Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

L’Ajuntament de Deià, a Mallorca, ha estat el primer de rebel·lar-se contra la confiscació dels diners municipals proposada pel govern del PSOE i Podem –ací trobareu l’entrevista que fem avui al seu batlle, Lluís Apesteguia. S’hi ha rebel·lat abandonant la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i incorporant el superàvit que tenia al pressupost ordinari, per impedir, d’aquesta manera, que se’l quede la Hisenda espanyola. Fa uns dies, la Federació va aprovar amb molta polèmica un acord segons el qual els municipis que l’integren ‘cediran’ el seu superàvit al Ministeri d’Hisenda espanyol.

És important de remarcar que aquest polèmic acord es va aprovar en la junta de govern de la Federació amb dotze vots a favor del PSOE, dotze en contra dels representants del PP, Ciutadans i Junts per Catalunya i l’abstenció, determinant, del representant d’Unides Podem. Això va portar a un empat que va desfer el vot de qualitat del president, del PSOE. El recompte no és anecdòtic: si Podem hi hagués votat en contra, la moció no hauria avançat, un detall que cal destacar, veient el cinisme extraordinari de la batllessa de Barcelona, Ada Colau, qui, malgrat això, no ha tingut gens de vergonya de fer campanya contra l’acord.

I també cal remarcar que aquest acord l’ha de ratificar el congrés espanyol i que allà no aconseguirà prou vots, perquè pràcticament tots els partits, tret del PSOE, n’estan en contra, lògicament. La por de molts ajuntaments és que Hisenda no espere a la ratificació i es quede els diners abans i tot que el congrés espanyol en parle.

Amb tots aquests condicionants és lògic, doncs, demanar-se com és que en un moment tan delicat i difícil el govern espanyol organitza un conflicte d’aquesta dimensió i tan difícil de guanyar. Com és que s’arrisca a una derrota humiliant al parlament i a una crisi, una altra, entre els dos socis. L’única resposta possible és la desesperació.

Cinc dades ho expliquen:

1. L’economia espanyola es va desplomar el segon trimestre d’un 18,5% respecte als primers tres mesos de l’any, d’acord amb les dades de l’Institut d’Estatística. Però és que el primer trimestre aquest indicador, que mesura el valor de tot allò que s’ha produït en un territori en un temps determinat, ja s’havia contret d’un 5,2%, i això configura una caiguda sense precedents.

2. A més, aquesta caiguda, segons l’Eurostat, és la més pronunciada de la Unió Europea. La mitjana de la caiguda a la zona euro va ser del 12,1%, una xifra també sense precedents però allunyada de l’espanyola. Europa es prepara per passar uns mesos, o uns anys, molt difícils i l’economia espanyola apareix com la peça més feble i la més preocupant de totes.

3. En aquest context, segons l’acord assolit el mes passat, l’estat espanyol rebrà de la Unió Europea 140.000 milions d’euros. D’aquests, 72.700 seran ajuts directes, i la resta, préstecs a retornar. La xifra és impressionant i ha estat saludada pel govern espanyol com a històrica, però és molt lluny de les primeres propostes que va fer l’executiu de Sánchez i, fins i tot, la Unió Europea mateixa, que en el primer esborrany donava a Espanya cinc mil milions més d’ajuts directes. La rebel·lió dels estats del nord, cansats de pagar la festa, ha reduït de manera important els diners de lliure disposició que rebrà l’estat espanyol.

4. Però és que immediatament després d’haver-se tancat aquest acord, l’estat espanyol ha demanat 20.000 milions d’euros addicionals al programa europeu de suport a la col·locació, que haurien de servir per a assumir el pagament dels ERTO. La xifra s’ha de negociar encara i no és clar que acabe arribant.

i 5. És enmig de tot això que, dimarts passat, el govern espanyol va aprovar a corre-cuita l’acord amb la Federació de Municipis i Províncies, signat d’aquesta manera tan precària i polèmica.

Només hi ha una conclusió possible: és evident que a la Moncloa estan completament secs i cerquen d’aconseguir liquiditat com siga. Al preu que siga i trepitjant el que siga. I aquesta és una de les claus més importants de la crisi oberta a Madrid. Entre més motius, perquè amb aquestes xifres vés a explicar que deixes escapar el cap de l’estat folrat de diners fruit de la corrupció…

PS. Des de les pàgines de VilaWeb, la Píndola de Jordi Goula, amb el seu comentari econòmic, ens ha guiat a tots enmig de l’enorme confusió d’aquests darrers mesos. Ara és uns dies de merescudes vacances, però repassar tot allò que ha escrit ens ajuda a percebre amb molta més claredat l’actualitat, que al final és el compromís amb el qual fem aquest diari.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.