L’Assemblea de Càrrecs Electes s’ha constituït per començar a aplegar el refús a la sentència del Tribunal Suprem. JxCat, ERC i la CUP han acordat una posició política de mínims, en un text que denuncia que la sentència vulnera els drets dels condemnats i dels ciutadans, demana l’amnistia i la llibertat dels presos i els exiliats, dóna suport a la mobilització popular, exigeix diàleg a l’estat espanyol i es compromet a treballar per l’autodeterminació ‘i per una solució política que permeti als catalans decidir el seu futur polític a les urnes’. Quan falta poc perquè comenci la campanya electoral, les forces independentistes han prioritzat un manifest polític de consens per a la creació d’aquesta estructura institucional alternativa a les institucions autonòmiques, que ha de servir per a superar les intervencions de l’estat espanyol. També el voldrien obrir als comuns, que avui no hi han participat. Durant l’acte, ha aflorat el malestar de les actuacions de la policia i s’han sentit crits demanant la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch.

Aquest és el document que s’ha aprovat.

En un context de divisió estratègica, i amb la proximitat de la convocatòria electoral, els partits han negociat el text durament, i finalment ha estat aprovat per unanimitat. Els 1.900 càrrecs electes assistents també s’han compromès a impulsar una acció amb el lema promogut pel Tsunami Democràtic ‘Spain, sit and talk’, i que consisteix a posar-se en contacte amb càrrecs electes de l’estat espanyol i internacionals per denunciar la repressió i defensar la necessitat d’una negociació amb el govern espanyol. En una videoconferència, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha dit que cal crear una institucionalitat alliberada dels límits i de les censures i ha instat l’independentisme a reprendre la iniciativa política. ‘Parlem de república, d’autodeterminació, de procés constituent’, ha proposat. Segons Puigdemont, que va convocar la constitució de l’assemblea, l’independentisme se sent més fort ara que no pas fa dos anys. Justament avui era el segon aniversari de l’arribada d’una part del seu govern a l’exili. Amb una carta, Carme Forcadell ha fet una crida perquè el moviment no s’aparti del camí de la no-violència. D’aquesta manera, l’assemblea naixia amb un vincle directe amb l’octubre del 2017 i els dos màxims càrrecs institucionals.

Finalment, l’assemblea no ha escollit president. Hom deia que ho seria la regidora i ex-batllessa de Badalona Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú. Sabaté, això sí, forma part de la comissió gestora que farà una proposta organitzativa per a la reunió següent de l’assemblea. Avui la mesa ha actuat en bloc, sense presidència ni portaveus. Formen el grup promotor, a més de Sabater, Miquel Pueyo, paer de Lleida; Carmina Blay, batllessa de Montbrió del Camp; Jordi Coronas, regidor de Barcelona; Aurora Carbonell, batllessa de Sitges i diputada; Najat Drjouech, diputada; Marta Madrenas, batllessa de Girona; Anna Erra, batllessa de Vic; Marc Solsona, batlle de Mollerussa; Elsa Artadi, regidora de Barcelona; Carles Luz, batlle de Gandesa; Marta Llorens, regidora de Reus; Marta Barnils, regidora de Caldes de Montbui; i Cristina Mundet, batllessa de Vilobí d’Onyar. Sabaté havia de facilitar l’entesa amb els comuns, que no volen integrar-se en l’assemblea i diuen que prioritzen una solució dialogada en el marc institucional existent.

L’anunci de Puigdemont de convocar l’assemblea per a respondre a la sentència enmig de la pre-campanya electoral va despertar suspicàcies entre els partits independentistes. La CUP va convocar el 21 d’octubre una assemblea d’electes pròpia, a la qual no s’afegiren ni JxCat ni ERC, tot i que hi van assistir alguns regidors d’aquestes formacions per iniciativa pròpia. Hi van aprovar l’anomenada Declaració de Sants, que advoca per crear una ‘institucionalitat nacional pròpia’ que apel·li a tots els Països Catalans, defensa el reconeixement del dret d’autodeterminació, l’amnistia i la retirada de les forces de la polcia espanyoles de Catalunya.

Precisament, la CUP ha fet sentir la seva presa de posició en moltes de les intervencions que hi ha hagut avui a l’acte al Palau de Congressos de Catalunya. La primera ha estat la regidora de Reus Marta Llorens, que ha admès que totes les forces havien fet renúncies per acordar el manifest, i alhora ha defensat la necessitat d’estendre la desobediència civil i institucional, de promoure la mobilització constant i de denunciar la violència policíaca. Madrenas ha al·legat que, amb l’assemblea, era possible de mantenir la riquesa de la diversitat independentista i pactar respostes unitàries. En la mateixa línia, Pueyo ha convidat els càrrecs electes a subratllar què els uneix i no què els separa.

Un cop aprovat el pronunciament polític i les primeres accions a emprendre, han intervingut nombrosos regidors i batlles i alguns diputats. Una d’aquestes intervencions, que criticava l’actuació de la policia i defensava que la Generalitat no es personés com a acusació particular contra els detinguts i els presos per les protestes, ha desfermat crits de ‘Buch dimissió’. No han estat pas tan solament càrrecs electes de la CUP que s’han manifestat contra les actuacions de la policia. El diputat d’ERC Ferran Civit ha clamat per ‘un país sense Brimo (en referència a la brigada mòbil dels Mossos d’Esquadra), sense desnonaments i amb justícia social’.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va crear l’Assemblea d’Electes de Catalunya l’octubre del 2016 per si era necessària per a garantir el referèndum de l’1-O, que aleshores encara no tenia data. En aquell moment, l’AMI va fer una crida als 9.283 càrrecs electes catalans a adherir-s’hi. Aquest organisme havia d’entrar en funcionament si les institucions no podien dur el procés endavant, però no es va arribar a formar.

La constitució de l’assemblea també va formar part del pacte de govern entre JxCat i ERC el març del 2018. Aleshores l’anomenaven Assemblea de Representants, i havia de formar part de l’anomenat Espai Lliure de l’exili, al costat del Consell de la República (que finalment es va anomenar ‘per’ la República) i de la presidència del consell, de Carles Puigdemont. Aquell document ja fixava que havia de ser Puigdemont qui convoqués l’assemblea, i establia que havia de reunir-se, pel cap baix, dues vegades l’any. Però finalment no ha estat a l’exili on s’ha constituït, sinó a Barcelona.

Podeu veure la primera Assemblea de Càrrecs Electes ací:

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb