La presumpta distorsió cognitiva de Jordi Cuixart

«Això que diu és terriblement preocupant i perillós, perquè equival a reduir una ideologia política a una malaltia, i a proposar que siga tractada com una malaltia, que per tant cal guarir»

Vicent Partal
03.02.2020 - 06:12
Actualització: 03.02.2020 - 07:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com molts ja sabeu, la fiscalia de Barcelona ha presentat un recurs contra el segon permís que la junta de tractament de la presó dels Lledoners havia concedit al president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Fa uns quants dies que Cuixart va eixir de la presó per primera volta amb un permís de quaranta-vuit hores. Ara, com que és una eixida de setanta-dues hores, no n’hi ha prou amb la decisió de la junta de tractament de la presó i cal l’acord del jutge de vigilància penitenciària, que el dóna després d’escoltar l’opinió de la fiscalia i la defensa. I ací ha saltat l’escàndol: el fiscal ha qualificat el possible permís de Cuixart, aquesta eixida, de ‘prematura, injustificada i improcedent’.

És més que possible, però això ja és tan sols una deducció meua i no en tinc cap prova, que la fiscalia s’hagués oposat també a l’eixida de dos dies si hagués calgut consultar-la. Ho dic perquè el fiscal argumenta que no s’ha de concedir el permís per ‘la no-assumpció dels fets delictius i l’absència de penediment’ i afegeix que això ho demostra la frase ‘Ho tornarem a fer’, que el president d’Òmnium va pronunciar a la sala on era jutjat davant el Tribunal Suprem. Per si no la cosa no era prou clara, la fiscalia –i recordeu que Pedro Sánchez va deixar clar en campanya que la fiscalia depenia d’ell– compara Jordi Cuixart amb un homicida o un agressor sexual i explicita que a aquests no els donaria cap permís si diguessen que ho tornarien a fer.

Però, per si no havia dit prou barbaritats el fiscal, la peroració acaba afirmant que a Jordi Cuixart ‘li cal un tractament per a superar les distorsions cognitives resistents al canvi’ que segons ell pateix. I remarca encara que aquestes distorsions cognitives es concreten en el fet que ‘no reconeix que els fets del 20 de setembre de 2017 van ser violents, com recull la sentència’. Dit tot això, l’home es queda tan ample afirmant que fins que ‘no respecte la llei penal’ no hauria d’eixir al carrer.

No puc dir que em sorprenguen els desficacis que amolla la fiscalia. Tota l’actuació de l’estat espanyol d’ençà del 20 de setembre de 2017, o del 2014 –quan es va prendre la decisió d’investigar el procés d’independència, com s’ha demostrat de sobres–, és motivada per la venjança, la violència del càstig i la violació dels drets que fins i tot són reconeguts a un homicida o un agressor sexual, per continuar la comparança que fa el personatge en qüestió. Ara, dir en públic i deixar per escrit que un pres polític té una ‘distorsió cognitiva’ perquè continua perseguint el mateix fi pel qual és a la presó és fer el ridícul més solemne: per això fa política, caram! I també ho és, i aquest és el fet més preocupant, ensenyar fins a quin punt és profundament reaccionari i antidemocràtic l’aparell de l’estat, que ni tan sols s’adona que adopta arguments dignes de les pitjors dictadures que ha conegut la història de la humanitat.

Perquè, tècnicament, una distorsió cognitiva es defineix com una forma d’error en el procés d’informació que produeix una pertorbació emocional i que porta un individu a desenvolupar estats d’ànim disfuncionals de l’estil de les fòbies, la depressió, els problemes d’autoestima i l’obsessió. Tècnicament, la reacció a una distorsió cognitiva és la teràpia per a ajudar el pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de pensar i actuar davant la situació que li resulta problemàtica en el món real. Bàsicament, es tracta de fer que es qüestione aquests models del món que causen problemes al pacient i ajudar-lo a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model de pensament. Amb la qual cosa el pacient hauria d’arribar a veure tot sol que no és que no hi haja solucions, sinó que ell no havia vist les solucions que la gent normal sí que havia vist i que solament ell no veu.

Espere haver explicat amb prou fidelitat la cosa per tal que es faça evident la barbaritat del pensament del fiscal i per extensió del govern espanyol. Fins a quin punt és aberrant aquesta posició.

Sabent com funciona l’estat espanyol, no puc negar la possibilitat que el fiscal simplement haja fet ús de la fórmula sense pensar-hi més ni entendre’n el significat. Però, siga com siga, això que diu és terriblement preocupant i perillós. Perquè equival a reduir una ideologia política a una malaltia, i a proposar que siga tractada com una malaltia, que per tant cal guarir. I això és d’una gravetat monumental. Esgarrifosa. I no tan sols per als independentistes. Perquè la perspectiva lògica que obre una insinuació tan bàrbara com aquesta, quina pot ser sinó proposar el ‘sanejament’ de la població catalana, amb l’exterminació, en nom de la salut pública, del pensament independentista? I això on mena sinó a la forma de societat més totalitària i aberrant que la humanitat haja conegut en la seua història? Quin escàndol, quin enorme escàndol…

 

PS. Unes recomanacions, si m’ho permeteu. No podeu passar per alt l’article de Joan Ramon Resina sobre la degradació del Parlament de Catalunya. És molt dur, però tan argumentat que és impossible de rebatre. I us recomane molt l’entrevista que Roger Cassany ha fet a Josep Vallverdú. Aquests dies he estat a Xipre per a mirar entendre millor la divisió de l’illa i l’existència de la república turca del nord, a més del paper dels cascs blaus de les Nacions Unides. De tot plegat, n’ha eixit aquest reportatge.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Balbastre
Carles Balbastre
02.02.2020  ·  22:11

El pensament que niua en la ment d’aquesta gent és, senzillament, esgarrifós. La necessitat i la urgència d’allunyar-nos d’ells és cada cop més grossa.

Núria Coma
Núria Coma
02.02.2020  ·  22:16

Caram.
Doncs tenim una epidèmia de distorció cognitiva, jo mateixa en pateixo i conen molta més gent…ens donaran electroxocs? en portaran a projecte Espanya?, ens faran escriure a la pissarra, la República no existe, idiota?

És tan estúpid el què posa aquest fiscal, que les meves estupideses, van de la mà.

Ens n’adonem, on hem arribat??
Ens n’adonem amb qui volen pactar i dialogar alguns?

Nosaltres serem distorsionats cognitius, però aquesta penya són psicòpates!!!

Josep Almar
Josep Almar
02.02.2020  ·  22:21

No tinc paraules. Gent indigne en llocs massa rellevants per tenir cap responsabilitat ni pública ni privada.
Independència es l’única sortida. No hi ha Deu que pugui reformar aquestes estructures. I, cada dia estan mes convençuts d’estar en possessió de la veritat absoluta.
Temps molt foscos que preferiria veura des-de un altre estat.

Matilde Font
Matilde Font
02.02.2020  ·  22:23

Quan vaig llegir el que deia el fiscal sobre Cuixart me vaig esgarrifar. Vaig pensar que aquell home, i supose que molts jutges i fiscals veient com va la justícia espanyola, voldrien el nostre extermini. Els molestem perquè posem en dubte el què ells ens volen fer creure ablanforça si fa falta.
Hem d’allunyar-nos quan més ràpid millor de tanta ignomínia.

Victor Serra
Victor Serra
02.02.2020  ·  22:26

A part d’indignar-nos , hem de denunciar aquest fiscal. Un fiscal que escriu el que ha escrit aquest no pot continuar en exercici en una democràcia, per tant s’ha d’exigir al govern espanyol i la fiscalia que actuin. Recordeu la celeritat amb la que es va destituïr Rodriguez Sol, sense cap raó, només perquè era una mica comprensiu amb la possibilitat de votar en un referèndum ? doncs ara cal exigir la mateixa celeritat per un fet gravíssim.

Josep Usó
Josep Usó
02.02.2020  ·  22:27

La frase original es refereix al president dels EUA, però es podria adaptar. La millor prova que a Espanya qualsevol pot arribar a fiscal la tenim en alguns fiscals. Cal marxar.

Celestí Rosselló
Celestí Rosselló
02.02.2020  ·  22:59

M’heu recordat el que havia sentit a dir molts cops a persones grans durant la dictadura: “El subconscient els traeix.” Em penso que no cal dir res més.

David Duran
David Duran
02.02.2020  ·  23:02

Caldria demanar al Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya que és pronunciés sobre la qüestió.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
02.02.2020  ·  23:06

“ el sistema de Felipe V”: “Es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años”
Més o menys lo mateix. És l’ADN. Com solem dir, – ho porten a la sang –
Els malats són ells, però no en tenen ni la menor sospita, dit això, cal afegir que nosaltres també en tenim de defectes, per exemple, el de no saber elegir als nostres representants, únics autoritzats, acabada la revolta, a negociar i signar, o la revolta no sa acabarà mai.
“Si no ho fan els polítics ho farem nosaltres el poble” si, si, però abans fen la revolta el dia que anem a votar, o l’altra no servirà, ja veiem quin pa si dona. En tenim molts de torrens a la nostra política. Ai els lliris !!

Elisa Camps
Elisa Camps
02.02.2020  ·  23:07

Es tractaria de fer un rentat de cervell col.lectiu?
Ja alguns ho apunten amb comentaris com la necessitat de recuperar l’escola catalana, els mitjans audiovisuals, etc. de cara a la centralitat espanyola i del castellà

Gerard Codina
Gerard Codina
02.02.2020  ·  23:09

Estalin enviava els opositors al manicomi (a Sibèria) ja que tractava els opositors de bojos. L’aparell de l’estat tracta els independentistes de malalts mentals.
Algú hi veu diferència?

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
02.02.2020  ·  23:10

Idò, estaria, el pobre fiscal, fent autoteràpia?

jaume vall
jaume vall
02.02.2020  ·  23:14

Bé però segons molts independentistes, cal acceptar que la ingnomínia sigui la interlocutora, cal convèncer els ateus comuns i als moderats socialistes, i cal esperar que aquest estat aberrant s’avingui a negociar.
Perquè la posició unilateral és poc assenyada i ens porta al fracàs.
Marededéu, quina síndrome sueca que pateixen alguns !

Gemma R.
Gemma R.
02.02.2020  ·  23:14

El pitjor escàndol és que comença a fer-se complicat escandalitzar-se. N’ hem vist i en veiem tantes cada día, que fins i tot aquesta aberració, ja no escandalitza si ve de l’ Estat Espanyol, de qui només espero quina serà la propera aberració que haurem de sentir i patir. Si això mateix ho digués Anglaterra d’ un independentista escocès, Bèlgica d’ un independentista flamenc o França d’ un de cors, estaría un mes seguit escandalitzada i espantada preguntant-me ón anirem a parar. Però ho diu Espanya i em sembla tant normal venint d’ aquesta aberració d’ Estat fallit en el que s’ ha convertit. I òbviament q me’ ls imagino fent qualsevol cosa per acabar amb nosaltres, aquesta gent no hi són del tot, i no és broma. Aquest odi, aquesta manera de negar lo evident, de no importar-los el que diuen els demés d’ ells, de deshumanitzar-nos no és ni mig normal. Per això fins que no estiguem fora de les seves urpes, no em tornaré a sentir mai més segura i en pau. Mai hagués imaginat que em veuria ” Durmiendo con mi enemigo” fent referència al film. Però és així, i espero que ningú confongui el camí, perquè el de tornada l’ han fet volar pels aires, i encara n’ hi ha que veuen miratges d’ amor, ón res no ha passat, i tot tornarà a ser igual si tenim un nou Estatut. Si us plau, que fa molts anys que tenim 15 anys.

Gaspar Falcó
Gaspar Falcó
02.02.2020  ·  23:25

De fet, el psoe no enganya – ja ho digué en Borrell – : s’ha desindectar Catalunya.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
02.02.2020  ·  23:28

Una minoria nacional que produeix el 20% del PIB de l’amo no pot ser lliure si no ensorra la producció. Quan ho entenguem, ens podrem alliberar.

Antoni Soy
Antoni Soy
02.02.2020  ·  23:48

L’España del règim del 78 no té solució. Per intentar tenir-ne, i intentar solucionar el conflicte amb Catalunya, sembla evident que no n’hi ha prou amb el diàleg, que els que formen part d’aquest règim no volen.
I em temo que tampoc serviria una amnistía que no anés acompanyada d’una depuració a fons dels aparells de l’Estat, particularment els judicials, els repressius I els de l’alt funcionariat. En definitiva, de la ruptura democrática que mai s’ha fet amb el franquisme.
Però, això no es farà. La dreta i l’extrema dreta ni volen ni voldran. I una part molt important del PSOE tampoc. Tots ells són el règim del 78, el postfranquisme.
I el que és pitjor, aquesta “esquerra” del “govern progressista” no veu ni vol veure que, quan convingui, aquests aparells de l’ Estat, que ara van contra l’independentisme català, aniran contra ells sense dubtar-ho.

Anna Linares
Anna Linares
02.02.2020  ·  23:56

No tenim cap disfunció cognitiva, el que si tenim
és una depressió col·lectiva, tot el meu entorn, amics i coneguts estan igual, tristos, amb molta ràbia i abatuts. No sé com s’acabarà tot això i si
la gent gran ho veurem, però ara estem patint molt.

Antoni López
Antoni López
03.02.2020  ·  00:18

Nazis amb palesa disfunció cognitiva.Esta ben clar.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
03.02.2020  ·  00:20

“… ensenyar fins a quin punt és profundament reaccionari i antidemocràtic l’aparell de l’estat …” és un fet que reiteradament s’entossudeix a demostrar les actuacions de l’aparell de l’Estat que combat l’independentisme.

teresa labourdette
teresa labourdette
03.02.2020  ·  00:22

Sí, Jordi Cuixart, ho tornarem a fer i cada dia serem més. T’admirem i et donem tot el nostre suport.

Robert Mora
Robert Mora
03.02.2020  ·  00:35

Si no fora tan seriós resultaria còmic.
El fiscal recomana un tractament a Jordi Cuixart per superar la “distorsió cognitiva” perquè continua sent independentista!
Les carreres de Psicologia especialitat Clínica i Medicina especialitat en Psiquiatria tenen un futur esplendorós a l’Estat Espanyol. Facin números del total d’independistes pertorbats i veuran!
Només al País Valencià que té la taxa més baixa d’independentistes ja en són un 5% d’una població de 5 Milions d’habitants, a Catalunya i Euskadi la xifra és astronòmica, i si sumem Galícia i Illes Balears i Pitiüses més alguns altres, Espanya necessita amb urgència ajuda internacional peremptòria.
La següent proposta que seran, els camps de reeducació maoistes?

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
03.02.2020  ·  00:48

Arguments semblants eren utilitzats en les dictadures comunistes, recordeu ? Es declarava esquizofrènic, psicópata o desequilibrat mental o pària aquells qui s’oposaven a admetre la “meravellosa realitat” del benestar i la justicia que regnaven en les societats soviètiques. I, de manera totalment conseqüent amb aquest “diagnostic”, se’ls tancava en sinistres manicomis o en camps de, justament, “reeducació”. Voleu que us digui ? Cada dia tinc més la sensació aquella de “n’ar-hi nant, n’ar-hi nant”, que cantava la Trinca… Que els Fats ens en preservin…

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
03.02.2020  ·  03:07

Sr. Partal aquesta gent deu haver retrocedit als anys de la 1a o 2a guerra mundial, perquè aquests pensaments, respostes sols les havíem llegides en llibres que narren els fets d’extermini.
La fiscalia que teòricament és justícia i hauria de ser equànime, justa i gens sospitosa esdevé tot, tot el contrari.
Hem de marxar ja. No sé com, però per tot, inclosa la salut mental, cal fugir de la seva ‘contaminació de pensament’.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
03.02.2020  ·  04:21

Van de barbaritat en barbaritat, i jo em trobo que ja no sé què més dir, ni com explicar-ho als canadencs que de vegades es pensen que em falta un bull (no poden creure que tot això sigui veritat).

Carme Garcia
Carme Garcia
03.02.2020  ·  05:52

Mentres llegeixo, hem va entran una esgarrifança, m’imagino el fiscal sensa toga i sense estar sentat darrera la seva taula , banc ó com se li digui.
M’el imagino vestit amb una bata blanca i a una infermeria amb parets blanques i brutes , i hem produeix molta por.
A on estem arrivan?, podem donnar gracies encara que hagin condemnat als presos a penes molt dures, perqué si hagués sigut aquest jutje el que hagúes tingut la clau del judici, potser els hauria internat a un manicomi, i com a castig els hi faria electroxocs.
Arriven a ser tant dolens com els nazis, i després ens hem de sentir que nosaltres o som.
Ens voldrien humil-liats i demanan perdó. Però l’excusa del jutje de que el Jordi va dir ” O tornarem a fer”, es la mateixa , que emparant tots el tertulians, quan assenyalen al President Torra dient que ” Quim Torra es va declarar culpable de que havia desobeit a la JEC”. Escuses, perquè no tenen cap argument creible per culpar a ningú pels fets que s’els hi imputen.
Són una barbárie les paraules de jutje .

Josep Sendra
Josep Sendra
03.02.2020  ·  06:21

Aquesta és la basura mental que hi ha en tot l’organigrama castellà jurídic madrileny que hem d’aguantar…”el valor pedagógico de la prisión” que deia la Cayefacha Álbarez de Toledo…

Marià Puig
Marià Puig
03.02.2020  ·  06:34

I ara què ?. Ho poden fer amb total impunitat ?. Ningú, davant aquesta flagrant demostració de pasar-se “pel forro” els drets humans i la lògica mes evident, ningú, ningú , a curt termini hi pot fer res ?. Es aberrant i molt preocupant. Crec Jo.

Carles Serra
Carles Serra
03.02.2020  ·  06:36

Estan INDIGNANT que ja no sé com definir-ho; el problema ja no és aquest fiscal, és tot el sistema FRANQUISTE i reaccionari PPSO€-UP-Cs-VOX.
Tot i així incapaços de fer una estratègia conjunta i fent política partidista i d’interessos personals eh ER.
Jordi, segueixo sent soci d’OMNIUM només per l’estima que et tinc i per l’admiració dels teus valors; no pas per la junta que hi ha actualment, en Mauri i la Llansana, que ara es dedicant a fer campanya demanant € per temes socials, sense denunciar l’espoli que fa molts anys que patim per part dels governs PPSO€ d’aquesta espanya FRANQUISTE de: 16.000 milions de €; ti imagines quantes respostes socials es podrien donar?

Javier Baena
Javier Baena
03.02.2020  ·  06:54

Molt clar on estem i molt clara la solució… jo mai he sigut independentista però una conversa amb un amic em va fer veure que mai canviaran… ells son així, i així seguiran… tots els intents de democratitzar la meseta han acabat igual… i ara anem de camí…
Ho sento senyor Partal, però em permeto introduir un enllaç a un altre diari doncs l’escrit em sembla molt interessant per a que la gent independentista pensi en la eixida…
Què us semblaria que, en comptes de demanar tant la unitat, JxCat anés a les eleccions amb aquest programa: Puigdemont candidat a President de la Republica, i en Torra primer ministre… si s’aconseguís que algun altre partit s’hi sumès, diguem la CUP dient : Puigdemont President de la Republica i el seu candidat a primer ministre… potser al final ER faria el mateix, Puigdemont President de la República i en Junqueras primer ministre…
M’agradaria , si algú vol, saber què en penseu…
Puigdemont, candidat a president de la República https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-puigdemont-candidat-president-republica_465891_102.html

Rubén Cruz
Rubén Cruz
03.02.2020  ·  06:59

Si al manicomi Espanya projectessin el documental del programa 30 Minuts d’anit dedicat al poble Uigurt… Què penseu que hi dirien els bojos?

Abans del nostre 1-O, haurien criticat l’imperialisme xinès i defensat els Drets humans d’un poble simpàtic i sobretot víctima.
Avui dia, no cal que els hi facin teràpia d’empatia confrontant-los amb les malifetes, no hi ha res a fer. Els catalans hem canviat d’era, i els-que-tot-ho-espanyen s’han quedat enrere.

Joan Salabert
Joan Salabert
03.02.2020  ·  07:02

Causa general contra l’independentisme, estat d’excepció, aillament social i campanyes de rehabilitació … un programa polític ben clarificador en una nota de fiscalia que s’expresa sense embuts.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
03.02.2020  ·  07:12

Bé, em penso que ens encarem a alguns perills,

1r. Seran tan agosarats de posar en tractament psiquiàtric a Jordi Cuixart? No m’estranyaria. Li tenen moltes ganes. És un referent molt fort i els ho va dir a la cara ” Ho tornarem a fer”. Si poden, el matxacaran.

2n. Si no denunciem aquest fiscal i el deixem fer impunement, quants més se sentiran amb dret?

3r. Si Oriol Junqueras i la cúpula d’ER no se senten en l’obligació d’alçar-se de la taula fins que aquest fiscal quedi fora de la carrera, cada militant i cada vote de suport d’aquesta candidatura serà una mica còmplice de la situació de Cuixart.
Ho sento. Però això ja és massa greu.

Albert Miret
Albert Miret
03.02.2020  ·  07:30

Avui em costa opinar perquè no conec a en Jordi Cuixart tant com per permetre’m interpretar els seus possibles pensaments. Només una vegada vaig tenir el plaer de parlar cinc minuts amb ell després d’un acte seu i del Jordi Sánchez a Sabadell. La veritat és que em va deixar bastant enlluernat per la i intel·ligència i la franquesa amb què expressava els seus arguments, cosa que em porta avui a interpretar el teu editorial, Vicent, d’una manera diferent de com ho fas tu. Jo veig la demanda de sortida d’en Jordi com una clara aposta per a demostrar al món una vegada més la tremenda estupidesa de la pseudojustícia a la qual estan sotmesos els nostres presos polítics. Fixem-nos que això es produeix després de denegar la sortida al seu company Oriol, exigida des de Tribunals molt superiors als de la “senyoreta pepis” que coneixem bé, cosa que em confirma el meu argument. En Jordi coneix bé als seus botxins, i sap de la seva incultura profunda, i per tant és prou hàbil per a fer-los ficar de peus a la galleda cada vegada que ho creu convenient. Tots sabem que actuar durant un estat personal de ràbia i de venjança porta sempre a l’error i molt sovint al ridícul espectacular, i això és el que ha sabut utilitzar en Jordi per continuar la seva lluita personal contra el feixisme d’aquest trist país, i tant els fiscals com el President Sánchez -que ens va deixar ben clar que depenien d’ell-, hi han caigut de quatre potes. Felicitats Jordi!

Elisa Vilaret
Elisa Vilaret
03.02.2020  ·  08:06

Senzillament repugnant. Es pot caure més baix? Justament ahir al vespre al ’30 minuts’ parlaven del confinament de uigurs a la Xina per tal de readaptar-los i de la captació dels infants per reeducar-los. Evidentment, em ve al cap la declaració del llavors ministre d’educació Wert de “españolizar a los niños catalanes”. Allò que semblava un estirabot del PP, ara retorna multiplicat de la mà del PSOE, que ens vol “españolizar” a tots els catalans, és a dir que desapareguem com a catalans. Pretenen criminalitzar-nos a tots i ara, la darrera ‘idea fantàstica’, psiquiatritzar-nos a tots (espero posicionament dels col·legis de metges i de psicòlegs): si pensem con pensem és que no hi som tots, que no tenim seny (el que ells diuen “no estar en sus cabales”, vaja). El nostre seny també criminalitzat. I acabo com he començat, senzillament repugnant.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
03.02.2020  ·  08:20

Cada dia que passa ens sorprenem més per a manca de sentit de justícia i democràcia d’Espanya. Ara la qüestió és, fins on arribaran?. I no oblidem mai que açò esta passant sota una govern del PSOE i PODEMOS, no ho oblidem, perquè segons ells és el millor que Espanya pot donar.

Jordi Torres
Jordi Torres
03.02.2020  ·  08:26

El problema de l’estat espanyol és que és feixista i no ho sap, per què també és ignorant.

Doneu-los-hi prous recursos i espai per fer la seva (que Europa segeuixi mirant cap a un altre costat uns anys) i ens muntaran uns camps de reeducació com els de la Xina.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
03.02.2020  ·  08:33

Si. Esgarrifós és la paraula exacta. Gràcies.

josep SELVA
josep SELVA
03.02.2020  ·  08:37

Avui aquest editorial em sembla sobrer. Dedicar temps a rebatre ximpleries manifestes es entrar en el seu joc, i aquest error el repetim una i altra vegada. Donar peu a debatre sobre una bestiesa es picar l’esquer.
Com diuen els veïns, discutitem si son galgos o podencos mentre la llebre s’escapa.

Lluis Arambilet
Lluis Arambilet
03.02.2020  ·  08:44

Pensament unic. Ras i curt. Estàs amb mi (l’estat) o contra mi. Si no fos pel poder que te faria riure. Però fa por.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
03.02.2020  ·  08:45

Aqui a part del PSOfeixisteE hi ha un silenci complice de Podemos, no ho oblidem

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
03.02.2020  ·  09:09

Si és molt greu aquest comportament de la fiscalia, no ja del fiscal sol, si no de tota la fiscalia, i de retruc d’espanya, amb el borbó al davant, si no cesen immediatament el fiscal.

És el mateix comportament que el de la judicatura amb Lamela, Llarena, Marchena, o els titulars del jutjat 13 de BCN. Per això la farsa del judici, amb interpretacions forçades de la llei, amb tractament sesgat dels testimonis, segons siguin de la defensa o de la acusació, n’era també un exemple de la mateixa deriva naZionalista espanyola.

En el cas del fiscal és tan evident que només demano a totes les defenses que treballen o es preparen per a Europa, que facin arribar aquesta posició nazi de la fiscalia espanyola als tribunals europeus per a evidenciar encara més davant del monstre que es troben, que no te res a envejar a la ideologia de Hitler o Stalin.

També demano a les entitats que es plantegin denunciar aquesta postura davant els tribunals d’aquí (només per formalisme, no es que confiï) i també davant els tribunals de drets humans d’Europa i organismes de la ONU.

Amb la retòrica d’aquest fiscal s’estaria justificant els camps d’extermini nazis o els gulags siberians de Stalin, per donar dos referents de la monstruositat.

Francesc Casas
Francesc Casas
03.02.2020  ·  09:31

Els totalitarismes no admeten la discrepància ideològica. A la Unió Soviètica els dissidents polítics eren tractats com a malalts mentals; eren recluïts en “manicomis” on eren sistemàticament torturats. És aquest el camí -vers el pensament únic- de l’actual democràcia tardofranquista de l’estat?

Lluis Molist
Lluis Molist
03.02.2020  ·  09:40

No creieu, vist lo que diu aquest fiscal, que el prper pas que fara la judicatura ñola, sera la de fer camps de reeducacio (ñola per supossat) per els indepentistes….?

Jaume Cirera
Jaume Cirera
03.02.2020  ·  09:46

Nazisme, estalinisme…….. franquisme

Pura Serena
Pura Serena
03.02.2020  ·  09:51

Qui ha fet l’informe psicològic? Fiscalia? El psicòleg/òloga de la presó? Cal que caldria esbrinar-ho, perquè és inacceptable aquesta excusa per no deixar-lo sortir.

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
03.02.2020  ·  10:00

Quant temps ha de passar perquè aquest senyor sigui condecorat amb tota pompa pels seus patriòtics serveis al glorios estat?

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
03.02.2020  ·  10:12

Realment és tant fort, que pot ser fet expressament perquè una altre vegada se’ls vegi el llautó.
Desgraciats!

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
03.02.2020  ·  10:16

Què volem si estem rodejats de psicópates integrals adoctrinats per a exercir la psicopatia… ep! molt bé remunerats i considerats per ser els millors en aplicar-la, diploma d’honor de su excelenreial… ens convertirem en un partit del vomit col.lectiu pel tractament cognitiu a base de pastilles…. ja sabem qué pensa el lladre… que tots son com ell pero ells no es reconeixen a ells mateixos com usurpadors de les llibertats.

Enric Mauri
Enric Mauri
03.02.2020  ·  10:27

DISPENSEU … llegiu l’explicació del començament, i al final … [divendres, tard a la nit, l’espai era tancat i no vaig ser a temps de fer-ho]

El meu comentari previ [30/01/2020 – 14:15] era un comentari general, adreçat al conjunt de subscriptors, això sí, a partir del comentari d’Antoni Oller [29/01/2020 – 22:56], això sí també, atesa la resposta individual/personal que li havia fet el Sr. Vicent Partal [30/01/2020- 00:42]. NO era un comentari individual a cap subscriptor (!).
Per tant, semblant-me que aquest espai no ha estat per a “missatges” entre subscriptors, no hauria escrit ara aquest missatge, si no hagués estat que el Sr. Amadeu Obach SÍ que escriu un “missatge” individual/personal adreçat explícitament a mi (!).

I – [Amadeu Obach / 30-01-2020 – 16:29] Diu: “A l’Enric Mauri, quan una persona ha lluitat durant anys per tenir independència per opinar i no vendre’s ni dependre de cap poder, és normal que trobi un insult que algú insinuï el contrari.”
Entenc que vós, igual que el Sr. Partal, qualifiqueu d’ “insult” el que deia el Sr. Oller, mentre que jo no ho considero així (i a hores d’ara, sembla que no sóc l’únic). Per no estendre’m massa: sí això que estem tractant, per vós és insultar, si el vostre enteniment del que és insultar és aquest, el vostre llindar del que per vós (i altres) traspassa la línia de l’ “insult” és tal, que no sols en discrepo absolutament sinó que, i això és més important, afirmo que castra/avorta el preciós do i joc de la discrepància/controvèrsia.
Perquè si és així, ens situeu, ens situaríem, en un context tan aquiescent que paralitza i no progressa individualment i col·lectivament. Algú ja ha fet notar alguna vegada allò que del que escriu o fa el Sr. Partal, sols o sempre se’n digui “bé, molt bé, etc.”, o els qui diuen “Gràcies Sr. Partal molt encertat” (algú ho ha esmentat a un comentari, afegint-hi un mot col·loquial, i que jo en dic “encensadors”).

II – [Rafael Benavent / 30/01/2020 – 17:35 (per complement al Sr. Obach, i a qui correspongui)] Diu: “(al Sr. Partal) l’avala una llarga i profunda trajectòria d’actitud compromesa, determinant, assenyada, vertebradora de conciència (i consciència) i d’estima per aquest País, com pocs altres mitjans són capaços d’oferir-nos, jugan-se, al meu parer, amb tota llibertat, seguretats personals i d’”d’empresari””
Jo he dit el contrari? (Ho ha dit el Sr. Oller i altres?), és més, en algun altre comentari meu [29/01/2020 – 16:52] i en altres contexts, he donat testimoni de la meva mateixa valoració del Sr. Partal, Ho afirmo!.

III – [Amadeu Obach – ídem] Diu (a continuació): “Trobo que diu força de vostè que no ho vegi.”
Sr. Obach, ara, com vostè, explícitament a vostè, si això diu el que a mi, i crec que a tots, em sembla que vol dir, sobre la meva persona i la meva categoria com a persona, de forma tan gratuïta i en termes implícitament difamatoris, sols li puc dir que, naturalment, faig i dono per fet que “vostè no ho ha dit”, perquè, Sr. Obach, amb tot el que objectivament podem constatar del què he dit i com ho he dit, si “vostè ho hagués dit”, la dignitat i el bon nom de la seva persona, quedarien, serien els que quedarien, afectats (!). No menys naturalment, no espero perquè no hi confio que rectifiqueu/retireu les vostres paraules, però em donaríeu una gran alegria i faríeu una gran aportació a aquest espai si ho féssiu.

I jo em pregunto, Com llegiu, com interpreteu?, perquè sembla que per a part dels subscriptors al Sr. Partal no se’l pot criticar, és més, No s’equivoca!. M’entristeix profundament sentir que tot això no ho enteneu (molts no ho enteneu), que puguem tenir en estima i valoració el Sr. Partal i que, si cal sovint i si cal molt, “critiquem”, Sí, critiquem!, el Sr. Partal, que encara escauria destriar el que és estrictament la persona (!) del que fa, diu, etc. (!)
Quin “apriorisme” fa inaccessibles a aquestes consideracions?, i encara un subscriptor [Albert Miret / 31/01/2020 – 08:37] que no ja parla de “conflicte” sinó de “(microcrítica) ferotge”, Ferotge! … permeteu-m’ho, “Déu meu Senyor!”, Quin deu ser també el seu llindar de “ja-no-sé-què” per dir aquestes extremositats? … no s’ha de tenir por al conflicte, inherent al món, a la vida, a la humanitat, en el sentit de generador de moviment, “aigua que es mou” no “aigua estancada”. O un altre [Pep Agulló / 31/01/20 – 08:39] Diu: “Antoni Oller i els que li segueixen la corda. Deixeu ja de personalismes” … “Personalismes”!, jo quasi no escric mai i ho fet per parlar de conceptes (l’ “insult”), i ho diu ell (!).

A més, sol passar que els qui fem alguna crítica solem donar arguments, mentre que els qui ho rebutgeu habitualment només soleu fer això “rebutjar”, sense contra-argumentar la qüestió, sortint amb genèriques i repetides al·legacions als mèrits del Sr. Partal (que en té).

Per sort, i no vull ometre-ho, hi ha comentaris d’alguns subscriptors comprensius, ni que sols sigui això comprensius, a més que també n’hi ha en la mateixa línia de critica i de discussió (en el sentit genuí). Per exemple, algú diu “Ésser dissident té un preu, sovint alt.”, No ho sabeu prou bé!. Però acabo amb un altre exemple, Què maco!, algú també ha dit “Que la força l’acompanyi!” (al Sr. Oller), jo m’afegeixo al desig i l’extenem a tothom (!).

Per la meva part, havent fet legítima al·legació a les al·lusions personals (!), tanco la meva comunicació; si-us-plau, no per deixar ningú “amb la paraula a la boca”, sinó per restituir a aquest espai la comunicació conjunta, no individual (Que jo no he encetat!). Gràcies.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
03.02.2020  ·  10:36

“Oldthinkers unbellyfeel Ingsoc”. Aquesta frase, escrita en Newspeak per George Orwell al seu profètic “1984”, condensa a la perfecció la radical impossibilitat del fiscal per entendre que Jordi Cuixart, com el Will Smith de la novela, no pot ni vol abandonar els seus principis. Com a la novela, el fiscal no es pot conformar amb una simple abjuració verbal (que tampoc no obtindrà mai de’n Cuixart), sino que aspira a lograr que el presoner arribi veritablement a estimar el Big Brother de manera íntima i indubitable. Només així el fiscal considerarà acabat el procés de reeducació. Pobre fiscal, té garantit el fracàs, i a més es retrata amb els seus escrits com a totalitari impenitent. Potser s’imagina que les seves amenaces han de tenir sempre èxit, com a la presidència del parlament de la Ciutadella?

Josep Salart
Josep Salart
03.02.2020  ·  10:43

Rés de nou a l’horitzó. Ni m’escandlitza ni em sorprén, el que sí em provoca és neguit.

Què esperem? Els fruits recollits de la mesa de negociacio?

Avui, què tinc que pensar, amb un fiscal subnormal? Doncs no. Avui pensaré fins que acabi el dia, poguer seguir algú que em porti fins a la sortida..

Federico Ruiz
Federico Ruiz
03.02.2020  ·  11:29

Com es nota el canvi de criteri y de actitud de la fiscalia amb Dolores Delgado. Perquè després diguin los hiperventilats que la negociació amb Pedro Sánchez no serveix de res

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
03.02.2020  ·  12:10

Indignant, tremendament indignant lo d’aquest fiscal, ara be, sembla que som un poble masoquista, ho anem entomant tot, només discursos, manis, i lletres, lletres i més lletres, però no tenim el valor, el coratge i la dignitat, de parar els peus i el pas, a la judicatura civiléra, que fa lo que vol impunement amb nosaltres, qualsevol altre poble en la nostre situació, víctimes de la seva prepotent i humiliant venjança, ja hauria reunit un grup de defensa, i a fe que la gent hi es, las ganes hi son, però falta una Plana Major. Es clar que al polítics que viuen de la política, volen pau i quietud mansa. I això, aquesta manca de sang a las venes, aquesta desunió, aquesta sensació de que ja ens va be i ens hi hem acostumat que ens la fotin amb vaselina o sense, per que més important es la economia i viure be, que revelar-se de forma assenyada però contundent, aquest deixar-nos trepitjar tot lo que vulguin, per que ells tenen la força de las armes, i nosaltres no, per que ens fan por, i fer veure que res greu ens passa, més que xisclar i picar de peus, fins al punt que ens bulli la sang a las venes, però no passar d’aquí, dient allò tant propi de impotents perduts,….”Que hi vols fer? no podem fer-hi res”….Ara per exemple, Vox ja va dir a Barcelona aquest cap de setmana, que treurien enmanillat al MHP Torra de la Generalitat per la seva guàrdia civil, i no m’estranyaria que el PP i C,s s’hi sumessin, amb els vist i plau del PSC….Si això s’arriba a produir pregunto, que farem?…ho consentirem pacíficament? mentre fem la típica i tòpica mani?…..vergonyós….crec que hauríem d’esborrar de la lletra del nostre himne nacional, la part on diu,….”per quant arribi un altre Juny, esmolem ben be las eines”, per que es ridícul dir una cosa, sense ser conscients de lo que es diu, i sense tenir el valor de fer-ho……potser tant anys de vassallatge, ens ha fet perdre el coratge i la dignitat que un poble orgullós de la seva terra i els seus abans passats te….en fi, lo nostre es barallar-nos dialècticament, insultar-nos fins i tot, desconfiar del altre com a bons comerciants i/o botiguers, pactar amb l’enemic encara que ens facin pagar un preu molt alt, que afecti la nostra dignitat, per que a fi de comptes lo important es el patrimoni i la bossa, per que ben pensat, la dignitat i l’orgull com a poble no serveix per comprar res, ni per viure còmodament, i tant es així que si ens multen ho paguem tantes vegades com calgui, lo important es conservar la caseta i l’hortet, i que no ens trenquin la roda de poder viure en la pau de l’esclau feliç i resignat, i llavors em pregunto,…som un poble amb més de mil anys d’història, que va tenir el primer Parlament i la primera Constitució d’Europa, que va ser amo de la Mediterránea, i va tenir un estament militar que em perdut no només materialment, si no també i molt més greu, mental o psíquicament, o que caram som?…Ja semblem el poble dels Semais que viuen al centre de Malaisia, que son tant pacífics, que a res que els hi demanis diuen que no, encara que sigui tenir sexe, per que creuen que fustrár al altre els hi pot portar mala sort……Quo Vadis Catalunya?…..

Gaspar Coll
Gaspar Coll
03.02.2020  ·  12:34

Aberrant, com la “Taronja mecànica”

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
03.02.2020  ·  12:55

Utilitzant els mateixos criteris que utilitza el Sr. fecal, crec que no sería difícil concloure que la mateixa enfermetat cognitiva afecta igualment al sr. fecal i a la majoria de components de la mateixa secta: la “grandielocuente” bravata de “por el imperio hacia dios”. (Crec que les caricatures no van amb majúscula). La diferència, en aquests casos, entre ser uns represaliats i ser uns repressors és prou grossa i visible com per tendir a catalogar a molts dels ùltims, de més a més, com a uns f. de p. per mèrits propis, tarats moralment i intel.lectualment.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
03.02.2020  ·  14:38

1. De ridícul no en té res. Seria ridicul si no tinguessin poder. Com que en tenen, és molt més: és esgarrifós, és preocupant, és perillós.
Aquest és un primer pas. Titllar-lo de malalt mental. El següent quin és? Què es fa amb els malalts mentals? Els nazis els exterminaven. Això que fan és de mentalitat nazi.

2. El fiscal depèn del govern. Depèn de Sànchez. Sànchez no ho ha desmentit, no ho ha corregit, no li ha picat el crostó. Ha callat. “Quien calla, otorga”.
A Sànchez ja li va bé que titllin els independentistes de malalts mentals. Forma part del relat que els convé.

3. ER estabilitza un govern d’aquestes característiques. No ho oblidem. Jo no ho oblido.
Ho recordaré sempre que pugui i sempre que calgui.
És important no oblidar el que aquest partit està fent. Es important no oblidar-ho si volem assolir la independència.

Carme Vidal
Carme Vidal
03.02.2020  ·  15:18

Bon dia, El que diu el fiscal espanyol, per a mi és una aberració.
Estic convençuda que si poguessin, com a mínim, ja ens haurien expulsat i confiscat els bens com feren el segle xv amb els jueus.
Seguit seguit llegim notícies als diaris de reclusos perillosos als qual donen permisos i òbviament quan son fora de la presó tornen delinquir: violar, robar o el que sigui.
Com més volen humiliar els nostres presos més llueix la seva estrella.
Carme Vidal

Amadeu Obach
Amadeu Obach
03.02.2020  ·  15:43

A mi m’ha passat una mica com en Josep Selva quan he vist l’editorial, em comença a fer mandra discutir sobre les ximpleries que fan. Em sembla que en començo a estar immunitzat. Potser per això cal parlar-ne, per no normalitzar-ho.

Per al sr. Enric Mauri, li demano disculpes. Precisament vaig fer el mateix del que em queixava (visca la coherència!): Insinuar sense coneixement de causa; no el conec de res i per tant vaig pixar fora de test. Hi ha insinuacions que fan mes mal que segons quins insults.
Per cert, molt a favor de la diversitat en tots els aspectes. El contrari seria molt avorrit.

Roser Caminals
Roser Caminals
03.02.2020  ·  15:49

Cuixart, com a dissident, és un malalt mental.
Torra, perseguit per desobediència, amb la destitució a la cantonada.
Mentrestant, ERC monologant amb un govern que demostra la seva incapacitat total pel diàleg.
Quan reconeixeran els independentistes “pràctics” que l’acatament a un estat opressor només augmenta la pressió de la trepitjada?
Quan entendran els votants que la meta d’ERC és l’alliberament del presos, no de la nació?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
03.02.2020  ·  18:50

Vicent: Crec que l’anàlisi de la fiscalía és clavat, perfecte. Amb una salvetat: que s’equivoquen de pacient. ELS MALALTS SÓN ELLS. I cada día pitjor. Com el tren cara avall i sense frens

Josep Marrasé
Josep Marrasé
03.02.2020  ·  18:53

Els membres de la justicia espanyola, tots sense excepció, actuen sense ajustar-se a la normativa europea tantes vegades com ells considerin necessari. Gonzalo Boye se n’hafet un tip de denunciar-ho publicament, sense que fins ara, els organismes judicials europeus hagin badat boca. Hem d’interpretar, doncs, que el bon lletrat Boye va errat en les seves asseveracions? Jo, per la meva part, em limitaré a esperar les resolucions que se’n derivin i, al final, veurem quin és el desenllaç de tot plegat. Estic obligat a veure-ho d’aquesta manera per la senzilla raó que soc un llec en matèria de lleis i no voldria vessar-la.
He de confessar, altrament, que la meva confiança la diposito enterament a les maneres d’actuar del bon professional que és Gonzalo Boye. No és ell que en fa dubtar; el parlament europeu no m’inspira cap confiança.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
03.02.2020  ·  19:31

A mí también me pasa lo que a Josep Selva y Amadeu Obach.

Me aburre el discurso repetitivo de poner en exergo, una y otra vez, como una cantinela interminable, de cuan impresentables, patéticos y anti-democráticos (como si alguien pudiera definir a ciencia cierta qué significa democracia hoy en día). En resumidas cuentas, me aburre la actitud que considero anestésica, la de hablar de la nata del pastel sin hincarle el diente al pastel.

En fin, entiendo que el Sr. Partal podría decirme lo de: “Pues monte usted un periódico y escriba los editoriales día a día, ya verá el esfuerzo que supone ello” y, la verdad, no le culparía por decírmelo. Pero, es que yo no dirijo un periódico, ni lo pretendo. Tan solo me suscribo a algunos de ellos para mantenerlos.

Lo he dicho por pasiva y por activa, aquí hay mucho victimismo barato que consiste en, finalmente, regocijarse en las pifias, despropósitos y fantochadas de la Corte del Reino. Como si lo de “¡Fíjate que zafios son!” construyese camino hacia la independencia de Catalunya. Con la Corte del Reino Española nos podemos tirar otros trescientos años escribiendo ese estilo de editoriales. Entiendo que es una opción, en este interminable interregno en el que está sumido el independentismo catalán de manos de “sus” partidos políticos pero, de verdad, esperaba y sigo esperando de Vilaweb algo más que cubrir cuota de mercado. El “momentum” se lo merece.

En cuanto a la situación de Jordi Cuixart frente a la fiscalía, no tengo la menor duda de que por su parte, se lo toma con esa sonrisa siempre tan luchadora, sin esperar nada nuevo bajo el sol de la Corte del Reino.

Estaría bien que los medios de comunicación independentistas secundaran su sonrisa y no se limitarán, finalmente, a lloriquear, porque contar una y otra vez, hasta la saciedad que cansa, lo “malos que son” es, en mi opinión, lloriquear para no obtener nada de nada.

Sr. Partal (y si me equivoco me lo dice usted), no se trata de convencer al convencido, se trata desde el cuarto poder, el periodístico, de marcar camino y, en estos momentos tan confusos, desesperantes, el cuarto poder tiene mucho que jugar.

¡Ánimo!

Jaume Riu
Jaume Riu
04.02.2020  ·  00:04

NEGAR LA REALITAT.
Fins ara hem patit la reducció de la discrepància política a una qüestió jurídica.
Els que judicialitzen la política ho fan per governar de manera que consisteix només a interpretar la constitució i la llei feta a mida per neutralitzar la discrepància. Així de senzill.
Ara però, l’estupidesa humana ens ha sorprès de nou amb la reducció de la discrepància política a una qüestió sanitària que s’hauria de curar.
Amb una diagnosi mèdica de la discrepància política volen curar el que entenen que és una malaltia. Fa anys apliquen el mateix criteri a les opcions sexuals que s’aparten de l’estàndard i també les “volen curar”.
En tots els casos, el regne d’Espanya en comptes d’analitzar les causes per poder prendre decisions de govern, es limita a negar la realitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes