Òscar Escuder: “No és el pacte que hauríem escrit nosaltres”

La Plataforma per la Llengua ha estat un dels signants del Pacte Nacional per la Llengua, tot i que l’ha titllat de poc ambiciós i ha estat crític amb algunes de les propostes, una actitud que no tothom ha entès. En parlem amb el president de l’entitat, Òscar Escuder, que assegura que és una decisió molt pensada. “Si el pacte l’hagués escrit la Plataforma per la Llengua, seria més ambiciós i tindria més recursos. No és el que hauríem escrit nosaltres. Però sí que pensem que això que hi ha al pacte és correcte”, diu Escuder. Per ell, és una bona base per a començar a treballar: “És com si vols pujar a Montserrat i la persona amb qui hi vas et diu que ell només vol arribar a Monistrol. Què fas? Vas amb ell fins a Monistrol, i després ja intentaràs pujar tu sol a Montserrat, no? Això farem.”

—La Plataforma per la Llengua diu que el pacte és insuficient, però hi doneu suport. Hi ha gent a qui li ha costat entendre aquesta actitud.
—Sí, ho sabem. No sé si és que no ens hem explicat… L’altre dia parlava amb un soci voluntari de la plataforma. Ell no ho entenia i li vaig dir que era com si tu vols pujar a Montserrat, i la persona amb qui hi vas et diu que ell només vol arribar a Monistrol. Què fas? Vas amb ell fins a Monistrol, i després ja intentaràs pujar tu sol a Montserrat, no? Això farem. Si el pacte l’hagués escrit la Plataforma per la Llengua seria més ambiciós i tindria més recursos. No és el pacte que hauríem escrit nosaltres. Però sí que pensem que allò que hi ha el pacte és correcte. Ara, falten mesures. Per exemple, en l’àmbit de la salut. No hi ha cap mesura encaminada a fer complir la llei, que és allò que donaria més efectivitat a les mesures que conté, com ara la formació.

—Creieu que l’àmbit de salut és el menys ambiciós?
—Sí, segurament. Ensenyament també és molt inconcret i, per això, també som molt escèptics. Hi ha altres àmbits en què el text està bé però hi falta pressupost. Però que fem? No hi donem suport? Al final, hi ha dos plats a la balança. Nosaltres els veiem tots dos.

—Per tant, en algun moment vau pensar en el no…
—Sí, nosaltres hem tingut dues reunions a l’executiva on tothom s’havia mirat el pacte i vam analitzar-ne els pros i els contres. Després d’això vam començar una llista de preguntes al Departament de Política Lingüística. Vam tenir una reunió de quatre hores amb el conseller, escoltant les respostes que ens donava. Ho hem analitzat molt bé. Ens podem haver equivocat, no et dic que no. Però no ha estat una decisió presa a lleugera. Finalment, hem valorat que tenim els dos plats de la balança, optem perquè es comenci a fer el contingut que està bé del pacte. Nosaltres continuarem, com fem sempre, analitzant les polítiques que fan els governs. I més, en aquest cas, en què és escrit. Les més dues-centes mesures que el pacte diu que s’han de complir, nosaltres comprovarem si es compleixen o no. Per exemple, una de les mesures és que en un termini no superior a sis mesos el govern presentarà un informe sobre tota la legislació que hi ha a l’estat espanyol discriminatòria amb el català. Ja t’asseguro jo que el 13 de novembre, si no l’han publicat, els cantarem la canya.

—Heu dit que faríeu un seguiment exhaustiu del pacte, i per això creieu que havíeu de dir que sí…
—És clar, també ho hauríem pogut fer si haguéssim dit que no, però pensem que tenim una mica més de força i credibilitat si primer hi hem donat suport, malgrat avisar que no és tot el que cal. Encara que això no hauria estat cap impediment per a dir que no. Però és que moltes de les coses que diu el pacte estan bé, i això ho ha dit fins i tot Junts i la CUP que no s’hi han afegit. Han dit públicament que les mesures que el govern porti al parlament a favor de la llengua, i que ells considerin positives i que siguin dins del pacte, tindran el seu vot a favor. Hi ha moltes mesures que difícilment pots dir que no estan bé. Per exemple, es destinaran 52 milions d’euros al Consorci de Normalització Lingüística, que és un dels grans hàndicaps que tenim en la formació d’adults. No són dos rals…

—Com es mesura si es compleix el pacte? Hi ha mesures com les que heu dit ara que són fàcils de mesurar, però n’hi ha moltes que tenen poca concreció i això ho dificulta.
—Depèn. Com dèiem abans, un dels àmbits més inconcrets és el de l’ensenyament. I és un dels més importants. Però, és clar, no és tan sols allò que diu el pacte. Nosaltres amb el Departament d’Ensenyament, com amb les escoles i els professors, hi tenim una relació pràcticament constant. Per tant, tenim moltes veus per a saber què passa realment. Nosaltres vam fer un recompte de les vegades que el text diu “fomentarem” o “vetllàrem”. I, de fet, ens en vam queixar al conseller. Què vol dir, que fins ara no fomentàvem que el català fos la llengua vehicular a les escoles? La trista realitat és que no, perquè, si no, no seríem aquí. Fins el 2000, anàvem bé amb la llengua, però a partir de llavors la cosa es comença a torçar. No és de fa quatre dies que la llengua va malament. Tots coneixem gent que ha fet l’escolarització suposadament en català i és incapaç de tenir una conversa normal en català. Això no pot passar. I això m’estranyaria molt que al PSC no li sembles bé. Per tant, cal que es prenguin mesures perquè això no passi. En això, una gran part del país ho està d’acord.

—Però, precisament, si es parla de vetllar és molt difícil d’esbrinar en quins llocs es compleix i en quins no…
—Sí, per això dic que tenim gent dins de les escoles i, per tant, sabrem quines instruccions dóna el departament. Igual que sabrem com reaccionen davant la sentència del Tribunal Constitucional o si les proves PISA milloren o no.

—Justament sobre la sentència del Tribunal Constitucional, en el pacte no se’n parla sobre què s’hauria de fer si imposa finalment el 25% de castellà a les aules. El govern de moment no en vol parlar. Les entitats us coordineu?
—Les entitats fa temps que en parlem, però passa que concretar res abans de la sentència és molt difícil. Sembla clar que la sentència serà negativa per al català, però hi ha un ventall bastant ampli de possibilitats. Cal ser rigorós si volem fer la feina ben feta. No es pot fer a la babalà, sense haver llegit prèviament la sentència.

—Sembla que aquesta sentència pot ser imminent. I en el pacte feia molt de temps que s’hi treballava. Hi ha qui creu que hauria estat millor esperar la sentència, abans de signar el pacte.
—Aquesta sentència sembla que és imminent des del novembre. Si ens haguessin assegurat que la sentència sortiria la setmana que ve o d’aquí a quinze dies… Però no ho sabem. A més, hi ha moltes coses del pacte que no depenen de la sentència. Crec que es pot començar a treballar amb això que s’ha signat.

—Teniu la sensació que hi havia pressa per a signar el pacte abans de la sentència o de l’aprovació del català com llengua oficial a la Unió Europea?
—Hi ha hagut moments de tot, francament. Hi ha hagut moments que semblava que hi havia pressa, moments que no tant… No ho sé valorar, sincerament. Podria ser… Sí que em sembla evident que el govern preferia tenir el pacte tancat abans de la sentència, perquè li treu un pes de sobre. Això em sembla clar.

—Un dels retrets que s’han fet a les entitats que heu estat crítiques amb el pacte, però l’heu signat és que potser s’hauria aconseguit més concreció si haguéssiu pressionat juntes el govern d’Illa.
—Nosaltres no ens n’hem sortit. Ho hem fet tan bé com hem sabut. Des del començament hi hem fet aportacions. Al principi era molt més genèric, però d’ençà que el pacte té un esquelet hi hem anat insistint. Un tema de què hem parlat molt amb el conseller de Política Lingüística, per exemple, és sobre la sanitat. En aquest àmbit no ho hem aconseguit, crec que és dels que han sortit més malparats del pacte.

—Parlem de sanitat. El pacte proposa de garantir el compliment de requisits de coneixement de català, tot i que no concreta ni el nivell ni la manera com es comprovarà. Aquesta concreció no era factible?
—Es veu que no. Amb la consellera de Salut encara no ens hi hem reunit. Ens hi reunirem el mes que ve, si no ens tornen a canviar l’agenda. No ho dic per defensar el conseller de Política Lingüística. Part de la seva feina depèn només d’ell, però n’hi ha una altra que depèn dels altres consellers o de l’estat. I sobre això que comentaves, sí, tens raó, el pacte no ho diu, però hi ha una llei que sí. El problema és que el Departament de la Salut no va per feina. Per tant, el problema no és tant que no és en el pacte, perquè en realitat la primera mesura que hi ha diu que en els processos de selecció cal que es compleixi el requisit lingüístic d’acord amb les funcions del lloc a desenvolupar. En conseqüència, encara que no en parli en l’apartat concretat de sanitat, aquí ja s’hi fa referència. Però, és clar, per això demanem que siguin coherents i que facin allò que diuen que faran. Què passa, amb aquesta mesura? Només la compleixen a Ensenyament i els Mossos d’Esquadra, però no el Departament de Salut? No pot ser.

—Creieu que el govern d’Illa no és coherent?
—Algunes vegades sí, clarament. L’anàlisi que fa el pacte al principi sobre la situació de la llengua és bastant correcta. Però no quadra que diguem que hi ha emergència lingüística, que volem que la llengua progressi i després el govern va a Cornellà i fa el discurs en castellà. O no pot ser que el batlle de Barcelona es dirigeixi a un grup d’estudiants d’un centre d’alta complexitat en castellà, pels seus orígens. No pot ser que el primer missatge que va fer el president Illa després de la gota freda fos en castellà. Com pot ser si s’adreçava als valencians? Al mateix pacte reconeix la unitat de la llengua de tots els territoris de parla catalana. Però, és clar, si anem dient això i després fem els piulets ens adrecem al País Valencià, alguna cosa grinyola.

—Per tant, no us fa por que aquest pacte acabi en lletra morta?
—Sí, no som ingenus, sabem que pot ser un més dels papers que tenim que diu que s’han de fer moltes coses per la llengua i que no es fan. Però, d’entrada, quan pactes amb algú penses que allò ho farà, no? Si tu quedes amb algú per esmorzar, confies que aquella persona vindrà. No penses que no es presentarà.

—Per tant, confieu en el PSC?
—Confiar, no confiem en ningú!

—No, perquè dèieu que confiaríeu…
—Pressionarem tant com puguem, com hem fet sempre. La nostra feina i la nostra actitud no han variat gens. S’ha format una polèmica que crec que és poc sòlida, perquè nosaltres no hem canviat d’opinió, ni hem rebaixat els nostres objectius. Nosaltres treballem perquè el català sigui una llengua normal a tots els Països Catalans. Això no canvia gens ni mica. Però ens dius: aquest pacte pot ser una bona eina perquè el català avanci a Catalunya? Jo crec que sí. Però cal fer-ho. Per això pensem que, si som dins i empenyem, tenim una mica més de força que si d’entrada diem no perquè hi falten un grapat de coses. És cert que falten coses. Com deia abans, si no comencem a caminar cap a Montserrat, no hi arribarem mai. Vull deixar clar que nosaltres no rebaixem objectius ni plantejaments. Nosaltres volem ser un país normal, amb una llengua normal. A ningú no li agrada que li robin, però si algun dia em roben, vull que em robin en català. Als llocs normals, amb una llengua normal, si et roben ho fan amb la llengua del lloc. Per tant, volem que ens robin en català.

—M’acabeu de donar el titular!
—Que no se’m malinterpreti! No fomento la delinqüència, eh?