Dir amén al PP: una estranya manera de ser l’única alternativa

Tant Podem com el PSOE reneguen dels candidats al TC espanyol. Però els voten

Vicent Partal
09.11.2021 - 20:51
Actualització: 09.11.2021 - 21:21
VilaWeb
Odón Elorza, ahir al parlament espanyol.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Primera escena. Dia 2 d’aquest mes. La comissió de nomenaments del congrés espanyol avala les candidatures dels quatre nous membres del Tribunal Constitucional espanyol pactats entre el PSOE i el PP. Són Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, proposats pel PP, i Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel, proposats pel PSOE. Els dos candidats del PP són simplement impresentables. Tant, que el representant de Podem a la comissió, Txema Guijarro, renuncia a fer ús de la paraula, un gest que deixa entendre que és per la repugnància que li causen tant el nom d’Enrique Arnaldo com el de Concepción Espejel. Tanmateix, Podem hi vota a favor. I més tard la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, justifica el vot del PSOE a favor dels candidats proposats pel PP per “l’interès superior” que té, segons ella, la renovació del tribunal.

Sobre els dos personatges, per a entendre’n la gravetat, podeu consultar aquests dos perfils publicats ací, a VilaWeb:

Enrique Arnaldo, un magistrat al TC que conspirava pel PP i encoratjava el 155
Concepción Espejel: la mà del PP a l’Audiència espanyola que volia condemnar Trapero

Segona escena. Ahir. El socialista Odón Elorza, que havia estat molt crític amb el nomenament d’Arnaldo, anuncia de sorpresa que demà no farà de portaveu al ple del congrés espanyol, ple que certificarà el nomenament del nou tribunal. Evidentment, l’home no vol embrutar-se. En declaracions a una emissora de ràdio va més enllà i tot. Diu que això que és a punt de passar és una notable aixecada de camisa per al partit socialista i que molt diputats companys seus votaran amb una agulla d’estendre al nas.

Vejam. No parlem de qualsevol cosa. Parlem de la renovació del Tribunal Constitucional espanyol. Que no ha estat mai poca cosa, això és cert; però ara encara menys, precisament pel paper determinant que els tribunals han tingut en la reacció de l’estat a la declaració d’independència de Catalunya. És el rovell de l’ou del poder. I la crisi en què es troba immergit és tan òbvia que no cal ni explicar-la. És un autèntic desastre, amb la proa cada dia més encarada a un xoc de legalitats amb el marc constitucional europeu.

Però, fins i tot en aquest ambient, en aquestes circumstàncies, resulta que el PP proposa el nomenament de dos individus que representen la part pitjor del pitjor i la presumpta esquerra espanyola diu amén i els vota. Fent alguns gests de disconformitat que no canvien res de res. I amb el seu govern proclamant que “hi ha un interès superior”.

Molt bé: quin? Quin és aquest famós interès superior? Perquè democratitzar una institució que desbarra d’una manera evident no és pas allò que pretenen fer. Ni dignificar-la –no proposarien els uns i encara menys acceptarien els altres aquests noms si aspirassen a fer això. Tampoc no volen resoldre els problemes evidents i visibles que fan funcionar tan malament i acorralen a Europa les institucions judicials i, de retop, el règim –no proposarien els uns i encara menys acceptarien els altres aquests noms si aspirassen a fer això. De manera que tan sols resta una explicació raonable. L’interès superior és que tot plegat continue com fins ara. Que Espanya continue essent Espanya. Tan malament com fins ara. O fins i tot reforçant allò que s’ha fet, malament, fins ara.

Personalment, no hi tinc res a dir, ja s’ho faran. No tinc gens d’interès a resoldre els problemes d’Espanya. Però l’episodi és, sembla, un d’aquells que són importants per a retraure’ls quan algú, posem per cas Gabriel Rufián, torne a preguntar-se retòricament si és que hi ha cap alternativa a Pedro Sánchez. Perquè Sánchez, en tot cas, demostra que ell ni és ni té cap alternativa per a enfrontar al PP. Ni quan Podem ha de callar avergonyit, o els socialistes i tot s’han de posar agulles d’estendre, ben obedients, al nas.

Ajudeu VilaWeb: feu-vos subscriptors

Només a VilaWeb

Avui us recomane d’una manera molt especial aquesta entrevista d’Andreu Barnils a Yasmin Mohammed, una escriptora canadenca que es declara “ex-musulmana”. Aquesta activista de Free Hearts Free Minds ha explicat la seua brutal infantesa i sortida de la religió musulmana en un llibre intens, vital, que en alguns moments posa els pèls de punta. És La dona sense vel (Saldonar) on explica el fanatisme religiós viscut a casa, i els abusos rebuts en mans del seu padrastre, primer, i del seu primer marit, militant d’Al-Qaida, després. Tot plegat amb l’aquiescència cruel de la mare.  Mohammed també fa una crítica ferotge de l’islamisme i d’alguns progressistes d’Occident, que acusa de callar i justificar accions injustificables.

La fotografia

Els parlaments a voltes originen escenes curioses. Com ahir. A les Corts Valencianes el conseller Marzà va reaccionar a les crítiques de l’oposició mostrant d’aquesta manera tan teatral el contingut del pressupost del seu departament. La fotografia és d’Ana Escobar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.11.2021  ·  22:17

El fet només demostra que, en efecte, el PSOE ha de fer de puntal – o fins i tot de pal de paller- del règim que governa aquell país del costat i a nosaltres com a colònia (de moment). I han de recolzar els candidats que els proposen aquells qui posseeixen el veritable poder d’allà. Els amics i familiars dels qui accedeixen als grans llocs. Que van cara a un mur on s’estavellaran? Potser, però és l’únic que saben fer. A aquells que s’autoanomenen “d’esquerres” els va la paga. On guanyarien un sou de més de mil euros al mes, de no ser vivint “de la política”? Cal marxar quan abans millor.

Jaume Riu
Jaume Riu
09.11.2021  ·  23:15

INTERÈS SUPERIOR
Ja s’ho faran, diu Partal, i jo hi estic d’acord.
No em correspon, ni ho volen ells, ni tinc ganes de preocupar-me gens de la renovació del Tribunal Constitucional amb jutges del PP d’incompatibilitat provada i reconeguda, però que PSOE i Comuns els han d’admetre amb la cara tapada de vergonya, i ho fan per un interès superior.
Ara que ja he viscut molts anys, he acumulat una experiència personal i allò de l’interès superior ho he vist abans quan els metges decideixen amputar la cama d’algú per salvar-li la vida, o el comitè d’ètica ha de decidir si salvar la vida de la mare o la del nadó, sempre és una qüestió de vida o mort.
Ara mateix la renovació del TC és una decisió per salvar la continuidad del regne d’Espanya. Aquest és l’interès superior, ni més ni menys

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
09.11.2021  ·  23:41

Això és la transició modèlica (per segons qui) estimat Vicent.
Certament ja s’ho faran. Entre altres coses perquè nosaltres, en clara minoria, ni hi tenim res a fer ni hi podem fer res. El PP és l’estat, és Madrid, és España, és la Conferència Episcopal… i és les restes de l’Ibex. El PSOE recull les molles quan pot i quan el deixen menys la meitat dels espanyols. Els passa com a nosaltres amb la independència: no són prous.
A voltes em sembla que no som conscients de la gravetat d’aquest estat de coses.
A Espanya les coses van de vermut a vermut i de segle en segle. Ara hem d’observar els passos del Tribunal de Cuentas. Teòricament la torna del TC. També cal veure l’efecte dels vots particulars del TC a Europa que és la única carta jurídica que pot jugar, o deixar jugar, el PSOE.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
10.11.2021  ·  00:21

No té res d’estrany els personatges que presenten al TC, que s’ha transformat en una banda de Togats Confabulats per acumular els 3 poders de l’Estat, en convertir-se en la ultima instància judicial i en ser el darrer intèrpret de la llei bàsica del sistema. Diuen què es pot legislar, què es pot jutjar i què es pot executar.
En resum un TC d’una “nepocràcia” Lawfare.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.11.2021  ·  03:33

De fet, el més fotut és que milions de persones voten aquesta gentussa, i a més ho fan rient-los les gràcies o, encara pitjor, sense voler entendre que les seves vides, tan desgraciades, són així perquè voten aquesta gentussa. L’estat espanyol s’ha posat com a garant que problemes tan greus com l’habitatge, l’atur, les almoines (no en puc dir pensions), la sanitat, el pou sense fons dels trens d’alta velocitat, l’imparable deute exterior, el militarisme o la corrupció, no es podran resoldre mai. I tot el que fan aquests milions de persones enfront d’això és mirar Tele5 i creure’s totes les bajanades que els expliquen, per més absurdes que siguin. Més val que fem un pensament (i que no comptem amb la Generalitat ni amb el Parlament).

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
10.11.2021  ·  05:41

I d’aquesta oligarquia de partits polítics se’n pot dir democràcia? O anem als orígens o el monopoli del poder el tenim a tocar.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.11.2021  ·  06:00

Rufian no es res de res. Junqueras es Erc, de la A a la Z. El problema es que en Sanchez.155 fa amb el seu juguet Junqueras el que vol, es el seu ninot comprat a preu de saldo. Independentisme sanchista i ole de españa, quina vergonya

Jordi Torres
Jordi Torres
10.11.2021  ·  07:14

El PSOE y Podemos no són alternativa de res, de fet, són partits instrumentals del poder, necessaris per a blanquejar el sistema i mantenir l’aparença democràtica del règim espanyol.

Els únics que realment volem canviar el sistema som els independentistes i estem sols, com bé diu el Vicent. Així que nosaltres a la nostra, no hem de perdre el temps mirant de salvar Espanya, que es devori a ella mateixa.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
10.11.2021  ·  07:24

“l’episodi és, sembla, un d’aquells que són importants per a retraure’ls quan algú, posem per cas Gabriel Rufián, torne a preguntar-se retòricament si és que hi ha cap alternativa a Pedro Sánchez”

Albert Ventura
Albert Ventura
10.11.2021  ·  07:29

Corea del Nord no es un pais, es una empresa familiar. Aqui tenim mes sort. Es una societat limitada. Naturalment, l’interes superior son els comptes de resultats de la dita societat i, molt especialment, el que els anglosaxons en diuen “fringe benefits”.

Joan López
Joan López
10.11.2021  ·  07:40

Si vols governar un pais,no se ha de triar la polìtica,has de triar ser jutge o banquer i ser-hi corrupte fins l’arraels. *Be tambè militar golpista serveix

Albert Miret
Albert Miret
10.11.2021  ·  07:45

El podriment d’espanya a tots els nivells és de tal intensitat, que res ni ningú podrà sanejar-la mentre la Unió Europea continuï mirant cap a una altra banda i deixant-se contaminar. La Unió Europea hauria d’entendre que no pot seguir mantenint econòmicament amb els diners dels ciutadans dels països democràtics europeus un règim i tot un país que ha caigut en el pitjor i més sàdic feixisme, perquè aquesta política està podrint a la mateixa Unió, ideològicament i econòmicament. La nostra única esperança és que els ciutadans europeus, que no els polítics dels països europeus (perquè només volen que res es mogui) es cansin de mantenir aquest pou sense fons, que sempre trobarà excuses per a justificar la seva necessitat de viure de l’almoina dels demòcrates per la seva deficiència mental i puta mandra històrica d’aprendre res. Us vam avisar que això no tenia solució de cap mena, però amb la vostra obsessió d’engrandir la Unió hi vau deixar entrar a un soci que es caga cada dia en els principis de la Unió i que cansada de robar a Catalunya, roba sense gens de vergonya a tota Europa per a engreixar les enormes fortunes de deu famílies madrilenyes i la misèria de la resta, prioritàriament les catalanes.

Carles Serra
Carles Serra
10.11.2021  ·  08:21

Quanta raó Sr Albert Miret 07:45
El gran drama és que malgrat aquesta realitat d’aquesta espaÑa franquista i concretament el gobierno progresista y de izquierdas, és apalancat per partits que es defineixen independentistes com és el cas d’ER, partit que a les últimes eleccions en el parlament de Catalunya va rebre 600.000, com es deuen definir aquest votants? ja que dir dels votants de PSO€ i Comuns/Podemos, votants amb una ciència social infinita, ja que dir de valors democràtics, ja veieu l’Albiach i Asens.
Amb aquesta societat, ja no dic l’espaÑola, amb aquesta majoritàriament no hi ha res a fer, però també cal incloure bona part d’una societat que rep la reprèssio, espoliació i aniquilació de la nostra cultura d’aquest sistema i vota aquest partits.
En fi Vicent, encara ens fan poc i ens robant poc.
I el govern d’això que es fa dir república, emblanquinat tot això que denúncies Vicent; de veritat, per cag …

josep soler
josep soler
10.11.2021  ·  08:27

Sr. Partal, per què usa l’adjectiu “socialistes” per anomenar als del PSOE?

Hi ha alguna altra prova per verificar que són socialistes a banda de que ho porten escrit en el logotip i ells diuen ser-ho…? Li pregunto perquè el partit Nazi també duia la mateixa paraula.

Si jo anès dient que soc metge i tingués una targeta que hi posa Doctor Soler, vostè es deixaria operar per mi?

Després de més de 40 anys demostrant que són franquistes de facto, encara els hi heu de fer de repetidors de la seva mentida nº1…?

No serà en part culpa d’això del perquè no hi cap contrapoder a Espanya?

SI CONTINUEU AIXÍ, I TAMBÉ EN DIEU “INDEPENDENTISTES” ALS D’ERC, TAMPOC TINDREM ALTERNATIVA DE CONTRAPODER A CATALUNYA.

jaume vall
jaume vall
10.11.2021  ·  08:44

Els comentaris ajuden, i molt, a posar contexte a tot això. Prostitució del llenguatge, el marc mental espanyol, i la poca exigència envers els nostres.

Tot plegat, sí, fa molta mandra de repetir-ho.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
10.11.2021  ·  08:46

El cas dels Comuns i de Podemos és de lliçó magistral: fan exactament el contrari del que han de fer, o al menys del que ells mateixos diuen que volen fer. Recolzen al PsoE per a aturar l’ultra-dreta, però acaben acceptant que la ultra-dreta governi el país. I del PsoE no cal ni parlar-ne: és culpable descarat de que el franquisme segueixi dominant España. El nomenanment de nous “jutges” del TC és una burla sagnant a les recomenacions del Consell de Europa. España no té remei ni ara ni d’aqui a molts anys o generacions: senyors de ERC els sembla suficient aquest motiu fer voler la independència?

I per aqui mig ERC pretén jugar a fer “politica” de la ma de una “esquerra” que la política se l’hi en fot i que només vol càrrecs i sous i que durin! Tot amb la excusa de que venen els feixistes, com si mai haguessin marxat…

Joan Cuscó
Joan Cuscó
10.11.2021  ·  09:06

És el mal endèmic i ancestral de la (in)cultura espanyola.
Lo fotut però és que ja té hereus catalans.

Joan Turull
Joan Turull
10.11.2021  ·  09:07

PP i PSOE són una colla de lladres. Necessiten controlar els jutges per poder seguir robant.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.11.2021  ·  09:33

ARBRES DEL BOSC

Si fossin arbres del bosc, en veure venir els llenyataires amb les destrals amb mànecs de fusta, no dirien allò de què: mireu aquests són dels nostres!.

Si Rufian i companyia ho diuen és perquè no són arbres del bosc…

Al règim d’Espanya no hi ha ningú dels nostres, dels independentistes.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
10.11.2021  ·  09:49

Serà que no tenen millors valors per cotitzar en borsa?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
10.11.2021  ·  10:13

Sergi Sol.
Ahir al Nacional:

“Gabriel Rufián creix a cada nova intervenció. I a cada nova intervenció, creix l’independentisme, fent arribar el seu discurs a aquells sectors de la nostra societat més distants, tradicionalment indiferents a allò que fa o diu l’independentisme. Aquest és l’enorme potencial, de país, de l’emergent Gabriel Rufián, un dels fills pròdigs de Súmate que executa com ningú l’estratègia de penetració urbana que obsessiona Oriol Junqueras. Res a veure amb la lletania ja habitual del món de Waterloo —només cal escoltar l’última intervenció de la seva portaveu al Congrés— que confronta compulsivament no pas amb l’Estat, sinó amb els republicans”

Segons l’opinió del cervell d’ERC, Rufian és exemple d’allò que hauríem de fer tots.

Gerber van
Gerber van
10.11.2021  ·  11:06

Cada crisi és una oportunitat per avançar. Amb aquest TC i les sentències i amenaçes que farà, el prestigi d’Espanya només caurá encara més i facilitarà l’acceptació d’una Catalunya independent per part de la comunitat internacional (en cas si un dia arribem a demanar ho, cosa que dubto molt amb els líders polítics que tenim ara). Encara han de passar algunes coses grossos abans que Europa no tingui cap altra opció que acceptar que Espanya no és un estat de dret ni democràtic. Seguim.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
10.11.2021  ·  13:07

Doncs jo crec que els que mouen els fils a Espanya, s’estan preparant per petar-ho tot i endur-se el pastís més gros possible. I si amb això fan sortir Espanya d’Europa o que es finiquiti l’Estat, els hi sua bastant, perquè tenen ja tants diners que poden anar a viure on els hi plaga. I si per un casual els hi queda algun feud a algun racó de la península on fer el sàtrapa com els hi surti, ja tenen la diversió garantida.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
10.11.2021  ·  13:26

Menys parlar del que passa a Espanya i més parlar del que passa aqui.

https://elmon.cat/opinio/clara-ponsati-nas-cleopatra-ramon-cotarelo-327332/
com és que no us en heu fet ressò?

Quin problema teniu amb TV3 (l’amic Sanchis?) o amb el professor Ramon Cotarelo, que com més va, més es demostra que té raó.
Esteu contribuint a aillar-lo, seguint les pautes (les ordres?) de ER…..

No us entenc.
De debò.

Menys Espanya, menys dol, menys plor, menys queixes
Més periodisme d’enquesta per intentar esbrinar qui està boicotant i ensorrant la mobilització independentista.
Més propostes per neutralitzar el junquerisme transversal del nostre govern.

Núria Ginestà
Núria Ginestà
10.11.2021  ·  14:13

Tot això de l’espanyolada fa tanta mandra…

Som molts que hem desconnectat del tot d’espanya i no ens interessen gens les seves rucades.
Cert, ens afecta perquè, malauradament, encara som dins d’aquest estat putrefacte, però la veritat és que no en traiem res de queixar-nos i fer evidents les seves “hidalgueries”.

Mentre no siguem independents, no ens toca altre remei que empassar-nos tota aquesta morralla.

La més gran tristor que hem de suportar és la de comprovar com els polítics nostrats estan més per jocs d’hivern, pelis, i altres pallarofes, enlloc de lluitar pel que van ser votats.

O prenen tots consciència de que els hem de passar per sobre, o en uns anyets ja no sabrem què és ser català.

NIL MALET
NIL MALET
10.11.2021  ·  14:25

Espanya o és de dretes, autoritàtia i reaccionària o no és. La llibertat és incompatible amb una presó de pobles. Per Espanya llibertat equival a destrucció.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
10.11.2021  ·  15:54

El PSOE no te cap capacitat de fer una renovació a la justicia de la marca ñ. Per tant més de lo mateix bé ja s´ho feran ells mateixos s´enfonsan a alta mar

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes