01.06.2025 - 21:40
Malauradament, com més va és més habitual sofrir comportaments o actituds discriminatoris pel fet de parlar català. De fet, el darrer informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona alertava que les discriminacions per aquest motiu havien augmentat d’un 40% en un any i que, novament, el fet de no poder parlar català era el quart motiu de discriminació a la ciutat.
Durant el 2023, a Barcelona es van registrar 125 discriminacions per haver parlat en català. És un augment del 38,9% respecte de les 90 denunciades el 2022. Es constata així un creixement constant de les discriminacions pel fet de parlar català: el 2021 se’n van detectar 55; el 2020, 47, i el 2019, 45. Una part d’aquests abusos és en el sector de la restauració.
Parlem amb Xavier Dengra, coordinador d’Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua, per saber quins són els drets lingüístics dels consumidors i com actuar en cas que no siguin respectats.
Els establiments tenen l’obligació d’atendre’ns en català?
Sí, hi ha tres lleis que ho determinen: la llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya; la 18/2017, de comerç, serveis i fires; i la 1/1998, de política lingüística.
Ara, és una obligació de l’establiment, no pas d’una persona individual. És a dir, el negoci ha de tenir un mecanisme intern que permeti que qualsevol client pugui ser atès sense haver de renunciar al català, però no cal que tots els treballadors l’entenguin.
En cas que qualsevol client es vegi forçat directament o indirectament a canviar de llengua, això pot ser considerat una discriminació lingüística.
Què vol dir ser atès en català?
Tècnicament, vol dir que algun dels treballadors de l’establiment pugui entendre la comanda o qualsevol petició o indicació en català. Per tant, no que els treballadors puguin expressar-s’hi.
És a dir, teniu dret de ser entesos en català, però no de ser resposts en català.
La carta o el catàleg de qualsevol establiment ha d’estar disponible en català?
Qualsevol document o element de cartelleria que sigui una invitació al consum o un avís ha d’estar en català. A banda, pot estar en qualsevol altra llengua, però la versió en català ha de ser perfectament visible. A més, ha d’estar totalment actualitzada de la mateixa manera que la resta de llengües.
Aquesta norma també inclou els documents digitals, és a dir, aquells que es carreguen a partir d’un codi QR, i els pictogrames que assenyalen sortides d’emergència o equipaments com ara extintors i mànegues.
Què podem fer si som víctimes de discriminació lingüística?
Situacions del dia a dia com ara que un cambrer us atengui en una llengua que no és el català i que un repartidor us obligui a donar-li unes dades en castellà són considerades discriminacions lingüístiques.
Així, si viviu una situació com aquesta, Xavier Dengra recomana, primer de tot, d’enregistrar-la de la millor manera possible. Això es pot fer tant amb un enregistrament d’àudio, com de vídeo. Com més proves documentals en tinguem, més probable és que el recurs es resolgui a favor nostre. A més, fer-ho no és il·legal.
La segona fase és demanar el full oficial de reclamacions. Els establiments tenen l’obligació de tenir-lo i lliurar-lo, a més de facilitar al consumidor les dades necessàries per a omplir-lo. És un formulari oficial que incorpora tres còpies: una per al consumidor, una altra per a l’establiment i una altra per a l’autoritat competent.
Una vegada omplert el full, l’establiment l’ha de signar i, preferiblement, segellar. També pot incorporar la seva versió dels fets. Posteriorment, cal lliurar el full de reclamacions a l’Agència Catalana del Consum, sigui presencialment o a la web.
Sobre això, Dengra també recomana de marcar en el full la casella que indica que volem rebre la resposta a la reclamació per escrit, és a dir, per correu electrònic o postal. D’aquesta manera, la resposta de l’establiment, que ens ha d’arribar en els trenta dies posteriors als fets, o la manca d’aquesta resposta, seran automàticament registrades i podran ser emprades en els processos posteriors a l’Agència Catalana del Consum.
Què passa si un establiment no ens vol donar el full de reclamacions o les dades que necessitem per a omplir-lo?
Que un establiment refusi de donar-nos el full de reclamacions constitueix una altra discriminació. En aquests casos, cal avisar un cos policíac –Mossos d’Esquadra o policia local– perquè aixequin acta del fet.
A més, és important de saber que no tenir totes les dades que demana el full no hi resta validesa. De fet, identificant l’establiment amb el nom i la direcció ja n’hi ha prou. És important que si l’establiment oposa resistència a donar el full de reclamacions o facilitar qualsevol informació, també ho fem constar a la reclamació.
És imprescindible d’haver omplert un full de reclamacions abans de presentar una queixa a l’Agència Catalana del Consum?
No, però sí que és important, perquè augmenta molt les probabilitats que la queixa es resolgui a favor nostre.
La Plataforma per la Llengua insisteix en la importància de denunciar
L’entitat fa molt d’èmfasi en la creació d’una consciència lingüística i en la necessitat de no estalviar-se cap denúncia per a fer palès que el problema existeix al carrer i que els drets de lingüístics són drets de primera. “Fer un piulet d’indignació està molt bé, però cal acompanyar-lo de l’acció que reivindica els drets, que és la denúncia. Els drets lingüístics són drets adquirits i si no els reivindiquem també els perdem”, diu Dengra.
A més, considera que la denúncia és l’única manera de propiciar un canvi en les empreses privades i els serveis públics. Per això, la Plataforma ofereix als ciutadans els seus serveis d’assessorament i suport en el procés de reclamació contra situacions d’abús i discriminació lingüístics.
𝐒𝐢 𝐭'𝐡𝐚𝐧 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐢𝐦𝐢𝐧𝐚𝐭 𝐩𝐞𝐫 𝐩𝐚𝐫𝐥𝐚𝐫 𝐞𝐧 𝐜𝐚𝐭𝐚𝐥𝐚̀: 𝐃𝐄𝐍𝐔𝐍𝐂𝐈𝐀-𝐇𝐎.
Publiquem la Guia Pràctica d'Autodefensa dels Drets Lingüístics: tot el que has de saber per defensar la llengua de manera efectiva!
La trobaràs aquí 👉 https://t.co/WddQz8oHd9 pic.twitter.com/3FNiHGOdT2
— Plataforma per la Llengua – Catalunya (@PLlCatalunya) May 29, 2025
