millor president de Catalunya el tindrem quan siguem una república i es garanteixi el sosteniment de la vida i la dignitat de tothom. Encara ha d’arribar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.