Dolors Feliu no va fer un discurs populista, va fer un discurs d’oposició

La proliferació abusiva del terme “populisme”, no en tingueu cap dubte, és un comodí trampós de les aristocràcies polítiques

VilaWeb
Dolors Feliu durant el discurs al final de la manifestació (fotografia: Albert Salamé).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els partits polítics catalans viuen en estat de xoc per l’èxit de la manifestació organitzada aquesta Diada per l’ANC. La nova aristocràcia política catalana havia escalfat molt l’ambient els dies previs, i les seues declaracions, piulades i anàlisis mediàtiques feien pensar que els titulars dels seus diaris ja estaven preparats: “fracàs”, “trumpisme”, “populisme”, “divisió”, “violència”, àdhuc.

La cuina, aquesta volta, treballava amb la màxima pressió perquè hi havia molt en joc, especialment del moment que el president Aragonès i Oriol Junqueras van atacar frontalment els organitzadors. Tanmateix, el torcebraç el van perdre gairebé en el mateix moment en què es va comprovar la dimensió de la protesta, i sobretot quan es veié clar que fins i tot segons els sorprenents còmputs de la Guàrdia Urbana hi havia més gent al carrer, molta més gent, que no l’any passat.

Estaria bé que algú fes un estudi d’alguns comptes seleccionats de Twitter per a documentar com l’estupor els va durar les hores que va tardar a circular el nou argumentari. Aquest que ara reenfoca l’afer amb arguments com per exemple que aquesta comparació no es pot fer perquè el 2021 hi havia pandèmia. O bé coses més divertides encara. Vaig quedar astorat ahir quan vaig sentir uns quants dirigents d’ERC insistint que a la manifestació de l’Assemblea hi havia anat molta gent del seu partit. Perquè supose que no s’adonen que si això fos així significaria una impugnació en tota regla dels militants a la direcció. Tant hi fa: definitivament la lògica no és el seu fort.

Allò que dissortadament no ha canviat en l’argumentari, tanmateix, ha estat l’ús abusiu del qualificatiu “populista”, centrat sobretot en la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu –i avui ella mateixa en parla en aquesta entrevista a VilaWeb.

La maniobra és pobra, ridícula i cau pel seu pes, però de tota manera val més que les coses queden clares: Dolors Feliu no va fer un discurs populista, sinó un discurs d’oposició a aquest govern. Que no és igual, ni hi té res a veure. Evidentment, ells ho saben, això, però prefereixen abusar del concepte per a conflictivitzar la persona i allò que representa. Feliu, en nom de l’ANC, va dir ben alt que ja n’hi ha prou d’aquesta comèdia i va marcar un camí polític per a eixir a curt termini de l’atzucac on precisament els partits ens han dut –amb una responsabilitat ben especial d’Esquerra Republicana, però també amb la crossa de Junts donant-li suport al govern.

La proliferació abusiva del terme “populisme”, no en tingueu cap dubte, és un comodí trampós de les aristocràcies polítiques. Tot allò que no encaixa en la seua planificació ni se sotmet als seus designis és qualificat de populista, tant si ho és com si no ho és. I aquest n’és un cas ben clar i escandalós. Molt escandalós. Perquè l’enfocament de l’ANC no és populista de cap manera. L’ANC no és antipartits, com a principi ideològic, ni nega els canals de participació política existents –i la trajectòria d’aquests anys ho demostra i ho avala de sobres. L’ANC critica legítimament els partits per tot allò que fan en aquest moment concret o, més ben dit, per tot allò que no fan. I proposa una solució plenament política i que es vol canalitzar mitjançant les institucions.

Entenc que l’èxit de la manifestació faça mal a qui volia veure-la fracassar i encara entenc més que els faça por de veure que la gent no es conforma i ja els desafia clarament, però la demagògia, aquest volum exagerat i estrident de demagògia que no cerca sinó tapar-se les vergonyes, simplement no és tolerable si volem fer un país millor.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Serrano
Carles Serrano
12.09.2022  ·  22:05

Els d’ER ja s’han aixecat de la taula?. (De la d’endrapar,eh.)

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
12.09.2022  ·  22:07

Clarisimi i per això fa mal a una gent instal·lada en la mentida i el menyspreu com a projecte.

Xavier Merino
Xavier Merino
12.09.2022  ·  22:10

Els partits del govern fan una guerra bruta contra l’independentisme per justificar la seva inacció i la seva actuació totalment autonomista.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.09.2022  ·  22:14

A mi em va agradar, pel seu realisme i profunditat, el discurs del president d’Òmnium. Es nota que el Sr. Xavier Antich ve del món del pensament. Contra el pim-pam-pum, coneixement i pregonesa… que vindria a ser el contrari de la inconsciència i la superficialitat.
D’aquí a cinc anys repassarem els discursos i veurem qui la va encertar.

Josep Almar
Josep Almar
12.09.2022  ·  22:16

Content d’haver participat a la mani. El meu emprenyament ha baixat momentàniament en veure que som molts els que volem la dimissió d’aquest govern.
Si als polítics no els hi ha agradat 11S, que esperin l’1O…
I si no, aviat ens tornarem a veure al carrer.

ALBERT MAS
ALBERT MAS
12.09.2022  ·  22:19

ER no vol un país millor. Vol la seva panxa més plena!!!

XAVIER DE
XAVIER DE
12.09.2022  ·  22:21

l ‘ANC esta reivindicant la maternitat del procés independestista dels darrers anys, ha delegat en els darrers anys en els partits fins que s’esta veient que son incapaços de tirar endavant.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
12.09.2022  ·  22:21

Un poble capaç d’interpelar els seus representants, com ho va fer ahir el poble català, denota una salut democràtica envejable.

teresa labourdette
teresa labourdette
12.09.2022  ·  22:23

La presidenta de l’ANC els ha picat el crostó i això, junt amb l’èxit de la manifestació, costa molt d’empassar-ho.

Joan Garrigó
Joan Garrigó
12.09.2022  ·  22:25

El nou discurs dels “pensadors” de ER amb tots els que no segueixen les seves pautes es el de : “convergents”,”nazis”: “ extrema dreta”, “hiperventilats”, “excloents”,”sectaris” etc.
Pobrets,no arriben a més

Josep Usó
Josep Usó
12.09.2022  ·  22:27

Un dels productes del règim del 39×2 = 78 és una “aristocràcia política” que en bona mesura està formada per persones de poca formació, que mai han treballat i que, des de molt joves, han ocupat càrrecs polítics amb paga. I així han viscut tota la vida. Tal i com tenen la situació, és normal que estiguen espantats. Aniran tots al carrer més prompte que tard i seran incapaços de guanyar-se la vida. D’ací, els ve la disciplina per a repetir arguments puerils (essent generós). Han perdut i ho saben.

David Duran
David Duran
12.09.2022  ·  22:54

És obvi que la manifestació de l’ANC era oberta a tothom. Els que treballem en temes d’inclusió sabem que quan algú et diu que no vagis a un lloc no és que aquest lloc no sigui inclusiu, és que que qui t’ho diu et vol exclòs.

Francesc Planas
Francesc Planas
12.09.2022  ·  22:57

Sr Camprubí. Me n’alegro que li agradés el discurs del Sr. Antich. Gràcies per fer-nos-ho saber. L’editorial, però, parla de la maniobra d’alguns polítics de titllar el discurs de la Sra. Feliu de populista, simplement perquè els critica. O és que esteu dient una altra cosa, en realitat, qualificant-lo de pim-pam-pum? Titllaríeu de pim-pam-pum el discurs, per exemple, “I had a dream”? La il·lusió, la fe, el convenciment en les pròpies forces, pot moure muntanyes.

jaume vall
jaume vall
12.09.2022  ·  23:03

Aquesta força de criteri independent que ha mostrat la societat sobiranista, s’ha de revalidar tot votant. Si no és així, tornarem a mostrar que som capaços de molta resiliència davant les diverses agressions que rebem (pròpies i espanyoles), però incapaços de proactivitat guanyadora, amb la dosi de determinació i sortida de la zona de confort.

Dit això, i encara sobre la manifestació d’ahir, i sobre l’editorial d’ahir.
Vaig donar-li voltes, per imaginar-me quin podria ser el desllorigador de tot això, vaig recordar el concepte de cigne negre.
Se’m va ocórrer que, comptat i debatut, hi ha dos camins per arribar a la independència. Un primer que suposa un acord polític “des de dalt”, via resultat electoral i posterior negociació, via mediació dels organismes que realment tenen capacitat de convèncer, de pressionar, que condueixen finalment a la consumació del pacte entre estat antic i estat nou, per entendre’ns. La via “txeca”, o la “kosovar”, en serien dos exemples. Tal vegada la desitjable independència escocesa també ho serà.

I una altra manera d’arribar-hi seria a partir de l’aparició en escena d’un “cigne negre” que s’entén com un esdeveniment improbable, inesperat, incert, sigui error humà, risc extralimitat, sort, inevitabilitat, a partir d’un caliu, d’una massa crítica, d’un estat d’ànim, i que suposa un punt d’inflexió en el decurs de la vida d’una persona o societat.
Un d’aquests episodis de “cigne negre”, inesperats, fou el que succeí el 9 de novembre de 1989, poc abans de l’allau de persones que deixaren obsolet el mur de Berlin, i que es coneix com el “moment Schaboswki” en referència a Günter Schaboswki, dirigent del partit comunista que llegint en directe la nova llei de transports –i viatges a l’estranger- no va saber interpretar-la, i responent a la pregunta d’un periodista italià va dubtar sobre el moment de vigència de la mateixa, fins que va afirmar que “…des d’aquest moment, de manera immediata…. provocant la massiva arribada al punt de control, i l’aclaparament dels guàrdies, que no en sabien massa cosa. La resta, és història coneguda.
https://www.youtube.com/watch?v=DTBnOoBEJP0&ab_channel=DWNews

Bé, pel que ens ocupa. I si aquest “cigne negre” inesperat fos l’aparició d’una llista electoral sobiranista, transversal políticament, on la meitat més ú dels candidats (com a mínim) no fossin polítics professionals?
I si aquest moviment fos el més votat (tenint en compte que els dos partits majoritaris, s’haurien afanyat, en veure el potencial guanyador, d’incorporar-hi la meitat menys ú (com a màxim) de polítics professionals?
I si el govern que en sortís elegit, en la primera aparició al Parlament, demanés a la població catalana de fer-los confiança, i després de llegir en seu parlamentària que “s’aixeca la suspensió de la proclamació de la república feta el 10 d’octubre de 2017 , es declara efectiva, tenint la victòria electoral” i amb l’autoritat moral del que també arrisca i se la juga, demana els catalans sobiranistes que “els acompanyin les hores que calgui per fer de mur de contenció davant la seu del poder legislatiu” en previsió de la probable descàrrega d’ira i ràbia espanyola?
I si hi haguessin els primers reconeixements internacionals?
I si….. ens en sortíssim?

(Abans de res, que cadascú decideixi si posaria el seu cos i s’arriscaria a ser una de les víctimes -possibles, probables- de les forces d’ocupació espanyola i/o d’agressors paraoficials? Ens posaríem en actitud de jugar-nos la vida? La por és lliure i ningú ha de perdre el més valuós que té, però la disponibilitat a fer-ho és el preu a pagar per defensar la llibertat, individualment o col·lectiva.
Si la resposta és negativa, i és majoritària, potser no ens en sortirem)

Mònica Vidal
Mònica Vidal
12.09.2022  ·  23:12

Els tertulian d’avui de’n Grasset temen la llista civica de l’ANC. Bon senyal doncs i millor motiu per a fer-la. El problema és que cap dels així anomenats ‘partits independentistes’ s’hi apuntarà; erc i la cup, per descomptat que no, i junts molt em temo que tampoc. Qui sap el que pot passsar: si la manifestació d’ahir es un correlat de tota la gent que està avorrida d’ells, potser encara ompliriem el Parlament d’escons. De més verdes en maduren…

Miquel Amorós
Miquel Amorós
12.09.2022  ·  23:21

Sr. Camprubí, se li veu la poteta.

Carles Serra
Carles Serra
12.09.2022  ·  23:24

Gràcies Dolors Feliu per ser valenta, debant de tanta rata de clavaguera d’aquest sistema polític català; un comentari Dolors, bé deus saber que Òmnium va entrar el Junquerisme de la mà de la “periodista” Llansana amb carnet d’ER, gran amiga d’en Mauri; gràcies els seus serveis en el partit/Junquerisme,ara col.loquedete a TV3, el mitjà controlat per una rata de claveguera com aquest Sergio Sol, per cert, mà dreta del Judes Junqueres; la llista única que es va presentar/muntar aquest Antich, només la va votar un 12% dels socis.
A dia d’avui estimada Dolors, Òmnium és Junquerisme i aquest Antich ne’s un portaveu.
Formant part d’aquestes clavegueres

joan rovira
joan rovira
12.09.2022  ·  23:28

Comparteixo l’editorial en tant que la premsa independent no només ha de descodificar programes i projectes polítics, actualment inexistents, sinó també els comportaments dels actors de l’escena pública colonial catalana, encara.

Posant en relleu com els qui varen atacar d’una manera injustificada i inusual a qui en l’actualitat presideix l’ANC Na Dolors Feliu, vist el seu fracàs de desmotivar la Diada; intenten, per a justificar-se, conflictivitzar a la persona.

Baixant un altre graó en el bon comportament les oligarquies a redós d’un partit històric català, per interessos personals inconfessables, en la contaminació de l’escenari públic del país; primer, parlament; després, govern i ara les entitats.

Pel que fa a la proposta que formula En Jaume Vall de llista única, ara mateix. I la pregunta que planteja, vostè mateix la respon amb l’exemple del que va succeir en el mur de Berlín, res. Ampliable, a sortir de casa o anar en cotxe.

Ramon Perera
Ramon Perera
12.09.2022  ·  23:29

Habitualment trobo els editorials brillants i oportuns [o viceversa]. Tanmateix, de tant en tant en algun hi ha alguna cosa més que passa bastant desapercebuda però que deixa entreveure molt més de lo que diu el text estricte. Per exemple, a l’editorial d’avui aquesta frase: “Estaria bé que algú fes un estudi […] per a documentar com l’estupor els va durar les hores que va tardar a circular el nou argumentari.”

És una frase que deixa retratada l’aristocràcia política catalana [quina expressió!], que no té pensament propi [i, per tant, tampoc discurs propi] fins que algú que no surt en els títols de crèdit genera “el nou argumentari”.

Antonia Codina
Antonia Codina
12.09.2022  ·  23:29

Bona nit. Ahir vaig sentir que hi havia algú que m’entenia que ens entenia a tots els que estàvem allà. L’ANC i en aquest cas la Presidenta i el vicepresident de l’entitat varen connectar amb els meus anhels de tirar endavant la independència. Per fi hi ha propostes i que si els partits no és mouen ens moure’m nosaltres el poble. Torno a tenir esperança i ganes de lluitar.

Eloïna Bertran
Eloïna Bertran
12.09.2022  ·  23:31

Estic totalment d’acord amb en Jaume Vall. Moltes vegades he pensat en la por. Na Dolors Feliu demana i ho demanem molts, que el govern català faci d’una vegada el que va prometre. Però i la por ?
Jo crec que por és el que té Oriol Junqueres, tanta por, que és capaç de justificar un canvi total de deriva. Te por d’anar a la presó i de que li retreguin no complir amb el que probablement ha pactat amb el Gobierno o l’Estat en general.
A vegades dona la sensació que s’ha passat a les files unionistes.
Puc entendre la por, la puc compartir i la puc sentir, però si és el cas ha de marxar de la política. No és cap vergonya tenir por, el que és vergonyós és trair als que han confiat en tu.
No puc evitar de recordar dues figures importants de la França de la II Guerra Mundial: De Gaulle i Petain. Els dos varen fer el que creien que era millor per França, però un es va equivocar i l’altra en va sortir com un heroi.

Joan Mollà
Joan Mollà
12.09.2022  ·  23:40

Els voluntaris que estem començant a treballar el tema de la Llista Cívica no l’estem pensant com un partit més: aquests són un producte del règim del 78, i les llistes que en surten són per decisió de la cúpula dirigent, normalment el secretari d’organització. Per tant, els parlamentaris escollits li deuen lleialtat a ells, no als electors.
En la Llista Cívica que estem pensant, serà una agrupació d’electors, i aquests, amb els seus vots, decidiran l’ordre dels candidats. I la seva actuació haurà de respondre a la voluntat i el control d’aquests. I si cal, remoguts dels seus càrrecs. No és un partit més, no serà un partit.
Per cert, no pensem que hagi de ser un partit de l’ANC. aquesta, com a tal, no es presentaria: ho impulsaria, amb tots aquells grups i plataformes que s’hi vulguin afegir.

Josep Jallé
Josep Jallé
12.09.2022  ·  23:52

Forcadell i Paluzie venien d’ERC. Jordi Sánchez de cap però desprès a Junts. I Feliu, ah! … Feliu venia de CDC i PDeCat.
Això de la política son les actituds tòxiques que, entre d’altres, fan que els arquetips s’hagin de mantenir.
L’evolució possible? … hi ara!.
Conservadors i manipuladors aquesta gent dels partits al poder. Gent tòxica.
Com a l’època castrista: sinó estàs amb mi, estàs contra mi. Sempre igual. Son així. No donen més de si. Salut!.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
12.09.2022  ·  23:53

Caldria que de cara a les municipals es fessin moltes candidatures de llista cívica, principalment a les ciutats grans, i veuriem si els partits se n’espantaven i es decidien a tirar endavant la independència, ara que hi ha majoria independentista en el Parlament.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
12.09.2022  ·  23:58

Suposo que els catalans som com aquells americans als que es referia Winston Churchill: que farem allò correcte després d’haver exhaurit les alternatives.

La llista civica no és més que una altra d’aquestes alternatives. Perquè ningú respon nítidament ni honestament a la pregunta de com es fa la independència; i dubto molt que els electes que hagin de sortir de la llista civica en siguin una excepció.

I per altra banda, sembla que ningú no se n’adoni que el problema dels partits polítics no és que aquests siguin un entrebanc, és que són l’instrument incorrecte!

Els partits polítics tenen com a missió l’obtenció del poder dipositat en les institucions. I el problema és que aquestes institucions no serveixen per fer la independència. Ni el Parlament de Catalunya ni el Govern de la Generalitat tenen les atribucions per poder fer la independència. I canviar els ocupants no canviarà aquesta tossuda realitat.

Senyores i senyors. Això va de PODER i d’exercir-lo. Deixin de jugar a batalletes de Playmobil!

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
13.09.2022  ·  00:05

Aquest govern fa aigües i no treballa per aconseguir el q es va compro-metre. Fa vergonya q encara cregui en les mentides del govern espanyol i en la taula de diàleg. Sí no s’espavilen la majoria del 52% q tenen ja no la tornaran a aconseguir. Tota la gent q vam anar a la mani vam escoltar a la presidenta de l’ ANC tot el que esperavem i sortirem al carrer quan calgui per denunciar el q no ens agrada i per a defensar la INDEPENDÈNCIA . Gràcies senyor Partal per aquest article.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.09.2022  ·  00:47

SENSE ARGUMENTS
Els darrers fets que hem conegut contra el significat de l’11 de setembre, m’han fer pensar en l’escola franquista dels anys cinquanta del segle passat, quan vam ser instruïts sense arguments.
En aquell temps, ni en la política ni en la religió no trobavem a faltar els arguments, ni posàvem en dubte les instruccions que rebíem.
Ara veig que tant els republicans com els socialistes i els comuns viuen en el passat, i molta premsa de paper -no tota-, i gairebé tota la televisió privada o pública, encara ens volen instruir sense arguments.
He llegit els titulars i em penso que no han descobert que ara tot se sap i ho veu tothom.
Sembla que no s’han adonat que ja no ens poden instruir sense arguments perquè la realitat objectiva està a l’abast de qualsevol que es vol informar.
Dolors Feliu porta arguments amb evidències objectives, i ens fa veure que hem arribat a l’esfondrament inevitable de la política sense arguments.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
13.09.2022  ·  01:13

En resum, s’ha acabat el bròquil.
Estem arribant a aquell moment en què ho podrem tot perquè ja no podrem més.
A treballar, nois!

Jordi Parera
Jordi Parera
13.09.2022  ·  01:28

Just una setmana abans de la diada reconeixen publicament que de la taula de xerrera no cal esperarne res fins passat 2024 i es queden tan amples. El que havien acordat era que si en 2 anys no s’aconsegueix res es canviaria de tactica i no pas aixo junts ha de marxar del govern.

Berta Carulla
Berta Carulla
13.09.2022  ·  01:43

Ni Junqueras ni Marta Vilalta formen part del “país millor” sinó del país que volem deixar, o més ben dit, que volem fer fora. Són el passat. El present és un president que en realitat és presidente, una realitat que cal superar el més aviat possible encara que sigui a trossos. El futur té nom i cognoms però tècnicament som tots nosaltres i els joves que mancaven a la mani.

Roser Bravo
Roser Bravo
13.09.2022  ·  03:13

Totalment d’acord amb vostè senyor Partal!!!

Pepita Carlos
Pepita Carlos
13.09.2022  ·  04:20

Gràcies sra. Dolors Feliu per la seva valentia i haig de dir el contrari del discurs del sr. Antich president de l’Omnium que es veu vinculat amb els srs. ER, jo ja me’n vaig esborrar i era socia de fa molts anys.

Josep Viñas
Josep Viñas
13.09.2022  ·  06:18

Vist des de lluny, la Dolors Feliu m’ha impressionat.
Es veu segura; les seves paraules són precises i els avisos ben formulats.
Té l’oïda arran de terra i entén el que el poble està demanant.

Núria Coma
Núria Coma
13.09.2022  ·  06:49

Gran Feliu!
Una llista cívica espanta els polítics i nosaltres mateixos. És llògic. Els canvis sempre espanten però sovint són l’única solució.
Els partits que tenim ara, l’organització, el sotogoverno, el poder que exerceixen, la comoditat amb que ho fan, senzillament s’ha d’acabar, és insostenible políticament, econòmica i moral.

Per tant si ho ha una eina que pot canviar això no l’hem de témer sinó recolzar-la i treballar-hi plegats per fer-ho el millor possible.

I com apunta algun comentari fora bo, molt bo que a les municipals se’n constituïssin un bon grapat, que segur que a nivell local funcionen de meravella.

Són moments de canvi si volem sobreviure com a poble

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.09.2022  ·  06:59

Mentre els Catalans anavem a lluitar per laIndependència, la secta del Junqueras es dedicaven a endrapar i atipar.se davant El monument de Casanova per insultar.lo. Junqueras i tv3 publicitant els insults del junqueras a la manifestació i nomensenyant la GRAN BOUFFE que celebraven. Junqueras es el SALVADOR DE ESPAÑA

Jordi Torres
Jordi Torres
13.09.2022  ·  07:36

Curiós tarannà, el d’Esquerra, que està disposat a parlar amb el botxí però no a escoltar el seu poble. Són els campions del diàleg fictici i els perdedors del diàleg real. Quan el poble parla com ho ve fent de fa anys, alt i clar, utilitzant els canals que no han pogut acaparar ells des del poder institucional, cal escoltar-lo. La solució no és qualificar les protestes de pim-pam-pum eixelebrat o de populisme, senyors d’Esquerra, és escoltar i dialogar.

Albert Miret
Albert Miret
13.09.2022  ·  07:37

Per a mi, la suprema estupidesa és exigir per part dels caps d’ERC a hores d’ara que: “qui sàpiga com es fa la independència, que ho digui”. És una desgràcia d’argument, perquè confirma que van prometre i comprometre’s a fer la independència sense tenir ni idea de com fer-ho ni cap propòsit de fer-ho. També confirma que no tenien cap programa en aquest sentit i que, per tant, va ser una burla i una mofa directament als seus electors. Tal com diu en Dante, l’única sortida que els queda és dir la veritat: “L’ERC mai es va proposar d’impulsar la independència. El pacte amb l’estat era justament el contrari”. No es verdad, señor Junqueras?

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
13.09.2022  ·  07:46

L’exit de la Diada històrica de l’Onze de Setembre del 2022 serà recordat per la nefasta actuació d’un Junqueras detonant, i un inepte President de la Generalitat, enfront d’una reacció popular liderada novament per una dona: la Dolors Feliu, Presidenta de l’ANC. (El primes pas de l’independentisme va ser de la ma de dues grans dones: la Muriel Casals i la Carme Forcadell)
L’ANC no és un partit, es un moviment transversal per unir tots els esforços en un front comú cap a la independència; una llista de ciutadans o el Consell de la República per què no s’hi poden afegir?

Pauli Morer
Pauli Morer
13.09.2022  ·  07:48

Ara, a tot el que contradigui el discurs de les oligarquies polítiques, de totes, se’n diu populisme, si contradius la de la extrema dreta es a més “comunisme i chavisme”, si ho fas a la de la esquerra es feixisme i nazisme, i el debat lliure, tant el teòric com sobre els problemes reals, ni hi es ni se l’espera, i així anem.

pep gaya
pep gaya
13.09.2022  ·  07:59

ERC és el partit de les tres mentides perquè ni és d’Esquerres, ni és Republicà, ni és Català, i el què és pitjor són uns hipòcrites perquè diuen el què no són.

Dario Beksic
Dario Beksic
13.09.2022  ·  08:01

El problema no són pas els partits polítics mateixos, el problema és el sistema, o sia les regles de joc – una herència tòxica d’allò que anomenem el règim del 78. Provem a fer un experiment mental: Imaginem que en un instant fem desaparèixer tots els militants de tots els partits i tot seguit fundem uns partits nous, entre els quals n’hi haurà d’espanyolistes i d’independentistes, amb els seus programes i nous militants – tot de gent a priori honrada, ciutadans normals, una mostra de la població general, vaja. Doncs en poc temps arribariem exactament al mateix punt on som ara – lluitarien acarnissadament per a cada regidoria i escó, perquè aquests ras i curt es tradueixen en imports significatius de diners i opcions d’emplear gent de confiança, etc. Per què? Doncs perquè el marc legal que defineix el funcionament de partits així ho condiciona, i els humans són com són, amb llurs virtuts i vicis.

La solució perfecta no existeix (com la perfecció en general), però una de manifestament millor és la que està posada en pràctica en el mon anglosaxó. Un partit polític és una associació de cuitadans lliures, ni més ni menys – com un club de petanca o el que sigui. Com a tal, doncs, hauria de tenir opcions de finançament lliures i il•limitades, pero a la vegada obligatòriament transparents i subjectes a impostos. I per al partit que ometi a declarar ni que sigui un cèntim rebut del qui sigui (una associaciò de veïns o una multinacional), una única penalització – dissolució automàtica sense dret a apel•lar.

I per a les eleccions, el “first past the pole”. Cada escó representa un conjunt de persones en un territori – es tractaria de dibuixar-ho amb el màxim consens (validat via referèndum local) i un cop fet, fixar-ho per tal d’evitar el “gerrymandering” (redibuixar límits per a afavorir una determinada majoria). Allà es pot presentar per a diputat del parlament qualsevol militant de qualsevol partit, o la burra del veí si voleu. I qui obté més vots, guanya l’escó. En aquest punt sí que podem pensar en una millora important – cada any, a mode del debat de política general o d’estat de la nació, cada diputat electe se sotmet a la votació lliure i oberta del territori que representa – per a determinar si ha complert el seu programa o promeses, o no. I el qui perdi, queda remplaçat automàticament pel segon més votat.

No és perfecte, però difícilment funcionaria pitjor que el sistema actual.

Pere Ruana
Pere Ruana
13.09.2022  ·  08:05

Er. viu en la falsa il·lusió què un dia es despertaran les esquerres espanyoles per poder encolomar-nos una república espanyola per la porta del darrere.

Àngels Folch
Àngels Folch
13.09.2022  ·  08:13

Bravo Vicent! Subscric del tot aquest editorial. Algú ho havia de dir. Gràcies!

Pep Agulló
Pep Agulló
13.09.2022  ·  08:26

POPULISTA, MUNICIÓ D’ERC

“Abusar del concepte per a conflictivitzar la persona i allò que representa”.

Això té un nom: “Controversialització”, com explicava Thomas Harrington, consisteix en agafar un detall insignificant i suposadament negatiu relacionat amb una persona que desafia el poder i repetir-lo incessantment…

En aquest cas el detall no és insignificant sinó un concepte que s’escora cap al totalitarisme i no cal repetir-ho gaire….

Encara que el nom surt de establishment econòmico-militar dels EUA fa quatre dècades per la por de l’incidència de la societat en els debats polítics, hi veiem l’antecedent dels nazis i i dels estalinistes… Res nou.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
13.09.2022  ·  08:38

Quant més soroll i més desqualificacions rebi la proposta de “Llista Cívica” (o similar, però sent l’opció única de l’Independentisme fart dels polítics fake-indepes, la majoria), més confirmarà que és una opció amb possibilitats creixents d’èxit !!!

Veureu com tots els que cobren directa o “indirectament” del sistema actual, pagat o “finançat” per l’estat espanyol (polítics dels 3 partits fake-indepes, els opinadors afins, mitjans de comunicació a sou, entitats civils “ocupades”, els beneficiaris de les “inversions público-privades”, etc.), diran tot tipus de maldats de la “Llista Cívica” així com dels qui la promouen i dels que li fan confiança (la immensa majoria del votant de base Independentista, al pas que anem).

El mon fake-indepe, ja sigui per la por, la repressió, l’ambició o la depravació, s’ha adherit amb tanta professionalitat al model mentider, prepotent i fraudulent del seu amo (espanya), que com l’estat espanyol (i tota la seva estructura de poders fàctics, això del deep state), la seva imatge de mentider, prepotent i fraudulent ha arribat a ser tan clara i indissimulable que finalment s’han treure (o se’ls ha caigut) la màscara. Com a l’espanya actual, que va traient pit sense dissimular del seu ADN dictatorial, corrupte i feixista.
El temps acaba posant tots al seu lloc.

Hem de completar la re-col·locació de les peces del trencaclosques i finalitzar-ho el més aviat possible. La situació es insofrible !!

Endavant amb la “Llista Cívica” !!!
Ens tenen molta por !!!
Agafem la paella pel mànec. Nosaltres, el Poble, som els que decidim !!

Francesc Mula
Francesc Mula
13.09.2022  ·  08:51

Una llista cívica pot fer canviar molt el panorama
Pensem en la possibilitat de que aquesta llista sigui votada per un percentatge important de persones ex-votants de ERC-JUNTS-CUP que van ser-hi diumenge a la manifestació, imaginem un 30% dels vots totals
La fragmentació podria fer que fos la llista mes votada i que fos imprescindible negociar amb aquesta llista per poder formar govern
Si aquesta llista porta tan sols l’objectiu de tirar endavant la independència, formar govern podria resultar impossible i la situació seria realment complicada, no se com ho veieu?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
13.09.2022  ·  09:12

“Els partits polítics catalans viuen en estat de xoc per l’èxit de la manifestació organitzada aquesta Diada per l’ANC”: un començament brillant de l’Editorial d’avui.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
13.09.2022  ·  09:15

El discurs de l´ANC ha estat la veu del poble, senzillament. El problema a les dictadures, com ara, és que aquesta es ridiculitza i s´amaga. ERC i altres dos, grateu-vos; força llista cívica i farem neteja d´una vegada.

Joan López
Joan López
13.09.2022  ·  09:18

La llista cìvica provoca por,en tot tres partits,però a erc la tornat boja,le ha trencat per el mig,van jugar fort i han perdut. L’anc agafa força i omnium la perd.
Ara tenim el 1-O al passeig del triomf per fer mes força.
PD. Toni Soler el teu sarcasme vers Dolors Feliu,ta despullat,tranquil que tens feina asegurada…..de moment

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
13.09.2022  ·  09:27

Si Sr. PAU BOLDU
13.09.2022 · 06:59
“Mentre els Catalans anavem a lluitar per laIndependència, la secta del Junqueras es dedicaven a endrapar i atipar.se davant El monument de Casanova….”

El Gran Botifler Oriol Junqueras és un servent de l’espanyolisme i si te por de tornar a la presó o, el que és pitjor, no complir els foscos pactes que hagi fet amb el naZionalisme espanyol, que faci un pas al costat, junt amb els seus acòlits Rufian, Sergi Sol, Sergi Sabrià, Roger Torrent, Aragonès, Vilalta, Marta Rovira. Que realment, i per una vegada, faci algo bo per Catalunya.

Recomano llegir el retrat, excel·lent, que el Sr. Resina fa aquí a VW del mentider i rancuniòs Junqueras.

Pel que fa a Omnium, el Sr Antic, quant lluny està de la decència de Muriel Casals (epd).

Jaume Ten
Jaume Ten
13.09.2022  ·  09:36

Sr. Usó, seguint el vostre raonament: 1939+39=1978+39=2017. Curiós?

Paola Polacco
Paola Polacco
13.09.2022  ·  10:00

Molt bon comentari, Jaume Vall!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
13.09.2022  ·  10:01

Sra Feliu moltes gràcies per la seva valentia no tinc cap dupte la ANC fa una gran feina pel pais i te tota la raó si els partits no fana fem una llista cívica felicitats ANC

Pilar Ganella
Pilar Ganella
13.09.2022  ·  10:08

Sr Camprubí, diuen que per gustos colors, però, és inexacta dir que un professor de filosofia de l’art té més capacitat intel·lectual que una advocadessa. Em pregunto. Què hauria dit l’enyorada Muriel Casals? En tot, i cóm deia al principi, hi ha gustos per tot. Bravo per la Sra. FELIU!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
13.09.2022  ·  10:17

No ho puc demostrar científicament, però estic convençut que el gruix de l’independentisme, molt ben representat pels que ens vam manifestar diumenge, no està en l’embat caïnita de les cúpules d’ERC i Junts, afegim-hi també la CUP. El què es va veure a la manifestació –com cada any- és simple, lineal: la gent posa la independència per davant de tot, així de clar. I vist d’aquesta manera, veient el què està passant amb els nostres representants i comprovant el frau del compromís electoral, la posició de l’ANC és conseqüent i necessària. Quanta gent votaria una llista proposada per l’ANC?. Potser no guanyaria les eleccions però tindria la força crítica suficient i la influència necessària per crear un bloc independentista sòlit, com l’argamassa, i rebaixaria la testosterona aquests galls que s’atorguen el “mandat diví de la nació”. Aquesta és la raó de ser de l’ANC i jo m’hi sento representat. Els que qualifiquen el discurs de Feliu de populista comencen a tenir el cul apretat.

Albert Ventura
Albert Ventura
13.09.2022  ·  10:19

Se’ls ha posat cara de Ceaucescu al balco.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
13.09.2022  ·  10:53

Com bé diu el Sr.Partal. Dolors Feliu no va fer un discurs populista, va fer un discurs d’oposició. I en la mentalitat partidista de qui governa això no és res més, que passar a ser l’adversari polític a combatre’l i, per tant, ara toca el “parlem-ne” i el que vols a canvi del desdir-te. Al temps, ara veurem si el discurs, l’un era de veritable oposició, l’única real que han tingut fins ara o ha estat de foc d’encenalls. Del l’altra part ja sabem que el seu discurs serà lampedusiá de promeses buides de contingut i sense futur. El canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. Amb la contradicció aparent que “Si volem que tot segueixi com està cal canviar-ho tot”. Cal esperar els esdeveniments que han de venir.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.09.2022  ·  11:12

L’independentisme necessita necessàriament nous lideratges per no morir.
Necessita gent que tingui clar FUGIR DEL MONSTRE que d’ença tres-cents cinquanta ens té dominats, ocupats, “genocidats” militarment i ens imposa les seves lleis amb tortura psíquica.

Ens costarà moltíssim imposar aquests nous líders perquè ja molts polítics actuals han dit que l’ANC no té dret a confeccionar una llista cívica: Tant Aragonès, Forn, Junqueras, Pilar Rahola… i altres han dit que governar és cosa exclusiva dels partits. Han dit que l’ANC no té cap dret a fer la competència als g_r_a_n_s polítics actuals.

Ens costarà molt. La inèrcia espanyola de llistes tancades DE PARTITS és difícil de vèncer i modificar.

Sortosament ecordo Lluís Llach, fa quatre anys dien-nos a Gràcia: “No ens deixeu de criticar mai! No ens deixeu, vigileu-nos sempre, perquè els polítics sempre volem fer la nostra INDEPENDENTMENT del que vol el poble. Independentment del que volen aquells que han votat”

La llista cívica pot sortit amb certa facilitat de gent honesta. Hi ha molta gent honesta.
Però els partís ens ho posaran molt difícil. I ens acusaran amb vehemència de dividir l’independentisme.
((…com si l’actual govern fos independentista))

Rafael Benavent
Rafael Benavent
13.09.2022  ·  11:19

Cite la frase d’un llibre que vaig llegir: “El món obri les seues portes a tota persona que sap on va” : Eixe món espera amb els braços oberts Catalunya.

David Mascarella
David Mascarella
13.09.2022  ·  11:20

Aplanant el camí Partal…llista cívica amb lideratge de qui actualment no està a cap llista

Lluis Molist
Lluis Molist
13.09.2022  ·  11:26

Estic a disposició (per lo que sigui) d’una llista Cívica…..!!!!

Miquel Requena
Miquel Requena
13.09.2022  ·  11:33

A ERC nomes estan per seguir endollats a la mamella del govern. Quants d’ells (especialment l’Aragonés) tenen un mínim futur fora de la política? Quants han treballat a qualsevol lloc que afegeixi valor al país?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
13.09.2022  ·  12:32

Si amb l’oligarquia política no hi ha futur, llista única ja a les municipals. Molt bé, Dolors, i ull als nous paranys que hi poden haver preparat per aquesta tarda.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
13.09.2022  ·  12:35

Estic d’acord amb en Jaume Vall (23:03 dia 12), i hi afegeixo: no només cal resistir uns dies físicament i al carrer, també cal resistir econòmicament i legalment, en els dies i setmanes posteriors. Resumint: el cigne negre que necessitem ha de ser molt i molt gros per a transformar la resilinència en força proactiva i guanyadora. I ho hem de tenir molt clar per a fer-ho conscientment

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
13.09.2022  ·  12:45

Sr.Melitó Campubrí, vos sabeu com jo, que d’aquí 5 anys tot romandrà igual, màxim estarem parlant de petites modificacions al estatut-això és el famós votarem del MHP. Però si d’aquí 5 cinc ens em tret de sobre el rancunios i mentider compulsiu d’en Junqueras, el petit cacic de Pineda-algú el va definir així, del tot encertat- i tota la cort de mediocres vividors de la política de tots els partits, estaré molt satisfeta igual que el diumenge quan vaig veure la gent, encara que no ens ho reconeguin, quina lliçó els hi vàrem donar. Llàstima que com diu en Jofre Bardolet, faltaven tot el jovent de la seva edat, el 2019 els vàrem abandonar, per vergonya nostra i sobretot d’alguns revolucionaris de boqueta-pitet en peu de pau-David Fernández-higinia-. Tot plegat ens mostra el que som i ja li vaig dir s’agraiex la seva gota malaia de cada dia, si més no és ben educat, cosa de que van mancats la majoria de gent de Esquerra. No saber estar, no saber fer, ni tindre categoria per els càrrecs que ocupen.

Ricard Collado
Ricard Collado
13.09.2022  ·  13:25

O l’ANC du a terme accions més valentes, que vagin més enllà de manifestacions educades i controlades, o arribarem a la conclusió que tot és el mateix. Si any rere any es fa el mateix i res canvia, potser fem una altra cosa, de totes maneres quan s’han fet propostes més agossarades, l’ANC no les ha tingut en compte

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
13.09.2022  ·  13:48

La feina que fa l’ANC des de fa anys és brutal. Tot el meu suport.

Pere Guarch
Pere Guarch
13.09.2022  ·  15:14

Efectivament, l’ANC ha decidit fer d’oposició al govern, cosa que implica entrar en la polèmica partidista fent costat a les posicions borrasistes dins de Junts. Que cadascú en tregui les conseqüències oportunes.

Lluí Mor
Lluí Mor
13.09.2022  ·  16:13

Ja era hora que senyales a qui ha de senyalar, perquè no podem acusar als demes de aigualir, intoxicar i mentir sobre el movimen independentista, quan som nosaltres els que no parlem clar i ho barrejem tot. Si, voste, jo i qualsevol que segueixi minimament la política ho sabem, el màxim responsable de l’engany i colaboracionista fins al moll de l’os amb les clavagueres de l’estat ñol és diu Junquerás.
Prengui exemple de la Pilar Rahola i molts altres, al pa, pa i al vi, vi.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
13.09.2022  ·  16:33

Com hem comprovat un munt de vegades, les paraules se les endú el vent

Joan Royo
Joan Royo
13.09.2022  ·  17:26

Fins quan ha d’esperar l’ANC perquè el govern faça una proposta de declaració de la independència? Quin és el paper de l’ANC en aquesta situació? Si els partits independentistes no fan res, algú ho haurà de fer. És l’ANC qui ha de fer la independència. Com? En qualsevol sistema democràtic les coses es fan presentant-se a les eleccions i guanyant-les. I les acusacions de populisme ens ha de relliscar.Ridícules. Difícil sí, contra la història que en el 2017 ens havien dit que seria fàcil que ho teníem a tocar, a mi ningú em va dir aquestes rucades, al revés, sabíem que era difícil. I si algú està disposat a perdre la vida, prou d’amenaces. Pregunta: Si quan es declarà la independència en lloc de suspendre-la tot seguit, s’hagués mantingut i s’hagués demanat a la gent que hi havia en la plaça Sant Jaume mantenir-se en aquell lloc, s’hagués baixat la bandera espanyola, s’hagués demanat a tota la ciutadania concentrar-se en llocs claus disposats a resistir…Què hauria fet la gent? I els mossos d’esquadra què? Realment haurien detingut el president? Recorde que dins del cos hi ha mossos independentistes…Crec que la gent hauria eixit al carrer disposta a defendre la nova república. Preguntes capcioses si estem disposats a perdre la vida no les accepte.

Roser Caminals
Roser Caminals
13.09.2022  ·  18:12

Una distinció molt vàlida, Vicent.
L’èxit de la manifestació demostra que la ciutadania hi és i l’únic que espera per moure’s és lideratge.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes