05.05.2025 - 19:17
|
Actualització: 06.05.2025 - 12:13
Ignacio Gil Lázaro, diputat de Vox per València al congrés espanyol, ha perdut els estreps durant l’interrogatori al president Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya. La intervenció ha tingut tensió ja de bon començament i el diputat ha estat en tot moment nerviós.
Gil Lázaro ha provat d’acorralar Mas en totes les preguntes acusant-lo d’haver vulnerat la llei durant la consulta sobre la independència del 9-N de 2014. El president ha explicat que just abans del 9-N, van fer una consulta al Tribunal Constitucional (TC) espanyol preguntant sobre com s’havia d’interpretar la resolució prèvia. Ha dit que la resolució era generalista i no se sabia com aplicar-se, i ha explicat que l’organisme no va respondre mai.
Gil Lázaro li ha demanat per què no va acatar la resolució del TC que suspenia cautelarment la llei de consultes i el decret de la convocatòria. Mas ha explicat que, arran de la resolució, es va canviar el marc de la consulta, cosa que va originar una tensió interna entre els impulsors.
De resultes d’això, Gil Lázaro ha acusat Mas d’haver anteposat la normativa autonòmica al mandat de la constitució i al TC per aparença legal. “No val la pena continuar”, ha dit Gil Lázaro, en referència a la discussió. “Sí que val la pena”, li ha respost el president Mas, que ha assenyalat més d’una vegada que el diputat de Vox s’havia equivocat a l’hora de formular les preguntes, i això encara l’ha encrespat més.
El diputat de Vox també ha acusat Mas de tenir una “espècie de legitimitat” per actuar contra l’ordenament jurídic, i aquí és quan el president ha elevat el to i ha picat el crostó a Gil Lázaro. “Vostè sap que la junta de fiscals de Catalunya, nou fiscals, que cap és de tradició independentista, més aviat al contrari, va dir per escrit, per unanimitat, que en la consulta no s’apreciava cap indici de delicte?”, ha dit Mas.
El president ha insistit que el govern del Partit Popular (PP) d’aleshores va ordenar al fiscal general que imposés un criteri. Mas ha explicat que uns dies després va dimitir arran de les pressions que rebia i ha assenyalat que el conflicte que hi havia entre el govern espanyol i el català era estrictament de caràcter constitucional.