Dia, pregunta i decisió

«Tots aquells que han passat mesos i fins i tot anys negant l'evidència ara se la trobaran de cara i s'ha de suposar, és clar, que no reaccionaran bé»

Vicent Partal
Vicent Partal
08.06.2017 - 10:10
Actualització: 08.06.2017 - 12:10
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Demà el govern de Catalunya i la majoria dels diputats del parlament, tots junts, faran públic i oficial el dia del referèndum d’autodeterminació i la pregunta sotmesa al veredicte final dels ciutadans.

Demà, doncs, entrarem en una nova etapa de la política catalana. Els dubtes restaran ben enrere; les tàctiques es faran, inevitablement, a un costat; les posicions dels uns, dels altres i dels qui no volen ser ni uns ni altres s’aclariran amb tota la nitidesa imaginable. I el voltatge ambiental s’enfilarà, i de quina manera.

Tots aquells que han passat mesos i fins i tot anys negant l’evidència ara se la trobaran de cara i s’ha de suposar, és clar, que no reaccionaran bé. Prepareu-vos, doncs, per a escoltar amb calma i paciència els arguments més inversemblants i alhora les amenaces més directes. El camí que s’obre demà no té retorn i això ho sap tothom.

Ara és, per tant, l’hora d’actuar amb decisió. S’ha fet molt de camí per arribar fins en aquest punt, un camí marcat, compassat i delimitat per les riuades de gent que han imposat a les institucions el debat sobre el procés cap a la independència. La gent és, doncs, la base de l’anunci de demà; la gent és la raó de tot plegat, la gent dóna la confiança que es pot superar qualsevol entrebanc. I és a la gent a qui ha d’obeir i obeeix aquesta generació de polítics que faran l’anunci junts, conscients que la unitat és allò que ha enfortit el procés.

Per aquesta raó, ara més que mai caldrà que la gent –tots, d’un en un i en conjunt– prenga en les mans el destí de la partida. Diumenge, a Barcelona, acudint a la concentració convocada per les entitats. Cada dia d’ací al referèndum, als carrers i les places convencent tanta gent com puguem que cal votar sí. I atents des d’ara mateix a les reaccions de l’estat espanyol i a la resposta que caldrà donar-hi si s’atreveix a violar la línia que delimita el respecte a la voluntat popular, expressada en les eleccions del 27-S.

A treballar, vinga.


[Bon Dia]

–Els kurds del Kurdistan meridional (sota dominació de l’Irac) van anunciar ahir que també farien un referèndum unilateral d’independència el 25 de setembre, pocs dies abans del referèndum català. Serà interessant de seguir-ho de prop, per bé que les circumstàncies no són comparables. Entre els mitjans kurds, el més coneguts és Rudaw, probablement el mitjà més potent en llengua kurda però també en anglès, pròxim a les tesis de Barzani. La web del govern kurd, la trobareu ací.

–El debat ahir a les Corts Valencianes entre Sandra Mínguez, diputada de Podem nascuda a Conca i catalanoparlant, i Beatriz Gascó, diputada del PP de Castelló voluntàriament castellanoparlant, és un tractat de sociolingüística. Emocionant, a més. I un reflex digne de la manera com entenem les coses en aquest llarg país nostre, que tothom pot fer seu si ho vol. No passeu per alt el vídeo

Ramon Tremosa va ser escollit ahir coordinador del grup liberal i demòcrata del Parlament Europeu en l’influent comitè d’Economia i Afers Monetaris. Tremosa substitueix Sylvie Goulard, que des de fa pocs dies és la nova ministra de Defensa de França. Fa poc Politico havia escollit Tremosa com un dels quaranta diputats europeus a tenir en compte i l’havia definit com ‘la veu de la independència de Catalunya al Parlament Europeu’. Ultra d’això, l’eurodiputat de CDC és un gran treballador, seriós, conegut pel bon criteri sobretot en qüestions d’economia i molt respectat pels seus col·legues europeus. Això li ha permès de superar tots els entrebancs que alguns fanàtics li han anat parant amb tanta insistència com mala traça. No deixa de ser divertit, per exemple, que ara un eurodiputat d’UPyD, Enrique Calvet, serà un dels integrants del comitè coordinat per Tremosa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
07.06.2017  ·  23:11

Aquest divendres, demà mateix, ja sabrem quin dia es votarà i què és el que es votarà. Ni més ni menys. Està molt clar que encara hi haurà molts personatges que continuaran afirmant que això no és possible i que no passarà. Cal paciència. No se’ls pot prendre ja massa seriosament. Es limiten a repetir un mantra que mai ha tingut cap sentit. Des de demà, la realitat els deixarà enrere per sempre més. I queden clars dos punts. la unitat dels polítics, que faran pública la data i la pregunta plegats, i la de la gent, que haurà, haurem, de mantindre’ns junts. I recolzar polítics i institucions en aquest temps final. Per cert. Per al final de setembre només resten 113 dies, però per a demà, resten tan a penes 24 hores.

Josep Usó
Josep Usó
07.06.2017  ·  23:12

Aquest divendres, demà mateix, ja sabrem quin dia es votarà i què és el que es votarà. Ni més ni menys. Està molt clar que encara hi haurà molts personatges que continuaran afirmant que això no és possible i que no passarà. Cal paciència. No se’ls pot prendre ja massa seriosament. Es limiten a repetir un mantra que mai ha tingut cap sentit. Des de demà, la realitat els deixarà enrere per sempre més. I queden clars dos punts. la unitat dels polítics, que faran pública la data i la pregunta plegats, i la de la gent, que haurà, haurem, de mantindre’ns junts. I recolzar polítics i institucions en aquest temps final. Per cert. Per al final de setembre només resten 113 dies, però per a demà, resten tan apenes 24 hores.

jaume vall
jaume vall
07.06.2017  ·  23:16

De moment el President Puigdemont està complint els seus compromisos. Això no és suficient, però és necessari. Si continua amb aquesta coherència, coratge i astúcia, l’haurem de tenir durant molt de temps en un altar. Molts no el coneixien en la seva època d’alcalde de Girona i va ser una sorpresa la seva designació. Aviat es va veure que tenia les idees clares i la resposta esmolada. Enhorabona a ell… i a qui el va triar.
Això s’està posant molt interessant, i ha d’acabar bé.

Josep Jallé
Josep Jallé
08.06.2017  ·  01:09

Benvolgudes i benvolguts, si … ja se que avui serà, potser, un dia per a saber quan, data, i què, pregunta.
Segons els nostres polítics coherents amb el procés.
Però fa un parell de dies vaig enllestir quatre pensaments que us passo per allò d’intentar aprofundir més
en cadascú de nosaltres. Si més no per a pensar-ho.

¿Data i pregunta cal només
quan, per la condició vital,
hom neix lliure, i potencial,
per fer avançar el procés?

Adoneu-vos que poc cal
per a mantenir-nos incerts,
via informacions i retrets
dins la manipulació habitual.

Que ens faran trontollar?,
be, prou que podrà passar.
Però cadascú ADN tenim clar,
i molt difícil per a modificar.

Esguards i neguits hem passat.
De cabòries i malsons despertem.
Ja lúcids, sense boires, pensem:
cal data i pregunta, d’immediat?

No cal, primer, coherència vital?,
aclarir els reptes personals,
saber de on vens i el que vals?
Data i pregunta?, punt i final?.

No. Seguirà ….. si tu vols espitjar.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
08.06.2017  ·  01:10

Després de la decisió de demà es pot dir que ja no hi haurà marxa enrere. El poble ha decidit ser lliure i els polítics han fet cas del seu clam i per això diran, data i pregunta, les qüestions més transcendents del moment que ens ha tocat viure. Després de tres-cents anys, el poble català podrà decidir el seu destí nacional que per primera vegada. Si aquesta unió de poble i poder polític català es manté com fins ara, ningú, ningú, no podrà impedir que el nostre poble sigui sobirà i prengui les regnes de la nova república que es va acostant cada cop més i que cap poder de la terra tret del nostre extermini, podrà evitar. Aquest exercici de democràcia participativa del nostre país no agradarà gens al govern espanyol acostumat al “mando y ordeno y quiero que se haga pronto”. Davant del atacs que presumiblement passaran, cal oposar-hi tenacitat, resistència i perseverança, plantant cara quan calgui. Per encarar tot això, cal pensar que l’objectiu és l’essencial i que el canvi que veurem serà històric per als qui ens han deixat, per als qui estem ara aquí i per a la nostra descendència i per tant haurem d’anar a totes i fer els esforços i sacrificis que facin falta. Tot plegats es mereixen una nació millor i els la donarem.

Mirem l’orgull que tenen els estats independents un cop han aconseguit la seva independència i observarem que no solament val la pena la nostra continuïtat en la lluita sinó també que ens estem jugat la nostra supervivència com a nació i la supremacia de la dignitat com a éssers humans. Cal estar alerta a totes les convocatòries i anar-hi i a seguir treballant per ampliar la majoria social i adonar-nos que ens ho estem jugant tot. Mirem endavant i via fora, que si volem, tot és possible.

Ramon Perera
Ramon Perera
08.06.2017  ·  01:11

Els que desitjaven una Catalunya independent però desconfiaven de que el moviment seguís endavant ara podran sentir-se més segurs. És clar que encara poden temer una intervenció espanyola per la força o que es perdi el referèndum. Si es dóna la força, Espanya haurà perdut i dedicarem la nostra solidaritat a compensar qui hagi patit violència.
El risc més gran pel resultat és, probablement, la por a perdre les pensions. Aquest hauria de ser un aspecte principal de la campanya, explicar que en aquest sentit l’estat català donarà més seguretat que l’espanyol.
Quina serà la reacció de l’estat espanyol? Em sembla que ells mateixos encara no ho saben. També podria ser que la seva reacció fos erràtica.
Seguirem treballant.

Joan Josep Isern
Joan Josep Isern
08.06.2017  ·  01:11

És ben cert: se’ns gira un munt de feina perquè l’unionisme atacarà amb totes les armes que té al seu abast. I, és clar, amb la mentida i la intimidació. Ben mirat ja ho està fent. Ara el que cap és mantenir-nos ben alerta i, sobretot, no deixar en les mans unionistes ni la iniciativa ni el relat del dia a dia (importantíssim, aquest relat). El líder del PP d’aquí ja ha començat la gresca presentant una campanya catastròfica sobre el futur dels pensionistes. I la cosa continuarà amb altres assumptes d’alta sensibilitat.
Crec que ja ha arribat l’hora que el govern –això no ho podem fer els ciutadans; o, almenys, NOMÉS els ciutadans– surti al pas amb una campanya divulgativa extensa i intensa explicant tema per tema què guanyarem i què perdrem amb l’estat propi. Hi torno: tema per tema (Europa, pensions, sanitat… fins i tot el futur dels equips catalans en les competicions esportives). Portem força retard en aquesta qüestió i ara ja sí que ens juguem les garrofes.
Cal dominar el relat i no deixar que els altres –l’espanyolisme, vaja– ens l’arrabassi i ens empastifi amb mentides i demagògia.
No oblideu que són ells els qui tenen molt a perdre. I ho saben.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
08.06.2017  ·  09:36

Estic ansiós per veure els titulars de premsa i els comentaris radiofònics de la caverna més reaccionària, la gola profunda de l’altiplà castellà. I a casa nostra en Cuní? Cridaran a l’exèrcit? En Godó no pot dormir a la nit…

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
08.06.2017  ·  09:38

Nois i noies, diguem-ho ja ben clar per tot arreu: Som un país, una comunitat amb moltes diversitats, però ens uneix una cosa: ENS VOLEM GOVERNAR A NOSALTRES MATEIXOS! És el nostre territori, la nostra casa; hi tenim la nostra família… la nostra vida.

Volem estar en bones relacions amb els nostres estats veïns, TOTS, és clar, que sí; sense distincions; els respectarem com a veïns i no ens conformarem amb menys tracte per a nosaltres; amb cada un d’ells ens parlarem de tu a tu. No n’hi ha d’altra!

Anem ja directes a assolir allò que ens pertoca com a ser humans lliures, en el nostre propi estat, d’un poble, de persones. Som milions; cada un per separat som poqueta cosa, però junts som molt i no ens poden aturar, HO PODEM TOT!

Fem córrer la veu de tot això, companys, fem córrer la veu, SENSE PARAR…

Albert Miret
Albert Miret
08.06.2017  ·  09:39

Molt possiblement ara serà quan Europa posarà el crit al cel i exigirà a Madrid (que no tan sols al PP) que pacti.
Aquí haurem d’anar amb peus de plom i vigilar que ningú es deixi temptar per les mentides que provaran de colar-nos. Com que no tenen ni diners ni cap tipus de projecte excepte el de continuar-nos espoliant, podem estar segurs que incompliran tot el que ara es vegin forçats a pactar. Totes les propostes seran a futur, per a donar-se temps de canviar la seva posició actual clarament perdedora. Ara, els socialistes, els de podemos i altres marques blanques espanyoles correran a fer una altre moció de censura i posaran un govern tant anti-català com el del PP però amb una imatge angelical. Fins ara hem aguantat al “poli malo”, ara vindrà el “poli bueno”, que continuarà sense tenir res a pactar perquè tampoc tindrà res, però ens farà promeses molt boniques i doblement traïdores.
Qui es cregui alguna merda d’aquesta gent, passarà a la llista de burros i traïdors de la història de Catalunya. Esperem que no passi. Estem segurs que no.

Josep Albà
Josep Albà
08.06.2017  ·  12:05

Com bé dieu, arriba l’hora decisiva. Que no ens tremolin les cames, perquè a Espanya no li tremolaran, i llençarà sobre nostre tota la fúria, la ràbia i l’odi que porten acumulats contra la catalanitat, en el seu sentit més ampli.

No valdran excuses de cap mena, i qualsevol mena tacticisme o de derrotisme serà fer el joc a l’enemic. O hi posem -tots- el coll, o no ens en sortirem.

I com que sóc hel·lenòfil des de fa molts anys acabo el sermó amb el lema del combat grec per la independència tot i que espero que tingui ara un sentit metafòric. Companys: O Victòria o Mort!

Antoni López
Antoni López
09.06.2017  ·  01:29

Posèuse protectors a les gàltes perquè ens les fotran per abdues bandes. Us puc dir , per experiencia, que la primera cou però les altres no tant. El truc esta en no deixar d’avançar. Penseu que gàltes vermelles son un signe de salut. SALUT I SORT GERMANS!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies